Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Tàhir ibn al-Hussayn

Índex Tàhir ibn al-Hussayn

Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq o, més senzillament, Tàhir ibn al-Hussayn, conegut també pel làqab Dhu-l-Yaminayn (‘l'Ambidextre’) (Bushang, 776 - Merv, 822), fou el fundador de la dinastia dels tahírides del Khorasan.

Taula de continguts

  1. 39 les relacions: Abd-Al·lah ibn Tàhir, Ahwaz, Al-Amín (abbàssida), Al-Mamun (abbàssida), Alta Mesopotàmia, Ar-Raqqà, Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal, Bagdad, Batalla de Rayy, Califat Abbàssida, Dinastia, Diyar Rabia, Ghurian, Guerra Civil dels abbàssides, Hàrthama ibn Àyan, Herat, Hulwan, Ibn Màhan, Kharigisme, Khorasan (província del Califat), Khutba, La Meca, Magrib, Mawla, Merv, Nom àrab, Qazvín, Rafi ibn al-Layth, Rayy, Sulayman ibn Khatir al-Khuzai, Tahírides del Khorasan, Talha ibn Tahir, Xam (ciutat), 683, 776, 811, 814, 821, 822.

Abd-Al·lah ibn Tàhir

Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Abd-Al·lah ibn Tàhir

Ahwaz

Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Ahwaz

Al-Amín (abbàssida)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín —— (més conegut pel seu làqab al-Amín 787-814) (abril de 787-25 de setembre de 813) fou un califa abbàssida de Bagdad, fill i successor d'Harun ar-Raixid, que va governar del 809 al 813.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Al-Amín (abbàssida)

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Al-Mamun (abbàssida)

Alta Mesopotàmia

L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Alta Mesopotàmia

Ar-Raqqà

Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Ar-Raqqà

Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal

Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal (? - 826/827) fou secretari del califa al-Mamun.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Bagdad

Batalla de Rayy

La batalla de Rayy, lluitada el l'1 de maig del 811, fou una de les batalles de la guerra civil del Califat Abbàssida.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Batalla de Rayy

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Califat Abbàssida

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Dinastia

Diyar Rabia

Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Diyar Rabia

Ghurian

Ghurian (Ghūrīān, Ghoryan, Ġūrīān) és una ciutat i el centre administratiu del districte de Ghurian a la província d'Herat, Afganistan.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Ghurian

Guerra Civil dels abbàssides

La Guerra Civil dels abbàssides, també coneguda com a Quarta Fitna (809-827) va ser un conflicte entre els germans al-Amín i al-Mamun per la successió al Califat Abbàssida.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Guerra Civil dels abbàssides

Hàrthama ibn Àyan

Hàrthama ibn Àyan fou un militar i governador abbàssida nadiu del Khurasan.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Hàrthama ibn Àyan

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Herat

Hulwan

Hulwan fou una antiga ciutat de Pèrsia propera a Kermanxah, a les muntanyes Zagros, a l'entrada del congost de Paytak, en la ruta cap al Gran Khorasan.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Hulwan

Ibn Màhan

Alí ibn Issa ibn Màhan, més conegut simplement com a Ibn Màhan (mort en 812) fou un militar i funcionari dels abbàssides que va ocupar diversos alts càrrecs entre els quals el de governador del Khurasan.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Ibn Màhan

Kharigisme

El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Kharigisme

Khorasan (província del Califat)

Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Khorasan (província del Califat)

Khutba

La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Khutba

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і La Meca

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Magrib

Mawla

Mawla (en plural mawali) és una paraula àrab polisèmica, el significat de la qual ha variat segons diferents períodes i contextos.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Mawla

Merv

Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Merv

Nom àrab

El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Nom àrab

Qazvín

Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Qazvín

Rafi ibn al-Layth

Rafi ibn al-Layth ibn Nasr ibn Sayyar o, més senzillament, Rafi ibn al-Layth fou un rebel contra el Califat Abbàssida a Transoxiana al principi del segle IX.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Rafi ibn al-Layth

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Rayy

Sulayman ibn Khatir al-Khuzai

Abu-Muhàmmad Sulayman ibn Kathir al-Khuzaí o, més senzillament, Sulayman ibn Kathir (en àrab Sulaymān b. Kaṯīr) fou un daï de la dawa haiximiyya (després abbàssida) al Khurasan.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Sulayman ibn Khatir al-Khuzai

Tahírides del Khorasan

Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Tahírides del Khorasan

Talha ibn Tahir

Talha ibn Tàhir (Nixapur, ? - Gran Khorasan, 828) fou governador tahírida del Khorasan del 822 a la seva mort el 828 succeint al seu pare Tahir ibn al-Hussaayn.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Talha ibn Tahir

Xam (ciutat)

Xam o Aix Xam és una ciutat de l'emirat de Ras al-Khaimah als Emirats Àrabs Units a uns 35 km al nord de la capital.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і Xam (ciutat)

683

El 683 (DCLXXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і 683

776

El 776 (DCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і 776

811

El 811 (DCCCXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і 811

814

El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і 814

821

El 821 (DCCCXXI en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і 821

822

El 822 (DCCCXXII en numeració romana) fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Veure Tàhir ibn al-Hussayn і 822

També conegut com Tahir Abu l-Tayyib Dhu'l-Yaminayn, Tahir I ibn al-Husayn, Tahir ibn al-Husayn.