Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Khodja

Índex Khodja

Khodja (Khoja) o Khwadja és un títol d'origen persa, inicialment donat als mestres i savis, i a ministres i eunucs.

22 les relacions: Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad, Aga Khan, Índia, Àsia Central, Àssad ibn Nasr, Bahmànida, Dimaskh Khwadja, Dinastia samànida, Egipte, Il-khanat, Imperi Otomà, Ismaïlisme, Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí, Khoges, Khwadja Altaf Husayn Hali, Khwadja-i Djahan, Mahmud Gawan, Raixid-ad-Din, Salghúrida, Timúrides, Turquestan, Turquia.

Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad

Khwaja Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-as-Sàmad aix-Xirazí (mort probablement en 1043), fou un visir gaznèvida, originari de Xiraz, al Fars, i d'una família al servei dels samànides des del segle X. El seu pare, Abu-Tàhir Muhàmmad, fou conseller del general esclau de Khurasan Hussam-ad-Dawla Taix.

Nou!!: Khodja і Abu-Nasr Àhmad ibn Muhàmmad · Veure més »

Aga Khan

Aga Khan és el títol islàmic que porten els imams dels ismaïlites nizarites.

Nou!!: Khodja і Aga Khan · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Khodja і Índia · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Khodja і Àsia Central · Veure més »

Àssad ibn Nasr

Àssad ibn Nasr fou un visir de l'atabeg salghúrida de Fars Sad ibn Zengi (1197-1226).

Nou!!: Khodja і Àssad ibn Nasr · Veure més »

Bahmànida

El sultanat bahmànide, cap al 1470 Els bahmànides foren una dinastia que va governar Dècan del 1347 al 1527.

Nou!!: Khodja і Bahmànida · Veure més »

Dimaskh Khwadja

Dimaskh Khwadja fou el tercer fill de l'amir Coban, principal figura dels cobànides.

Nou!!: Khodja і Dimaskh Khwadja · Veure més »

Dinastia samànida

Àsia central a finals del segle X La dinastia samànida fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).

Nou!!: Khodja і Dinastia samànida · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Khodja і Egipte · Veure més »

Il-khanat

L’il-khanat va ser un khanat mongol establert a Pèrsia al segle XIII, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Khodja і Il-khanat · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Khodja і Imperi Otomà · Veure més »

Ismaïlisme

Lismaïlisme (en àrab الإسماعيليون, al-ismāʿīliyyūn; en persa إسماعیلیان, esmāʿiliyān; en urdú إسماعیلی, ismāʿīlī) és un dels corrents de l'islam xiïta.

Nou!!: Khodja і Ismaïlisme · Veure més »

Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí

Kamal-ad-Din Abu-Amr Khwaja al-Abharí, fou visir dels dos sultans seljúcides de Pèrsia, Arslan Xah (1161-1176) i el seu fill Toghrul III (1176-1194).

Nou!!: Khodja і Kamal-ad-Din Abu-Amr al-Abharí · Veure més »

Khoges

Dona Khoja Els khoges (Khoja; خوجا) són una casta de l'Índia on la majoria dels membres són ismaïlites nizarites, amb alguns sunnites i xiïtes duodecimams separats de la comunitat ismaïlita.

Nou!!: Khodja і Khoges · Veure més »

Khwadja Altaf Husayn Hali

Khwadja Altaf Husayn Hali (Panipat o Hali 1837-1914) fou un notable poeta en urdú.

Nou!!: Khodja і Khwadja Altaf Husayn Hali · Veure més »

Khwadja-i Djahan

Khʷadja-i Djahan fou un títol portat per alts dignataris de diversos sultanats de l'Índia, especialment els de Delhi, els bahmànides de Dècan i els sultans de Madura.

Nou!!: Khodja і Khwadja-i Djahan · Veure més »

Mahmud Gawan

Khwadja Imad al-Din Mahmud Gawan (1411-1482) fou un ministre bahmànida que va exercir del 1458 al 1482.

Nou!!: Khodja і Mahmud Gawan · Veure més »

Raixid-ad-Din

Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1305–1306 Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (en persa i àrab رشيد الدين الهمذانى, Raxīd ad-Dīn Fadl Allāh) (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) fou un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.

Nou!!: Khodja і Raixid-ad-Din · Veure més »

Salghúrida

Els salghúrides o dinastia salghúrida d'atabegs de Fars fou una dinastia d'atabegs dels prínceps seljúcides de Fars, de la tribu turca dels Salghur o Salor que havien acompanyat a Toghrul Beg en l'emigració des del Khurasan (segle XI) i s'havia establert al Fars al començament del segle XII.

Nou!!: Khodja і Salghúrida · Veure més »

Timúrides

Els timúrides (en persa: گوركانى, anomenada per ells mateixos Gurkānī) foren una dinastia musulmana d'origen turcomongol.

Nou!!: Khodja і Timúrides · Veure més »

Turquestan

Mapa del Turquestan El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.

Nou!!: Khodja і Turquestan · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Khodja і Turquia · Veure més »

Redirigeix aquí:

Khoja, Khwadja.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »