Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Xiongnu

Índex Xiongnu

Els xiongnu (transcripció antiga hsiung-nu) eren un grup de pobles nòmades que formaven un estat o una confederació.

224 les relacions: Aksu (Xinjiang), Alashan, Anhui, Baikal, Ban Chao, Barkul, Cao Cao, Chang'an, Ciutat de Yarkand, Datong, Dècada del 260, Dècada del 270, Dècada del 340, Dècada del 360, Dinastia dels Jin anteriors, Dinastia Han, Dinastia Jin (265-420), Dinastia Qin, Emperador Gaozu de Han, Emperador Wu de Han, Escites, Estat de Zhao, Gansu, Genguiskhànides, Gobi, Gran Khingan, Gran Muralla Xinesa, Han Zhao, Hebei, Henan, Heròdot, Hotan, Hou-yen, Huns, Iemil, Imperi Kuixan, Imperi Part, Imperi Romà, Jehol, Jiangsu, Jin posteriors, Kaixgar, Karakorum, Kiang, Kumaradjiva, Kutxa (reialme), Lob Nor, Ma Long, Manxúria, Mar d'Aral, ..., Meng Tian, Mujong, Nestorianisme, Ongut, Ordos, Orkhon, Pamir, Parèntesi, Pequín, Període dels Regnes Combatents (Xina), Qaraixahr, Qin Shi Huangdi, Registres del Gran Historiador, Regne de Fergana, Regne de Khotan, Regne grec de Bactriana, Riu Groc, Riu Ili, Riu Talas, Riu Tarim, Saques, Sàrmates, Segle I, Segle III aC, Segle IV aC, Shaanxi, Shandong, Shanxi, Sienpei, Sima Qian, Sogdiana, Suíyuǎn, Tabgatch, Taiyuan, Tocaris, Tonghu, Turfan, Ulan Bator, Utx Turfan, Vall de Ferganà, Wei, Wu-huan, Wu-sun, Xina, Zhangjiakou, Zhao posteriors, 10, 102, 105, 105 aC, 106, 107, 108, 108 aC, 109, 110, 111 aC, 115 aC, 117 aC, 118 aC, 119, 119 aC, 120, 120 aC, 121 aC, 123, 124, 124 aC, 126, 126 aC, 127, 127 aC, 128 aC, 129 aC, 131, 138 aC, 140, 142 aC, 144, 151, 153, 155, 156, 158 aC, 167 aC, 168, 169, 170, 174 aC, 176 aC, 177, 177 aC, 1933, 195, 201 aC, 202 aC, 206 aC, 207, 209 aC, 214 aC, 215, 216, 220, 221 aC, 224, 25, 250 aC, 260, 298 aC, 304, 308, 310, 311, 312, 313, 316, 318, 325 aC, 329, 33 aC, 330, 333, 334, 35 aC, 350, 352, 357, 36 aC, 360, 364, 366, 370, 376, 382, 383, 384, 385, 386, 394, 400, 403, 407, 409, 43 aC, 431, 44 aC, 46, 48, 480 aC, 49 aC, 51 aC, 58, 60 aC, 64 aC, 65 aC, 67 aC, 71 aC, 73, 74, 75, 77 aC, 78, 8, 80, 83, 84, 87, 88, 89, 90, 91, 93, 94, 97. Ampliar l'índex (174 més) »

Aksu (Xinjiang)

Aksu (també Ak-su, Akshu, Aqsu, Bharuka i Po-lu-chia; uigur: ئاقسۇ/Ak̡su; xinès simplificat: 阿克苏, xinès tradicional: 阿克蘇, pinyin: Ākèsù) és una ciutat de la regió autònoma del Xinjiang a la República Popular de la Xina, capital de la prefectura del mateix nom.

Nou!!: Xiongnu і Aksu (Xinjiang) · Veure més »

Alashan

La regió del bucle d'Ordos, amb les muntanyes a l'esquerra del riu Groc Les parts altes tenen boscos i praderes. L'altiplà d'Alashan (escrit també Alaschan, mongol Agaghshan, Alaghshan i altres variants) és un altiplà de la Xina i Mongòlia que té una superfície de 673.400 km².

