Taula de continguts
60 les relacions: Accelerador lineal, Aigua, Antipartícula, Antiprotó, Antiquark b, Antiquark d, Antiquark s, Antiquark t, Barió, Batavia (Illinois), Bellesa (física), Bosons W i Z, Càrrega elèctrica, Càrrega elèctrica elemental, DESY, Diagrama de Feynman, Electró, Electró-volt, Electromagnetisme, Encant (física), Espín, Estranyesa (física), Fermió, Fermilab, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Gran Col·lisionador d'Hadrons, Gravetat, Hidrogen, Illinois, Isoespín, Leptó, Makoto Kobayashi, Massa, Matèria, Mesó, Model de quarks, Model estàndard de física de partícules, Neutrí, Neutró, Nombre bariònic, Organització Europea per a la Recerca Nuclear, Partícula elemental, Protó, Quark, Quark b, Quark c, Quark d, Quark s, ... Ampliar l'índex (10 més) »
Accelerador lineal
Un accelerador de partícules lineal és un dispositiu elèctric per l'acceleració de partícules subatòmiques que tinguin càrrega elèctrica, com ara electrons, positrons, protons o ions.
Veure Quark t і Accelerador lineal
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Quark t і Aigua
Antipartícula
Esquema que il·lustra la càrrega d'algunes partícules (esquerra) amb les corresponents antipartícules (dreta), de dalt a baix: electró i positró, protó i antiprotó, neutró i antineutró. En el model estàndard de la física de partícules, una antipartícula és una partícula subatòmica complemetària d'una altra, ambdues tenen la mateixa massa, isoespín i vida mitjana (en el cas de les inestables), però la seva càrrega elèctrica i els seus nombres quàntics (nombre bariònic, nombre leptònic, isoespín, isoespín feble, etc.) tenen signe oposat.
Veure Quark t і Antipartícula
Antiprotó
L'antiprotó és l'antipartícula del protó.
Veure Quark t і Antiprotó
Antiquark b
L'antiquark b (fons) és un antiquark de tercera generació, semblant a un antiquark d, però més pesant i inestable.
Veure Quark t і Antiquark b
Antiquark d
L'antiquark d (avall) és l'antipartícula del quark d. Això vol dir que comparteixen la mateixa massa, però amb els nombres quàntics, com la càrrega, oposats i que, si els dos es troben, es desintegren completament en radiació gamma.
Veure Quark t і Antiquark d
Antiquark s
L'antiquark s (estrany) és un antiquark de la segona generació.
Veure Quark t і Antiquark s
Antiquark t
L'antiquark t (cim) és l'antipartícula del quark t. Té assignat un valor negatiu de cim.
Veure Quark t і Antiquark t
Barió
Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.
Veure Quark t і Barió
Batavia (Illinois)
Batavia és una ciutat dels Estats Units a l'estat d'Illinois.
Veure Quark t і Batavia (Illinois)
Bellesa (física)
En física de partícules, la bellesa (símbol B′), és un nombre quàntic de sabor que reflecteix la diferència entre el nombre d'antiquarks fons (nb) i el nombre de quarks fons (n_) presents en una partícula: Per convenció els quarks fons tenen bellesa −1 mentre que els antiquarks fons tenen bellesa +1, de forma que el signe del nombre quàntic de sabor sigui el mateix que el signe de la càrrega elèctrica (Q) del quark (Q.
Veure Quark t і Bellesa (física)
Bosons W i Z
En física, els bosons W i Z són partícules elementals que produeixen la interacció de la força nuclear feble.
Veure Quark t і Bosons W i Z
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Quark t і Càrrega elèctrica
Càrrega elèctrica elemental
La càrrega elèctrica elemental o quantum elemental d'electricitat és una constant física usada com a unitat natural i equivalent al mòdul de la càrrega elèctrica d'un electró.
Veure Quark t і Càrrega elèctrica elemental
DESY
Part d'un accelerador de partícules al ''DESY'' Part d'un accelerador de partícules al ''DESY'' DESY (de l'alemany: Deutsches Elektronen Synchrotron) és el centre d'investigació de física de partícules més gran d'Alemanya amb centres a Hamburg i Zeuthen (Berlín).
Veure Quark t і DESY
Diagrama de Feynman
electrons produïda mitjançant l'intercanvi d'un fotó. En teoria quàntica de camps, un diagrama de Feynman representa gràficament un procés de col·lisió o de desintegració de partícules, i fou inventat pel físic estatunidenc Richard Feynman per a facilitar els càlculs teòrics en física de partícules.
Veure Quark t і Diagrama de Feynman
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Quark t і Electró
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Veure Quark t і Electró-volt
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Veure Quark t і Electromagnetisme
Encant (física)
En física de partícules, l'encant (símbol C) és un nombre quàntic de sabor que representa la diferència entre el nombre de quarks d'encant (c) i antiquarks encants (n_) presents en una partícula: Per convenció, el signe dels nombres quàntics de sabor segueixen el signe de la càrrega elèctrica del quark corresponent.
Veure Quark t і Encant (física)
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Veure Quark t і Espín
Estranyesa (física)
En física de partícules, l'estranyesa ("S") és una propietat (nombre quàntic) que indica el nombre net d'antiquarks estranys que conté la partícula.
Veure Quark t і Estranyesa (física)
Fermió
Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.
Veure Quark t і Fermió
Fermilab
El Laboratori Nacional Fermi és un laboratori de física d'altes energies, anomenat així en honor del físic Enrico Fermi, pioner en física de partícules; es troba localitzat 50 quilòmetres a l'oest de Chicago.
Veure Quark t і Fermilab
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Veure Quark t і Força nuclear feble
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Veure Quark t і Força nuclear forta
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Veure Quark t і Forces fonamentals
Gran Col·lisionador d'Hadrons
Dins del túnel del GCH al CERN El Gran Col·lisionador d'Hadrons (GCH) (en anglès: Large Hadron Collider, LHC) és un accelerador de partícules de tipus col·lisionador, construït per l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), que fa col·lidir feixos d'hadrons (protons i nuclis pesants de plom).
Veure Quark t і Gran Col·lisionador d'Hadrons
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Quark t і Gravetat
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Quark t і Hidrogen
Illinois
Illinois constitueix el 21è estat dels Estats Units d'Amèrica, situat a l'antic territori del nord-oest.
Veure Quark t і Illinois
Isoespín
En física, i específicament, en la física de partícules, l'isoespín (espín isotòpic o espín isobàric) és un nombre quàntic relacionat amb la interacció forta i aplicat a les interaccions del neutró i el protó.
Veure Quark t і Isoespín
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter.
Veure Quark t і Leptó
Makoto Kobayashi
Makoto Kobayashi (小林 誠, Kobayashi Makoto) (Nagoya, Japó, 1944) és un físic i professor japonès que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2008.
Veure Quark t і Makoto Kobayashi
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Quark t і Massa
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Veure Quark t і Matèria
Mesó
Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar mitjançant la força nuclear forta.
Veure Quark t і Mesó
Model de quarks
En física, el model de quarks és un sistema de classificació dels hadrons en termes del seu quark de valència -els quarks i els antiquarks que donen lloc als nombres quàntics dels hadrons-.
Veure Quark t і Model de quarks
Model estàndard de física de partícules
alt.
Veure Quark t і Model estàndard de física de partícules
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Veure Quark t і Neutrí
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Veure Quark t і Neutró
Nombre bariònic
En física de partícules, el nombre bariònic és un nombre quàntic.
Veure Quark t і Nombre bariònic
Organització Europea per a la Recerca Nuclear
LOrganització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN, l'acrònim del seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.
Veure Quark t і Organització Europea per a la Recerca Nuclear
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Veure Quark t і Partícula elemental
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Quark t і Protó
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Veure Quark t і Quark
Quark b
El quark b, també anomenat quark fons o quark bellesa (del seu nom anglès bottom o beauty), és un quark de la tercera generació amb una càrrega elèctrica elemental de –⅓e, essent e la càrrega elemental 1,602 × 10–19 C. Malgrat que la cromodinàmica quàntica descriu tots els quarks de manera similar, el quark b té una massa força gran, al voltant de 4,18 GeV/c², una mica més de quatre vegades la massa d'un protó (0,938 GeV/c²).
Veure Quark t і Quark b
Quark c
El quark c (simbolitzat per la lletra c, pel seu nom anglès charmed, 'encantat') és un quark, una partícula elemental de segona generació.
Veure Quark t і Quark c
Quark d
El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.
Veure Quark t і Quark d
Quark s
El quark s, simbolitzat s, també anomenat quark estrany, és un dels sis tipus o aromes de quark.
Veure Quark t і Quark s
Quark u
El quark u (amunt o dalt), en anglès quark up, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks.
Veure Quark t і Quark u
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Veure Quark t і Segon
Tevatró
El Tevatró (o Tevatron en anglès) fou un accelerador de partícules circular, actiu fins al 2011, situat al Laboratori de l'Accelerador Nacional Fermi (Fermilab) a l'est de Batàvia (Illinois, Estats Units) que va ser el col·lisionador més energètic del món abans de l'entrada en operació del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) al CERN de Ginebra.
Veure Quark t і Tevatró
Toshihide Maskawa
fou un físic teòric i professor universitari japonès conegut pel seu treball sobre la violació de CP que va ser guardonat amb una quarta part del Premi Nobel de Física l'any 2008 "pel descobriment de l'origen de la simetria trencada que prediu l'existència d'almenys tres famílies de quarks a la natura.
Veure Quark t і Toshihide Maskawa
Tungstè
El tungstè o wolframi és un element químic amb el símbol químic W i el nombre atòmic 74.
Veure Quark t і Tungstè
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Quark t і Velocitat de la llum
Veritat (física)
En física de partícules, la veritat és un nombre quàntic de sabor que representa la diferència entre el nombre de quarks cima (o quarks veritat) (t) i antiquarks cima (\bar) presents en una partículaː Per convenció, els (anti)quarks cima tenen veritat +1 (−1).
Veure Quark t і Veritat (física)
Vida mitjana
El temps de vida mitjà o vida mitjana d'una partícula a una mostra de partícules és el temps que transcorre entre un instant de temps de referència i l'instant de temps al qual ocorre la desaparició completa d'aquella partícula de la mostra.
Veure Quark t і Vida mitjana
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Quark t і 1973
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Quark t і 1995
També conegut com Quark cim, Quark veritat.