Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Teoria científica

Índex Teoria científica

Una teoria científica és una explicació d'un aspecte del món i l'univers natural que ha estat provat i corroborat repetidament d'acord amb el mètode científic, utilitzant protocols acceptats d'observació, mesura i avaluació dels resultats.

77 les relacions: Abiogènesi, Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, Albert Einstein, Últim avantpassat comú universal, Astronomia, Big Bang, Biologia, Biologia del desenvolupament, Ciències de la Terra, Ciències naturals, Climatologia, Coneixement, Conjectura, Consens científic, Epistemologia, Escalfament global, Evolució, Evolució estel·lar, Experiment, Falsabilitat, Física, Fet (filosofia), Filosofia de la ciència, Geologia, Gravetat, Hipòtesi, Hipòtesi de la dinamo, Hipòtesi nebular, Il·lusió lunar, Karl Popper, Llei científica, Lleis de Newton, Mètode científic, Mètode d'assaig, Mecànica, Mecànica clàssica, Mecànica quàntica, Medicina, Mesura, Microscopi, Model heliocèntric, Molècula, Navalla d'Occam, Nucleosíntesi estel·lar, Observació, Protocol d'investigació científica, Química, Raonament abductiu, Raonament deductiu, Raonament inductiu, ..., Reacció àcid-base, Relativitat especial, Relativitat general, Reproductibilitat, Robert Hooke, Síntesi evolutiva moderna, Stephen Jay Gould, Tecnologia, Tectònica de plaques, Teoria atòmica, Teoria àcid-base de Lewis, Teoria cel·lular, Teoria cinètica molecular, Teoria d'enllaç de valència, Teoria de l'estat de transició, Teoria de la relativitat, Teoria de les col·lisions, Teoria del procés oposat de la visió en color, Teoria dels orbitals moleculars, Teoria microbiana de la malaltia, Teoria quàntica de camps, Teoria Young–Helmholtz, The New Yorker, Univers, Velocitat de la llum, Vernacle, Xilema. Ampliar l'índex (27 més) »

Abiogènesi

L'abiogènesi (del grec a, 'no', bios, 'vida' i genesis, 'origen') o biopoesi és la formació de vida a partir de matèria no viva.

Nou!!: Teoria científica і Abiogènesi · Veure més »

Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units

LAcadèmia Nacional de Ciències (National Academy of Sciences oficialment i en anglès) és una corporació dels Estats Units els membres de la qual serveixen pro bono com a «consellers a la nació en ciència, enginyeria i medicina».

Nou!!: Teoria científica і Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units · Veure més »

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Nou!!: Teoria científica і Albert Einstein · Veure més »

Últim avantpassat comú universal

L'últim avantpassat comú universal (en anglès, last universal common ancestor o LUCA) és l'hipotètic últim organisme del qual descendeixen tots els existents.

Nou!!: Teoria científica і Últim avantpassat comú universal · Veure més »

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Nou!!: Teoria científica і Astronomia · Veure més »

Big Bang

El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.

Nou!!: Teoria científica і Big Bang · Veure més »

Biologia

La biologia estudia la varietat de formes de vida.

Nou!!: Teoria científica і Biologia · Veure més »

Biologia del desenvolupament

''Perspectives d'un fetus en l'úter'', obra de Leonardo da Vinci (1510-1512). La biologia del desenvolupament és la part de la biologia que estudia l'ontogènesi, és a dir, els canvis determinats en els organismes pluricel·lulars, des de la seua concepció fins a la mort.

Nou!!: Teoria científica і Biologia del desenvolupament · Veure més »

Ciències de la Terra

Una erupció d'un volcà és l'alliberament d'energia emmagatzemada des de sota la superfície de la Terra, procedent de la desintegració radioactiva i l'ordenament gravitacional en el nucli de la Terra i els mantells, i l'energia residual obtinguda durant la formació de la Terra.Encyclopedia of Volcanoes, Academic Press, London, 2000 Les ciències de la Terra estudien la Terra i els seus processos.

Nou!!: Teoria científica і Ciències de la Terra · Veure més »

Ciències naturals

Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.

Nou!!: Teoria científica і Ciències naturals · Veure més »

Climatologia

Climograma Diagrama ombrotèrmic o climograma de Barcelona Mapa on es mostra la precipitació total anual mitjana (en mm) per al període de 1951 a 2000. Versió de 2020 publicada per l'Agència Meteorològica Alemanya i pel Global Precipitation Climatology Center (GPCC) La climatologia (Geografia, Meteorologia, Ciències de la Terra) és la ciència que estudia els climes i els fenòmens atmosfèrics d’un país, a una latitud i a una altitud determinades.

Nou!!: Teoria científica і Climatologia · Veure més »

Coneixement

El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.

Nou!!: Teoria científica і Coneixement · Veure més »

Conjectura

La part real (vermella) i la part imaginària (blava) de la funció zeta de Riemann al llarg de la línia crítica Re (s).

Nou!!: Teoria científica і Conjectura · Veure més »

Consens científic

Es coneix com a consens científic tot aquell judici col·lectiu a una determinada posició o opinió que manifesta la comunitat científica, en un camp particular de la ciència i en un determinat moment de la història.

Nou!!: Teoria científica і Consens científic · Veure més »

Epistemologia

Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.

Nou!!: Teoria científica і Epistemologia · Veure més »

Escalfament global

Temperatura mitjana de l'aire a la superfície entre el 2011 i el 2020 en comparació amb la mitjana del període 1951-1980 L'escalfament global és el procés d'augment gradual de la temperatura de la Terra com a resultat de l'activitat humana.

Nou!!: Teoria científica і Escalfament global · Veure més »

Evolució

L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.

Nou!!: Teoria científica і Evolució · Veure més »

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Nou!!: Teoria científica і Evolució estel·lar · Veure més »

Experiment

consulta.

Nou!!: Teoria científica і Experiment · Veure més »

Falsabilitat

La falsabilitat és un principi de la ciència, filosofia de la ciència i epistemologia, enunciat pel filòsof austríac Karl Popper (1902-1994).

Nou!!: Teoria científica і Falsabilitat · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Teoria científica і Física · Veure més »

Fet (filosofia)

Etiqueta Fakta (fets) a la prestatgeria de llibres de no-ficció d'una biblioteca danesa Un fet és una dada real sobre un o més aspectes d'una circumstància.

Nou!!: Teoria científica і Fet (filosofia) · Veure més »

Filosofia de la ciència

La filosofia de la ciència és una branca de l'epistemologia que estudia la validesa dels enunciats científics i prova si aquesta s'adequa a la realitat.

Nou!!: Teoria científica і Filosofia de la ciència · Veure més »

Geologia

Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.

Nou!!: Teoria científica і Geologia · Veure més »

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Teoria científica і Gravetat · Veure més »

Hipòtesi

òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.

Nou!!: Teoria científica і Hipòtesi · Veure més »

Hipòtesi de la dinamo

La hipòtesi de la dinamo busca explicar el mecanisme pel qual un cos celeste, com ara la Terra, genera un camp magnètic al seu voltant.

Nou!!: Teoria científica і Hipòtesi de la dinamo · Veure més »

Hipòtesi nebular

Nebulosa de l'Hèlix La hipòtesi nebular és una hipòtesi sobre la formació dels sistemes planetaris que considera que tenen el seu origen en una nebulosa d'hidrogen i pols que girava a gran velocitat.

Nou!!: Teoria científica і Hipòtesi nebular · Veure més »

Il·lusió lunar

S'anomena il·lusió lunar al fenomen pel qual la Lluna (i també el Sol), depenent de si la seva posició està propera al zenit o de l'horitzó, sembla de diferent grandària encara que no hi ha causes físiques, astronòmiques o òptiques que expliquin aquesta diferència amb exactitud, per la qual cosa avui en dia les seves possibles explicacions segueixen en discussió.

Nou!!: Teoria científica і Il·lusió lunar · Veure més »

Karl Popper

Tomba de Karl Popper Sir Karl Raimund Popper [kʿaʶl ˌʁa͡ɪ̯mʊnt ˈpʰɔpʿɐ], Kt, CH, FRS, FBA (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994) fou un dels filòsofs i sociòlegs més importants del.

Nou!!: Teoria científica і Karl Popper · Veure més »

Llei científica

Una llei científica és una proposició científica que afirma una relació constant entre dues o més variables, cadascuna de les quals representa (almenys parcial i indirectament) una propietat de sistemes concrets.

Nou!!: Teoria científica і Llei científica · Veure més »

Lleis de Newton

Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica''Les lleis del moviment de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.

Nou!!: Teoria científica і Lleis de Newton · Veure més »

Mètode científic

El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.

Nou!!: Teoria científica і Mètode científic · Veure més »

Mètode d'assaig

Un mètode d'assaig o de prova (en anglès:test method) és un procediment definitiu que produeix un resultat de prova.

Nou!!: Teoria científica і Mètode d'assaig · Veure més »

Mecànica

Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.

