Taula de continguts
77 les relacions: Abiogènesi, Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, Albert Einstein, Últim avantpassat comú universal, Astronomia, Big Bang, Biologia, Biologia del desenvolupament, Ciències de la Terra, Ciències naturals, Climatologia, Coneixement, Conjectura, Consens científic, Epistemologia, Escalfament global, Evolució, Evolució estel·lar, Experiment, Falsabilitat, Física, Fet (filosofia), Filosofia de la ciència, Geologia, Gravetat, Hipòtesi, Hipòtesi de la dinamo, Hipòtesi nebular, Il·lusió lunar, Karl Popper, Llei científica, Lleis de Newton, Mètode científic, Mètode d'assaig, Mecànica, Mecànica clàssica, Mecànica quàntica, Medicina, Mesura, Microscopi, Model heliocèntric, Molècula, Navalla d'Occam, Nucleosíntesi estel·lar, Observació, Protocol d'investigació científica, Química, Raonament abductiu, Raonament deductiu, Raonament inductiu, ... Ampliar l'índex (27 més) »
- Mètode científic
- Teories científiques
Abiogènesi
L'abiogènesi (del grec a, 'no', bios, 'vida' i genesis, 'origen') o biopoesi és la formació de vida a partir de matèria no viva.
Veure Teoria científica і Abiogènesi
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
LAcadèmia Nacional de Ciències (National Academy of Sciences oficialment i en anglès) és una corporació dels Estats Units els membres de la qual serveixen pro bono com a «consellers a la nació en ciència, enginyeria i medicina».
Veure Teoria científica і Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Teoria científica і Albert Einstein
Últim avantpassat comú universal
L'últim avantpassat comú universal (en anglès, last universal common ancestor o LUCA) és l'hipotètic últim organisme del qual descendeixen tots els existents.
Veure Teoria científica і Últim avantpassat comú universal
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Teoria científica і Astronomia
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Veure Teoria científica і Big Bang
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Veure Teoria científica і Biologia
Biologia del desenvolupament
''Perspectives d'un fetus en l'úter'', obra de Leonardo da Vinci (1510-1512). La biologia del desenvolupament és la part de la biologia que estudia l'ontogènesi, és a dir, els canvis determinats en els organismes pluricel·lulars, des de la seua concepció fins a la mort.
Veure Teoria científica і Biologia del desenvolupament
Ciències de la Terra
Una erupció d'un volcà és l'alliberament d'energia emmagatzemada des de sota la superfície de la Terra, procedent de la desintegració radioactiva i l'ordenament gravitacional en el nucli de la Terra i els mantells, i l'energia residual obtinguda durant la formació de la Terra.Encyclopedia of Volcanoes, Academic Press, London, 2000 Les ciències de la Terra estudien la Terra i els seus processos.
Veure Teoria científica і Ciències de la Terra
Ciències naturals
Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.
Veure Teoria científica і Ciències naturals
Climatologia
Climograma Diagrama ombrotèrmic o climograma de Barcelona Mapa on es mostra la precipitació total anual mitjana (en mm) per al període de 1951 a 2000. Versió de 2020 publicada per l'Agència Meteorològica Alemanya i pel Global Precipitation Climatology Center (GPCC) La climatologia (Geografia, Meteorologia, Ciències de la Terra) és la ciència que estudia els climes i els fenòmens atmosfèrics d’un país, a una latitud i a una altitud determinades.
Veure Teoria científica і Climatologia
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Veure Teoria científica і Coneixement
Conjectura
La part real (vermella) i la part imaginària (blava) de la funció zeta de Riemann al llarg de la línia crítica Re (s).
Veure Teoria científica і Conjectura
Consens científic
Es coneix com a consens científic tot aquell judici col·lectiu a una determinada posició o opinió que manifesta la comunitat científica, en un camp particular de la ciència i en un determinat moment de la història.
Veure Teoria científica і Consens científic
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Veure Teoria científica і Epistemologia
Escalfament global
Temperatura mitjana de l'aire a la superfície entre el 2011 i el 2020 en comparació amb la mitjana del període 1951-1980 L'escalfament global és el procés d'augment gradual de la temperatura de la Terra com a resultat de l'activitat humana.
Veure Teoria científica і Escalfament global
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Veure Teoria científica і Evolució
Evolució estel·lar
En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.
Veure Teoria científica і Evolució estel·lar
Experiment
consulta.
Veure Teoria científica і Experiment
Falsabilitat
La falsabilitat és un principi de la ciència, filosofia de la ciència i epistemologia, enunciat pel filòsof austríac Karl Popper (1902-1994).
Veure Teoria científica і Falsabilitat
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Teoria científica і Física
Fet (filosofia)
Etiqueta Fakta (fets) a la prestatgeria de llibres de no-ficció d'una biblioteca danesa Un fet és una dada real sobre un o més aspectes d'una circumstància.
Veure Teoria científica і Fet (filosofia)
Filosofia de la ciència
La filosofia de la ciència és una branca de l'epistemologia que estudia la validesa dels enunciats científics i prova si aquesta s'adequa a la realitat.
Veure Teoria científica і Filosofia de la ciència
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.
Veure Teoria científica і Geologia
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Teoria científica і Gravetat
Hipòtesi
òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.
Veure Teoria científica і Hipòtesi
Hipòtesi de la dinamo
La hipòtesi de la dinamo busca explicar el mecanisme pel qual un cos celeste, com ara la Terra, genera un camp magnètic al seu voltant.
Veure Teoria científica і Hipòtesi de la dinamo
Hipòtesi nebular
Nebulosa de l'Hèlix La hipòtesi nebular és una hipòtesi sobre la formació dels sistemes planetaris que considera que tenen el seu origen en una nebulosa d'hidrogen i pols que girava a gran velocitat.
Veure Teoria científica і Hipòtesi nebular
Il·lusió lunar
S'anomena il·lusió lunar al fenomen pel qual la Lluna (i també el Sol), depenent de si la seva posició està propera al zenit o de l'horitzó, sembla de diferent grandària encara que no hi ha causes físiques, astronòmiques o òptiques que expliquin aquesta diferència amb exactitud, per la qual cosa avui en dia les seves possibles explicacions segueixen en discussió.
Veure Teoria científica і Il·lusió lunar
Karl Popper
Tomba de Karl Popper Sir Karl Raimund Popper [kʿaʶl ˌʁa͡ɪ̯mʊnt ˈpʰɔpʿɐ], Kt, CH, FRS, FBA (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994) fou un dels filòsofs i sociòlegs més importants del.
Veure Teoria científica і Karl Popper
Llei científica
Una llei científica és una proposició científica que afirma una relació constant entre dues o més variables, cadascuna de les quals representa (almenys parcial i indirectament) una propietat de sistemes concrets.
Veure Teoria científica і Llei científica
Lleis de Newton
Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica''Les lleis del moviment de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.
Veure Teoria científica і Lleis de Newton
Mètode científic
El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
Veure Teoria científica і Mètode científic
Mètode d'assaig
Un mètode d'assaig o de prova (en anglès:test method) és un procediment definitiu que produeix un resultat de prova.
Veure Teoria científica і Mètode d'assaig
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Veure Teoria científica і Mecànica
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Veure Teoria científica і Mecànica clàssica
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Teoria científica і Mecànica quàntica
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Teoria científica і Medicina
Mesura
Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.
Veure Teoria científica і Mesura
Microscopi
El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.
Veure Teoria científica і Microscopi
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Veure Teoria científica і Model heliocèntric
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Teoria científica і Molècula
Navalla d'Occam
Guillem d'Occam La navalla d'Occam o navalla d'Ockham és un principi metodològic i filosòfic atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del, que forma la base del mètode reduccionista segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable».
Veure Teoria científica і Navalla d'Occam
Nucleosíntesi estel·lar
La nucleosíntesi estel·lar és el conjunt de reaccions nuclears que tenen lloc en les estrelles per a fabricar elements més pesats.
