Taula de continguts
159 les relacions: Acceleració, Albert Einstein, Alexis Thérèse Petit, Argó, Astrofísica, Èter (física), Caloria, Camp electromagnètic, Camp gravitatori, Capacitat tèrmica, Carboni, Catàstrofe ultraviolada, Centímetre, Cervesa, Constant de Boltzmann, Constant de la gravitació, Constant de Planck, Constant de temps, Constant dels gasos, Coordenades generalitzades, Corda de piano, Cos negre, Delta de Kronecker, Densitat, Densitat d'estats, Diamant, Dielèctric, Difusió, Difusió de Rayleigh, Divergència, Electró, Electró-volt, Emil Gabriel Warburg, Energia, Energia cinètica, Energia potencial, Entropia, Equació de Langevin, Equació diferencial, Equilibri tèrmic, Error d'aproximació, Espai de configuració, Espai de fases, Estadística de Maxwell-Boltzmann, Estat físic, Estel, Estrella de neutrons, Física clàssica, Força conservativa, Formació estel·lar, ... Ampliar l'índex (109 més) »
- Lleis de la termodinàmica
- Teoremes de física
Acceleració
En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.
Veure Teorema d'equipartició і Acceleració
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Teorema d'equipartició і Albert Einstein
Alexis Thérèse Petit
Alexis Thérèse Petit (Vesoul, 2 d'octubre de 1791 - París, 21 de juny de 1820), fou un físic i matemàtic francès.
Veure Teorema d'equipartició і Alexis Thérèse Petit
Argó
Largó és l'element químic de símbol Ar i nombre atòmic 18.
Veure Teorema d'equipartició і Argó
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova.
Veure Teorema d'equipartició і Astrofísica
Èter (física)
Representació de l'èter En física, l’èter lumínic indicava la hipotètica matèria a través de la qual, fins al, es pensava que es propagaven les ones electromagnètiques.
Veure Teorema d'equipartició і Èter (física)
Caloria
La caloria (cal) és una unitat d'energia.
Veure Teorema d'equipartició і Caloria
Camp electromagnètic
El camp electromagnètic és un camp produït per la presència d'objectes carregats elèctricament.
Veure Teorema d'equipartició і Camp electromagnètic
Camp gravitatori
Una de les aplicacions del càlcul del camp gravitatori és l'estimació de les trajectòries que mantenen els planetes quan orbiten al voltant d'una estrella En física, el camp gravitatori és un camp de força vectorial que descriu l'acceleració de la gravetat en una regió de l'espai.
Veure Teorema d'equipartició і Camp gravitatori
Capacitat tèrmica
La capacitat tèrmica o capacitat calorífica (normalment denotada per una C sovint amb subíndexs) és la magnitud física mesurable que caracteritza la quantitat de calor necessària per canviar la temperatura d'una substància una quantitat determinada.
Veure Teorema d'equipartició і Capacitat tèrmica
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Teorema d'equipartició і Carboni
Catàstrofe ultraviolada
La catàstrofe ultraviolada, és un error de la teoria clàssica d'electromagnetisme en explicar l'emissió electromagnètica d'un cos en equilibri tèrmic amb l'ambient.
Veure Teorema d'equipartició і Catàstrofe ultraviolada
Centímetre
El centímetre (símbol cm) és una unitat de longitud que equival a una centèsima part d'un metre.
Veure Teorema d'equipartició і Centímetre
Cervesa
Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.
Veure Teorema d'equipartició і Cervesa
Constant de Boltzmann
La constant de Boltzmann (k o kB) és la constant física que relaciona la temperatura i l'energia.
Veure Teorema d'equipartició і Constant de Boltzmann
Constant de la gravitació
miniatura La constant de la gravitació, també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton, denotada G, és la constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses que actualment té el valor següent: La notació moderna de la llei de Newton que implica G fou introduïda a la dècada de 1890 pel físic anglès Charles V.
Veure Teorema d'equipartició і Constant de la gravitació
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Veure Teorema d'equipartició і Constant de Planck
Constant de temps
miniaturaConstant de temps RC típica de càrrega d'un condensador: En física i enginyeria, la constant de temps, normalment denotada amb la lletra grega (tau), és el paràmetre que caracteritza la resposta a una entrada de pas d'un sistema lineal invariant en el temps (LTI) de primer ordre.
Veure Teorema d'equipartició і Constant de temps
Constant dels gasos
La constant dels gasos és una constant fonamental de la física que es representa per la lletra R i té un valor de: La constant dels gasos és una constant instrumental que apareix a moltes fórmules de física i de química d'una gran importància i també en expressions d'altres constants.
Veure Teorema d'equipartició і Constant dels gasos
Coordenades generalitzades
Les coordenades generalitzades són qualsevol sistema de coordenades utilitzat per a l'anàlisi d'un sistema físic.
Veure Teorema d'equipartició і Coordenades generalitzades
Corda de piano
Cordes de piano. La corda de piano és un tipus especialitzat de filferro, llis o entorxat, produït per a ser utilitzat en un piano i altres instruments musicals de corda, com també per a altres usos. Està fabricada d'acer al carboni trempat, també conegut com a "acer de ressort".
Veure Teorema d'equipartició і Corda de piano
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Veure Teorema d'equipartició і Cos negre
Delta de Kronecker
La delta de Kronecker és una convenció d'escriptura que serveix per expressar i valorar la igualtat o desigualtat entre dues variables.
Veure Teorema d'equipartició і Delta de Kronecker
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Teorema d'equipartició і Densitat
Densitat d'estats
Gràfica que representa la ''densitat d'estats'' enfront de l'energia per a un gas d'electrons lliures tridimensional. La densitat d'estats (DOS) en un sistema físic caracteritza el nombre existent d'estats per cada interval d'energia.
Veure Teorema d'equipartició і Densitat d'estats
Diamant
El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.
Veure Teorema d'equipartició і Diamant
Dielèctric
Un dielèctric o aïllant elèctric, és una substància altament resistent al flux del corrent elèctric.
Veure Teorema d'equipartició і Dielèctric
Difusió
un procés de difusió de la ciència. Algunes partícules es dissolen en un got d'aigua. Inicialment, les partícules estan prop d'una cantonada del vidre. Si les partícules de tot aleatòriament es mouen ("difusa") per l'aigua, llavors les partícules eventualment es trobaran distribuïdes aleatòriament i de manera uniforme, i organitzada (però encara la difusió se seguirà produint, només que no hi haurà flux net).
Veure Teorema d'equipartició і Difusió
Difusió de Rayleigh
La difusió de Rayleigh és la causa del color blau del cel i també és l'origen del cel rogenc durant l'ocàs La difusió de Rayleigh (que rep el nom en honor de Lord Rayleigh) és la difusió de llum per partícules molt més petites que la longitud d'ona de la llum.
Veure Teorema d'equipartició і Difusió de Rayleigh
Divergència
En càlcul vectorial, s'anomena divergència a l'operador que mesura la tendència d'un camp vectorial per originar-se o convergir a un determinat punt.
Veure Teorema d'equipartició і Divergència
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Teorema d'equipartició і Electró
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Veure Teorema d'equipartició і Electró-volt
Emil Gabriel Warburg
Emil Gabriel Warburg (9 març 1846, Altona, Hamburg, Confederació Germànica - 28 juny 1931, Gut Grunau, Baviera, República de Weimar) fou un físic alemany, pare del bioquímic i metge Otto Heinrich Warburg (1883-1970) guanyador del premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1931.
Veure Teorema d'equipartició і Emil Gabriel Warburg
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Teorema d'equipartició і Energia
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Veure Teorema d'equipartició і Energia cinètica
Energia potencial
En física, l'energia potencial és l'energia que un objecte posseeix a causa de la seva posició en un camp de forces o que un sistema té a causa de la configuració de les seves parts.
Veure Teorema d'equipartició і Energia potencial
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Veure Teorema d'equipartició і Entropia
Equació de Langevin
En física, una equació de Langevin (anomenada en honor a Paul Langevin) és una equació diferencial estocàstica que descriu com evoluciona un sistema quan està sotmès a una combinació de forces deterministes i fluctuants ("aleatòries").
Veure Teorema d'equipartició і Equació de Langevin
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Veure Teorema d'equipartició і Equació diferencial
Equilibri tèrmic
En termodinàmica i en mecànica estadística, l'equilibri tèrmic és l'estat en el qual s'igualen les temperatures de dos cossos.
Veure Teorema d'equipartició і Equilibri tèrmic
Error d'aproximació
L'error d'aproximació en alguna dada és la discrepància entre un valor exacte i una aproximació a aquest.
Veure Teorema d'equipartició і Error d'aproximació
Espai de configuració
En mecànica clàssica i mecànica lagrangiana, l'espai de configuració és l'espai de totes les possibles posicions instantànies d'un sistema mecànic.
Veure Teorema d'equipartició і Espai de configuració
Espai de fases
En física i matemàtiques l'espai de fases és un espai matemàtic on es representen tots els possibles estats d'un sistema, de manera que cada un d'aquests possibles estats correspongui a un únic punt d'aquest espai.
Veure Teorema d'equipartició і Espai de fases
Estadística de Maxwell-Boltzmann
graus Celsius. A la física estadística, l'estadística de Maxwell–Boltzmann (o, més col·loquialment, estadística M-B) descriu la distribució estadística de partícules sobre un conjunt d'estats energètics en equilibri tèrmic, quan la temperatura és prou alta i la densitat prou baixa com per poder negligir els efectes quàntics.
Veure Teorema d'equipartició і Estadística de Maxwell-Boltzmann
Estat físic
Un estat físic és cadascuna de les situacions o formes físicament distingibles mitjançant el mesurament d'algunes propietats que pot adoptar un sistema físic en la seua evolució temporal.
Veure Teorema d'equipartició і Estat físic
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Teorema d'equipartició і Estel
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Veure Teorema d'equipartició і Estrella de neutrons
Física clàssica
Dinamòmetre El terme física clàssica s'acostuma a utilitzar en la història de la física i en els manuals de física general per a agrupar les teories de la física des de Newton fins a principis del, fins al sorgiment de la relativitat general i la mecànica quàntica, teories que iniciarien la física moderna.
Veure Teorema d'equipartició і Física clàssica
Força conservativa
En un camp conservatiu, el treball realitzat per anar del punt A al B depèn només d'A i B: és independent de la trajectòria que s'utilitzi per desplaçar-se d'un a l'altre. En física, una força o camp de forces és conservatiu si el treball total realitzat pel camp sobre una partícula que realitza un desplaçament entre dos punts és independent de la trajectòria presa.
Veure Teorema d'equipartició і Força conservativa
Formació estel·lar
Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.
Veure Teorema d'equipartició і Formació estel·lar
Formulació hamiltoniana
La formulació hamiltoniana o mecànica hamiltoniana és una reformulació de la mecànica clàssica newtoniana introduïda el 1833 per William Rowan Hamilton.
Veure Teorema d'equipartició і Formulació hamiltoniana
Freqüència fonamental
harmònics En física, la freqüència fonamental és la freqüència més baixa de l'espectre de freqüències tal que les freqüències dominants poden expressar-se com a múltiples d'aquesta freqüència fonamental.
Veure Teorema d'equipartició і Freqüència fonamental
Funció de densitat de probabilitat
''N''(0, ''σ''2). En la teoria de la probabilitat, una funció de densitat de probabilitat és una funció que representa una distribució de probabilitat en termes d'integrals.
Veure Teorema d'equipartició і Funció de densitat de probabilitat
Funció exponencial
En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.
Veure Teorema d'equipartició і Funció exponencial
Gas ideal
Factor de compressibilitat, '''''Z''''', representat respecte de la pressió, '''''P''''', per a un gas ideal (línia horitzontal) i per a diversos gasos reals Un gas ideal és el model més senzill de l'estat gasós emprat en termodinàmica.
Veure Teorema d'equipartició і Gas ideal
Gas noble
Els gasos nobles són un grup d'elements químics que tenen propietats similars.
Veure Teorema d'equipartició і Gas noble
George Gamow
George Gamow (4 de març de 1904 - Boulder, Colorado (EUA) 19 d'agost de 1968) nascut Heòrhi Antònovytx Hàmov (Гео́ргій Анто́нович Га́мов) o Gueorgui Antónovitx Gàmov (Гео́ргий Анто́нович Га́мов), va ser un físic i cosmòleg estatunidenc d'origen ucraïnès.
Veure Teorema d'equipartició і George Gamow
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Veure Teorema d'equipartició і Grau Celsius
Graus de llibertat (física)
El nombre de graus de llibertat en un sistema físic es refereix al nombre mínim de variables que cal especificar per determinar completament l'estat físic.
Veure Teorema d'equipartició і Graus de llibertat (física)
Gravitation
Gravitation (グラビテーション, Gurabitēshon) és un manga yaoi japonès escrit i dibuixat per Maki Murakami.
