Accés més ràpid que el navegador!
69 les relacions: Alcanyís, Almogàver, Arquebisbat de Barcelona, Batalla de Muret, Berenguer de Palou II, Carladès, Castella, Càller, Còrsega, Comtat de Barcelona, Comtat de Besalú, Comtat de Provença, Dolça de Provença, Germana de Foix, Isabel I de Castella, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Joan el Sense Fe, Mallorca, Martí l'Humà, Montpeller, Narciso Sentenach y Cabañas, Navarra, Orde de la Mercè, Palau Reial Major, Palma, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere Niçard, Ramon Berenguer III, Regne de Múrcia, Regne de Sardenya, Rosselló, Sant Jordi d'Alfama, Senyera reial, Senyoria de Montpeller, Sicília, València, 10 d'agost, 1112, 1137, 1213, 1218, 1228, 1229, 1230, 1238, 1240, 1241, ..., 1266, 1282, 1285, 1291, 1295, 1302, 1326, 1327, 1343, 1344, 1349, 1375, 1377, 1392, 1458, 1478, 1479, 1909, 31 de desembre. Ampliar l'índex (19 més) »
Alcanyís
Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Alcanyís · Veure més »
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Almogàver · Veure més »
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Batalla de Muret · Veure més »
Berenguer de Palou II
Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Berenguer de Palou II · Veure més »
Carladès
El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Carladès · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Castella · Veure més »
Càller
Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Càller · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Còrsega · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Comtat de Besalú · Veure més »
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Comtat de Provença · Veure més »
Dolça de Provença
Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Dolça de Provença · Veure més »
Germana de Foix
Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Germana de Foix · Veure més »
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Isabel I de Castella · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Jaume el Just · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Joan el Sense Fe · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Mallorca · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Martí l'Humà · Veure més »
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Montpeller · Veure més »
Narciso Sentenach y Cabañas
Narciso Sentenach y Cabañas (Sevilla, 1853 - 1925), historiador, crític d'art i arqueòleg espanyol.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Narciso Sentenach y Cabañas · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Navarra · Veure més »
Orde de la Mercè
LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Orde de la Mercè · Veure més »
Palau Reial Major
El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Palau Reial Major · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Palma · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Pere el Gran · Veure més »
Pere Niçard
Sant Jordi de Pere Niçard Pere Niçard o Pero Nissart va ser un pintor gòtic actiu a Mallorca a la segona meitat del.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Pere Niçard · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Ramon Berenguer III · Veure més »
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Regne de Múrcia · Veure més »
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Regne de Sardenya · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Rosselló · Veure més »
Sant Jordi d'Alfama
Sant Jordi d'Alfama és un nucli de població del municipi de l'Ametlla de Mar, al Baix Ebre.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Sant Jordi d'Alfama · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Senyera reial · Veure més »
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Senyoria de Montpeller · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і Sicília · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і València · Veure més »
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 10 d'agost · Veure més »
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1112 · Veure més »
1137
;Països Catalans.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1137 · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1213 · Veure més »
1218
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1218 · Veure més »
1228
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1228 · Veure més »
1229
;Països Catalans.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1229 · Veure més »
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1230 · Veure més »
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1238 · Veure més »
1240
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1240 · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1241 · Veure més »
1266
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1266 · Veure més »
1282
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1282 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1285 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1291 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1295 · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1302 · Veure més »
1326
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1326 · Veure més »
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1327 · Veure més »
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1343 · Veure més »
1344
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1344 · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1349 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1375 · Veure més »
1377
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1377 · Veure més »
1392
Sense descripció.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1392 · Veure més »
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1458 · Veure més »
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1478 · Veure més »
1479
; Països Catalans.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1479 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 1909 · Veure més »
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Nou!!: Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats і 31 de desembre · Veure més »
