Taula de continguts
53 les relacions: ABC-Clio, Anatòlia, Babadag, Baixi bozuq, Bakhtxissarai, Bòsnia i Hercegovina, Budjak, Bulgària, Caimacan, Comana, Constanța, Crimea, Cumans, Delta del Danubi, Dinastia Giray, Dobrudja, Dobrudja Meridional, Dobrudja Septentrional, Eforie, Front de Romania, Genísser, Guerra de Crimea, Guerra russo-turca (1768-1774), Horda d'Or, Horda de Nogai, Huns, Ibn Battuta, Imperi Otomà, Isaccea, Kurdistan, Limanu, Mahmut II, Mangalia, Medgidia, Moldàvia, Muhàmmad Alí Paixà, Murfatlar, Nogais, Ovidiu, Pobles turquesos, Província de Constanța, República Socialista de Romania, Romania, Russe, Segona Guerra Mundial, Selim III, Silistra, Tàtars de Crimea, Techirghiol, Tulcea, ... Ampliar l'índex (3 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Veure Tàtars de Romania і ABC-Clio
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Tàtars de Romania і Anatòlia
Babadag
Babadag (turc Babadağ o Baba Dagh, Babadagh o Babadaghi) és una ciutat del comtat de Tulcea, Romania, en un petit llac format pel riu Taita a la zona boscosa al nord de la Dobrudja.
Veure Tàtars de Romania і Babadag
Baixi bozuq
Baixi bozuq (Başı bozuk) és una paraula turca que vol dir "independent" o "sense cap".
Veure Tàtars de Romania і Baixi bozuq
Bakhtxissarai
El Hansarai o Palau del Khan a Bakhtxissarai. El Hansarai i pont d'entrada. Bakhtxissarai o Bakhtxé Sarai (literalment ‘el Palau dels Jardins' o ‘la Ciutat Jardí’) és una ciutat de Crimea.
Veure Tàtars de Romania і Bakhtxissarai
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Veure Tàtars de Romania і Bòsnia i Hercegovina
Budjak
XX XIV. Budjak (ucraïnès: Буджак o Аккерманщина, transcrit: Budjak o Akkermansxyna; romanès: Bugeac) fou el nom històric de la part sud de Bessaràbia (inicialment la Bessaràbia només comprenia el Budjak, després va passar a incloure també les regions septentrionals).
Veure Tàtars de Romania і Budjak
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Tàtars de Romania і Bulgària
Caimacan
El caimacan, caimacam o kaimakam fou un càrrec de la jerarquia militar de l'Imperi Otomà i d'Egipte.
Veure Tàtars de Romania і Caimacan
Comana
Nom de dues ciutats romanes.
Veure Tàtars de Romania і Comana
Constanța
Contança o Constantsa (en romanès Constanța, pronunciat), antigament anomenada Tomis (Τόμις) o Tomoi (Τόμοι) pels grecs, i després Konstantia (Κωνστάντια en el període clàssic) o Constantia en llatí (en turc Köstence, o en l'antiga grafia, Köstenje; en búlgar Кюстенджа, Kiustendja, o Констанца, Konstantsa), és el port més gran de Romania, a la riba del mar Negre.
Veure Tàtars de Romania і Constanța
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Veure Tàtars de Romania і Crimea
Cumans
Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.
Veure Tàtars de Romania і Cumans
Delta del Danubi
El delta del Danubi (Delta Dunării en romanès, Дельта Дунаю, Delta Dynáiu o delta del Dunái en ucraïnès) és el delta del segon riu més gran d'Europa.
Veure Tàtars de Romania і Delta del Danubi
Dinastia Giray
La dinastia Giray fou la nissaga que va governar el Kanat de Crimea del el 1783 (la dinastia va agafar el nom de Giray a la meitat del).
Veure Tàtars de Romania і Dinastia Giray
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Veure Tàtars de Romania і Dobrudja
Dobrudja Meridional
La Dobrudja Meridional (Южна Добруджа, Iujna Dobrudja en búlgar; Dobrogea de sud o Cadrilater en romanès) és una zona del nord-est de Bulgària que comprèn els districtes administratius de les dues ciutats principals de la zona, Dòbritx i Silistra.
Veure Tàtars de Romania і Dobrudja Meridional
Dobrudja Septentrional
Dobrudja Septentrional (Dobrogea en romanès; Северна Добруджа, Severna Dobrudzha en búlgar) és la part de Dobrudja dins les fronteres de Romania.
Veure Tàtars de Romania і Dobrudja Septentrional
Eforie
Eforie (pronunciat en romanès: ; noms històrics: Băile Movilă, Carmen-Sylva, Vasile Roaită) és una ciutat i un complex turístic a la riba del mar Negre, al comtat de Constanța, al nord de la Dobruja (Romania).
Veure Tàtars de Romania і Eforie
Front de Romania
El Front de Romania va ser part de la Campanya dels Balcans de la Primera Guerra Mundial, on es van enfrontar Romania i Rússia contra els exèrcits de les Potències Centrals. La lluita va tenir lloc des de l'agost de 1916 fins al desembre de 1917, en la major part de l'actual Romania, incloent Transsilvània, que formava part de l'Imperi Austrohongarès en aquell moment, així com el sud de Dobrudja, que actualment és part de Bulgària.
Veure Tàtars de Romania і Front de Romania
Genísser
Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».
Veure Tàtars de Romania і Genísser
Guerra de Crimea
La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.
Veure Tàtars de Romania і Guerra de Crimea
Guerra russo-turca (1768-1774)
La guerra russo-turca de 1768-1774 va ser un conflicte decisiu que va establir el control rus de facto sobre el sud d'Ucraïna, fins llavors dominada per l'Imperi Otomà a través del seu estat titella, el Kanat de Crimea.
Veure Tàtars de Romania і Guerra russo-turca (1768-1774)
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Veure Tàtars de Romania і Horda d'Or
Horda de Nogai
LHorda de Nogai o Horda Nogai és una confederació de nòmades turcs que ocupaven l'estepa pòntica al voltant del 1500 fins que van ser desplaçats cap al sud pels russos.
Veure Tàtars de Romania і Horda de Nogai
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Tàtars de Romania і Huns
Ibn Battuta
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369), va ser un viatger, explorador i ulema (erudit musulmà) amazic de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.
Veure Tàtars de Romania і Ibn Battuta
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Tàtars de Romania і Imperi Otomà
Isaccea
Isaccea (en turc İshakçı o Isakça) és una ciutat del comtat de Tulcea a Dobrudja a la riba dreta del Danubi.
Veure Tàtars de Romania і Isaccea
Kurdistan
El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.
Veure Tàtars de Romania і Kurdistan
Limanu
Limanu és un municipi (Commune) del Comtat de Constanţa a l'extrem sud de Romania.
Veure Tàtars de Romania і Limanu
Mahmut II
Mahmut II (20 de juliol de 1785 – 1 de juliol de 1839) va ser soldà de l'Imperi Otomà des del 1808 fins a la seva mort.
Veure Tàtars de Romania і Mahmut II
Mangalia
Mangalia és una vila de la província de Constanţa i un complex balneari de la "riviera romanesa", que té una població de 36.364 habitants en el 2011.
Veure Tàtars de Romania і Mangalia
Medgidia
Medgidia (en romanès pronunciat; antiga Karasu o Carasu i després en otomà Medjidiyye; turc modern: Mecidiye o Megidie) és una ciutat del comtat de Constanţa, a la Dobrudja (Romania).
Veure Tàtars de Romania і Medgidia
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Veure Tàtars de Romania і Moldàvia
Muhàmmad Alí Paixà
Muhàmmad Alí Paixà al-Massud ibn Agha (Kavala, Imperi Otomà, 1769 - Alexandria, 1849) va ser un militar i un polític d'origen albanès, valí (governador) d'Egipte i el Sudan, considerat el fundador de l'Egipte modern.
Veure Tàtars de Romania і Muhàmmad Alí Paixà
Murfatlar
Murfatlar (pronunciat en romanès: ) és una ciutat del comtat de Constanța, al nord de la Dobruja (Romania).
Veure Tàtars de Romania і Murfatlar
Nogais
Els nogais, també dits nogay, noghai, i sovint anomenats mongols del Caucas, parlen una llengua turca del grup kiptxak (amb els kazakhs i karakalpaks) i són de religió musulmana sunnita.
Veure Tàtars de Romania і Nogais
Ovidiu
Ovidiu (pronunciació en romanès: , nom històric: Canara, Kanara) és una ciutat situada a pocs quilòmetres al nord de Constanța, al comtat de Constanța, al nord de la Dobruja (Romania).
Veure Tàtars de Romania і Ovidiu
Pobles turquesos
Els pobles turquesos del nord i el centre d'Euràsia són pobles que parlen llengües de la família turquesa, i que comparteixen diversos trets històrics i culturals en diferents graus.
Veure Tàtars de Romania і Pobles turquesos
Província de Constanța
La província de Constanța és un judeţ, una divisió administrativa de Romania, a Dobrudja, amb capital a Constanţa.
Veure Tàtars de Romania і Província de Constanța
República Socialista de Romania
La República Socialista de Romania (en romanès: Republica Socialistă România, RSR) fou un estat socialista que va existir entre el 30 de desembre de 1947 i el 22 de desembre de 1989.
Veure Tàtars de Romania і República Socialista de Romania
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Tàtars de Romania і Romania
Russe
Monument a la llibertat. Russe o Ruse (transliteració oficial); en búlgar: Русе, pronunciat, antic otomà Rusčuk, turc Rusçuk) és una ciutat de Bulgària, situada a la riba del Danubi i enfront de la ciutat romanesa de Giurgiu. La seva població aproximada és de 178.000 habitants, cosa que la converteix en la cinquena més poblada del país i en el seu principal port.
Veure Tàtars de Romania і Russe
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Tàtars de Romania і Segona Guerra Mundial
Selim III
Selim III (Istanbul 24 de desembre de 1761 – Istanbul 28 de juliol de 1808) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1789 fins al 1807.
Veure Tàtars de Romania і Selim III
Silistra
Silistra (en búlgar Силистра), antigament Doróstolon (grec: Δορόστολον) és una ciutat portuària del nord-est de Bulgària, a la riba sud del Danubi que estableix la frontera natural amb Romania.
Veure Tàtars de Romania і Silistra
Tàtars de Crimea
Els tàtars de Crimea són una ètnia de parla turquesa (tàtar de Crimea) i de religió musulmana sunnita; eren uns 269.000 segons el darrer cens soviètic del 1989, primer en el que apareixien separats de la resta de tàtars, però segons altres fonts sobrepassen els 500.000 individus.
Veure Tàtars de Romania і Tàtars de Crimea
Techirghiol
Techirghiol (pronunciació en romanès: , nom històric: Tekirgöl) és una ciutat del comtat de Constanța, al nord de la Dobruja (Romania).
Veure Tàtars de Romania і Techirghiol
Tulcea
Tulcea (en búlgar, rus, i en ucraïnès: Тулча, Tulcha; en turc: Hora-Tepé o Tolçu) és una ciutat amb estatus de ''municipiu'' a Dobruja (Romania).
Veure Tàtars de Romania і Tulcea
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Tàtars de Romania і Turquia
Tuzla
Tuzla és una ciutat i un municipi de Bòsnia i Hercegovina.
Veure Tàtars de Romania і Tuzla
Varna (Bulgària)
Varna (en Варна) és la ciutat més gran de la costa búlgara de la Mar Negra i la tercera del país després de Sofia i Plòvdiv, amb una població de 334.870 habitants (cens del 2011); és la capital de la província de Varna i de la municipalitat de Varna.
Veure Tàtars de Romania і Varna (Bulgària)