Nou!!: Teoria científica і Mecànica · Veure més »

Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Nou!!: Teoria científica і Mecànica clàssica · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Teoria científica і Mecànica quàntica · Veure més »

Medicina

Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.

Nou!!: Teoria científica і Medicina · Veure més »

Mesura

Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.

Nou!!: Teoria científica і Mesura · Veure més »

Microscopi

El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.

Nou!!: Teoria científica і Microscopi · Veure més »

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Nou!!: Teoria científica і Model heliocèntric · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Teoria científica і Molècula · Veure més »

Navalla d'Occam

Guillem d'Occam La navalla d'Occam o navalla d'Ockham és un principi metodològic i filosòfic atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del, que forma la base del mètode reduccionista segons el qual «en igualtat de condicions, l'explicació més simple sol ser la més probable».

Nou!!: Teoria científica і Navalla d'Occam · Veure més »

Nucleosíntesi estel·lar

La nucleosíntesi estel·lar és el conjunt de reaccions nuclears que tenen lloc en les estrelles per a fabricar elements més pesats.

Nou!!: Teoria científica і Nucleosíntesi estel·lar · Veure més »

Observació

Lobservació és una de les fases, juntament amb l'experimentació, del mètode científic o verificació empírica.

Nou!!: Teoria científica і Observació · Veure més »

Protocol d'investigació científica

El protocol d'investigació científica d'un estudi és el document que descriu de forma sistemàtica què s'investigarà, per què i com.

Nou!!: Teoria científica і Protocol d'investigació científica · Veure més »

Química

La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Nou!!: Teoria científica і Química · Veure més »

Raonament abductiu

L' abducció (del llatí abductio i aquesta paraula de ab -de lluny- ducere dur) és un tipus de raonament inicialment posat en evidència per Aristòtil al seu Analytica priora (II, 25).

Nou!!: Teoria científica і Raonament abductiu · Veure més »

Raonament deductiu

El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.

Nou!!: Teoria científica і Raonament deductiu · Veure més »

Raonament inductiu

El raonament inductiu, inducció o mètode lògic inductiu és el procés de raonament pel qual s'arriba a una conclusió a partir de la generalització.

Nou!!: Teoria científica і Raonament inductiu · Veure més »

Reacció àcid-base

Reacció de l'àcid acètic contingut en el vinagre amb hidrogencarbonat de sodi, amb producció de diòxid de carboni. Una reacció àcid-base és un tipus de procés químic caracteritzat per l'intercanvi de cations hidrogen, H+, entre dues espècies neutres, com ara les molècules d'aigua, H₂O i l'àcid acètic, CH₃CH₂OH, o entre dues espècies carregades elèctricament com ara el catió amoni, NH₄+ i l'anió hidròxid, OH¯.

Nou!!: Teoria científica і Reacció àcid-base · Veure més »

Relativitat especial

Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).

Nou!!: Teoria científica і Relativitat especial · Veure més »

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Nou!!: Teoria científica і Relativitat general · Veure més »

Reproductibilitat

La reproductibilitat d'un experiment preveu la possibilitat de repetir-lo per part d'un equip diferent del primer que el va fer, en condicions similars, per mirar de comprovar si els resultats coincideixen.

Nou!!: Teoria científica і Reproductibilitat · Veure més »

Robert Hooke

Robert Hooke FRS (Freshwater, Illa de Wight, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703), científic anglès.

Nou!!: Teoria científica і Robert Hooke · Veure més »

Síntesi evolutiva moderna

La síntesi evolutiva moderna (també anomenada síntesi neodarwinista o neodarwinisme), en general, significa la integració de la teoria de l'evolució de les espècies per selecció natural de Charles Darwin, la teoria genètica de Gregor Mendel com a base de l'herència biològica, la mutació genètica aleatòria com a font de variació i la genètica de poblacions matemàtica.

Nou!!: Teoria científica і Síntesi evolutiva moderna · Veure més »

Stephen Jay Gould

Stephen Jay Gould (Queens, Nova York, 10 de setembre 1941 - Nova York, 20 de maig de 2002) fou un paleontòleg, biòleg evolutiu i historiador de la ciència estatunidenc.

Nou!!: Teoria científica і Stephen Jay Gould · Veure més »

Tecnologia

Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que és fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.

Nou!!: Teoria científica і Tecnologia · Veure més »

Tectònica de plaques

Esquema general de diferents tipus de vulcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.

Nou!!: Teoria científica і Tectònica de plaques · Veure més »

Teoria atòmica

La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.

Nou!!: Teoria científica і Teoria atòmica · Veure més »

Teoria àcid-base de Lewis

La teoria àcid-base de Lewis és una teoria enunciada l'any 1923 pel químic estatunidenc Gilbert Newton Lewis per explicar la naturalesa àcida o bàsica de les substàncies.