Nou!!: Xiongnu і Alashan · Veure més »

Anhui

(Postal System Pinyin: Ngan-hui, Anhwei o An-hwei) és una província de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Xiongnu і Anhui · Veure més »

Baikal

El llac Baikal vist des del sud-est. El Baikal (també Dalai Nor o Dalai Nur; en rus Байкал) és un llac que es troba en el territori de Rússia, a la regió de la Sibèria oriental.

Nou!!: Xiongnu і Baikal · Veure més »

Ban Chao

Estàtua moderna commemorant Ban Chao a Kaixgar Ban Chao (en xinès: 班超; romanització Wade-Giles: Pan Ch'ao) (Xianyang (Shaanxi) 32-102) fou un general xinès encarregat de l'administració de les «regions de l'oest» (Àsia Central) durant la dinastia Han de l'est.

Nou!!: Xiongnu і Ban Chao · Veure més »

Barkul

Llac Barkul des de l'ISS. Barkul és un llac del nord-est de Xinjiang, a la República Popular de la Xina, proper a la frontera de Mongòlia, centre d'una gran regió natural que rep també el nom de Barkul.

Nou!!: Xiongnu і Barkul · Veure més »

Cao Cao

Màscara de Cao Cao. Cáo Cāo (曹操; 155 – 15 de març de 220) va ser un cabdill regional i el penúltim Canceller de la dinastia Han de l'Est que va aconseguir gran poder durant els seus últims anys.

Nou!!: Xiongnu і Cao Cao · Veure més »

Chang'an

Chang'an (xinès tradicional: 長安, xinès simplificat: 长安, pinyin: Cháng'ān, Wade-Giles: Ch'ang-an) és la capital de la Xina antiga, actualment la seva zona l'ocupa Xi'an.

Nou!!: Xiongnu і Chang'an · Veure més »

Ciutat de Yarkand

Una de les portes de l'antiga ciutadella Yarkand (en xinès modern 莎車, pinyin: Shāchē o Suōchē) és una ciutat a la República Popular de la Xina a la regió autònoma de Xinjiang, a uns 1.189 m sobre el nivell de la mar, amb una població al tomb dels 400.000 habitants.

Nou!!: Xiongnu і Ciutat de Yarkand · Veure més »

Datong

Datong és una ciutat a nivell de prefectura al nord de la Província Shanxi de la Xina, localitzada a pocs centenars de quilòmetres a l'oest pel carril de Beijing amb una elevació de 1090 metres.

Nou!!: Xiongnu і Datong · Veure més »

Dècada del 260

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і Dècada del 260 · Veure més »

Dècada del 270

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і Dècada del 270 · Veure més »

Dècada del 340

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і Dècada del 340 · Veure més »

Dècada del 360

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і Dècada del 360 · Veure més »

Dinastia dels Jin anteriors

La dinastia dels Jin anteriors (o T'sin anteriors, modern Qin anteriors) fou un govern establert al nord de la Xina al segle IV Després del 350 un oficial de Xe-hu (darrer rei de la dinastia dels Txao posteriors), de nom P'ou Hong, probablement d'ètnia mongola o tangut (de la branca tibetana) es va fer independent al Shensi amb capital a Txangngan.

Nou!!: Xiongnu і Dinastia dels Jin anteriors · Veure més »

Dinastia Han

La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.

Nou!!: Xiongnu і Dinastia Han · Veure més »

Dinastia Jin (265-420)

La Dinastia Jìn (Wade-Giles: Chin⁴-ch'ao²; Mandarí: tɕîn tʂʰɑ̌ʊ̯), va ser una dinastia de la història xinesa, que va existir entre els anys 265 i 420 EC.

Nou!!: Xiongnu і Dinastia Jin (265-420) · Veure més »

Dinastia Qin

La dinastia Qin va ser la primera dinastia imperial de la Xina, des del 221 fins al 207 aC.

Nou!!: Xiongnu і Dinastia Qin · Veure més »

Emperador Gaozu de Han

Lemperador Gao (256 o 247 aC – 1 de juny de 195 aC), més conegut en la Xina pel seu nom de temple, Gaozu, nom personal Liú Bāng (Wade-Giles: Liu Pang), va ser el primer emperador de la dinastia Han, que va governar Xina a partir del 202 aC.

Nou!!: Xiongnu і Emperador Gaozu de Han · Veure més »

Emperador Wu de Han

Han Wudi (literalment "emperador Wu -guerrer- dels Han", en xinès tradicional 漢武帝, xinès simplificat 汉武帝, pinyin Hànwǔdì, Wade-Giles Wu Ti) (156 aEC – 29 de març del 87 aEC), de veritable nom Liu ChePaludan, 36 (劉徹), fou el setè emperador de la dinastia Han (202 aEC al 220 EC) que va governar la Xina des del 141 aEC fins al 87 aEC.

Nou!!: Xiongnu і Emperador Wu de Han · Veure més »

Escites

Extensió aproximada d'Escítia i Sarmàtia al segle I aC Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Xiongnu і Escites · Veure més »

Estat de Zhao

Zhao (pinyin: zhào, xinès tradicional: 趙, xinès simplificat: 赵) fou un dels estats xinesos durant el període conegut com dels regnes combatents (junt amb sis estats més).

Nou!!: Xiongnu і Estat de Zhao · Veure més »

Gansu

() és una província situada al nord-oest de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Xiongnu і Gansu · Veure més »

Genguiskhànides

Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.

Nou!!: Xiongnu і Genguiskhànides · Veure més »

Gobi

El Gobi (en mongol: Говь; en xinès: 戈壁; en pinyin: gē bì, abans conegut com a Xamo) és una vasta regió desèrtica o una estepa desèrtica d'1.036.000 km², situada entre el nord de la Xina i el sud de Mongòlia.

Nou!!: Xiongnu і Gobi · Veure més »

Gran Khingan

La serralada del Gran Khingan (xinès simplificat: 大兴安岭; tradicional: 大興安嶺 pinyin: Dàxīng'ānlǐng; manxú: Amba Hinggan), també conegut com a Gran Hing'an o Gran Hinggan és una serralada volcànica de la Mongòlia Interior a la Xina.

Nou!!: Xiongnu і Gran Khingan · Veure més »

Gran Muralla Xinesa

La Gran Muralla xinesa (en xinès: 长城, pinyin: Chángchéng; literalment, 'muralla llarga'), també coneguda a la Xina com a 万里长城, pinyin: Wànlǐ Chángchéng, la Gran Muralla de 10.000 li, és un antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques.

Nou!!: Xiongnu і Gran Muralla Xinesa · Veure més »

Han Zhao

Han Zhao fou una dinastia del nord de la Xina del.

Nou!!: Xiongnu і Han Zhao · Veure més »

Hebei

(Postal System Pinyin: Hopeh) és una província del nord de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Xiongnu і Hebei · Veure més »

Henan

Henan és una província de la República Popular de la Xina, situada a la part central del país.

Nou!!: Xiongnu і Henan · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Xiongnu і Heròdot · Veure més »

Hotan

Mesquita a Khotan Khotan o Hotan (en uigur: خوتەن/Hotǝn; en xinès: 和田; en pinyin: Hétián, antic xinès simplificat: 和阗; antic tradicional xinès: 和闐; antic pinyin: Hétián) és una ciutat i oasi de la prefectura del mateix nom, de la que és capital.

Nou!!: Xiongnu і Hotan · Veure més »

Hou-yen

Els hou-yen eren una horda dels xiongnu que van ocupar la regió del llac Barkul, a l'actual Xinjiang, proper a la frontera sud-oest de Mongòlia.

Nou!!: Xiongnu і Hou-yen · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del segle IV dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Xiongnu і Huns · Veure més »

Iemil

El riu Iemil (Имил/Емель/Эмель) és l'antic nom turc d'un riu del Kazakhstan al Tarbagatai entre les Muntanyes Altai i la serralada de Tien Shan o Tian Shan, allà on ambdues sembla que es troben.

Nou!!: Xiongnu і Iemil · Veure més »

Imperi Kuixan

L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.

Nou!!: Xiongnu і Imperi Kuixan · Veure més »

Imperi Part

L'imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Xiongnu і Imperi Part · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Xiongnu і Imperi Romà · Veure més »

Jehol

Jehol o Rehe (xinès simplificat: 热河省; xinès tradicional: 熱河省; pinyin: Rèhé shěng; literalment "Riu Calent"), fou una antiga província xinesa formada per part de les actuals províncies de Hebei, Shanxi i la regió de Mongòlia Interior, al nord-est de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Xiongnu і Jehol · Veure més »

Jiangsu

(Postal System Pinyin: Kiangsu) és una provincia de la República Popular de la Xina, situada en la costa oriental del país.

