Accés més ràpid que el navegador!
103 les relacions: Antipartícula, Antiquark, Antiquark b, Antiquark c, Antiquark d, Antiquark s, Antiquark t, Antiquark u, Barió, Barió exòtic, Bola de gluons, Bosó, Bosó de gauge, Bosó de Higgs, Bosons W i Z, Càrrega de color, Càrrega elèctrica, Càrrega elèctrica elemental, Compost químic, Cromodinàmica quàntica, Electró, Electró-volt, Electromagnetisme, Element químic, Espín, Estranyesa (física), Estructura cristal·lina, Excitó, Física de la matèria condensada, Fermió, Fonó, Forat (física), Força nuclear, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Fotó, George Zweig, Gluó, Gran Col·lisionador d'Hadrons, Gravetat, Gravitó, Hadró, Hiperó, Interacció electrofeble, Isòtop, Leptó, Leptó tau, Llista de compostos químics, Magnó, ..., Massa, Matèria, Mecanisme de Brout-Englert-Higgs, Mecànica quàntica, Mesó, Mesó exòtic, Mesura, Model estàndard de física de partícules, Model estàndard supersimètric mínim, Molècula, Muó, Murray Gell-Mann, Núclid, Neutrí electrònic, Neutrí muònic, Neutrí tau, Neutró, Nombre atòmic, Nombre bariònic, Nombre leptònic, Nucleó, Nucli atòmic, Organització Europea per a la Recerca Nuclear, Partícula composta, Partícula elemental, Partícula subatòmica, Pió, Plasma (estat de la matèria), Plasmó, Polaró, Positró, Protó, Quark, Quark b, Quark c, Quark d, Quark s, Quark t, Quark u, Quasipartícula, Reacció nuclear, Reacció química, Relativitat general, Sabor (física), Taula d'isòtops (completa), Taula de núclids, Taula periòdica, Teoria de cordes, Teoria quàntica de camps, Tetraquark, Trencament espontani de simetria, Velocitat de la llum, 1964. Ampliar l'índex (53 més) »
Antipartícula
Esquema que il·lustra la càrrega d'algunes partícules (esquerra) amb les corresponents antipartícules (dreta), de dalt a baix: electró i positró, protó i antiprotó, neutró i antineutró. En el model estàndard de la física de partícules, una antipartícula és una partícula subatòmica complemetària d'una altra, ambdues tenen la mateixa massa, isoespín i vida mitjana (en el cas de les inestables), però la seva càrrega elèctrica i els seus nombres quàntics (nombre bariònic, nombre leptònic, isoespín, isoespín feble, etc.) tenen signe oposat.
Nou!!: Llista de partícules і Antipartícula · Veure més »
Antiquark
Els antiquarks són les antipartícules dels quarks; tenen les mateixes característiques i varietats dels quarks a excepció del signe de la seva càrrega de color, que és del color complementari (anomenat anticolor), i subsegüentment el signe de la seva càrrega elèctrica.
Nou!!: Llista de partícules і Antiquark · Veure més »
Antiquark b
L'antiquark b (fons) és un antiquark de tercera generació, semblant a un antiquark d, però més pesant i inestable.
Nou!!: Llista de partícules і Antiquark b · Veure més »
Antiquark c
L'antiquark c és un antiquark de segona generació, semblant a l'antiquark u però més pesant.
Nou!!: Llista de partícules і Antiquark c · Veure més »
Antiquark d
L'antiquark d (avall) és l'antipartícula del quark d. Això vol dir que comparteixen la mateixa massa, però amb els nombres quàntics, com la càrrega, oposats i que, si els dos es troben, es desintegren completament en radiació gamma.
Nou!!: Llista de partícules і Antiquark d · Veure més »
Antiquark s
L'antiquark s (estrany) és un antiquark de la segona generació.
Nou!!: Llista de partícules і Antiquark s · Veure més »
Antiquark t
L'antiquark t (cim) és l'antipartícula del quark t. Té assignat un valor negatiu de cim.
