Taula de continguts
23 les relacions: Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad, Aga Khan, Índia, Àsia Central, Àssad ibn Nasr, Dimaskh Khwadja, Egipte, Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din, Il-kanat, Imperi Otomà, Ismaïlisme, Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí, Khoges, Khwadja Altaf Husayn Hali, Khwadja-i Djahan, Mahmud Gawan, Raixid-ad-Din, Salghúrida, Samànides, Sultanat Bahmànida, Timúrides, Turquestan, Turquia.
- Títols
Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad
Khwaja Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-as-Sàmad aix-Xirazí (mort probablement en 1043), fou un visir gaznèvida, originari de Xiraz, al Fars, i d'una família al servei dels samànides des del.
Veure Khodja і Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad
Aga Khan
Aga Khan és el títol islàmic que porten els imams dels ismaïlites nizarites.
Veure Khodja і Aga Khan
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Khodja і Índia
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Veure Khodja і Àsia Central
Àssad ibn Nasr
Àssad ibn Nasr fou un visir de l'atabeg salghúrida de Fars Sad ibn Zengi (1197-1226).
Veure Khodja і Àssad ibn Nasr
Dimaskh Khwadja
Dimaskh Khwadja fou el tercer fill de l'amir Coban, principal figura dels cobànides.
Veure Khodja і Dimaskh Khwadja
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Khodja і Egipte
Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din
Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din Fadhl Allah (+ 1336) fou un ministre i polític del il-kanat mongol de Pèrsia, fill del historiador i polític Rashid-al-Din al-Hamadani, un jueu convertit al islam.
Veure Khodja і Ghiyath al-Din Muhammad ibn Rashid al-Din
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Khodja і Il-kanat
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Khodja і Imperi Otomà
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Veure Khodja і Ismaïlisme
Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí
Kamal-ad-Din Abu-Amr Khwaja al-Abharí, fou visir dels dos sultans seljúcides de Pèrsia, Arslan Xah (1161-1176) i el seu fill Toghrul III (1176-1194).
Veure Khodja і Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí
Khoges
Dona Khoja Els khoges (Khoja; خوجا) són una casta de l'Índia on la majoria dels membres són ismaïlites nizarites, amb alguns sunnites i xiïtes duodecimams separats de la comunitat ismaïlita.
Veure Khodja і Khoges
Khwadja Altaf Husayn Hali
Khwadja Altaf Husayn Hali (Panipat o Hali 1837-1914) fou un notable poeta en urdú.
Veure Khodja і Khwadja Altaf Husayn Hali
Khwadja-i Djahan
Khʷadja-i Djahan fou un títol portat per alts dignataris de diversos sultanats de l'Índia, especialment els de Delhi, els bahmànides de Dècan i els sultans de Madura.
Veure Khodja і Khwadja-i Djahan
Mahmud Gawan
Khwadja Imad al-Din Mahmud Gawan (1411-1482) fou un ministre bahmànida que va exercir del 1458 al 1482.
Veure Khodja і Mahmud Gawan
Raixid-ad-Din
Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1430-1434 dC. Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.
Veure Khodja і Raixid-ad-Din
Salghúrida
Els salghúrides o dinastia salghúrida d'atabegs de Fars fou una dinastia d'atabegs dels prínceps seljúcides de Fars, de la tribu turca dels Salghur o Salor que havien acompanyat a Toghrul Beg en l'emigració des del Khurasan i s'havia establert al Fars al començament del.
Veure Khodja і Salghúrida
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Veure Khodja і Samànides
Sultanat Bahmànida
El sultanat bahmànide, cap al 1470 Els bahmànides foren una dinastia que va governar Dècan del 1347 al 1527.
Veure Khodja і Sultanat Bahmànida
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Veure Khodja і Timúrides
Turquestan
El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia Central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.
Veure Khodja і Turquestan
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Khodja і Turquia
Vegeu també
Títols
- Aga Khan
- Ambaixador de bona voluntat
- Ancià
- Batlle
- Begum
- Bel (mitologia)
- Cavaller
- Comandant
- Comte
- Dama (noblesa)
- Dictador
- Director d'ingressos
- Dux Francorum
- Epítet
- Escuder
- Gauleiter
- Gran Imam d'al-Azhar
- Gran Mestre
- Ji-samurai
- Kagan
- Khodja
- Logoteta
- Lord
- Macer
- Majordom de palau
- Monarca
- Monarquia
- Mtavari
- Nom de temple
- Nostramo
- Ordinals de papes, reis i emperadors
- Patge
- Pechin
- Philosophiæ doctor
- President
- Primer ministre
- Primus inter pares
- Rebe
- Regent
- Secretari general
- Sultà
- Very Important Person
- Xèrif
- Xerif
També conegut com Khoja, Khwadja.