Nou!!: Xiongnu і Jiangsu · Veure més »

Jin posteriors

La dinastia dels Jin posteriors (transcripció antiga Tsin posteriors o Heou Tsin) fou una efímera dinastia del nord de la Xina.

Nou!!: Xiongnu і Jin posteriors · Veure més »

Kaixgar

Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر/K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什Kāshí o Kāshígéěr; en pinyin: Kāshí), és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Xiongnu і Kaixgar · Veure més »

Karakorum

Karakorum fou la capital de l'Imperi mongol al segle XIII i de la Mongòlia postimperial entre els segles XIV i XV.

Nou!!: Xiongnu і Karakorum · Veure més »

Kiang

El kiang (Equus kiang) és un mamífer gran de la família dels èquids.

Nou!!: Xiongnu і Kiang · Veure més »

Kumaradjiva

Kumaradjiva (Kudjha 344- Xina 413) fou un monjo budista de Kudjha a la conca del Tarim.

Nou!!: Xiongnu і Kumaradjiva · Veure més »

Kutxa (reialme)

Aksu en groc Kutxa o Kutxe (també Kuçar, Kuchar, en uigur كۇچار, en xinès simplificat 库车, tradicional 庫車, en pinyin Kùchē, romanitzat també com a Qiuzi, Qiuci, Chiu-tzu, Kiu-che, Kuei-tzu, en sànscrit Kucina, en tibetà Kutsahiyui) fou un regne budista de l'Àsia Central a la conca del Tarim, al modern Xinjiang (Xina).

Nou!!: Xiongnu і Kutxa (reialme) · Veure més »

Lob Nor

Lob Nor ('llac Lop'; alternativament Lop Nur.

Nou!!: Xiongnu і Lob Nor · Veure més »

Ma Long

Ma Long (xinès simplificat: 马龙, xinès tradicional: 馬龍, pinyin: Mǎ Lóng; 22 d'octubre de 1988) és un jugador de tennis de taula xinès.

Nou!!: Xiongnu і Ma Long · Veure més »

Manxúria

Límits històrics de Manxúria, destacant l'actual Manxúria xinesa en color més fosc Manxúria (manxú: Manju,, rus: Маньчжурия, mongol: Манж), més coneguda pel seu nom oficial de Dongbei Pingyuan, és una regió històrica d'Àsia oriental situada al nord-est de la Xina i que té una superfície de 801.600 km².

Nou!!: Xiongnu і Manxúria · Veure més »

Mar d'Aral

Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское Море o bé Арал) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.

Nou!!: Xiongnu і Mar d'Aral · Veure més »

Meng Tian

Meng Tian (蒙恬) (mort el 210 aEC) va ser un general de la Dinastia Qin que es va distingir en les campanyes contra els Xiongnu i en la construcció de la Gran Muralla de la Xina.

Nou!!: Xiongnu і Meng Tian · Veure més »

Mujong

前燕对东北亚的控制 Els mujong foren un clan dels sienpei que van fundar una de les efímeres dinasties xineses del nord al segle IV.

Nou!!: Xiongnu і Mujong · Veure més »

Nestorianisme

El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al segle V per Nestori, patriarca de Constantinoble.

Nou!!: Xiongnu і Nestorianisme · Veure més »

Ongut

Els ongut o öngüd (öngüt) foren un poble turc que existia al temps de Genguis Khan (1162–1227),Roux, p.40 en bona part de religió nestoriana.

Nou!!: Xiongnu і Ongut · Veure més »

Ordos

Laltiplà d'Ordos o desert d'Ordos (xinès 鄂尔多斯沙漠; hanyu pinyin: È'ěrduōsī Shāmò) és un desert i estepa a un altiplà al sud de la Mongòlia Interior (Xina).

Nou!!: Xiongnu і Ordos · Veure més »

Orkhon

El riu Orkhon (mongol: Орхон гол, Orkhon gol), també anomenat Ongkin, és un riu de Mongòlia.

Nou!!: Xiongnu і Orkhon · Veure més »

Pamir

Pic Korzhenevskoi. Les muntanyes del Pamir, situades a l'Àsia central, formen un altiplà de prop de 100.000 km² a entre 3.000 i 4.000 m de mitjana sobre el nivell del mar.