Nou!!: Llista de partícules і Antiquark t · Veure més »
Antiquark u
L'antiquark u (amunt) és l'antipartícula del quark u. Això vol dir que comparteixen la mateixa massa amb càrrega i nombre bariònic oposats i que, si els dos es troben, es desintegren completament.
Nou!!: Llista de partícules і Antiquark u · Veure més »
Barió
Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.
Nou!!: Llista de partícules і Barió · Veure més »
Barió exòtic
Els barions exòtics són partícules hipotètiques lligades a tres quarks i a altres partícules elementals.
Nou!!: Llista de partícules і Barió exòtic · Veure més »
Bola de gluons
En la física de partícules, una bola de gluons (glueball en anglès) és una partícula hipotètica composta.
Nou!!: Llista de partícules і Bola de gluons · Veure més »
Bosó
Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.
Nou!!: Llista de partícules і Bosó · Veure més »
Bosó de gauge
En física de partícules, un bosó de gauge o bosó intermediari és una partícula (de fet, un bosó) que actua com a portadora d'una interacció fonamental de la natura.
Nou!!: Llista de partícules і Bosó de gauge · Veure més »
Bosó de Higgs
Sense descripció.
Nou!!: Llista de partícules і Bosó de Higgs · Veure més »
Bosons W i Z
En física, els bosons W i Z són partícules elementals que produeixen la interacció de la força nuclear feble.
Nou!!: Llista de partícules і Bosons W i Z · Veure més »
Càrrega de color
nucleid estan units per la força nuclear forta, que és un intercanvi continu de gluons entre els quarks. Cada intercanvi produeix un canvi de color (de càrrega, d'estat) als quarks que hi participen. El color o càrrega de color és, amb el sabor, un dels dos graus de llibertat que defineixen l'estat d'un quark.
Nou!!: Llista de partícules і Càrrega de color · Veure més »
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Nou!!: Llista de partícules і Càrrega elèctrica · Veure més »
Càrrega elèctrica elemental
La càrrega elèctrica elemental o quantum elemental d'electricitat és una constant física usada com a unitat natural i equivalent al mòdul de la càrrega elèctrica d'un electró.
Nou!!: Llista de partícules і Càrrega elèctrica elemental · Veure més »
Compost químic
Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.
Nou!!: Llista de partícules і Compost químic · Veure més »
Cromodinàmica quàntica
La cromodinàmica quàntica (CDQ o QCD, de l'anglès quantum chromodynamics) és una teoria quàntica de camps basada en el grup de gauge SU(3) que descriu la força nuclear forta o interacció forta entre quarks i gluons (conjuntament anomenats partons) que formen els protons, neutrons i altres partícules similars (els hadrons).
Nou!!: Llista de partícules і Cromodinàmica quàntica · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Llista de partícules і Electró · Veure més »
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Nou!!: Llista de partícules і Electró-volt · Veure més »
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Nou!!: Llista de partícules і Electromagnetisme · Veure més »
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Nou!!: Llista de partícules і Element químic · Veure més »
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Nou!!: Llista de partícules і Espín · Veure més »
Estranyesa (física)
En física de partícules, l'estranyesa ("S") és una propietat (nombre quàntic) que indica el nombre net d'antiquarks estranys que conté la partícula.
Nou!!: Llista de partícules і Estranyesa (física) · Veure més »
Estructura cristal·lina
Representació de l'estructura cristal·lina de l'esfalerita ZnS. En groc els anions sulfur S^2- i en gris els cations zinc(+2) Zn^2+. L'estructura cristal·lina és la distribució espacial ordenada dels àtoms o molècules que formen un cristall.
Nou!!: Llista de partícules і Estructura cristal·lina · Veure més »
Excitó
Excitó de '''Frenkel ''' Un excitó és una quasipartícula (o excitació elemental) dels sòlids formada per un electró i un forat lligats a través de la interacció coulombiana.
Nou!!: Llista de partícules і Excitó · Veure més »
Física de la matèria condensada
Cel hexagonal del niobat de liti La física de la matèria condensada és el camp de la física que s'ocupa de les característiques físiques macroscòpiques de la matèria.
Nou!!: Llista de partícules і Física de la matèria condensada · Veure més »
Fermió
Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.
Nou!!: Llista de partícules і Fermió · Veure més »
Fonó
Modes normals de progressió de la vibració a través d'un cristall. Un fonó és un quàntum d'energia d'una ona mecànica en una xarxa cristal·lina rígida, de la mateixa manera que un fotó ho és d'una ona electromagnètica.
Nou!!: Llista de partícules і Fonó · Veure més »
Forat (física)
Quan un electró abandona un àtom d'heli, deixa un buit d'electró al seu lloc. Això fa que l'àtom d'heli quedi carregat positivament En física de l'estat sòlid, un forat és l'absència d'un electró a la banda de valència, que sense la presència del forat seria plena.
Nou!!: Llista de partícules і Forat (física) · Veure més »
Força nuclear
La força nuclear és aquella exercida entre nucleons.
Nou!!: Llista de partícules і Força nuclear · Veure més »
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Nou!!: Llista de partícules і Força nuclear feble · Veure més »
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Nou!!: Llista de partícules і Força nuclear forta · Veure més »
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Nou!!: Llista de partícules і Forces fonamentals · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Llista de partícules і Fotó · Veure més »
George Zweig
George Zweig (30 de maig de 1937, Moscou, Unió Soviètica) és un físic de partícules i neurobiòleg d'origen rus i nacionalitzat estatunidenc.
Nou!!: Llista de partícules і George Zweig · Veure més »
Gluó
Sense descripció.
Nou!!: Llista de partícules і Gluó · Veure més »
Gran Col·lisionador d'Hadrons
Dins del túnel del GCH al CERN El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) (en anglès: Large Hadron Collider, LHC) és un accelerador de partícules de tipus col·lisionador, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'hadrons (protons i nuclis pesants de plom).
Nou!!: Llista de partícules і Gran Col·lisionador d'Hadrons · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Llista de partícules і Gravetat · Veure més »
Gravitó
El gravitó és bosó intermediari hipotètic, una partícula elemental que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons ''W'' i ''Z'' per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta.
Nou!!: Llista de partícules і Gravitó · Veure més »
Hadró
En física de partícules, un hadró (del grec, hadrós, 'dens') és una partícula composta formada de quarks units per la força nuclear forta.
Nou!!: Llista de partícules і Hadró · Veure més »
Hiperó
En física de partícules, els hiperons són barions, com els protons i neutrons, però molt més pesants.
Nou!!: Llista de partícules і Hiperó · Veure més »
Interacció electrofeble
La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.
Nou!!: Llista de partícules і Interacció electrofeble · Veure més »
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Nou!!: Llista de partícules і Isòtop · Veure més »
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter. El mot «leptó» fou encunyat el 1948 pel físic belga Léon Rosenfeld (1904-1974) a partir del mot grec λεπτó, leptó, que significa ‘lleuger’, a causa de la petita massa que tenen comparada amb altres partícules. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic L.
Nou!!: Llista de partícules і Leptó · Veure més »
Leptó tau
El tauó, leptó τ o partícula τ és una partícula elemental amb càrrega negativa (–e), espín d' i massa igual a 1 777 MeV/c².
Nou!!: Llista de partícules і Leptó tau · Veure més »
Llista de compostos químics
Llistat de compostos químics, ordenats alfabèticament, i amb la seva fórmula empírica.
Nou!!: Llista de partícules і Llista de compostos químics · Veure més »
Magnó
El magnó és una quasipartícula generada per una excitació col·lectiva de l'estructura d'espín dels electrons en un cristall. Des del punt de vista ondulatori en mecànica quàntica, un magnó pot ser considerat com una ona d'espín quantitzada.
Nou!!: Llista de partícules і Magnó · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Llista de partícules і Massa · Veure més »
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Nou!!: Llista de partícules і Matèria · Veure més »
Mecanisme de Brout-Englert-Higgs
El mecanisme de Brout-Englert-Higgs, ideat per Peter Higgs, és el model més simple de teoria de gauge amb ruptura espontània de la simetria.
Nou!!: Llista de partícules і Mecanisme de Brout-Englert-Higgs · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Llista de partícules і Mecànica quàntica · Veure més »
Mesó
Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar mitjançant la força nuclear forta.
Nou!!: Llista de partícules і Mesó · Veure més »
Mesó exòtic
Identitats i classificació de possibles mesons tetraquark. El verd són els estats en què ''I''.
Nou!!: Llista de partícules і Mesó exòtic · Veure més »
Mesura
Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.
Nou!!: Llista de partícules і Mesura · Veure més »
Model estàndard de física de partícules
alt.
Nou!!: Llista de partícules і Model estàndard de física de partícules · Veure més »
Model estàndard supersimètric mínim
El Model Estàndard Supersimètric Mínim (MESM o MSSM per les seves inicials en anglès) és una extensió del Model Estàndard que implementa la supersimetria.
Nou!!: Llista de partícules і Model estàndard supersimètric mínim · Veure més »
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Nou!!: Llista de partícules і Molècula · Veure més »
Muó
El muó, símbol μ–, és una partícula de càrrega elèctrica –1 i massa de 105,66 MeV/c².
Nou!!: Llista de partícules і Muó · Veure més »
Murray Gell-Mann
Murray Gell-Mann a la Universitat Harvard va ser un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1969.
Nou!!: Llista de partícules і Murray Gell-Mann · Veure més »
Núclid
Núclid de liti 7 (Z.
Nou!!: Llista de partícules і Núclid · Veure més »
Neutrí electrònic
El neutrí electrònic és una partícula elemental que pertany al grup dels leptons.
Nou!!: Llista de partícules і Neutrí electrònic · Veure més »
Neutrí muònic
El neutrí muònic és una partícula elemental de la família dels leptons representada pel símbol ν i, a diferència del muó, desproveïda de càrrega elèctrica.
Nou!!: Llista de partícules і Neutrí muònic · Veure més »
Neutrí tau
El neutrí tau o neutrí tauònic (símbol ντ) és una partícula elemental subatòmica de tipus neutrí que no té cap càrrega elèctrica, ni càrrega de color, i per tant només interacciona mitjançant la interacció feble.
Nou!!: Llista de partícules і Neutrí tau · Veure més »
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Nou!!: Llista de partícules і Neutró · Veure més »
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Nou!!: Llista de partícules і Nombre atòmic · Veure més »
Nombre bariònic
En física de partícules, el nombre bariònic és un nombre quàntic.
Nou!!: Llista de partícules і Nombre bariònic · Veure més »
Nombre leptònic
En física d'altes energies, el nombre leptònic és el nombre de leptons menys el nombre de antileptons.
Nou!!: Llista de partícules і Nombre leptònic · Veure més »
Nucleó
Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.
Nou!!: Llista de partícules і Nucleó · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Llista de partícules і Nucli atòmic · Veure més »
Organització Europea per a la Recerca Nuclear
LOrganització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN, l'acrònim del seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.
Nou!!: Llista de partícules і Organització Europea per a la Recerca Nuclear · Veure més »
Partícula composta
En física, una partícula composta és un compost (de dues o més partícules o cossos), que es comporta con un sol objecte.
Nou!!: Llista de partícules і Partícula composta · Veure més »
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Nou!!: Llista de partícules і Partícula elemental · Veure més »
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Nou!!: Llista de partícules і Partícula subatòmica · Veure més »
Pió
En física de partícules, pió, abreviació de mesó pi, (del grec pi meson, 'P mitjà') és el nom col·lectiu donat a tres partícules subatòmiques descobertes el 1947: π0, π+ i π−.
Nou!!: Llista de partícules і Pió · Veure més »
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Nou!!: Llista de partícules і Plasma (estat de la matèria) · Veure més »
Plasmó
En física, un plasmó és un quàntum d'oscil·lació del plasma (estat de la matèria).
Nou!!: Llista de partícules і Plasmó · Veure més »
Polaró
Un polaró és una quasipartícula composta per un electró i un camp de deformacions associat.
