Obrir a Google MapsTaula de continguts
78 les relacions: Aksu (Xinjiang), Ürümqi, Àsia Central, Ban Chao, Batalla del Talas, Bishbalik, Budisme, Calmucs, Chiang Kai-shek, Chongqing, Ciutat de Yarkand, Dinastia Han, Dunganistan, Exèrcit Popular d'Alliberament, Gansu, Genguis Khan, Genguiskhànides, Hami, Hotan, Hui, Jiaohe, Kaixgar, Kanat Uigur, Kazakh, Khodja, Khoges, Khotan, Kirguisos, Kuldjha, Kutxa (reialme), Liaoning, Llengües sinítiques, Ma Chung-ying, Maniqueisme, Manxú, Mogolistan, Mongòlia, Nestorianisme, Oasi, Oirat, Pequín, República Popular de la Xina, Riu Ili, Riu Tarim, Rouran, Sogdiana, Tabgatch, Turcs occidentals, Turquestan Oriental, Uigur, ... Ampliar l'índex (28 més) »
- Oasis de la Xina
Aksu (Xinjiang)
Aksu (també Ak-su, Akshu, Aqsu, Bharuka i Po-lu-chia; uigur: ئاقسۇ/Ak̡su; xinès simplificat: 阿克苏, xinès tradicional: 阿克蘇, pinyin: Ākèsù) és una ciutat de la regió autònoma del Xinjiang a la República Popular de la Xina, capital de la prefectura del mateix nom.
Veure Turfan і Aksu (Xinjiang)
Ürümqi
Ürümqi o Ürümtxi (en uigur: ئۈرۈمچی, Ürümtxí, AFI, en alfabet túrquic comú, Ürümçi; en) és la capital de la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang de la República Popular de la Xina.
Veure Turfan і Ürümqi
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Veure Turfan і Àsia Central
Ban Chao
Estàtua moderna commemorant Ban Chao a Kaixgar Ban Chao (en xinès: 班超; romanització Wade-Giles: Pan Ch'ao) (Xianyang (Shaanxi) 32-102) fou un general xinès encarregat de l'administració de les «regions de l'oest» (Àsia Central) durant la dinastia Han de l'est.
Veure Turfan і Ban Chao
Batalla del Talas
La batalla del (riu) Talas o batalla d'Artlakh (xinès tradicional: 怛羅斯戰役, xinès simplificat: 怛罗斯战役, pinyin: dáluósī zhànyì) fou una batalla decisiva lliurada el 751 a la vora del riu Talas entre una força d'àrabs i de kirguisos i les tropes xineses de la dinastia Tang, llavors sota l'emperador Xuanzong (juntament amb diversos altres pobles i nacions associades amb el territori geogràfic involucrat) per no només el control de la regió de Sirdarià, sinó també de l'àrea estratègica de l'Àsia Central.
Veure Turfan і Batalla del Talas
Bishbalik
Bishbalik o Beshbalik (les Cinc Viles) són unes ruïnes a Xinjiang d'una antiga ciutat o ciutats esmentada sovint entre el i el.
Veure Turfan і Bishbalik
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Veure Turfan і Budisme
Calmucs
Els calmucs (alternativament, kalmucks, kalmuks, o kalmyki) són els descendents dels oirats, identitat històrica i col·lectiva dels pobles mongols occidentals.
Veure Turfan і Calmucs
Chiang Kai-shek
Chiang Kai-shek (xinès tradicional: 蔣介石, xinès simplificat: 蒋介石, pinyin: Jiǎng Jièshí) (Xikou, Zhejiang, Xina, 31 d'octubre de 1887 - Taipei, Taiwan, 5 d'abril de 1975) fou un militar i estadista xinès.
Veure Turfan і Chiang Kai-shek
Chongqing
Chongqing és la més gran i més poblada de les municipalitats de la República Popular de la Xina.
Veure Turfan і Chongqing
Ciutat de Yarkand
Una de les portes de l'antiga ciutadella Yarkand (en xinès modern 莎車, pinyin: Shāchē o Suōchē) és una ciutat a la República Popular de la Xina a la regió autònoma de Xinjiang, a uns 1.189 m sobre el nivell de la mar, amb una població al tomb dels 400.000 habitants.
Veure Turfan і Ciutat de Yarkand
Dinastia Han
La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.
Veure Turfan і Dinastia Han
Dunganistan
Dunganistan és un nom inventat que fou aplicat pels historiadors occidental per designar un règim efímer que es podria qualificar d'estat, a la part meridional del Turquestan oriental o Sinkiang que va durar del 1934 al 1937.
Veure Turfan і Dunganistan
Exèrcit Popular d'Alliberament
L'Exèrcit Popular d'Alliberament (xinès simplificat: 中国人民解放军, xinès tradicional: 中國人民解放軍, pinyin: Zhōnggúo Rénmín Jiěfàng Jūn) és l'exèrcit de la República Popular de la Xina.
Veure Turfan і Exèrcit Popular d'Alliberament
Gansu
() és una província situada al nord-oest de la República Popular de la Xina.
Veure Turfan і Gansu
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Veure Turfan і Genguis Khan
Genguiskhànides
Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.
Veure Turfan і Genguiskhànides
Hami
Hami o Kumul (uigur: قۇمۇل/Kumul; xinès: 哈密; pinyin: Hāmì) és un oasi, ciutat i prefectura a la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Veure Turfan і Hami
Hotan
Khotan o Hotan (en uigur: خوتەن/Hotǝn; en xinès: 和田; en pinyin: Hétián, antic xinès simplificat: 和阗; antic tradicional xinès: 和闐; antic pinyin: Hétián) és una ciutat i oasi de la prefectura del mateix nom, de la que és capital.
Veure Turfan і Hotan
Hui
Els Hui (en xinès: 回族) són un grup ètnic constituït per xinesos de cultura musulmana.
Veure Turfan і Hui
Jiaohe
Jiaohe són un conjunt de ruïnes de l'antiga ciutat que es trobava a la vall de Yaernaizi, al nord-est del desert de Taklamakan, a 7 km a l'oest de la ciutat de Turfan, a la regió autònoma de Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Veure Turfan і Jiaohe
Kaixgar
Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Veure Turfan і Kaixgar
Kanat Uigur
El kanat Uigur com estat es va fundar després del 744, quan Kutlugh Bilgä va assolir el poder al kanat dels Turcs Orientals.
Veure Turfan і Kanat Uigur
Kazakh
El kazakh és una llengua turquesa de la branca kiptxak, amb una forta relació amb el kirguís o el nogai, parlada per uns 8.300.000 kazakhs, especialment al Kazakhstan i també als països veïns.
Veure Turfan і Kazakh
Khodja
Khodja (Khoja) o Khwadja és un títol d'origen persa, inicialment donat als mestres i savis, i a ministres i eunucs.
Veure Turfan і Khodja
Khoges
Dona Khoja Els khoges (Khoja; خوجا) són una casta de l'Índia on la majoria dels membres són ismaïlites nizarites, amb alguns sunnites i xiïtes duodecimams separats de la comunitat ismaïlita.
Veure Turfan і Khoges
Khotan
* Riu Khotan, riu del Xinjiang.
Veure Turfan і Khotan
Kirguisos
Els kirguisosPlural segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua: o els kirguísPlural invariable segons l'Institut d'Estudis Catalans: són un poble d'origen turcomongol i constitueixen una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern de la República Popular de la Xina.
Veure Turfan і Kirguisos
Kuldjha
Khuldjha és una ciutat al sud de llac Sayram i del coll de Talki, al nord del riu Ili i una mica al nord-oest de la moderna Yining.
Veure Turfan і Kuldjha
Kutxa (reialme)
Aksu en groc Kutxa o Kutxe (també Kuçar, Kuchar, en uigur كۇچار, en xinès simplificat 库车, tradicional 庫車, en pinyin Kùchē, romanitzat també com a Qiuzi, Qiuci, Chiu-tzu, Kiu-che, Kuei-tzu, en sànscrit Kucina, en tibetà Kutsahiyui) fou un regne budista de l'Àsia Central a la conca del Tarim, al modern Xinjiang (Xina).
Veure Turfan і Kutxa (reialme)
Liaoning
() és una província del nord-est de la república Popular de la Xina.
Veure Turfan і Liaoning
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada.
Veure Turfan і Llengües sinítiques
Ma Chung-ying
Ma Tchung-Ying modernament transcrit com Ma Chung-ying, també Ğa Ssu Ling o Petit Comandant (Lingxia, Gansu, ~ 1910 - ? vers 1938) fou el més jove i conegut dels cinc comandants musulmans xinesos que van dominar el nord-oest de la Xina durant part del període republicà, vers 1925 a 1949.
Veure Turfan і Ma Chung-ying
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Veure Turfan і Maniqueisme
Manxú
El manxú és una llengua de la família manxú-tungús parlada per unes 20 persones a la regió històrica de Manxúria, actualment a la província de Heilongjiang, al nord-est de la Xina.
Veure Turfan і Manxú
Mogolistan
Àsia Central a començaments de 1450. Els mogols controlaven Mogolistan, Alti Shahr, i Uiguristan. Mogolistan o Mogholistan fou el nom donat a partir del a l'estepa, la plana i les muntanyes de l'Àsia Central al nord de Transoxiana i del Sirdarià, abraçant la regió de Semirečye (en turc Yeti-su.
Veure Turfan і Mogolistan
Mongòlia
Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.
Veure Turfan і Mongòlia
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Veure Turfan і Nestorianisme
Oasi
Oasi a Líbia. Un oasi és una àrea de vegetació isolada en un desert, que normalment circumda una font d'aigua subterrània que pot emergir o no a la superfície.
Veure Turfan і Oasi
Oirat
Els oirat (plural oirats) són un dels pobles turcomongols que viuen al nord dels markit, a l'oest del llac Baikal.
Veure Turfan і Oirat
Pequín
Pequín o Beijing (en xinès: 北京, pinyin: Běijīng, 'capital del nord') és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada Ian-Xan (燕山) i a l'est de la serralada Tai-Hang-Xan (太行山).
Veure Turfan і Pequín
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Veure Turfan і República Popular de la Xina
Riu Ili
El riu Ili —Или; 伊犁河, Yili He (xinès)— és un riu del nord-oest de la Xina a la Prefectura autònoma d'Ili Kazakh, a la regió autònoma de Xinjiang Uigur, i al sud-est del Kazakhstan, a la província d'Almati.
Veure Turfan і Riu Ili
Riu Tarim
El riu Tarim (en xinès: 塔里木河 Tǎlǐmù hé, en uigur: تارىمدەرياسى, Tarim deryasi) és el riu principal de la regió autònoma de Xinjiang Uigur a la Xina.
Veure Turfan і Riu Tarim
Rouran
La rouran (en xinès: 柔然, en pinyin: róurán, Wade-Giles: Jou-jan), també anomenada ruanruan, tan-tan o juanjuan, fou una confederació de tribus nòmades, probablement mongoles, emparentades amb els sienpei.
Veure Turfan і Rouran
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Veure Turfan і Sogdiana
Tabgatch
Els tabgatch (o t'o-pa) foren un poble turc que es va establir, el, a Ta-t'ong, al nord del Shansi, i que va acabar unificant el nord de la Xina.
Veure Turfan і Tabgatch
Turcs occidentals
Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.
Veure Turfan і Turcs occidentals
Turquestan Oriental
El Turquestan Oriental o Uiguristan és el territori del poble uigur.
Veure Turfan і Turquestan Oriental
Uigur
L'uigur és una llengua turquesa de la família altaica parlada pels uigurs, la història dels quals comença als primers segles de l'era comuna.
Veure Turfan і Uigur
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Turfan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Turfan і Xah Rukh (timúrida)
Xinjiang
Xinjiang (tr; en), oficialment la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang (tr; en) és una regió autònoma de la República Popular de la Xina.
Veure Turfan і Xinjiang
Xiongnu
Els xiongnu (transcripció antiga hsiung-nu) eren un grup de pobles nòmades que formaven un estat o una confederació.
Veure Turfan і Xiongnu
Xuan Zang
Xuan Zang o Xuanzang (xinès: 玄奘; pinyin: Xuán Zàng; Wade-Giles: Hsüan-tsang, també Hiuen Tsang o Hiuen Tsiang) (603 - 664), fou un monjo xinès d'una família noble confuciana, que va anar a l'Índia per estudiar els sutres (629) i va visitar de camí l'Àsia Central propagant el budisme.
Veure Turfan і Xuan Zang
Yakub Beg
* Muhammad Yakub Beg (Pixkent, 1820/1826-1877), sobirà de Kashghària (1865-1877).
Veure Turfan і Yakub Beg
Yarkand
* Comtat de Yarkand, divisió administrativa de Kashgària al Xinjiang.
Veure Turfan і Yarkand
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Turfan і 1 d'octubre
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Turfan і 11 d'octubre
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Turfan і 12 d'octubre
12 de novembre
El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.
Veure Turfan і 12 de novembre
124
El 124 (CXXIV) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Turfan і 124
1912
;Països Catalans.
Veure Turfan і 1912
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Veure Turfan і 1928
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Turfan і 1933
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Veure Turfan і 1949
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Veure Turfan і 25 d'abril
507
L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.
Veure Turfan і 507
6 de febrer
El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Turfan і 6 de febrer
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Turfan і 6 de juliol
620
El 620 (DCXX) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Turfan і 620
640
El 640 (DCXL) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Turfan і 640
7 de maig
El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Turfan і 7 de maig
73
El 73 (LXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Turfan і 73
74
El 74 (LXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Turfan і 74
75
El 75 (LXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Turfan і 75
90
El 90 (CX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Turfan і 90
91
El 91 (XCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Turfan і 91
Vegeu també
Oasis de la Xina
- Aksu (Xinjiang)
- Ciutat de Yarkand
- Dunhuang
- Gaochang
- Hotan
- Kaixgar
- Kutxa (reialme)
- Loulan
- Niya
- Turfan
- Yueyaquan
També conegut com Kiu-txe, Turpan.