Nou!!: Xiongnu і Pamir · Veure més »

Parèntesi

Els parèntesis (en singular, parèntesi) són signes de puntuació.

Nou!!: Xiongnu і Parèntesi · Veure més »

Pequín

Pequín o Beijing (en xinès: 北京, pinyin: Běijīng, 'capital del nord') és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada Ian-Xan (燕山) i a l'est de la serralada Tai-Hang-Xan (太行山).

Nou!!: Xiongnu і Pequín · Veure més »

Període dels Regnes Combatents (Xina)

El període dels Regnes Combatents (en xinès tradicional, 戰國時代, simplificat:战国时代, pinyin: Zhànguó Shídài) és el període de la història xinesa comprès entre els anys 475 aC i 221 aC.

Nou!!: Xiongnu і Període dels Regnes Combatents (Xina) · Veure més »

Qaraixahr

Qaraixahr (també Karashahr, que vol dir 'ciutat negra' en uigur) o Yanqi (en xinès 焉耆, pinyin Yānqí; Wade-Giles Yen-ch’i; sànscrit अग्निदेस Agnideśa) fou un regne de l'Àsia Central, centrat a l'oasi de Qarashahr a la conca del Tarim, al modern Xinjiang Uigur.

Nou!!: Xiongnu і Qaraixahr · Veure més »

Qin Shi Huangdi

Qin Shi Huangdi (259 aC - 210 aC)Wood, Frances (2008). China's First Emperor and His Terracotta Warriors. Macmillan publishing. ISBN 0-312-38112-3, 9780312381127. p 2. va ser el fundador de la dinastia Qin (秦朝) i el primer emperador de la Xina. El seu nom de jove era Zheng. Tots dos noms "Qin Shi Huangdi" (秦始皇帝) i "Qin Shi Huang" (秦始皇) figuren als Shiji (Documents històrics) escrit per Sima Qian.El nom més llarg "Qin Shi Huang-di" (秦始皇帝) apareix primer en el capítol 5. Vegeu, capítol 5.Tot i que el nom més curt "Qin Shi Huang" (秦始皇) era el nom del capítol 6 (秦始皇本纪).Vegeu.Book.sina.com.cn. "." 帝王相貌引起的歷史爭議. Consultat el 18-01-2009. Als 13 anys va heretar el regnat de Qin i a l'edat de 39 anys (221 aC) ja havia conquerit i unificat, per primer cop a la història, els diversos regnes combatents en un sol imperi. Un cop acabada la conquesta va engegar moltes reformes.Duiker, William J.; Spielvogel, Jackson J. (2006). World History: Volume I: To 1800. Edition: 5, illustrated. Thomson Higher Education publishing, p. 78, ISBN 0-495-05053-9, 9780495050537. Va unificar els sistemes de mesura i pes, va estandarditzar els caràcters usats en l'escriptura, va redistribuir les terres entre els camperols, va fer grans trasllats de població per a evitar revoltes, va fer construir la primera Gran Muralla. En definitiva va acabar amb el sistema feudal anterior i va crear les bases del sistema imperial que regiria la Xina durant 2.000 anys. L'obra més gegantina que va emprendre va ser la construcció de la seva tomba, de la qual avui ens resta l'exèrcit de guerrers de terracota. L'esforç necessari per a tantes reformes i obres va fer que el poble es revoltés contra ell, acabant la dinastia Qin al caure ell i donant lloc a una nova dinastia, la dels Han.

Nou!!: Xiongnu і Qin Shi Huangdi · Veure més »

Registres del Gran Historiador

Primera pàgina del ''Shiji'' en manuscrit. Els Registres del gran historiador o Shiji, també coneguts com a Memòries històriques, escrites del 109 aC al 91 aC, fou el magnum opus de Sima Qian, en què va relatar la història xinesa des dels temps de l'emperador Groc fins a la seva pròpia època.

Nou!!: Xiongnu і Registres del Gran Historiador · Veure més »

Regne de Fergana

El regne de Fergana és el nom convencional d'un antic estat que va existir probablement entre els segles III aC i VI dC en part de l'actual Uzbekistan.

