Taula de continguts
49 les relacions: Afganistan, Anatòlia, Armènia, Armenis, Azerbaidjan, Índia, Bakú, Budisme, Caucas, Cosroes I, Daguestan, Derbent, Geòrgia, Heròdot, Il-kanat, Imperi Aquemènida, Imperi Safàvida, Imperi Seljúcida, Kanat, Kanat de Quba, Kanat de Xirvan, Llengües iràniques, Maniqueisme, Mar d'Azov, Onomatopeia, Orkhon, Persa, Província de Fars, Qaixqai, Qarakhànida, República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, Sàtrapa, Semiarrianisme, Tabarsaran, Tamerlà, Tanguts, Tati, Tàtars de Crimea, Transcaucàsia, Transcàspia, Turcs occidentals, Turkmenistan, Uigurs, Xirvan, Xirvanxah, Yarsanisme, Zoroastrisme, 1990, 4 de desembre.
- Grups caucasians
- Grups humans del Daguestan
- Perses
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Veure Tats і Afganistan
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Tats і Anatòlia
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Tats і Armènia
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX).
Veure Tats і Armenis
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Tats і Azerbaidjan
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Tats і Índia
Bakú
Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.
Veure Tats і Bakú
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Veure Tats і Budisme
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Tats і Caucas
Cosroes I
Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.
Veure Tats і Cosroes I
Daguestan
El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.
Veure Tats і Daguestan
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Veure Tats і Derbent
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Tats і Geòrgia
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Veure Tats і Heròdot
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Tats і Il-kanat
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Tats і Imperi Aquemènida
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Veure Tats і Imperi Safàvida
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Tats і Imperi Seljúcida
Kanat
Un kanat és una entitat política governada per un kan.
Veure Tats і Kanat
Kanat de Quba
El Kanat de Quba Kubba o Kuba fou un estat del Caucas, entre Bakú i Derbent.
Veure Tats і Kanat de Quba
Kanat de Xirvan
El Kanat de Xirvan fou un estat a l'actual Azerbaidjan, a la regió de Xirvan, que va existir del 1748 fins al 1805.
Veure Tats і Kanat de Xirvan
Llengües iràniques
Les llengües iràniques o iranianes són una família de llengües indoeuropees molt propera a les indoàries amb les quals, de vegades, s'agrupen en un gran conjunt anomenat llengües indoiràniques.
Veure Tats і Llengües iràniques
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Veure Tats і Maniqueisme
Mar d'Azov
La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.
Veure Tats і Mar d'Azov
Onomatopeia
'''Onomatopeies''' que decoren el carrer Bruniquer de Barcelona Una onomatopeia és la coincidència parcial entre el significant i el significat d'un signe lingüístic, és a dir, un so o conjunt de sons que recorden o evoquen el contingut mental associat a aquella paraula.
Veure Tats і Onomatopeia
Orkhon
L′Orkhon (Орхон гол, Orkhon gol, en mongol), també anomenat Ongkin, és un riu de Mongòlia.
Veure Tats і Orkhon
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Tats і Persa
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Tats і Província de Fars
Qaixqai
El qaixqai és una llengua parlada pels Qaixqais que viuen a l'Iran, principalment a Fars i al Khuzestan.
Veure Tats і Qaixqai
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Veure Tats і Qarakhànida
República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan
La República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan (RSS de l'Azerbaidjan) és el nom que va rebre l'Azerbaidjan quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.
Veure Tats і República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Veure Tats і Sàtrapa
Semiarrianisme
El semiarrianisme va ser un corrent cristià considerat herètic.
Veure Tats і Semiarrianisme
Tabarsaran
Tabarsaran fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del.
Veure Tats і Tabarsaran
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Tats і Tamerlà
Tanguts
Els tanguts eren un poble d'arrel tibetana establerts a l'oest de la Mongòlia, a la regió de l'Ordos i l'Alashan (al Kansu).
Veure Tats і Tanguts
Tati
Tati o tat és una llengua iraniana variant del persa, parlada al Daguestan i l'Azerbaidjan i algunes persones més disperses, en total unes 20.000 persones.
Veure Tats і Tati
Tàtars de Crimea
Els tàtars de Crimea són una ètnia de parla turquesa (tàtar de Crimea) i de religió musulmana sunnita; eren uns 269.000 segons el darrer cens soviètic del 1989, primer en el que apareixien separats de la resta de tàtars, però segons altres fonts sobrepassen els 500.000 individus.
Veure Tats і Tàtars de Crimea
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Veure Tats і Transcaucàsia
Transcàspia
Transcàspia miniatura Transcàspia fou el nom d'un govern militar rus a la zona de l'actual Turkmenistan.
Veure Tats і Transcàspia
Turcs occidentals
Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.
Veure Tats і Turcs occidentals
Turkmenistan
El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.
Veure Tats і Turkmenistan
Uigurs
Els uigurs (uigur: ئۇيغۇر,, turc: Uygur) són un poble turc de l'Àsia Central que pertany a una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern xinès.
Veure Tats і Uigurs
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Veure Tats і Xirvan
Xirvanxah
Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.
Veure Tats і Xirvanxah
Yarsanisme
Tres membres de la fe yarsani o kakaki enfront d'un quadre amb el símbol de la fe a Sulaymaniyya, al Kurdistan, maig de 2007 El yarsanisme (‘Poble de la Veritat’) és una religió provinent d'una secta mística medieval eminentment kurda que hauria estat fundada vers el o XV a Hawraman per Sultan Sehak (Sàyyid Ishaq).
Veure Tats і Yarsanisme
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Veure Tats і Zoroastrisme
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Tats і 1990
4 de desembre
El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Tats і 4 de desembre
Vegeu també
Grups caucasians
- Àvars
- Àzeris
- Abazins
- Abkhazos
- Aguls
- Alans
- Andis
- Armenis
- Artxis
- Balkars
- Cimmeris
- Circassians
- Cosacs del Kuban
- Darguins
- Didos
- Dvaléthia
- Georgians
- Grecs del Caucas
- Grecs pòntics
- Ingúixos
- Ingilois
- Juhurim
- Kaputxia suko
- Karata
- Karatxais
- Kattitturdur
- Kaytaks
- Khvarxis
- Kriz
- Kumyks
- Laks
- Lazis
- Lesguians
- Nogais
- Ossetes
- Qajar (tribu)
- Rutuls
- Sàrmates
- Tabassarans
- Talix
- Tats
- Tsakhurs
- Turcmans
- Turcs
- Txetxens
- Udi
Grups humans del Daguestan
- Àvars
- Aguls
- Andis
- Artxis
- Balkars
- Didos
- Juhurim
- Kaputxia suko
- Karata
- Kaytaks
- Khvarxis
- Kumyks
- Laks
- Lesguians
- Rutuls
- Tàtars
- Tabassarans
- Tats
- Tsakhurs
- Txetxens
Perses
- Perses
- Tats