Veure Teoria científica і Nucleosíntesi estel·lar
Observació
Lobservació és una de les fases, juntament amb l'experimentació, del mètode científic o verificació empírica.
Veure Teoria científica і Observació
Protocol d'investigació científica
El protocol d'investigació científica d'un estudi és el document que descriu de forma sistemàtica què s'investigarà, per què i com.
Veure Teoria científica і Protocol d'investigació científica
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Teoria científica і Química
Raonament abductiu
L' abducció (del llatí abductio i aquesta paraula de ab -de lluny- ducere dur) és un tipus de raonament inicialment posat en evidència per Aristòtil al seu Analytica priora (II, 25).
Veure Teoria científica і Raonament abductiu
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Veure Teoria científica і Raonament deductiu
Raonament inductiu
El raonament inductiu, inducció o mètode lògic inductiu és el procés de raonament pel qual s'arriba a una conclusió a partir de la generalització.
Veure Teoria científica і Raonament inductiu
Reacció àcid-base
Reacció de l'àcid acètic contingut en el vinagre amb hidrogencarbonat de sodi, amb producció de diòxid de carboni. Una reacció àcid-base és un tipus de procés químic caracteritzat per l'intercanvi de cations hidrogen, H+, entre dues espècies neutres, com ara les molècules d'aigua, H₂O i l'àcid acètic, CH₃CH₂OH, o entre dues espècies carregades elèctricament com ara el catió amoni, NH₄+ i l'anió hidròxid, OH¯.
Veure Teoria científica і Reacció àcid-base
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Veure Teoria científica і Relativitat especial
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure Teoria científica і Relativitat general
Reproductibilitat
La reproductibilitat d'un experiment preveu la possibilitat de repetir-lo per part d'un equip diferent del primer que el va fer, en condicions similars, per mirar de comprovar si els resultats coincideixen.
Veure Teoria científica і Reproductibilitat
Robert Hooke
Robert Hooke FRS (Freshwater, Illa de Wight, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703), científic anglès.
Veure Teoria científica і Robert Hooke
Síntesi evolutiva moderna
La síntesi evolutiva moderna (també anomenada síntesi neodarwinista o neodarwinisme), en general, significa la integració de la teoria de l'evolució de les espècies per selecció natural de Charles Darwin, la teoria genètica de Gregor Mendel com a base de l'herència biològica, la mutació genètica aleatòria com a font de variació i la genètica de poblacions matemàtica.
Veure Teoria científica і Síntesi evolutiva moderna
Stephen Jay Gould
Stephen Jay Gould (Queens, Nova York, 10 de setembre 1941 - Nova York, 20 de maig de 2002) fou un paleontòleg, biòleg evolutiu i historiador de la ciència estatunidenc.
Veure Teoria científica і Stephen Jay Gould
Tecnologia
Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que és fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.
Veure Teoria científica і Tecnologia
Tectònica de plaques
Esquema general de diferents tipus de vulcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.
Veure Teoria científica і Tectònica de plaques
Teoria atòmica
La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.
Veure Teoria científica і Teoria atòmica
Teoria àcid-base de Lewis
La teoria àcid-base de Lewis és una teoria enunciada l'any 1923 pel químic estatunidenc Gilbert Newton Lewis per explicar la naturalesa àcida o bàsica de les substàncies.
Veure Teoria científica і Teoria àcid-base de Lewis
Teoria cel·lular
La teoria cel·lular és una branca fonamental de la biologia que explica la constitució de la matèria viva a força de cèl·lules i el paper que aquestes tenen en la constitució de la vida.
Veure Teoria científica і Teoria cel·lular
Teoria cinètica molecular
La teoria cinètica molecular o teoria cineticomolecular de la matèria és una teoria física que explica el comportament i propietats macroscòpiques de la matèria a partir d'una descripció estadística dels processos moleculars microscòpics.
Veure Teoria científica і Teoria cinètica molecular
Teoria d'enllaç de valència
Formació d'un enllaç simple Cl-Cl mitjançant la compartició de dos electrons aportats un per cada àtom de clor, segons Lewis La teoria d'enllaç de valència (TEV) és una de les dues teories bàsiques, juntament amb la teoria dels orbitals moleculars (TOM) que empren la mecànica quàntica per descriure l'enllaç covalent.