Nou!!: Xiongnu і Regne de Fergana · Veure més »

Regne de Khotan

El regne de Khotan (xinès Yutian o Yu-tien) fou un estat de l'Àsia Central al que fou el Turquestan Xinès i avui Xinjiang Uigur, centrat a l'oasi de Khotan (Hotan) amb continuïtat política entre els segles I i principis del XI.

Nou!!: Xiongnu і Regne de Khotan · Veure més »

Regne grec de Bactriana

El regne grec de Bactriana fou un estat instal·lat a Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia Central vers el 250 aC fins al 125 aC.

Nou!!: Xiongnu і Regne grec de Bactriana · Veure més »

Riu Groc

El riu Groc o Huang He / Huang Ho (en xinès:; pinyin: Huáng Hé; mongol: Hatan Gol, 'riu Reina')Aquest és el nom amb què se l'anomena a l'interior de Mongòlia Interior.

Nou!!: Xiongnu і Riu Groc · Veure més »

Riu Ili

El riu Ili —Или; 伊犁河, Yili He (xinès)— és un riu del nord-oest de la Xina a la Prefectura autònoma d'Ili Kazakh, a la regió autònoma de Xinjiang Uigur, i al sud-est del Kazakhstan, a la província d'Almati.

Nou!!: Xiongnu і Riu Ili · Veure més »

Riu Talas

El riu Talas o Taraz és un riu de Kirguizistan i Kazakhstan.

Nou!!: Xiongnu і Riu Talas · Veure més »

Riu Tarim

El riu Tarim (en mandarí dayan, 塔里木河) és el riu principal de la regió autònoma de Xinjiang Uigur a la Xina.

Nou!!: Xiongnu і Riu Tarim · Veure més »

Saques

Els saques era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saques) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.

Nou!!: Xiongnu і Saques · Veure més »

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble turc oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Nou!!: Xiongnu і Sàrmates · Veure més »

Segle I

El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.

Nou!!: Xiongnu і Segle I · Veure més »

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Nou!!: Xiongnu і Segle III aC · Veure més »

Segle IV aC

El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 i el 301 aC.

Nou!!: Xiongnu і Segle IV aC · Veure més »

Shaanxi

(Postal System Pinyin: Shensi) és una província del centre-nord de la República Popular de la Xina, inclou porcions d'un planell de loess en el cabal mitjà del Riu Groc així com les Muntanyes de Qinling travessen la part meridional.

Nou!!: Xiongnu і Shaanxi · Veure més »

Shandong

() és una província costanera de l'est de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Xiongnu і Shandong · Veure més »

Shanxi

(pinyin: Shansi) és una província septentrional de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Xiongnu і Shanxi · Veure més »

Sienpei

Els sien-pei (o sienpei) foren una horda nòmada probablement mongola que vivia als limits de la moderna Manxúria.

Nou!!: Xiongnu і Sienpei · Veure més »

Sima Qian

Sima Qian (xinès tradicional: 司馬遷, xinès simplificat: 司马迁, pinyin: Sīmǎ Qiān) (145 aC - 85 aC) va ser probablement l'historiador xinès més influent d'aquest país, amb un paper que alguns han comparat al del grec Heròdot a Occident.

Nou!!: Xiongnu і Sima Qian · Veure més »

Sogdiana

Sogdiana, cap al 300 aC.Sogdiana o Sògdia (Σογδιανή, persa antic Suguda) fou una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida.

Nou!!: Xiongnu і Sogdiana · Veure més »

Suíyuǎn

Suíyuǎn (綏遠) o Suiyuan o Suei-yuan fou una província històrica de la Xina.

Nou!!: Xiongnu і Suíyuǎn · Veure més »

Tabgatch

Els tabgatch (o t'o-pa) foren un poble turc que es va establir, el segle IV, a Ta-t'ong, al nord del Shansi, i que va acabar unificant el nord de la Xina.

Nou!!: Xiongnu і Tabgatch · Veure més »

Taiyuan

Centre de Taiyuan Taiyuan, T'ai-yüano T'ai-yuan és una de les principals ciutats industrials de la Xina, capital de la província de Shansi, i està situada a la part nord de la conca del riu Fen.

Nou!!: Xiongnu і Taiyuan · Veure més »

Tocaris

Pintura dels antics tocaris Els tokharis o tocaris (dits pels hindús: qushana; les antigues fonts xineses els anomenen yuezhi, llatí tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, formaven una confederació tribal del Kansu a la Xina.