Nou!!: Llista de partícules і Polaró · Veure més »
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Nou!!: Llista de partícules і Positró · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Llista de partícules і Protó · Veure més »
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Nou!!: Llista de partícules і Quark · Veure més »
Quark b
El quark b, també anomenat quark fons o quark bellesa (del seu nom anglès bottom o beauty), és un quark de la tercera generació amb una càrrega elèctrica elemental de –⅓e, essent e la càrrega elemental 1,602 × 10–19 C. Malgrat que la cromodinàmica quàntica descriu tots els quarks de manera similar, el quark b té una massa força gran, al voltant de 4,18 GeV/c², una mica més de quatre vegades la massa d'un protó (0,938 GeV/c²).
Nou!!: Llista de partícules і Quark b · Veure més »
Quark c
El quark c (simbolitzat per la lletra c, pel seu nom anglès charmed, 'encantat') és un quark, una partícula elemental de segona generació.
Nou!!: Llista de partícules і Quark c · Veure més »
Quark d
El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.
Nou!!: Llista de partícules і Quark d · Veure més »
Quark s
El quark s, simbolitzat s, també anomenat quark estrany, és un dels sis tipus o aromes de quark.
Nou!!: Llista de partícules і Quark s · Veure més »
Quark t
El quark t, simbolitzat t, i també conegut com a quark cim o quark veritat (del nom anglès top o truth), és un partícula elemental i un dels elements fonamentals constitutius de la matèria.
Nou!!: Llista de partícules і Quark t · Veure més »
Quark u
El quark u (amunt o dalt), en anglès quark up, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks.
Nou!!: Llista de partícules і Quark u · Veure més »
Quasipartícula
En física, una quasipartícula és una entitat de tipus particular que és possible identificar en certs sistemes físics de partícules interaccionant.
Nou!!: Llista de partícules і Quasipartícula · Veure més »
Reacció nuclear
Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dona dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.
Nou!!: Llista de partícules і Reacció nuclear · Veure més »
Reacció química
Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.
Nou!!: Llista de partícules і Reacció química · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Llista de partícules і Relativitat general · Veure més »
Sabor (física)
Segons el Model estàndard de física de partícules el saborFísica nuclear I, de Jaume Jorba i Bisbal, ETSEIB, Edicions UPC, 2000, o aroma és l'atribut que distingeix a cada un dels sis quarks: u (up, a dalt), d (down, a sota), s (strange, estrany), c (charm, encantat), b (bottom, fons) i t (top, cim).
Nou!!: Llista de partícules і Sabor (física) · Veure més »
Taula d'isòtops (completa)
La taula d'isòtops de sota mostra els isòtops dels elements químics, incloent-hi tots els que tenen un període de semidesintegració d'almenys un dia.
Nou!!: Llista de partícules і Taula d'isòtops (completa) · Veure més »
Taula de núclids
Una taula de núclids és una sistema de coordenades cartesianes en el que es dibuixen els núclids de manera que un eix representa el nombre de neutrons i en l'altre eix representa el nombre de protons, que defineix l'element.
Nou!!: Llista de partícules і Taula de núclids · Veure més »
Taula periòdica
upright.
Nou!!: Llista de partícules і Taula periòdica · Veure més »
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Nou!!: Llista de partícules і Teoria de cordes · Veure més »
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Nou!!: Llista de partícules і Teoria quàntica de camps · Veure més »
Tetraquark
doi.
Nou!!: Llista de partícules і Tetraquark · Veure més »
Trencament espontani de simetria
Aquest diagrama il·lustra gràficament el funcionament del trencament espontani de la simetria. A un nivell d'energia prou alt, la bola ocupa el centre (el punt més baix), i el resultat és simètric. A nivells d'energia més petits, el centre esdevé inestable i la bola roda vers el punt més baix, però fent això, passa a ocupar una posició arbitrària i el resultat és que es trenca la simetria. La posició resultant no és simètrica. El trencament espontani de simetria és un concepte de la física teòrica que té un paper particularment important en el model estàndard en la física de les partícules elementals, el mecanisme de Brout-Englert-Higgs.
Nou!!: Llista de partícules і Trencament espontani de simetria · Veure més »
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Nou!!: Llista de partícules і Velocitat de la llum · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Llista de partícules і 1964 · Veure més »