Veure Teoria científica і Teoria d'enllaç de valència
Teoria de l'estat de transició
400px La teoria de l'estat de transició és una teoria que explica les velocitats de les reaccions químiques elementals.
Veure Teoria científica і Teoria de l'estat de transició
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Veure Teoria científica і Teoria de la relativitat
Teoria de les col·lisions
miniatura La teoria de les col·lisions és una teoria que explica de manera quantitativa la velocitats de les reaccions químiques elementals en fase gasosa.
Veure Teoria científica і Teoria de les col·lisions
Teoria del procés oposat de la visió en color
La teoria del procés oposat de la visió en color, proposada per Ewald Hering, contradeix la teoria tricromàtica de Young-Helmholtz, i va ser proposada per poder explicar com veiem el color.
Veure Teoria científica і Teoria del procés oposat de la visió en color
Teoria dels orbitals moleculars
Enllaç sigma d'orbitals atòmics. Exemple de la teoria dels orbitals moleculars en una molècula d'hidrogen. En química, la teoria dels orbitals moleculars (TOM), és un mètode per a determinar l'estructura molecular en la qual els electrons no estan assignats a enllaços individuals entre àtoms, sinó que prenen un moviment que està sota la influència dels nuclis de tota la molècula.
Veure Teoria científica і Teoria dels orbitals moleculars
Teoria microbiana de la malaltia
Imatge per microscopi electrònic de rastreig del ''Vibrio cholerae''. Aquest és el bacteri que causa el còlera. La teoria microbiana de la malaltia o teoria germinal de les malalties infeccioses és una teoria científica que proposa que els microorganismes (del grec μικρο, «micro», diminut, petit i βιος, «bio», vida, lit.
Veure Teoria científica і Teoria microbiana de la malaltia
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Veure Teoria científica і Teoria quàntica de camps
Teoria Young–Helmholtz
Thomas Young i Hermann von Helmholtz van assumir que la retina de l'ull té tres classes diferents de receptors de llum per el vermell, verd i blau La teoria Young-Helmholtz (basada en la feina de Thomas Young i Hermann von Helmholtz al segle XIX), també anomenada com a teoria tricromàtica, és una teoria de la visió del color tricromàtica, és a dir, la forma en què el sistema visual dona lloc a l'experiència fenomenológica del color.
Veure Teoria científica і Teoria Young–Helmholtz
The New Yorker
The New Yorker és una revista dels Estats Units que publica reportatges, crítiques, assaig, vinyetes, poesia i relats.
Veure Teoria científica і The New Yorker
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Teoria científica і Univers
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Teoria científica і Velocitat de la llum
Vernacle
Vernacular o vernacle és allò propi del lloc o país de naixença d'una persona o grup de persones, especialment quan es refereix a la llengua dita materna.
Veure Teoria científica і Vernacle
Xilema
El xilema és el teixit conductor de què disposen les plantes vasculars per conduir la saba de l'arrel cap amunt de la planta.
Veure Teoria científica і Xilema
Vegeu també
Mètode científic
- Anàlisi de dades
- Assaig obert
- Autoexperimentació
- Avaluació de fonts d'informació
- Causalitat
- Ciència marginal
- Ciència post-normal
- Cientisme
- Consiliència
- Dilució isotòpica
- Disseny d'estudi clínic
- Escepticisme
- Estudi de cas
- Experiment a cegues
- Hipòtesi
- Història del mètode científic
- Inferència estadística
- Investigació
- Llei científica
- Llei de Stigler
- Llei de l'invers del quadrat
- Mètode científic
- Mètode hipoteticodeductiu
- Mostratge (estadística)
- Observació
- Protociència
- Protocol d'investigació científica
- Pseudoescepticisme
- Reproductibilitat
- Serendipitat
- Teoria científica
Teories científiques
- Socialisme científic
- Teoria científica
- Teoria de la catàstrofe de Toba