Nou!!: Xiongnu і Tocaris · Veure més »

Tonghu

Tonghu és un districte de la Mongòlia Interior (República Popular de la Xina) a uns 18 km al nord-oest del comtat de Zhongwei a la Lliga Alxa de la Mongòlia Interior.

Nou!!: Xiongnu і Tonghu · Veure més »

Turfan

Turfan és un oasi de la regió autònoma del Xinjiang Uigur a la República Popular de la Xina.

Nou!!: Xiongnu і Turfan · Veure més »

Ulan Bator

Ulaanbaatar Ulan Bator o Ulaanbaatar (mongol: Улаанбаатар) és la capital de Mongòlia.

Nou!!: Xiongnu і Ulan Bator · Veure més »

Utx Turfan

Utx Turfan (Utch Turfan, Outch Turfan, en xinès Wen-su) fou un regne de la conca del Tarim, a la regió de Turfan esmentat al.

Nou!!: Xiongnu і Utx Turfan · Veure més »

Vall de Ferganà

La tomba d'Alí a Xakhimardan. La vall de Ferganà (en uzbek Vodiysi Farg'ona; en kirguís Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; en tadjik водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; en rus Ферганская долина, Fergànskaia dolina; en persa دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre la serralada de l'Hissar-Alay al sud i la serralada de Tian Shan al nord.

Nou!!: Xiongnu і Vall de Ferganà · Veure més »

Wei

* Toponímia.

Nou!!: Xiongnu і Wei · Veure més »

Wu-huan

Els wu-huan (xinès tradicional: 烏桓; xinès simplificat: 乌桓; Pinyin: Wūhuán) foren un poble nòmada mongol que vivia a la regió del riu Leao, a la moderna Manxúria, a la Xina, vers el segle I; estaven emparentats amb els sienpei.

Nou!!: Xiongnu і Wu-huan · Veure més »

Wu-sun

Els wu-sun (o wu-suen, wusun, segons grafies) foren una horda depenent dels xiongnu, establerta a la regió de l'Ili fins al llac Balkhash.

Nou!!: Xiongnu і Wu-sun · Veure més »

Xina

Ubicació de la Xina al món La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris, que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Xiongnu і Xina · Veure més »

Zhangjiakou

Zhangjiakou (xinès tradicional: 張家口; xinès simplificat: 张家口; pinyin: Zhāngjiākǒu; mongol: Чуулалт Хаалга; mongol clàssic: Qaɣalɣan; manxú: Imiyangga jase) és una ciutat de la província de Hebei, al nord de la Xina.

Nou!!: Xiongnu і Zhangjiakou · Veure més »

Zhao posteriors

Zhao posteriors (Txao posteriors o Heou Txao) fou una dinastia del nord de la Xina del, que va substituir a la dinastia Han Zhao.

Nou!!: Xiongnu і Zhao posteriors · Veure més »

10

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 10 · Veure més »

102

L'any 102, anomenat així des de la implantació del calendari gregorià, fou un any comú començat en dissabte.

Nou!!: Xiongnu і 102 · Veure més »

105

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 105 · Veure més »

105 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 105 aC · Veure més »

106

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 106 · Veure més »

107

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 107 · Veure més »

108

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 108 · Veure més »

108 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 108 aC · Veure més »

109

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 109 · Veure més »

110

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 110 · Veure més »

111 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 111 aC · Veure més »

115 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 115 aC · Veure més »

117 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 117 aC · Veure més »

118 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 118 aC · Veure més »

119

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 119 · Veure més »

119 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 119 aC · Veure més »

120

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 120 · Veure més »

120 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 120 aC · Veure més »

121 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 121 aC · Veure més »

123

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 123 · Veure més »

124

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 124 · Veure més »

124 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 124 aC · Veure més »

126

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 126 · Veure més »

126 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 126 aC · Veure més »

127

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 127 · Veure més »

127 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 127 aC · Veure més »

128 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 128 aC · Veure més »

129 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 129 aC · Veure més »

131

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 131 · Veure més »

138 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 138 aC · Veure més »

140

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 140 · Veure més »

142 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 142 aC · Veure més »

144

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 144 · Veure més »

151

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 151 · Veure més »

153

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 153 · Veure més »

155

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 155 · Veure més »

156

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 156 · Veure més »

158 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 158 aC · Veure més »

167 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 167 aC · Veure més »

168

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 168 · Veure més »

169

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 169 · Veure més »

170

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 170 · Veure més »

174 aC

L'any 174 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Xiongnu і 174 aC · Veure més »

176 aC

L'any 176 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Xiongnu і 176 aC · Veure més »

177

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 177 · Veure més »

177 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 177 aC · Veure més »

1933

;Països Catalans.

Nou!!: Xiongnu і 1933 · Veure més »

195

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 195 · Veure més »

201 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 201 aC · Veure més »

202 aC

L'any 202 aC és un any comú denominat així des de la introducció del calendari gregorià.

Nou!!: Xiongnu і 202 aC · Veure més »

206 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 206 aC · Veure més »

207

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 207 · Veure més »

209 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 209 aC · Veure més »

214 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 214 aC · Veure més »

215

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 215 · Veure més »

216

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 216 · Veure més »

220

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 220 · Veure més »

221 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 221 aC · Veure més »

224

L'any 224 (CCXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Xiongnu і 224 · Veure més »

25

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 25 · Veure més »

250 aC

Tribus germàniques a l'Europa de l'any 250 ac (en vermell, taronja i groc) L'any 250 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Xiongnu і 250 aC · Veure més »

260

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 260 · Veure més »

298 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 298 aC · Veure més »

304

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 304 · Veure més »

308

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 308 · Veure més »

310

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 310 · Veure més »

311

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 311 · Veure més »

312

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 312 · Veure més »

313

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 313 · Veure més »

316

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 316 · Veure més »

318

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 318 · Veure més »

325 aC

; Roma: Foren elegits consols Luci Furi Camil i Deci Juni Brut o Decius Iunius Brutus Scaeva i la seva primera decisió fou comparèixer davant el senat per demanar el càstig dels vestins per evitar que altres nacions o estats (es pensava amb els marsis, els pelignes i els marruquins) pogueren seguir els seus passos.

Nou!!: Xiongnu і 325 aC · Veure més »

329

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 329 · Veure més »

33 aC

; Imperi romà.

Nou!!: Xiongnu і 33 aC · Veure més »

330

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 330 · Veure més »

333

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 333 · Veure més »

334

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 334 · Veure més »

35 aC

; Imperi romà.

Nou!!: Xiongnu і 35 aC · Veure més »

350

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 350 · Veure més »

352

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 352 · Veure més »

357

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 357 · Veure més »

36 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 36 aC · Veure més »

360

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 360 · Veure més »

364

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 364 · Veure més »

366

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 366 · Veure més »

370

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 370 · Veure més »

376

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 376 · Veure més »

382

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 382 · Veure més »

383

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 383 · Veure més »

384

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 384 · Veure més »

385

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 385 · Veure més »

386

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 386 · Veure més »

394

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 394 · Veure més »

400

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 400 · Veure més »

403

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 403 · Veure més »

407

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 407 · Veure més »

409

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 409 · Veure més »

43 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 43 aC · Veure més »

431

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 431 · Veure més »

44 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 44 aC · Veure més »

46

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 46 · Veure més »

48

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 48 · Veure més »

480 aC

Invasió persa el 480-479 aC.

Nou!!: Xiongnu і 480 aC · Veure més »

49 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 49 aC · Veure més »

51 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 51 aC · Veure més »

58

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 58 · Veure més »

60 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 60 aC · Veure més »

64 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 64 aC · Veure més »

65 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 65 aC · Veure més »

67 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 67 aC · Veure més »

71 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 71 aC · Veure més »

73

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 73 · Veure més »

74

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 74 · Veure més »

75

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 75 · Veure més »

77 aC

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 77 aC · Veure més »

78

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 78 · Veure més »

8

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 8 · Veure més »

80

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 80 · Veure més »

83

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 83 · Veure més »

84

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 84 · Veure més »

87

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 87 · Veure més »

88

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 88 · Veure més »

89

L'any 89 (LXXXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Xiongnu і 89 · Veure més »

90

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 90 · Veure més »

91

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 91 · Veure més »

93

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 93 · Veure més »

94

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 94 · Veure més »

97

Sense descripció.

Nou!!: Xiongnu і 97 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Hsiung Nu, Hsiung-nu, Xiongnu meridionals, Xiongnu septentrionals.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »