Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Xirvan

Índex Xirvan

Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.

124 les relacions: Abbas I el Gran, Abdal Beg, Abu Bakr ibn Mihran Xah, Afanassi Nikitin, Ahmad ibn Uways, Ahmad Paixà, Ahmet I, Ahmet III, Ak Sunkur I, Albània del Caucas, Allahverdi Khan (armeni), Alqas Mirza, Alta Mesopotàmia, Şamaxı, Ğazı II Giray, Azerbaidjan, Şəmkir, İmadaddin Nasimi, Özdemiroğlu Osman Paixà, Bagrat IV de Geòrgia, Bakú, Barda (Azerbaidjan), Börke, Bistam Jagir, Campanya de Tamerlà a l'Índia, Campanya del Caucas (1395), Chalagan, Cinquena campanya de Geòrgia (1400), Constantí I de Kakhètia, David IV de Geòrgia, Demetri I de Geòrgia, Dinastia safàvida, Districte de Şamaxı, Districte de Kurdamir, Djebé, Emirat de Tbilissi, Fauna de l'Azerbaidjan, Genguis Khan, Hadim Hasan Paixà, Haiximita, Hajim Muhammad, Hamadan, Història d'Isfahan, Història de l'Azerbaidjan, Història del Caucas, Hivern al Karabagh (1403-1404), Ildegiz, Imperi Safàvida, Invasions mongoles de Geòrgia, Iskandar ibn Kara Yusuf, ..., Ismaïl I, Jagirlu, Jahan-Xah, Janibeg, Jordi III de Geòrgia, Kakhètia, Kanat de Gilan, Kanat de Karadagh, Kanat de Kazi Kumukh, Kanat de Xirvan, Karakh, Khorasan (província de l'Iran), Khorasan Nord, Khursan, Kobuleti, Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi, Lahidjan, Layzan, Llista de ciutats de l'Iran, Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Maragha, Mazandaran, Mehmed II Giray, Miran Xah, Monestir de Tigva, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Muhàmmad Khodabanda, Muhàmmad Sultan ibn Jahangir, Musafírides, Nàdir-Xah Afxar, Península de Manguistau, Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh, Plaques de matrícula de l'Azerbaidjan, Principat de Shirawan, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Qazvín, Quarta campanya de Tamerlà a Geòrgia (1394), Quba, Regne de Geòrgia, Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403), Riu Kura, Rustem ibn Úmar Xaykh, Sadr al-Din Ardabili, Sanai, Setge de Gandja (1606), Sidi Ahmad Arlat, Simó I de Kartli, Sokollu Mehmed Paixà, Subotai, Sultan Husayn I, Tabarsaran, Tabriz, Tahmasp II, Takhi-i-Hulagu, Tamara de Geòrgia, Tamerlà a Xirvan i a l'Azerbaidjan (1396), Tats, Tjekre Khan, Toktamix, Torre de la Donzella, Tractat de Sant Petersburg (1723), Ujan, Uways ibn Hasan, Virregnat de Takhi-i-Hulagu (1393), Vuitena campanya de Geòrgia (1403), Xa, Xadibeg, Xah Rukh (timúrida), Xaibànides, Xaikh Ibrahim, Xaixa Xarvaixidze, Xirvan (desambiguació), Xirvanxah. Ampliar l'índex (74 més) »

Abbas I el Gran

Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.

Nou!!: Xirvan і Abbas I el Gran · Veure més »

Abdal Beg

Abdal Beg Debe Dhu l-Kadr fou un dels set principals emirs kizilbaixis que a la mort de Sultan Ali el 1493 van seguir al seu germà petit Ismail cap a Lahidjan (perseguit pels Ak Koyunlu), i el van elevar a mestre de l'orde safàvida.

Nou!!: Xirvan і Abdal Beg · Veure més »

Abu Bakr ibn Mihran Xah

Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).

Nou!!: Xirvan і Abu Bakr ibn Mihran Xah · Veure més »

Afanassi Nikitin

Afanassi Nikitin, Афанасий Никитин "Afanasi, fill de Nikita" (Tver c.1433 – Smolensk, 1475), fou un mercader, explorador i escriptor rus, Es va convertir en el primer europeu que va arribar a l'Índia al segle XV (més de 25 anys abans que ho fes el navegant portuguès Vasco da Gama).

Nou!!: Xirvan і Afanassi Nikitin · Veure més »

Ahmad ibn Uways

Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).

Nou!!: Xirvan і Ahmad ibn Uways · Veure més »

Ahmad Paixà

Ahmad Paixà (mort el 1747) fou governador otomà de Bagdad.

Nou!!: Xirvan і Ahmad Paixà · Veure més »

Ahmet I

Ahmed I (18 d'abril de 1590 – 22 de novembre de 1617) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1603 fins a la seva mort.

Nou!!: Xirvan і Ahmet I · Veure més »

Ahmet III

Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.

Nou!!: Xirvan і Ahmet III · Veure més »

Ak Sunkur I

Aq-Súnqur I o Aq-Súnqur al-Ahmadilí fou un esclau turc d'Ahmadil ibn Ibrahim ibn Wahsudhan ar-Rawwadí al-Kurdí, fundador de la dinastia dels ahmadílides de Maragha, a qui va succeir quan fou assassinat entre 1114 i 1116.

Nou!!: Xirvan і Ak Sunkur I · Veure més »

Albània del Caucas

Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.

Nou!!: Xirvan і Albània del Caucas · Veure més »

Allahverdi Khan (armeni)

Allahverdi Khan (mort el 1662) fill de Khosrow Khan (mort el 1653) fou un ghulam de la Pèrsia safàvida d'origen armeni.

Nou!!: Xirvan і Allahverdi Khan (armeni) · Veure més »

Alqas Mirza

Alqas Mirza Alkas Mirza, Alkaş Mirza o Alkasp Mirza (Tabriz 1515/1516 - Alamut, 1549) fou el segon fill del xa safàvida Ismail I de Pèrsia i germà petit de Tahmasp I. Fou el segon fill dels quatre que van sobreviure del xa Ismail I de Pèrsia.

Nou!!: Xirvan і Alqas Mirza · Veure més »

Alta Mesopotàmia

L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.

Nou!!: Xirvan і Alta Mesopotàmia · Veure més »

Şamaxı

Şamaxı Şamaxı (nom oficial en àzeri tot i que apareix escrit també com Schemacha, Shamakhy, Shammakhi o Shammakha i Shemakha), és una ciutat de l'Azerbaidjan capital del raion o districte de Şamaxı.

Nou!!: Xirvan і Şamaxı · Veure més »

Ğazı II Giray

Ğazı II Giray àlies Bora, ‘Tempesta’ (1554-1607), fou kan de Crimea.

Nou!!: Xirvan і Ğazı II Giray · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Xirvan і Azerbaidjan · Veure més »

Şəmkir

Şəmkir (també, Anino, Annenfel'd, Annino, Shamkir i Shamkhor) és una ciutat i la capital del Raion de Şəmkir a l'Azerbaidjan.

Nou!!: Xirvan і Şəmkir · Veure més »

İmadaddin Nasimi

İmadaddin Nasimi (nom real i complet: Seyid Ali ibn Seyid Mahammad; 1369, Samaxi - 1417, Alep) fou un poeta àzeri, més conegut pel sobrenom İmadaddin Nasimi. Va rebre l'educació bàsica a Samaxi, estudià història de les religions, lògica, matemàtiques i astronomia.

Nou!!: Xirvan і İmadaddin Nasimi · Veure més »

Özdemiroğlu Osman Paixà

Özdemiroğlu Osman Paşa fou gran visir otomà (28 de juliol de 1584 - 29 d'octubre de 1585), notable general mameluc d'origen circassià però nascut a Egipte fill d'un mameluc de nom Özdemir Pasha que fou beglerbegi del Iemen i conqueridor de la província d'Habeix.

Nou!!: Xirvan і Özdemiroğlu Osman Paixà · Veure més »

Bagrat IV de Geòrgia

Monedes amb l'efígie de Bagrat IV de Geòrgia. Bagrat IV (~1020 - 1072) va ser rei de Geòrgia de l'any 1027 al 1072.

Nou!!: Xirvan і Bagrat IV de Geòrgia · Veure més »

Bakú

Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Xirvan і Bakú · Veure més »

Barda (Azerbaidjan)

Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Xirvan і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »

Börke

Börke, Berke o Berke Khan fou el kan del Kiptxak o l'Horda d'Or que eficaçment va consolidar el poder de l'Horda Blanca i l'Horda Blava de 1257 a 1266.

Nou!!: Xirvan і Börke · Veure més »

Bistam Jagir

Bistam Jagir (també Chakir o Jakir) fou un cap turcman de l'Azerbaidjan, fill del beg Jagir (o Chakir).

Nou!!: Xirvan і Bistam Jagir · Veure més »

Campanya de Tamerlà a l'Índia

La campanya a l'Índia de Tamerlà fou una expedició militar per sotmetre el sultanat de Delhi i altres regnes, que va durar un any, entre la sortida a l'abril de 1398 i la tornada a l'abril de 1399.

Nou!!: Xirvan і Campanya de Tamerlà a l'Índia · Veure més »

Campanya del Caucas (1395)

La campanya del Caucas fou una continuació de la campanya de Tamerlà contra Toktamix, que es va desenvolupar sobretot al Caucas i al riu Volga el 1395 i 1396.

Nou!!: Xirvan і Campanya del Caucas (1395) · Veure més »

Chalagan

Chalagan era una població de Xirvan al nord de l'Araxes on es va lliurar una decisiva batalla entre els Kara Koyunlu i les forces aliades de Xirvan, Geòrgia i Xaki, el Desembre de 1412, amb victòria pels primers.

Nou!!: Xirvan і Chalagan · Veure més »

Cinquena campanya de Geòrgia (1400)

La cinquena campanya de Geòrgia de Tamerlà fou una campanya militar de Tamerlà a aquest regne que es va produir el hivern del 1399 al 1400.

Nou!!: Xirvan і Cinquena campanya de Geòrgia (1400) · Veure més »

Constantí I de Kakhètia

Constantí I fou sis mesos rei de Kakhètia el 1605.

Nou!!: Xirvan і Constantí I de Kakhètia · Veure més »

David IV de Geòrgia

David IV, conegut com el Constructor (1073 - Tblisi, 24 de gener del 1125), fou rei de Geòrgia del 1089 al 1125.

Nou!!: Xirvan і David IV de Geòrgia · Veure més »

Demetri I de Geòrgia

Demetri I fou rei de Geòrgia del 1125 al 1155 i breument el 1156.

Nou!!: Xirvan і Demetri I de Geòrgia · Veure més »

Dinastia safàvida

La dinastia safàvida o sefèvida va regnar sobre Pèrsia del 1501 al 1736.

Nou!!: Xirvan і Dinastia safàvida · Veure més »

Districte de Şamaxı

Şamaxı, és un districte de l'Azerbaidjan amb el centre administratiu a la ciutat de Şamaxı.

Nou!!: Xirvan і Districte de Şamaxı · Veure més »

Districte de Kurdamir

Kurdamir, és un districte de l'Azerbaidjan amb el centre administratiu a la ciutat de Kurdamir.

Nou!!: Xirvan і Districte de Kurdamir · Veure més »

Djebé

Djebé o Jebe (? - 1225) fou un general mongol de la primera meitat del.

Nou!!: Xirvan і Djebé · Veure més »

Emirat de Tbilissi

Lemirat de Tbilissi fou el govern musulmà creat cap a l'any 740 per controlar els principats georgians.

Nou!!: Xirvan і Emirat de Tbilissi · Veure més »

Fauna de l'Azerbaidjan

''Canis lupus'' La fauna de l'Azerbaidjan consta de diversos membres del regne animal, que habiten en ecosistemes marins, costaners, forestals, alpí, subalpí, de terres baixes i deserts.

Nou!!: Xirvan і Fauna de l'Azerbaidjan · Veure més »

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.

Nou!!: Xirvan і Genguis Khan · Veure més »

Hadim Hasan Paixà

Hadim Hasan Paixà o Hadım Hasan Paixà Sokolli (mort el 1598) fou un gran visir otomà.

Nou!!: Xirvan і Hadim Hasan Paixà · Veure més »

Haiximita

Haiximita (de l'àrab) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o ‘descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf’, que era el besavi del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Xirvan і Haiximita · Veure més »

Hajim Muhammad

Hajim Muhammad fou kan de Khwarizm (1557-1602), fill d'Avanek Khan.

Nou!!: Xirvan і Hajim Muhammad · Veure més »

Hamadan

Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.

Nou!!: Xirvan і Hamadan · Veure més »

Història d'Isfahan

Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.

Nou!!: Xirvan і Història d'Isfahan · Veure més »

Història de l'Azerbaidjan

Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.

Nou!!: Xirvan і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »

Història del Caucas

Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.

Nou!!: Xirvan і Història del Caucas · Veure més »

Hivern al Karabagh (1403-1404)

Timur va passar el hivern del 1403 al 1404 al Karabagh.

Nou!!: Xirvan і Hivern al Karabagh (1403-1404) · Veure més »

Ildegiz

Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Xirvan і Ildegiz · Veure més »

Imperi Safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.

Nou!!: Xirvan і Imperi Safàvida · Veure més »

Invasions mongoles de Geòrgia

Les invasions mongoles de Geòrgia, van ser un enfrontament bèl·lic efectuat per l'Imperi Mongol que es desenvolupà en tres fases.

Nou!!: Xirvan і Invasions mongoles de Geòrgia · Veure més »

Iskandar ibn Kara Yusuf

Iskandar (? - 1438) fou emir qara qoyunlu i sultà.

Nou!!: Xirvan і Iskandar ibn Kara Yusuf · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: Xirvan і Ismaïl I · Veure més »

Jagirlu

Jagirlu o Chakirlu fou una tribu turcman que va agafar el nom del seu cap Chakir o Jagir.

Nou!!: Xirvan і Jagirlu · Veure més »

Jahan-Xah

Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.

Nou!!: Xirvan і Jahan-Xah · Veure més »

Janibeg

Janibeg (segle XIV) fou kan de l'Horda d'Or.

Nou!!: Xirvan і Janibeg · Veure més »

Jordi III de Geòrgia

Jordi III (? -27 de març del 1184) fou rei de Geòrgia del 1156 al 1184.

Nou!!: Xirvan і Jordi III de Geòrgia · Veure més »

Kakhètia

Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.

Nou!!: Xirvan і Kakhètia · Veure més »

Kanat de Gilan

El Kanat de Gilan fou un estat virtualment independent de Pèrsia que va existir al Gilan després del 1749 i fins al 1787.

Nou!!: Xirvan і Kanat de Gilan · Veure més »

Kanat de Karadagh

El kanat de Karadagh fou un kanat de l'Azerbaijan persa al.

Nou!!: Xirvan і Kanat de Karadagh · Veure més »

Kanat de Kazi Kumukh

El kanat de Kazi Kumukh (o Gazikumukh) fou un estat lak establert en territori del modern Daguestan després de la desintegració del Xamkhalat de Kazi Kumukh el 1642.

Nou!!: Xirvan і Kanat de Kazi Kumukh · Veure més »

Kanat de Xirvan

El Kanat de Xirvan fou un estat a l'actual Azerbaidjan, a la regió de Xirvan, que va existir del 1748 fins al 1805.

Nou!!: Xirvan і Kanat de Xirvan · Veure més »

Karakh

Karakh fou un petit estat del Caucas a les muntanyes a l'oest del Derbent.

Nou!!: Xirvan і Karakh · Veure més »

Khorasan (província de l'Iran)

Khorasan fou una de les províncies de l'Iran fins al 2004.

Nou!!: Xirvan і Khorasan (província de l'Iran) · Veure més »

Khorasan Nord

La Província de Khorasan Nord (استان خراسان شمالی, Ostān-e Khorāsān-e Shomālī) és una de les 31 províncies de l'Iran.

Nou!!: Xirvan і Khorasan Nord · Veure més »

Khursan

Khursan fou un antic principat del Caucas que existí sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.

Nou!!: Xirvan і Khursan · Veure més »

Kobuleti

Estació de tren de Kobuleti Kobuleti (ქობულეთი, pronunciat) és una ciutat de Geòrgia al sud-oest d'Adjària.

Nou!!: Xirvan і Kobuleti · Veure més »

Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi

Kutb al-Din Muhammad Txuqi, Juki o Juqi (mort el 1445) fou un príncep timúrida fill de Xah Rukh i net de Tamerlà.

Nou!!: Xirvan і Kutb al-Din Muhàmmad Txuqi · Veure més »

Lahidjan

Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.

Nou!!: Xirvan і Lahidjan · Veure més »

Layzan

Layzan fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I a la meitat del.

Nou!!: Xirvan і Layzan · Veure més »

Llista de ciutats de l'Iran

Aquesta és una llista de ciutats de l'Iran.

Nou!!: Xirvan і Llista de ciutats de l'Iran · Veure més »

Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah

Abu-l-Qàssim Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah Mughith-ad-Dunya wa-d-Din fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental i Iraq (1118-1131).

Nou!!: Xirvan і Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »

Maragha

Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.

Nou!!: Xirvan і Maragha · Veure més »

Mazandaran

Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.

Nou!!: Xirvan і Mazandaran · Veure més »

Mehmed II Giray

Mehmed II Giray dit "El Gros" (1532-1584) fou kan de Crimea (1577-1584) fill i successor de Devlet I Giray, del que era khalgay des de 1552.

Nou!!: Xirvan і Mehmed II Giray · Veure més »

Miran Xah

Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.

Nou!!: Xirvan і Miran Xah · Veure més »

Monestir de Tigva

El monestir de Tigva o del Trànsit de Maria (en georgià: თიღვის მონასტერი) és una església monàstica medieval georgiana ortodoxa del poble de Tigva a la vall del riu Prone, al territori que actualment és el territori disputat d'Ossètia del Sud.

Nou!!: Xirvan і Monestir de Tigva · Veure més »

Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah

Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.

Nou!!: Xirvan і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah · Veure més »

Muhàmmad Khodabanda

Muhàmmad Khodabanda, Mohammed Khodābande o Khudābanda, també anomenat Mohammed Shah o Sultan Mohammed (Ardabil, Imperi Safàvida, 1531 - Alamut, Imperi Safàvida, 1595) fou el quart xa de la dinastia safàvida de Pèrsia (1578-1587).

Nou!!: Xirvan і Muhàmmad Khodabanda · Veure més »

Muhàmmad Sultan ibn Jahangir

Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.

Nou!!: Xirvan і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir · Veure més »

Musafírides

Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.

Nou!!: Xirvan і Musafírides · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Xirvan і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

Península de Manguistau

La península de Manguistau és una península asiàtica dins la mar Càspia, situada a la part occidental del Kazakhstan.

Nou!!: Xirvan і Península de Manguistau · Veure més »

Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh

Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.

Nou!!: Xirvan і Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh · Veure més »

Plaques de matrícula de l'Azerbaidjan

Disseny de la matrícula. Model que incorpora el xip RFiD TAG. Les plaques de matrícula dels vehicles de l'Azerbaidjan es componen generalment de dues xifres (que identifiquen el departament de registre del vehicle), dues lletres i tres xifres més (11-AA-111) de color negre sobre un fons blanc.

Nou!!: Xirvan і Plaques de matrícula de l'Azerbaidjan · Veure més »

Principat de Shirawan

El principat de Shirawan o Shirwan (sense relació amb el Xirvan del Caucas) fou un petit estat autònom kurd a la riba dreta del Bohtan que va existir dels segles XIV a XIX, al sud de Khizan.

Nou!!: Xirvan і Principat de Shirawan · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Xirvan і Qara Qoyunlu · Veure més »

Qara Yússuf

Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.

Nou!!: Xirvan і Qara Yússuf · Veure més »

Qazvín

Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Nou!!: Xirvan і Qazvín · Veure més »

Quarta campanya de Tamerlà a Geòrgia (1394)

La quarta campanya de Geòrgia fou una expedició militar que va fer Tamerlà a Geòrgia a finals del 1394 Timur va desacampar (octubre de 1394) i es va dirigir a Geòrgia (sud-occidental).

Nou!!: Xirvan і Quarta campanya de Tamerlà a Geòrgia (1394) · Veure més »

Quba

Quba, Kubba, Kuba, Guba, Kuwa o Qubba és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital del districte (rayon) del mateix nom.

Nou!!: Xirvan і Quba · Veure més »

Regne de Geòrgia

El Regne de Geòrgia (en georgià: საქართველოს სამეფო, Sak’art’velos Samep’o) fou un estat medieval fundat entre el 1008-1010 pel rei Bagrat III, el qual unificà territoris de l'antic Regne d'Ibèria que estaven sota control sassànida i altres petits feus cristians de la zona del Caucas, completant la tasca que el duc de Tao, Gurguèn, s'havia proposat de fer el 975.

Nou!!: Xirvan і Regne de Geòrgia · Veure més »

Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403)

La regorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí es va produir el 1403 després de la mort de Muhammad Sultan.

Nou!!: Xirvan і Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403) · Veure més »

Riu Kura

El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.

Nou!!: Xirvan і Riu Kura · Veure més »

Rustem ibn Úmar Xaykh

Rustem ibn Umar Shaykh o Rustam ibn Umar Shaykh (vers 1388 - 1424 o 1425) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Shaykh, mort el 7 de gener de 1394 i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.

Nou!!: Xirvan і Rustem ibn Úmar Xaykh · Veure més »

Sadr al-Din Ardabili

Sadr al-Din Ardabili o xaykh Sadr al-Din Musa (1305 -1391) fou el segon fill de Safi al-Din, l'ancestre de la dinastia safàvida i cap de la confraria.

Nou!!: Xirvan і Sadr al-Din Ardabili · Veure més »

Sanai

Abul-Majd Majdud ibn Adam Sanai Ghaznavi, més conegut com a Hakim Sanai, fou un poeta i místic persa que va viure a Gazni (per això el sobrenom Ghaznavi), Afganistan, entre els segles  i.Bruijn, J.T.P. de.

Nou!!: Xirvan і Sanai · Veure més »

Setge de Gandja (1606)

El Setge de Gandja va tindre lloc durant el 1606, va enfrontar l'Imperi Otomà, que en aquell moment controlava la ciutat de Gandja, i l'Imperi Safàvida, que l'havia perdut contra els otomans gràcies al Tractat de Ferhad Pasha.

Nou!!: Xirvan і Setge de Gandja (1606) · Veure més »

Sidi Ahmad Arlat

Sidi Ahmad Arlat fou un amir i príncep de Xaki, de la tribu i dinastia Arlat, fill i successor de Sidi Ali Arlat probablement el 1398.

Nou!!: Xirvan і Sidi Ahmad Arlat · Veure més »

Simó I de Kartli

Simó I (Sultan Mahmud Khan), nascut el 1537, era el fill gran de Luarsab I de Kartli, i va succeir al pare el 1558 com a rei.

Nou!!: Xirvan і Simó I de Kartli · Veure més »

Sokollu Mehmed Paixà

Sokollu Mehmed Paixà dit «el Llarg» (al-Tawil) (1505 -1579) fou un home d'estat otomà i el més destacat dels grans visirs de l'Imperi Otomà- Exercí el seu càrrec sota tres sultans successius entre 1565 i 1579.

Nou!!: Xirvan і Sokollu Mehmed Paixà · Veure més »

Subotai

Subotai també Subugatai, i pronunciat subotai o subutai (1176 -1248) fou un gran general de Genguis Khan.

Nou!!: Xirvan і Subotai · Veure més »

Sultan Husayn I

Sultan Husayn I (1668 -1726) fou xa safàvida de Pèrsia.

Nou!!: Xirvan і Sultan Husayn I · Veure més »

Tabarsaran

Tabarsaran fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.

Nou!!: Xirvan і Tabarsaran · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Xirvan і Tabriz · Veure més »

Tahmasp II

Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).

Nou!!: Xirvan і Tahmasp II · Veure més »

Takhi-i-Hulagu

Takhi-i-Hulagu (el Tron d'Hulagu) fou un feu que va crear Tamerlà integrat per l'Azerbaidjan, Arran, Rayy, Xirvan, Gilan Mazanderan, Mughan, Derbent i Anatòlia, que el 1996 va concedir al seu fill Miran Xah, amb capital a Tabriz.

Nou!!: Xirvan і Takhi-i-Hulagu · Veure més »

Tamara de Geòrgia

Tamar o Thamar, fou reina de Geòrgia del 1178 al 1213, el primers sis anys com associada del seu pare Jordi III.

Nou!!: Xirvan і Tamara de Geòrgia · Veure més »

Tamerlà a Xirvan i a l'Azerbaidjan (1396)

Tamerlà va estar a Xirvan i l'Azerbaidjan al final de la campanya del Caucas.

Nou!!: Xirvan і Tamerlà a Xirvan i a l'Azerbaidjan (1396) · Veure més »

Tats

Tats és un poble de parla irànica que viu al Daguestan i Azerbaidjan, descendents de perses.

Nou!!: Xirvan і Tats · Veure més »

Tjekre Khan

Tjekre Khan o Chekre Khan fou kan de l'Horda d'Or.

Nou!!: Xirvan і Tjekre Khan · Veure més »

Toktamix

Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.

Nou!!: Xirvan і Toktamix · Veure més »

Torre de la Donzella

La torre de la Donzella, també coneguda com a Giz Galasi a la ciutat vella de Bakú a l'Azerbaidjan, és una antiga torre amb influències culturals que constaten la presència de zoroastrisme, sassànides, àrabs, perses, xirvans, otomans, i russos.

Nou!!: Xirvan і Torre de la Donzella · Veure més »

Tractat de Sant Petersburg (1723)

El Tractat de Sant Petersburg de William Bayne Fisher, P. Avery, G. R. G. Hambly, C. Melville.

Nou!!: Xirvan і Tractat de Sant Petersburg (1723) · Veure més »

Ujan

Ujan o Awjan era una població i comarca situada a uns 50 km a l'est de Tabriz en direcció a Miyana, a la riba sud del riu Sarav.

Nou!!: Xirvan і Ujan · Veure més »

Uways ibn Hasan

Shaykh Uways ibn Hasan-i Buzurg o Uways I fou un emir jalayírida que va governar a l'Iraq central i del sud, i a l'Azerbaidjan i Pèrsia occidental del 1356 al 1374.

Nou!!: Xirvan і Uways ibn Hasan · Veure més »

Virregnat de Takhi-i-Hulagu (1393)

El virregnat de Takhi-i-Hulagu fou un govern timúrida conferit per Tamerlà al seu fill Miran Xah el 1393.

Nou!!: Xirvan і Virregnat de Takhi-i-Hulagu (1393) · Veure més »

Vuitena campanya de Geòrgia (1403)

La vuitena campanya de Geòrgia de Tamerlà de 1403 fou una expedició militar que el conqueridor va fer a aquest regne, la vuitena i darrera vegada que hi anava.

Nou!!: Xirvan і Vuitena campanya de Geòrgia (1403) · Veure més »

Xa

Xa (literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.

Nou!!: Xirvan і Xa · Veure més »

Xadibeg

Xadibeg fou el kan de l'Horda d'Or que succeí al seu germà Timur Kutlugh quan aquest va morir a finals del 1399 o començament del 1400.

Nou!!: Xirvan і Xadibeg · Veure més »

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Nou!!: Xirvan і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »

Xaibànides

Els xaibànides foren una dinastia (dinastia xaibànida) originada en la tribu àrab del Banu Xayban, que vivia al Najd, i que tingueren com ancestre a Bakr ibn Wàïl ibn Khalikan.

Nou!!: Xirvan і Xaibànides · Veure més »

Xaikh Ibrahim

Xaikh Ibrahim (persa ابراهیم) fou el 33è xirvanxah de Shirvan (o Shirwan), que va regnar del 1382 al 1418.

Nou!!: Xirvan і Xaikh Ibrahim · Veure més »

Xaixa Xarvaixidze

Xaixa Xarvaixidze fou un príncep georgià del, originari del Xirvan (Azerbaidjan).

Nou!!: Xirvan і Xaixa Xarvaixidze · Veure més »

Xirvan (desambiguació)

* Xirvan, territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan al Caucas.

Nou!!: Xirvan і Xirvan (desambiguació) · Veure més »

Xirvanxah

Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.

Nou!!: Xirvan і Xirvanxah · Veure més »

Redirigeix aquí:

Shirvan.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »