Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Ahmad Khān, Ardabil, Şamaxı, Caucas, Daguestan, Darguins, Derbent, Horda d'Or, Imam Xamil, Imperi Mongol, Imperi Otomà, Imperi Rus, Imperi Safàvida, Johann Friedrich Gmelin, Kaytak, Kuba, Kubatxi, Kumyks, Laks, Lesguians, Nàdir-Xah Afxar, Riu Kura, Sultan Husayn I, Sunnisme, Tabarsaran, Tabassarans, Tamerlà, Tractat de Gulistan, Xafiisme, Xamkhalat de Tarki, 1588, 1712, 1722, 1724, 1732, 1735, 1742, 1744, 1747, 1774, 1775, 1785, 1802, 1813, 1818, 1819, 1820, 1830, 1844, 1859, ..., 1862, 1865, 1868, 1877, 1878, 1926. Ampliar l'índex (6 més) »
Ahmad Khān
* Ahmad Khān Bahādūr (Delhi, 1817 - 1898).
Nou!!: Kaytaks і Ahmad Khān · Veure més »
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Nou!!: Kaytaks і Ardabil · Veure més »
Şamaxı
Şamaxı Şamaxı (nom oficial en àzeri tot i que apareix escrit també com Schemacha, Shamakhy, Shammakhi o Shammakha i Shemakha), és una ciutat de l'Azerbaidjan capital del raion o districte de Şamaxı.
Nou!!: Kaytaks і Şamaxı · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Kaytaks і Caucas · Veure més »
Daguestan
El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.
Nou!!: Kaytaks і Daguestan · Veure més »
Darguins
Els darguins (també anomenats darguans) són una ètnia del Caucas que parla el darguà i són de religió musulmana sunnita xafïta, llevat a Kerush i Minskindji, on són xiites duodecimans.
Nou!!: Kaytaks і Darguins · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Kaytaks і Derbent · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Kaytaks і Horda d'Or · Veure més »
Imam Xamil
Limam Xamil (ШейхШамил, Xeic Xamil; Şeyh Şamil; Имам Шамиль; àrab الشيخ شامل, ax-xayẖ Xāmil) fou un destacat líder polític i religiós dels pobles musulmans del nord del Caucas, als quals comandà contra els russos en la Guerra del Caucas.
Nou!!: Kaytaks і Imam Xamil · Veure més »
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Nou!!: Kaytaks і Imperi Mongol · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Kaytaks і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Kaytaks і Imperi Rus · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Kaytaks і Imperi Safàvida · Veure més »
Johann Friedrich Gmelin
Johan Friedrich Gmelin (nascut a Tübingen el 8 d'agost del 1748 i mort a Göttingen l'1 de novembre del 1804) fou un naturalista, botànic i entomòleg alemany.
Nou!!: Kaytaks і Johann Friedrich Gmelin · Veure més »
Kaytak
El kaytak és una llengua del Caucas, al Daguestan, parlada pels kaytaks, i emparentada al kubatxi i al dargin, dins la divisió dargin del grup dargino-lak de llengües iberocaucàsiques.
Nou!!: Kaytaks і Kaytak · Veure més »
Kuba
Geografia i història.
Nou!!: Kaytaks і Kuba · Veure més »
Kubatxi
El kubatxi és la llengua pròpia dels kubatxis o kubatxins, un poble del Caucas al Daguestan.
Nou!!: Kaytaks і Kubatxi · Veure més »
Kumyks
Els kumyks són un poble turc que ocupen la plana de Kumyk al nord del Daguestan i al sud del riu Terek, així com les terres que voregen la mar Càspia.
Nou!!: Kaytaks і Kumyks · Veure més »
Laks
Els laks o qaziqumuks o khazi kumukhs (de l'àrab ghazi "combatent de la fe" i Kumukh, centre econòmic, polític i social del seu territori), són una ètnia que parla el lak, i que practiquen l'islam sunnita xafïta.
Nou!!: Kaytaks і Laks · Veure més »
Lesguians
Els lesguians (també anomenats lesgins, lèsgics, lèzgics, lezgs, o lezgians (la paraula kurin per a designar un lesguià o la llengua dels lesguians fou usada pels turcs i russos; el poble en turc s'anomena lezghi en singular i lezghiar en plural; en rus Lezgintsi o Kyurintsi; altres noms: Lezgh o Lezğ i Lezgin) és un grup ètnic que viu a Akhti, Dokuzpara, Kamzukent, Kurekh, Rutul i Magaramkent, sud del Daguestan, i a Kuba, Nukha i Semakha, al nord de l'Azerbaidjan, i que parla el lesguià, una llengua caucàsica. Els lesguians formen part del grup samurià, integrat pels lesguians, aguls, tsakhurs, rutuls, tabarsarans, tots a Daguestan, i els cinc pobles del Shah Dagh (djek o dzhek, kriz, khaputz, budukh, i kinalug) més l'udi a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Kaytaks і Lesguians · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Kaytaks і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Nou!!: Kaytaks і Riu Kura · Veure més »
Sultan Husayn I
Sultan Husayn I (1668 -1726) fou xa safàvida de Pèrsia.
Nou!!: Kaytaks і Sultan Husayn I · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Kaytaks і Sunnisme · Veure més »
Tabarsaran
Tabarsaran fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.
Nou!!: Kaytaks і Tabarsaran · Veure més »
Tabassarans
Els tabassarans són un poble caucàsic de religió musulmana sunnita que viuen al sud-est del Daguestan, als marges dels rius Darvag, Rubas, Chirah-nir i Karchag-nir, als districtes Tabassaran (centre, Khuchni) i Khiv (centre, Khiv), en uns 25 assentaments, els principals dels quals són Khiv, Khuchni, Kandik, Kushtil, Lyakhle, Djuli, Tchere, Mejgyul, Kurag, Tinit, Arkit, Dyubek i Shirtich.
Nou!!: Kaytaks і Tabassarans · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Kaytaks і Tamerlà · Veure més »
Tractat de Gulistan
El tractat de Gulistan fou un acord de pau signat entre l'Imperi Rus i la dinastia qajar el 12 d'octubre de 1813 al poble de Gulistan, a Nagorno Karabagh, a l'Azerbaidjan, llavors un poble del Caucas.
Nou!!: Kaytaks і Tractat de Gulistan · Veure més »
Xafiisme
El xafiisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el malikisme.
Nou!!: Kaytaks і Xafiisme · Veure més »
Xamkhalat de Tarki
El Shamkhalat de Tarki fou un domini feudal al nord-est del Dagestan amb el seu centre a Tarki.
Nou!!: Kaytaks і Xamkhalat de Tarki · Veure més »
1588
Sense descripció.
Nou!!: Kaytaks і 1588 · Veure més »
1712
;Països Catalans.
Nou!!: Kaytaks і 1712 · Veure més »
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Nou!!: Kaytaks і 1722 · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kaytaks і 1724 · Veure més »
1732
Sense descripció.
Nou!!: Kaytaks і 1732 · Veure més »
1735
Sense descripció.
Nou!!: Kaytaks і 1735 · Veure més »
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Kaytaks і 1742 · Veure més »
1744
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kaytaks і 1744 · Veure més »
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kaytaks і 1747 · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Kaytaks і 1774 · Veure més »
1775
;Països Catalans.
Nou!!: Kaytaks і 1775 · Veure més »
1785
;Països Catalans.
Nou!!: Kaytaks і 1785 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Kaytaks і 1802 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kaytaks і 1813 · Veure més »
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kaytaks і 1818 · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kaytaks і 1819 · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Kaytaks і 1820 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Kaytaks і 1830 · Veure més »
1844
;Països Catalans.
Nou!!: Kaytaks і 1844 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Kaytaks і 1859 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: Kaytaks і 1862 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Kaytaks і 1865 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Kaytaks і 1868 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Kaytaks і 1877 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Kaytaks і 1878 · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Kaytaks і 1926 · Veure més »