Veure Teorema d'equipartició і Gravitation
Hamiltonià
En mecànica quàntica, el hamiltonià (H) és una funció utilitzada per expressar l'observable de l'energia total d'un sistema i, en general, l'estat d'un sistema físic, en funció de les variables de posició i moment.
Veure Teorema d'equipartició і Hamiltonià
Hèlix alfa
Vista lateral a nivell atòmic de residus d'alanina d'una hèlix α En color fúcsia, estan ressaltats dos ponts d'hidrogen, que separen l'oxigen i l'hidrogen per 2 Å. La proteïna va cap amunt, és a dir, té l'extrem amino a dalt i l'extrem carboxílic a baix.
Veure Teorema d'equipartició і Hèlix alfa
Heinrich Friedrich Weber
Heinrich Friedrich Weber (1843-1912) va ser un físic alemany conegut per haver estat professor d'Albert Einstein.
Veure Teorema d'equipartició і Heinrich Friedrich Weber
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Teorema d'equipartició і Heli
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Teorema d'equipartició і Hidrogen
Iàkov Sinai
Iàkov Grigórievitx Sinai (rus: Я́ков Григо́рьевич Сина́й; nascut el 21 de setembre de 1935) és un matemàtic destacat en el camp dels sistemes dinàmics.
Veure Teorema d'equipartició і Iàkov Sinai
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Veure Teorema d'equipartició і Ió (àtom)
Inestabilitat de Jeans
En física, la inestabilitat de Jeans provoca el col·lapse de núvols de gas interestel·lar i la formació estel·lar posterior.
Veure Teorema d'equipartició і Inestabilitat de Jeans
Integració per parts
En càlcul, la integració per parts és una regla que transforma la integral d'un producte de funcions en una altra integral que s'espera que sigui més senzilla de resoldre.
Veure Teorema d'equipartició і Integració per parts
Intensitat del camp gravitatori
Variació de l'acceleració de la gravetat en funció de la distància a la superfície de la Terra. La intensitat del camp gravitatori, acceleració de la gravetat o, simplement, gravetat, és la força gravitatòria específica que actua sobre un cos en el camp gravitatori d'un altre, és a dir, la força gravitatòria per unitat de massa del cos que l'experimenta.
Veure Teorema d'equipartició і Intensitat del camp gravitatori
Iode
El iode és l'element químic de símbol I i nombre atòmic 53.
Veure Teorema d'equipartició і Iode
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.
Veure Teorema d'equipartició і James Clerk Maxwell
James Dewar
'''Sir James Dewar''' Sir James Dewar FRS (Kincardine-on-Forth, 20 de setembre de 1842 - Londres, 27 de març de 1923) va ser un físic i químic escocès.
Veure Teorema d'equipartició і James Dewar
James Hopwood Jeans
va ser un físic, atrònom i matemàtic anglès.
Veure Teorema d'equipartició і James Hopwood Jeans
John James Waterston
John James Waterston (1811-1883) va ser un científic escocès.
Veure Teorema d'equipartició і John James Waterston
John Strutt
John William Strutt, 3r Baró de Rayleigh (Langford Grove, Anglaterra 1842 - Witham, Anglaterra 1919) fou un professor universitari i físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1904.
Veure Teorema d'equipartició і John Strutt
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure Teorema d'equipartició і Kelvin
Límit de Chandrasekhar
El límit de Chandrasekhar (anomenat així en honor de Subrahmanyan Chandrasekhar) és la massa màxima possible que pot assolir una nana blanca.
Veure Teorema d'equipartició і Límit de Chandrasekhar
Llei de Dulong i Petit
Calors específiques i masses molar d'alguns elements La llei de Dulong i Petit és una llei empírica que relaciona les calors específiques dels elements químics sòlids i la seva massa molar.
Veure Teorema d'equipartició і Llei de Dulong i Petit
Llei de Graham
Thomas Graham La llei de Graham també coneguda com a llei de l'efusió fou descoberta pel químic escocès Thomas Graham (1805-1869) l'any 1829 a partir dels resultats dels seus experiments, i diu que: Matemàticament s'expressa com: on: La densitat dels gasos es pot posar en funció de la massa molar de cada gas, M_1 i M_2, emprant l'equació dels gasos ideals.
Veure Teorema d'equipartició і Llei de Graham
Llei de Hooke
En mecànica dels medis continus, la llei de Hooke enunciada el 1660 pel físic anglès Robert Hooke (1635-1703) indica que quan un sòlid és sotmès a una força de tracció externa, es deforma en proporció directa entre la força aplicada i l'allargament.
Veure Teorema d'equipartició і Llei de Hooke
Llei de Planck
Llei de Planck per a cossos a diferents temperatures En física, la llei de Planck descriu la quantitat d'energia electromagnètica amb una longitud d'ona determinada radiada per un cos negre en equilibri tèrmic (és a dir, la radiància espectral d'un cos negre).
Veure Teorema d'equipartició і Llei de Planck
Llei dels gasos ideals
La llei dels gasos ideals és una equació d'estat que relaciona la pressió, P, el volum, V, la temperatura, T, i la quantitat de substància, n, d'un gas ideal; un gas hipotètic les molècules del qual són totalment lliures i on no hi ha cap interacció entre elles.
Veure Teorema d'equipartició і Llei dels gasos ideals
Lleis de Newton
Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica''Les lleis del moviment de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.
Veure Teorema d'equipartició і Lleis de Newton
Ludwig Boltzmann
Ludwig Edward Boltzmann (Viena, 20 de febrer del 1844 - Duino, Itàlia, 5 de setembre del 1906) va ser un físic i filòsof austríac pioner de la mecànica estadística i un fervent defensor de l'existència dels àtoms.
Veure Teorema d'equipartició і Ludwig Boltzmann
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Teorema d'equipartició і Madrid
Massa atòmica
Desviació de dos isòtops de masses atòmiques diferents en un camp magnètic d'un espectròmetre de masses. Model atòmic de Rutherford La massa atòmica, simbolitzada ma, és la massa d'un àtom en el seu estat fonamental expressada habitualment, però no necessàriament, en unitats de massa atòmica.
Veure Teorema d'equipartició і Massa atòmica
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Veure Teorema d'equipartició і Mecànica clàssica
Mecànica estadística
La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és la branca de la física i la química que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l'estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.
Veure Teorema d'equipartició і Mecànica estadística
Mecànica estadística quàntica
La mecànica estadística quàntica és la mecànica estadística aplicada als sistemes de mecànica quàntica.
Veure Teorema d'equipartició і Mecànica estadística quàntica
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Teorema d'equipartició і Mecànica quàntica
Mode normal
Diversos modes normals d'una xarxa unidimensional. El mode normal d'un sistema oscil·latori és la freqüència a la qual l'estructura deformable oscil·larà en ser pertorbada.
Veure Teorema d'equipartició і Mode normal
Model de Drude
Representació del model de Drude: els electrons, en blau, són moguts pel gradient de camp elèctric, i col·lisionen amb els ions de la xarxa cristal·lina, en vermell. El model de Drude o de Lorentz-Drude per conducció elèctrica fou desenvolupat cap al 1900 per Paul Drude per tal d'explicar les propietats de transport d'electrons en materials (especialment en metalls).
Veure Teorema d'equipartició і Model de Drude
Mol
El mol (símbol mol) és la unitat de mesura de quantitat de substància (símbol n) del Sistema Internacional d'Unitats, i equival a la quantitat de substància d'un sistema que conté exactament 6,022 140 76 × 1023 entitats elementals.
Veure Teorema d'equipartició і Mol
Molla
Molles Una molla o ressort és un operador elàstic capaç d'acumular energia i desprendre-se'n sense sofrir deformacions permanents quan acaben les forces o la tensió aplicades.
Veure Teorema d'equipartició і Molla
Moment d'inèrcia
En física, el moment d'inèrcia (de símbol I) és la propietat que tenen els cossos de resistir-se al canvi de velocitat de rotació.
Veure Teorema d'equipartició і Moment d'inèrcia
Monòxid de carboni
El monòxid de carboni (CO), també anomenat òxid carbonós, és un gas incolor, inodor i insípid que és una mica més lleuger que l'aire.
Veure Teorema d'equipartició і Monòxid de carboni
Moviment brownià
El moviment brownià és el moviment irregular i aleatori que segueixen petites partícules immerses en un fluid.
Veure Teorema d'equipartició і Moviment brownià
Moviment circular
Esquema d'un moviment circular A cinemàtica, un moviment circular és un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular al voltant d'un centre o eix de gir.
Veure Teorema d'equipartició і Moviment circular
Moviment harmònic complex
Un moviment harmònic complex és un moviment lineal de superposició de moviments harmònics simples.
Veure Teorema d'equipartició і Moviment harmònic complex
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Veure Teorema d'equipartició і Nana blanca
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols.
Veure Teorema d'equipartició і Núvol molecular
Neó
El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.
Veure Teorema d'equipartició і Neó
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Veure Teorema d'equipartició і Nitrogen
Nivell d'energia
Fig.1 Nivells d'energia Un nivell d'energia o nivell energètic és una quantitat estable d'energia, que un sistema físic pot tenir; el terme s'utilitza més comunament fent referència a la configuració electrònica d'electrons, en àtoms o molècules.
Veure Teorema d'equipartició і Nivell d'energia
Nombre d'Avogadro
'''Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro''' (1776–1856), comte de Quaregna e Cerreto. El nombre d'Avogadro, o constant d'Avogadro, (símbol NA o L) és una constant física fonamental que representa el nombre d'entitats elementals que hi ha en un mol.
Veure Teorema d'equipartició і Nombre d'Avogadro
Oscil·lador electrònic
Oscil·lador LC amb acoblament creuat i sortida a dalt Un oscil·lador electrònic és un circuit electrònic que produeix un senyal electrònic repetitiu, sovint una ona sinusoidal o una ona quadrada.
Veure Teorema d'equipartició і Oscil·lador electrònic
Oscil·lador harmònic
Es diu que un sistema qualsevol, mecànic, elèctric, pneumàtic, etc.
Veure Teorema d'equipartició і Oscil·lador harmònic
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Teorema d'equipartició і Oxigen
Partícula relativista
En física de partícules, una partícula relativista és una partícula elemental, de la qual l'energia cinètica és comparable o supera l'energia en repòs-massa donada per la relació d'Einstein, E.
Veure Teorema d'equipartició і Partícula relativista
Pèndol
Trajectòria d'un pèndol simple amb la descomposició de forces Un pèndol és un sistema físic ideal construït per un sòlid sotmès a l'acció de la gravetat i subjectat de manera que pot girar lliurement sobre un eix que no passa pel seu centre de gravetat.
Veure Teorema d'equipartició і Pèndol
Peter Debye
Petrus Josephus Wilhelmus Debije o Peter Joseph William Debye (Maastricht, Països Baixos 1884 - Ithaca, EUA 1966) fou un físic, químic i professor universitari nord-americà, d'origen neerlandès, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1936.
Veure Teorema d'equipartició і Peter Debye
Pierre Louis Dulong
Pierre Louis Dulong (Rouen, 12 o 13 de febrer de 1785 - París, 18 o 19 de juliol del 1838), fou un químic i físic francès, autor d'obres sobre la calor.
Veure Teorema d'equipartició і Pierre Louis Dulong
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Veure Teorema d'equipartició і Pressió
Principi d'Arquimedes
Exemple del principi d'Arquimedes El principi d'Arquimedes, enunciat pel físic grec Arquimedes de Siracusa, és un dels principis més importants de la física i un dels fonamentals en estàtica de fluids.
Veure Teorema d'equipartició і Principi d'Arquimedes
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Veure Teorema d'equipartició і Principi d'exclusió de Pauli
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Teorema d'equipartició і Protó
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962.
Veure Teorema d'equipartició і Proteïna
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Teorema d'equipartició і Radiació electromagnètica
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Veure Teorema d'equipartició і Relativitat especial
Ressonància magnètica nuclear
Un espectròmetre de ressonància magnètica nuclear La ressonància magnètica nuclear (RMN, o en anglès NMR, de nuclear magnetic resonance) és un fenomen físic descrit originalment el 1946 per Felix Bloch i Edward Mills Purcell, que van guanyar el Premi Nobel de Física per aquest descobriment el 1952.
Veure Teorema d'equipartició і Ressonància magnètica nuclear
Ressonància mecànica
La ressonància és un fenomen que es produeix quan un cos capaç de vibrar és sotmès a l'acció d'una força periòdica, el període de vibració coincideix amb el període d'oscil·lació característic d'aquest cos.
Veure Teorema d'equipartició і Ressonància mecànica
Royal Society
La Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge, més coneguda simplement com la Royal Society, va ser fundada el 1660 i és considerada com la més antiga de les societats científiques que encara existeixen.
Veure Teorema d'equipartició і Royal Society
Sèrie de Taylor
El polinomi de Taylor aproxima una funció en el veïnat d'un punt. A mesura que augmenta el grau del polinomi, millor és l'aproximació. Aquest gràfic mostra la funció sinus (en negre) i els seus polinomis de Taylor de graus 1, 3, 5, 7, 9, 11 i 13. La funció exponencial (en blau) i la suma dels primers ''n''+1 termes de la seva sèrie de Taylor centrada a 0 (en vermell) En matemàtiques, i més específicament en càlcul infinitesimal, la sèrie de Taylor és una representació d'una funció com una suma infinita de termes calculats a partir dels valors de les derivades de la funció en un punt concret.
Veure Teorema d'equipartició і Sèrie de Taylor
Sèrie geomètrica
La suma de les àrees dels quadrats porpra és un terç de l'àrea del quadrat gran. En matemàtiques, una sèrie geomètrica és una sèrie, els termes de la qual estan en progressió geomètrica, per tant el quocient entre dos termes successius és una constant.
Veure Teorema d'equipartició і Sèrie geomètrica
Sedimentació
La sedimentació és el procés en el qual el material sòlid, transportat per un corrent d'aigua, es diposita en el fons del riu, embassament, canal artificial, o dispositiu construït especialment per a tal fi.
Veure Teorema d'equipartició і Sedimentació
Simetria esfèrica
La simetria esfèrica és la simetria respecte a un punt central, de manera que un sistema físic o geomètric té simetria esfèrica quan tots els punts a una certa distància del punt central són equivalents.
Veure Teorema d'equipartició і Simetria esfèrica
Sistema dinàmic
oscil·lador de Lorenz, un sistema dinàmic. En matemàtiques, un sistema dinàmic és un sistema en què una funció descriu la dependència temporal d'un punt en un espai geomètric.
Veure Teorema d'equipartició і Sistema dinàmic
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Teorema d'equipartició і Sol
Soroll tèrmic
En telecomunicacions i altres sistemes electrònics, es denomina soroll tèrmic o soroll de Johnson-Nyquist al soroll produït per l'agitació dels portadors de càrrega (normalment electrons) dintre d'un conductor elèctric a temperatures superiors a 0 K o zero absolut (–273.15 °C).
Veure Teorema d'equipartició і Soroll tèrmic
Superconductivitat
La superconductivitat és un efecte pel qual un camp magnètic provoca l'aparició d'un corrent elèctric en un conductor.
Veure Teorema d'equipartició і Superconductivitat
Superfluid
L'Heli superfuid, és capaç d'ascendir per una paret vertical i entrar en un recipient buit. Un superfluid és una fase o estat de la matèria caracteritzat per l'absència total de viscositat de manera que, en un circuit tancat, fluïria indefinidament sense cap fricció.
Veure Teorema d'equipartició і Superfluid
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Teorema d'equipartició і Temperatura
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Veure Teorema d'equipartició і Temps
Teorema de Kolmogórov-Arnold-Moser
El teorema de Kolmogórov-Arnold-Moser o teorema KAM és un resultat de sistemes dinàmics sobre la persistència de moviments quasiperiòdics.
Veure Teorema d'equipartició і Teorema de Kolmogórov-Arnold-Moser
Teorema de la divergència
En càlcul vectorial, el teorema de la divergència, també conegut com a teorema de Gauss, teorema d'Ostrogradski, o teorema d'Ostrogradski–Gauss és un resultat que enllaça la divergència d'un camp vectorial al valor de les integrals de superfície del flux definit pel camp.
Veure Teorema d'equipartició і Teorema de la divergència
Teorema del virial
En mecànica, el teorema del virial és una equació general que relaciona l'energia cinètica total mitjana \left\langle T\right\rangle d'un sistema amb la seva energia potencial mitjana \left\langle V\right\rangle.
Veure Teorema d'equipartició і Teorema del virial
Teoria cinètica molecular
La teoria cinètica molecular o teoria cineticomolecular de la matèria és una teoria física que explica el comportament i propietats macroscòpiques de la matèria a partir d'una descripció estadística dels processos moleculars microscòpics.
Veure Teorema d'equipartició і Teoria cinètica molecular
Teoria del caos
En matemàtiques i en física, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dona lloc a una evolució posterior molt diferent.
Veure Teorema d'equipartició і Teoria del caos
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Veure Teorema d'equipartició і Teoria quàntica de camps
Tercer principi de la termodinàmica
El tercer principi de la termodinàmica, de vegades anomenat teorema de Nernst, relaciona l'entropia i la temperatura d'un sistema físic.
Veure Teorema d'equipartició і Tercer principi de la termodinàmica
Translació (física)
En física, la translació és un moviment mitjançant el qual es modifica la posició d'un objecte, en contraposició a una rotació.
Veure Teorema d'equipartició і Translació (física)
Tub d'orgue
Conjunt de tubs de l'orgue de la Catedral de Sant Rafael, Dubuque, Iowa. En la fotografia s'observen tubs de fusta i metall de diverses grandàries. Un tub d'orgue és un element que produeix sons en un orgue en ressonar a una freqüència específica quan s'insufla aire a pressió per la seva boca o llengüeta.
Veure Teorema d'equipartició і Tub d'orgue
Unitat de massa atòmica
La unitat de massa atòmica (u) és una unitat de massa no inclosa en el Sistema Internacional d'Unitats (SI) igual a la dotzena part de la massa d'un àtom de carboni 12 en el seu estat fonamental.
Veure Teorema d'equipartició і Unitat de massa atòmica
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Veure Teorema d'equipartició і Urani
Urani enriquit
urani natural, l'urani lleugerament enriquit (usat a centrals nuclears) i urani altament enriquit (usat a armes nuclears). L'urani enriquit és urani tractat artificialment perquè contingui una proporció de l'isòtop urani 235 superior a la que de forma natural es troba a l'escorça de la Terra.
Veure Teorema d'equipartició і Urani enriquit
Varietat simplèctica
En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, una varietat simplèctica és una varietat diferenciable M dotada d'una 2-forma diferencial tancada i no-degenerada ω, anomenada forma simplèctica.
Veure Teorema d'equipartició і Varietat simplèctica
Vector (física)
En física un vector és un concepte matemàtic i un segment orientat que s'utilitza per descriure magnituds tals com velocitats, acceleracions o forces, en les quals és important considerar no només el valor sinó també la direcció i el sentit.
Veure Teorema d'equipartició і Vector (física)
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Veure Teorema d'equipartició і Velocitat
Velocitat angular
La velocitat angular es representa per la lletra grega \omega \. El seu mòdul indica amb quina rapidesa s'efectua el moviment; i el seu sentit, el sentit de la rotació. Per facilitar els càlculs normalment es treballa a escala, utilitzant el signe per diferenciar el sentit de rotació, i es representa amb una fletxa giratòria.
Veure Teorema d'equipartició і Velocitat angular
Viquitexts
Viquitexts (Wikisource originalment en anglès) és una biblioteca digital en un wiki de texts originals lliures mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.
Veure Teorema d'equipartició і Viquitexts
Virus
Un virus és un agent infecciós submicroscòpic que només es pot replicar a l'interior de les cèl·lules d'un organisme hoste.
Veure Teorema d'equipartició і Virus
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Veure Teorema d'equipartició і Volum
Walther Hermann Nernst
Walther Hermann Nernst (Briesen, Prússia 25 de juny de 1864 - Bad Muskau, estat alemany de Saxònia, Alemanya 18 de novembre de 1941) fou un físic, químic i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1920.
Veure Teorema d'equipartició і Walther Hermann Nernst
William Thomson
Sir William Thomson (Belfast, Irlanda, 26 de juny de 1824 - Largs, Escòcia, 17 de desembre de 1907), fou un físic, matemàtic i enginyer britànic nat a Belfast (Irlanda).
Veure Teorema d'equipartició і William Thomson
Xenó
El xenó és l'element químic de símbol Xe i nombre atòmic 54.
Veure Teorema d'equipartició і Xenó
11 de gener
L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Teorema d'equipartició і 11 de gener
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Teorema d'equipartició і 18 de febrer
1875
;Països Catalans.
Veure Teorema d'equipartició і 1875
Vegeu també
Lleis de la termodinàmica
- Conservació de l'energia
- Llei de Dulong i Petit
- Llei de Stefan-Boltzmann
- Lleis de la termodinàmica
- Primer principi de la termodinàmica
- Principi zero de la termodinàmica
- Regla de Bergmann
- Regla de les fases de Gibbs
- Regla del producte triple
- Relació de reciprocitat d'Onsager
- Segon principi de la termodinàmica
- Teorema d'equipartició
- Teorema de Carnot (termodinàmica)
- Teorema dels estats corresponents
- Tercer principi de la termodinàmica
Teoremes de física
- Desigualtats de Leggett
- Teorema d'equipartició
- Teorema d'estadística de l'espín
- Teorema de Kutta-Jukowski
- Teorema de Noether
- Teorema de Steiner
- Teorema del virial
També conegut com Teorema de equipartició.