35 les relacions: Carlemany, Chan-yu, Gobi, Heftalites, Hia, Irtix, Kan, Kao-kiu, Llengües sinítiques, Manxúria, Península de Corea, Pinyin, Qaraixahr, Sienpei, Tabgatch, Tolös, Turcs, Turfan, Uigurs, Wade-Giles, Wei orientals, 402, 424, 425, 427, 429, 443, 449, 500, 508, 516, 520, 521, 546, 551.
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Rouran і Carlemany · Veure més »
Chan-yu
Xiongnu Chan-yu (xinès 單于 o 单于 pinyin Chányú, forma curta de Chengli Gutu Chanyu (xinès 撐犁孤塗單于 pinyin Chēnglí Gūtu Chányú); segons el Llibre de Han, vol dir Cel, Nen, Immensa aparició) va ser el títol utilitzat pels governants suprems nòmades d'Orient i Àsia central durant vuit segles i va ser reemplaçat pel títol "Kagan" l'any 402.
Nou!!: Rouran і Chan-yu · Veure més »
Gobi
El Gobi (en mongol: Говь; en xinès: 戈壁; en pinyin: gē bí, abans conegut com a Xamo) és una vasta regió desèrtica o una estepa desèrtica d'1.036.000 km², situada entre el nord de la Xina i el sud de Mongòlia.
Nou!!: Rouran і Gobi · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Rouran і Heftalites · Veure més »
Hia
El regne de Hia fou fundat al segle IV al Shensi pel clan xiongnu dels ho-lien.
Nou!!: Rouran і Hia · Veure més »
Irtix
L'Irtix (en rus, Иртыш; en kazakh, Ertis / Эртiс; en tàtar, İrteş / Иртеш; en xinès, Erqisi / 额尔齐斯河) és un riu de Sibèria, l'afluent principal de l'Obi; de fet, és més llarg que l'Obi mateix.
Nou!!: Rouran і Irtix · Veure més »
Kan
Kan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.
Nou!!: Rouran і Kan · Veure més »
Kao-kiu
Kao-Kiu foren una horda que al estava establerta a Kobdo i a l'Urungu, que foren els ancestres dels turcs töläch, després uigurs.
Nou!!: Rouran і Kao-kiu · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Rouran і Llengües sinítiques · Veure més »
Manxúria
Manxúria (manxú: Manju,, rus: Маньчжурия, mongol: Манж), més coneguda pel seu nom oficial de Dongbei Pingyuan, és una regió històrica d'Àsia oriental situada al nord-est de la Xina i que té una superfície de 801.600 km².
Nou!!: Rouran і Manxúria · Veure més »
Península de Corea
Situació de Corea dins de l'Extrem Orient Corea és una península de l'est d'Àsia.
Nou!!: Rouran і Península de Corea · Veure més »
Pinyin
El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.
Nou!!: Rouran і Pinyin · Veure més »
Qaraixahr
Qaraixahr (també Karashahr, que vol dir 'ciutat negra' en uigur) o Yanqi (en xinès 焉耆, pinyin Yānqí; Wade-Giles Yen-ch’i; sànscrit अग्निदेस Agnideśa) fou un regne de l'Àsia Central, centrat a l'oasi de Qarashahr a la conca del Tarim, al modern Xinjiang Uigur. A Qarashahr es parlava una llengua indoeuropea amb afinitats amb l'hitita, l'armeni i l'eslau, probablement derivat del seu poblament anterior pels escites.
Nou!!: Rouran і Qaraixahr · Veure més »
Sienpei
Els sien-pei (o sienpei) foren una horda nòmada probablement mongola que vivia als límits de la moderna Manxúria.
Nou!!: Rouran і Sienpei · Veure més »
Tabgatch
Els tabgatch (o t'o-pa) foren un poble turc que es va establir, el, a Ta-t'ong, al nord del Shansi, i que va acabar unificant el nord de la Xina.
Nou!!: Rouran і Tabgatch · Veure més »
Tolös
Tolös o Töläch foren una horda derivada de l'horda dels kao-kiu, que vivia principalment a la part sud de l'Altai.
Nou!!: Rouran і Tolös · Veure més »
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Nou!!: Rouran і Turcs · Veure més »
Turfan
Turfan (en uigur: تورپان Turpan, en xinès: 吐鲁番 Tǔlǔfān) és un oasi de la regió autònoma del Xinjiang uigur a la República Popular de la Xina.
Nou!!: Rouran і Turfan · Veure més »
Uigurs
Els uigurs (uigur: ئۇيغۇر,, turc: Uygur) són un poble turc de l'Àsia Central que pertany a una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern xinès.
Nou!!: Rouran і Uigurs · Veure més »
Wade-Giles
El sistema Wade-Giles és un mètode de romanització (transcripció a l'alfabet llatí) del xinès mandarí.
Nou!!: Rouran і Wade-Giles · Veure més »
Wei orientals
La dinastia dels Wei orientals (Tong Wei) fou una dinastia del nord de la Xina que es va establir el 534 per divisió de l'antiga dinastia Wei, i va dominar el Hopei, Shansi, Shantung i Honan amb capital a Txang-tö.
Nou!!: Rouran і Wei orientals · Veure més »
402
El 402 fou un any comú començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Rouran і 402 · Veure més »
424
Sense descripció.
Nou!!: Rouran і 424 · Veure més »
425
Sense descripció.
Nou!!: Rouran і 425 · Veure més »
427
El 427 (CDXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Rouran і 427 · Veure més »
429
El 429 (CDXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Rouran і 429 · Veure més »
443
El 443 (CDXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Rouran і 443 · Veure més »
449
Sense descripció.
Nou!!: Rouran і 449 · Veure més »
500
Sense descripció.
Nou!!: Rouran і 500 · Veure més »
508
El 508 (DVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Rouran і 508 · Veure més »
516
Sense descripció.
Nou!!: Rouran і 516 · Veure més »
520
Sense descripció.
Nou!!: Rouran і 520 · Veure més »
521
El 521 (DXXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Rouran і 521 · Veure més »
546
Sense descripció.
Nou!!: Rouran і 546 · Veure més »
551
Sense descripció.
Nou!!: Rouran і 551 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Huang-huang, Joan-joan, Juan-juan, Juanjuan.