Nou!!: Teoria científica і Teoria àcid-base de Lewis · Veure més »

Teoria cel·lular

La teoria cel·lular és una branca fonamental de la biologia que explica la constitució de la matèria viva a força de cèl·lules i el paper que aquestes tenen en la constitució de la vida.

Nou!!: Teoria científica і Teoria cel·lular · Veure més »

Teoria cinètica molecular

La teoria cinètica molecular o teoria cineticomolecular de la matèria és una teoria física que explica el comportament i propietats macroscòpiques de la matèria a partir d'una descripció estadística dels processos moleculars microscòpics.

Nou!!: Teoria científica і Teoria cinètica molecular · Veure més »

Teoria d'enllaç de valència

Formació d'un enllaç simple Cl-Cl mitjançant la compartició de dos electrons aportats un per cada àtom de clor, segons Lewis La teoria d'enllaç de valència (TEV) és una de les dues teories bàsiques, juntament amb la teoria dels orbitals moleculars (TOM) que empren la mecànica quàntica per descriure l'enllaç covalent.

Nou!!: Teoria científica і Teoria d'enllaç de valència · Veure més »

Teoria de l'estat de transició

400px La teoria de l'estat de transició és una teoria que explica les velocitats de les reaccions químiques elementals.

Nou!!: Teoria científica і Teoria de l'estat de transició · Veure més »

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Nou!!: Teoria científica і Teoria de la relativitat · Veure més »

Teoria de les col·lisions

miniatura La teoria de les col·lisions és una teoria que explica de manera quantitativa la velocitats de les reaccions químiques elementals en fase gasosa.

Nou!!: Teoria científica і Teoria de les col·lisions · Veure més »

Teoria del procés oposat de la visió en color

La teoria del procés oposat de la visió en color, proposada per Ewald Hering, contradeix la teoria tricromàtica de Young-Helmholtz, i va ser proposada per poder explicar com veiem el color.

Nou!!: Teoria científica і Teoria del procés oposat de la visió en color · Veure més »

Teoria dels orbitals moleculars

Enllaç sigma d'orbitals atòmics. Exemple de la teoria dels orbitals moleculars en una molècula d'hidrogen. En química, la teoria dels orbitals moleculars (TOM), és un mètode per a determinar l'estructura molecular en la qual els electrons no estan assignats a enllaços individuals entre àtoms, sinó que prenen un moviment que està sota la influència dels nuclis de tota la molècula.

Nou!!: Teoria científica і Teoria dels orbitals moleculars · Veure més »

Teoria microbiana de la malaltia

Imatge per microscopi electrònic de rastreig del ''Vibrio cholerae''. Aquest és el bacteri que causa el còlera. La teoria microbiana de la malaltia o teoria germinal de les malalties infeccioses és una teoria científica que proposa que els microorganismes (del grec μικρο, «micro», diminut, petit i βιος, «bio», vida, lit. 'ésser viu diminut') són la causa d'una àmplia gamma de malalties.

Nou!!: Teoria científica і Teoria microbiana de la malaltia · Veure més »

Teoria quàntica de camps

La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.

Nou!!: Teoria científica і Teoria quàntica de camps · Veure més »

Teoria Young–Helmholtz

Thomas Young i Hermann von Helmholtz van assumir que la retina de l'ull té tres classes diferents de receptors de llum per el vermell, verd i blau La teoria Young-Helmholtz (basada en la feina de Thomas Young i Hermann von Helmholtz al segle XIX), també anomenada com a teoria tricromàtica, és una teoria de la visió del color tricromàtica, és a dir, la forma en què el sistema visual dona lloc a l'experiència fenomenológica del color.

Nou!!: Teoria científica і Teoria Young–Helmholtz · Veure més »

The New Yorker

The New Yorker és una revista dels Estats Units que publica reportatges, crítiques, assaig, vinyetes, poesia i relats.

Nou!!: Teoria científica і The New Yorker · Veure més »

Univers

LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.

Nou!!: Teoria científica і Univers · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Teoria científica і Velocitat de la llum · Veure més »

Vernacle

Vernacular o vernacle és allò propi del lloc o país de naixença d'una persona o grup de persones, especialment quan es refereix a la llengua dita materna.

Nou!!: Teoria científica і Vernacle · Veure més »

Xilema

El xilema és el teixit conductor de què disposen les plantes vasculars per conduir la saba de l'arrel cap amunt de la planta.

Nou!!: Teoria científica і Xilema · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »