Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Tàhir ibn al-Hussayn

Índex Tàhir ibn al-Hussayn

Tàhir ibn al-Hussayn ibn Mússab ibn Ruzayq o, més senzillament, Tàhir ibn al-Hussayn, conegut també pel làqab Dhu-l-Yaminayn (‘l'Ambidextre’) (Bushang, 776 - Merv, 822), fou el fundador de la dinastia dels tahírides del Khorasan.

44 les relacions: Abd-Al·lah ibn Tàhir, Ahwaz, Al-Amín (abbàssida), Al-Mamun (abbàssida), Alta Mesopotàmia, Ar-Raqqà, Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal, Bagdad, Batalla de Rayy, Califat Abbàssida, Dinastia, Diyar Rabia, Ghurian, Guerra Civil dels abbàssides, Hàrthama ibn Àyan, Herat, Hulwan, Ibn Màhan, Kharigisme, Khorasan (província del Califat), Khutba, La Meca, Magrib, Mawla, Merv, Nom àrab, Qazvín, Rafi ibn al-Layth, Rayy, Sulayman ibn Khatir al-Khuzai, Tahírides del Khorasan, Talha ibn Tahir, Xam (ciutat), 681, 682, 683, 684, 776, 806, 811, 814, 818, 821, 822.

Abd-Al·lah ibn Tàhir

Abd-Al·lah ibn Tàhir (Nixapur, c. 798 - 26 de novembre del 844) fou un poeta, general i funcionari abbàssida governador hereditari del Khorasan (828-844). Pertanyia a la dinastia tahírida, d'origen persa i mawla, i client del governador de Sistan Talha ibn Abd-Al·lah al-Khuzaí. Era fill de Tàhir ibn al-Hussayn, el fundador de la dinastia tahírida amb capital a Nixapur. Fou un mecenes i protector de la literatura i la cultura. Disposava d'un grau palau a Bagdad que era la seu dels governadors de la ciutat, càrrec que per força temps va romandre en mans de membres de la família tahírida. Durant el govern del seu pare el va acompanyar a la campanya a al-Jazira contra Nasr ibn Xabath al-Uqaylí, partidari d'al-Amín. El 821 el seu pare va ser enviat al Khurasan i el califa al-Mamun va nomenar governador al fill per dirigir la regió entre Rakka i Egipte i li va donar tanmateix el comandament de l'exèrcit que combatia contra Nasr ben Shabath, el partidari d'Al-Amín. Va obligar a Nasr a sotmetre's el 825 i el 826/827 va anar a Egipte on els refugiats andalusos dirigits per l'aventurer Abd-Al·lah ibn as-Sarí, provocaven agitació i havien establert la República d'Alexandria. Es va apoderar dels seus caps, aconseguint restablir l'ordre. Els assetjats van obtenir l'aman i van poder sortir de la ciutat sans i estalvis amb la condició de no emportar-se cap esclau ni cap egipci i de no entrar en cap país musulmà. Els expulsats es van dirigir a Creta i la van conquerir el mateix 827 o al 828 i van establir l'Emirat de Creta. Després va anar al Jibal per aixecar tropes per combatre a Babak el khurramita i essent allí es va assabentar de la mort del seu germà Talha ibn Tàhir governador del Khorasan (828). El Califa li va encarregar d'assolir la successió del seu germà, però no en va prendre possessió; i el 829 va dirigir una campanya a l'Azerbaidjan contra Babak i els khurramites, però al-Mamun li va ordenar tornar al Khorasan per lluitar contra els kharigites de la província. Llavors va prendre formal possessió del govern a Nishapur (830). El nou califa al-Mu'tasim (833-842) no el volia com a governador però el va acabar confirmant. Des de llavors va tenir un govern molt encertat. Destaca la regulació de la utilització de l'aigua que era un problema pels pagesos. La seva tasca principal fou donar suport als seus vassalls els samànides de Transoxiana, i mantenir l'ortodòxia sunnita contra els xiïtes al nord d'Iran. Sota el califa al-Mútassim, va sufocar la revolta del pretendent alida Muhàmmad ibn al-Qàssim (834-835) a Guzgan. El 224 de l'hègira (838-839) es va enfrontar a la revolta al Mazanderan (que era part del govern de Khorasan) de l'isbahbad Mazyar ibn Karin ibn Wandadhurmuz, instigada per al-Afxín Khaydhar, i que volia tractar directament amb el califa, al qual finalment va capturar i el va enviar a l'Iraq per ser executat. Segons Gardizi el califa l'odiava i va intentar enverinar-lo però l'esclau encarregat va revelar el complot que va fracassar, però de les dades conegudes no es detecta cap enemistat entre el Califa al-Mutasim i Abd Allah ibn Tahir. Va morir el 845 i el va succeir el seu fill Tàhir ibn Abd-Al·lah.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Abd-Al·lah ibn Tàhir · Veure més »

Ahwaz

Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Ahwaz · Veure més »

Al-Amín (abbàssida)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín —— (més conegut pel seu làqab al-Amín 787-814) (abril de 787-25 de setembre de 813) fou un califa abbàssida de Bagdad, fill i successor d'Harun ar-Raixid, que va governar del 809 al 813.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Al-Amín (abbàssida) · Veure més »

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »

Alta Mesopotàmia

L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Alta Mesopotàmia · Veure més »

Ar-Raqqà

Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Ar-Raqqà · Veure més »

Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal

Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal (? - 826/827) fou secretari del califa al-Mamun.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Àhmad ibn Abi-Khàlid al-Àhwal · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Bagdad · Veure més »

Batalla de Rayy

La batalla de Rayy, lluitada el l'1 de maig del 811, fou una de les batalles de la guerra civil del Califat Abbàssida.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Batalla de Rayy · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Califat Abbàssida · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Dinastia · Veure més »

Diyar Rabia

Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Diyar Rabia · Veure més »

Ghurian

Ghurian (Ghūrīān, Ghoryan, Ġūrīān) és una ciutat i el centre administratiu del districte de Ghurian a la província d'Herat, Afganistan.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Ghurian · Veure més »

Guerra Civil dels abbàssides

La Guerra Civil dels abbàssides, també coneguda com a Quarta Fitna (809-827) va ser un conflicte entre els germans al-Amín i al-Mamun per la successió al Califat Abbàssida.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Guerra Civil dels abbàssides · Veure més »

Hàrthama ibn Àyan

Hàrthama ibn Àyan fou un militar i governador abbàssida nadiu del Khurasan.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Hàrthama ibn Àyan · Veure més »

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Herat · Veure més »

Hulwan

Hulwan fou una antiga ciutat de Pèrsia propera a Kermanxah, a les muntanyes Zagros, a l'entrada del congost de Paytak, en la ruta cap al Gran Khorasan.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Hulwan · Veure més »

Ibn Màhan

Alí ibn Issa ibn Màhan, més conegut simplement com a Ibn Màhan (mort en 812) fou un militar i funcionari dels abbàssides que va ocupar diversos alts càrrecs entre els quals el de governador del Khurasan.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Ibn Màhan · Veure més »

Kharigisme

El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Kharigisme · Veure més »

Khorasan (província del Califat)

Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Khorasan (província del Califat) · Veure més »

Khutba

La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Khutba · Veure més »

La Meca

La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і La Meca · Veure més »

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Magrib · Veure més »

Mawla

Mawla (en plural mawali) és una paraula àrab polisèmica, el significat de la qual ha variat segons diferents períodes i contextos.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Mawla · Veure més »

Merv

Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Merv · Veure més »

Nom àrab

El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Nom àrab · Veure més »

Qazvín

Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Qazvín · Veure més »

Rafi ibn al-Layth

Rafi ibn al-Layth ibn Nasr ibn Sayyar o, més senzillament, Rafi ibn al-Layth fou un rebel contra el Califat Abbàssida a Transoxiana al principi del segle IX.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Rafi ibn al-Layth · Veure més »

Rayy

Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Rayy · Veure més »

Sulayman ibn Khatir al-Khuzai

Abu-Muhàmmad Sulayman ibn Kathir al-Khuzaí o, més senzillament, Sulayman ibn Kathir (en àrab Sulaymān b. Kaṯīr) fou un daï de la dawa haiximiyya (després abbàssida) al Khurasan.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Sulayman ibn Khatir al-Khuzai · Veure més »

Tahírides del Khorasan

Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Tahírides del Khorasan · Veure més »

Talha ibn Tahir

Talha ibn Tàhir (Nixapur, ? - Gran Khorasan, 828) fou governador tahírida del Khorasan del 822 a la seva mort el 828 succeint al seu pare Tahir ibn al-Hussaayn.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Talha ibn Tahir · Veure més »

Xam (ciutat)

Xam o Aix Xam és una ciutat de l'emirat de Ras al-Khaimah als Emirats Àrabs Units a uns 35 km al nord de la capital.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і Xam (ciutat) · Veure més »

681

Sense descripció.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і 681 · Veure més »

682

Sense descripció.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і 682 · Veure més »

683

El 683 (DCLXXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і 683 · Veure més »

684

Sense descripció.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і 684 · Veure més »

776

El 776 (DCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і 776 · Veure més »

806

Sense descripció.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і 806 · Veure més »

811

El 811 (DCCCXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і 811 · Veure més »

814

El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і 814 · Veure més »

818

Sense descripció.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і 818 · Veure més »

821

El 821 (DCCCXXI en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і 821 · Veure més »

822

El 822 (DCCCXXII en numeració romana) fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Tàhir ibn al-Hussayn і 822 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Tahir Abu l-Tayyib Dhu'l-Yaminayn, Tahir I ibn al-Husayn, Tahir ibn al-Husayn.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »