Taula de continguts
99 les relacions: Acadèmia Palatina, Alcalà, Alexandre III (papa), Alfons el Magnànim, Alfons X de Castella, Alta edat mitjana, Arts liberals, Avinyó, Benefici eclesiàstic, Berenguer de Palou II, Canceller, Catedral, Caterina d'Alexandria, Ciència medieval, Cisma d'Occident, Clergat, Comunitat científica, Convent de Sant Francesc de Barcelona, Convent de Santa Caterina (Barcelona), Doctorat, Dret, Drets, Educació terciària, Escola, Escola monàstica, Escolàstica, Estudi General de Barcelona, Estudi General de Lleida, Estudi General Lul·lià, Estudiant, Europa Occidental, Facultat universitària, Filosofia, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Grau acadèmic, Gregori IX, Jaume el Conqueridor, Las Siete Partidas, Lògica epistèmica, Llatí, Llicenciatura, Mecenatge, Medicina, Melcior de Palau i Boscà, Metropolità, Monarquia autoritària, Notre-Dame de París, Orange, Orde dels Predicadors, Palma, ... Ampliar l'índex (49 més) »
Acadèmia Palatina
Alcuí i altres clergues presenten manuscrits a Carlemany al Palau d'Aquisgrà, davant la seva cort (pintura històrica de Jean-Victor Schnetz, 1830). L'Acadèmia Palatina o Schola palatina en llatí fou l'escola fundada per l'emperador Carlemany al palau de la seva capital, Aquisgrà, durant el denominat Renaixement carolingi, un període de floriment intel·lectual durant l'alta edat mitjana.
Veure Studium generale і Acadèmia Palatina
Alcalà
* Toponímia.
Veure Studium generale і Alcalà
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Veure Studium generale і Alexandre III (papa)
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Studium generale і Alfons el Magnànim
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Veure Studium generale і Alfons X de Castella
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Veure Studium generale і Alta edat mitjana
Arts liberals
XII. L'expressió arts liberals fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia és heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques.
Veure Studium generale і Arts liberals
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Veure Studium generale і Avinyó
Benefici eclesiàstic
Un benefici eclesiàstic és un ens jurídic erigit per l'autoritat eclesiàstica a títol vitalici i que comportava un ofici espiritual i que proporcionava a qui l'exercia, durant l'edat mitjana i l'Antic Règim, el dret a gaudir d'una prebenda o renda (provinent de béns immobles, de delmes, censals, drets per l'administració de sagraments, etc.) i altres privilegis de caràcter judicial, fiscal o militar.
Veure Studium generale і Benefici eclesiàstic
Berenguer de Palou II
Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.
Veure Studium generale і Berenguer de Palou II
Canceller
El títol de canceller (del llatí cancellarius) és un títol oficial utilitzat en diverses nacions i en diferents etapes de la història occidental des de l'antiga Roma.
Veure Studium generale і Canceller
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Studium generale і Catedral
Caterina d'Alexandria
Caterina d'Alexandria, també coneguda com a Santa Caterina de la roda i la Gran Màrtir Santa Caterina (grec ἡ Ἁγία Αἰκατερίνη ἡ Μεγαλομάρτυς) és una santa cristiana i màrtir de dubtosa existència.
Veure Studium generale і Caterina d'Alexandria
Ciència medieval
principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.
Veure Studium generale і Ciència medieval
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Veure Studium generale і Cisma d'Occident
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Veure Studium generale і Clergat
Comunitat científica
La comunitat científica consta del cos total de científics, les seves relacions i interaccions.
Veure Studium generale і Comunitat científica
Convent de Sant Francesc de Barcelona
El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el primer i principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona.
Veure Studium generale і Convent de Sant Francesc de Barcelona
Convent de Santa Caterina (Barcelona)
El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona.
Veure Studium generale і Convent de Santa Caterina (Barcelona)
Doctorat
El doctorat és el programa màxim d'educació superior de moltes universitats.
Veure Studium generale і Doctorat
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Veure Studium generale і Dret
Drets
Els Drets són principis jurídics, socials o ètics de la llibertat, és a dir, els drets són les regles fonamentals normatives sobre el que està permès de persones o deguts a les persones, d'acord amb algun sistema jurídic, la convenció social, o la teoria ètica.
Veure Studium generale і Drets
Educació terciària
Les expressions educació terciària, educació superior i ensenyament superior es refereixen al procés, els centres i les institucions d'ensenyament que estan després de l'educació secundària o mitja.
Veure Studium generale і Educació terciària
Escola
Escola d'Alemanya. Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.
Veure Studium generale і Escola
Escola monàstica
Una escola monàstica, dins del medievalisme occidental, fou primer de tot, un centre de conservació i difusió de la cultura clàssica i medieval inserida en el si dels monestirs, excel·lint en el cristianisme de St.
Veure Studium generale і Escola monàstica
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Veure Studium generale і Escolàstica
Estudi General de Barcelona
L'Estudi General de Barcelona (Studi General de Barcelona) és el centre d'educació superior de la ciutat de Barcelona fundat en 1450, però en actiu només entre 1538 i 1558, quan es converteix en Universitat de l'Estudi General de Barcelona.
Veure Studium generale і Estudi General de Barcelona
Estudi General de Lleida
L'Estudi General de Lleida era una institució d'ensenyament superior (Estudi General) creada l'1 de setembre de 1300 pel rei d'Aragó i Comte de Barcelona Jaume el Just.
Veure Studium generale і Estudi General de Lleida
Estudi General Lul·lià
LEstudi General Lul·lià és un centre d'estudis universitaris creat a la ciutat de Palma el 1483.
Veure Studium generale і Estudi General Lul·lià
Estudiant
Estudiants en una aula de la Universitat de Hèlsinki. Un estudiant és aquella persona dedicada a l'estudi de coneixements, aprenentatge o pràctica sobre alguna matèria, art o professió.
Veure Studium generale і Estudiant
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Veure Studium generale і Europa Occidental
Facultat universitària
Una facultat és una institució docent on s'imparteixen estudis superiors especialitzats en alguna matèria o branca del saber (medicina, dret, teologia entre d'altres), normalment constitueixen una subdivisió d'una universitat.
Veure Studium generale і Facultat universitària
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Studium generale і Filosofia
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Veure Studium generale і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Grau acadèmic
Un grau acadèmic és una títol atorgat per alguna institució educativa, generalment després de la finalització exitosa d'algun programa d'estudis.
Veure Studium generale і Grau acadèmic
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Veure Studium generale і Gregori IX
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Studium generale і Jaume el Conqueridor
Las Siete Partidas
Las Siete Partidas (o simplement Partidas) és un cos normatiu redactat en la Corona de Castella, durant el regnat d'Alfons X (1252-1284), amb l'objectiu d'aconseguir una certa uniformitat jurídica del Regne.
Veure Studium generale і Las Siete Partidas
Lògica epistèmica
La lògica epistèmica és un camp de la lògica modal que s'ocupa del raonament sobre el coneixement.
Veure Studium generale і Lògica epistèmica
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Studium generale і Llatí
Llicenciatura
Una llicenciatura és un grau de l'educació superior, que correspon a diferents nivells segons el país.
Veure Studium generale і Llicenciatura
Mecenatge
dèspotes il·lustrats es preaven de protegir arts i lletres, i promoure el progrés científic. Retrat de Sir Endymion Porter, de Van Dyck. Mecenes i artista es representen junts. Rafael) va ser un dels principals mecenes del Renaixement, i en gran manera responsable del canvi de la centralitat cultural de Florència a Roma, a on va atreure artistes de la talla de Miquel Àngel, amb el qual va mantenir una tempestuosa relació.
Veure Studium generale і Mecenatge
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Studium generale і Medicina
Melcior de Palau i Boscà
Melcior de Palau i Boscà (Mataró, aprox. 1600 - la Seu d'Urgell, 29 d'abril de 1670), fou un eclesiàstic i polític català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1664 — 1670).
Veure Studium generale і Melcior de Palau i Boscà
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Studium generale і Metropolità
Monarquia autoritària
La monarquia autoritària és una categoria utilitzada per la historiografia per a referir-se a les monarquies d'Europa Occidental des de finals de l'edat mitjana fins a començaments de l'edat moderna.
Veure Studium generale і Monarquia autoritària
Notre-Dame de París
upright.
Veure Studium generale і Notre-Dame de París
Orange
* Toponímia.
Veure Studium generale і Orange
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Studium generale і Orde dels Predicadors
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Veure Studium generale і Palma
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Studium generale і Papa
Pécs
Pécs (eslovac: Päťkostolie, croat: Pečuh, alemany: Fünfkirchen, serbi: Печуј, Pečuj, turc: Peçuy, llatí: Quinque Ecclesiae) és una ciutat autònoma d'Hongria a uns 200 km al sud de Budapest.
Veure Studium generale і Pécs
Pere Abelard
Pere Abelard (en francès: Pierre Abélard, en llatí: Petrus Abelardus, Ar Palez, Bretanya, 1079 - Abadia de Cluny, Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó.
Veure Studium generale і Pere Abelard
Poders universals
Frederic III. Otó I. Enric IV. Poders universals és l'expressió utilitzada a Europa Occidental des de l'edat mitjana per referir-se a la Santa Seu i al Sacre Imperi Romanogermànic, ja que tots dos es disputaven l'anomenat Dominium mundi, i mantenien amb la resta dels agents polítics una pretensió de superioritat, l'efectiva plasmació en la realitat va ser molt desigual, donada l'existència de factors com la dispersió territorial, el baix nivell de desenvolupament tècnic i productiu de l'economia feudal i la tendència social i política del feudalisme a la descentralització del poder.
Veure Studium generale і Poders universals
Professor
Un professor o professora és la és la persona que te l'ofici d'ensenyar o acompanyar l'aprenentatge d'alumnes o deixebles que volen adquirir una ciència, art, llengua, perícia o habilitat.
Veure Studium generale і Professor
Quadrívium
El quadrívium o quadrivi (del llatí quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats després d'ensenyar el Trivium.
Veure Studium generale і Quadrívium
Ramon de Penyafort
Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.
Veure Studium generale і Ramon de Penyafort
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Studium generale і Regne de Sicília
Renaixement del segle XII
Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenvolupament de l'art gòtic El renaixement o revolució del és un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització intel·lectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana.
Veure Studium generale і Renaixement del segle XII
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Veure Studium generale і Sant Vicent Ferrer
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Studium generale і Teologia
Trívium
El trívium o també trivi (del llatí trivium, 'tres vies') és la divisió inferior de les set arts liberals i comprèn gramàtica (entrada), lògica (processament) i retòrica (sortida).
Veure Studium generale і Trívium
Universitat
THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.
Veure Studium generale і Universitat
Universitat Carolina de Praga
La Universitat Carolina de Praga (Univerzita Karlova v Praze en txec) és una universitat situada a la ciutat de Praga, a la República Txeca.
Veure Studium generale і Universitat Carolina de Praga
Universitat d'Orleans
La Universitat d'Orleans (Université d'Orléans en francès) és una universitat pública francesa amb seu a la ciutat d'Orleans, al departament de Loiret.
Veure Studium generale і Universitat d'Orleans
Universitat d'Oxford
La Universitat d'Oxford (en anglès: University of Oxford, legalment: The Chancellor, Masters and Scholars of the University of Oxford) és la universitat més antiga del món anglosaxó.
Veure Studium generale і Universitat d'Oxford
Universitat de Bolonya
La Universitat de Bolonya (en italià Università degli Studi di Bologna) és la universitat més antiga d'Europa i del món occidental, havent estat fundada a Bolonya (Itàlia) el 1088 per Irnerius.
Veure Studium generale і Universitat de Bolonya
Universitat de Cambridge
King's College nevat. La Universitat de Cambridge és la segona universitat de parla anglesa més antiga del món, després de la d'Oxford.
Veure Studium generale і Universitat de Cambridge
Universitat de Coïmbra
La Universitat de Coïmbra és una institució portuguesa d'ensenyament superior situada a la ciutat de Coïmbra.
Veure Studium generale і Universitat de Coïmbra
Universitat de Colònia
La Universitat de Colònia (en alemany: Universität zu Köln) és una universitat d'investigació i d'ensenyament a nivell internacional a Colònia.
Veure Studium generale і Universitat de Colònia
Universitat de les Illes Balears
La Universitat de les Illes Balears o UIB és la universitat pública de les Illes Balears.
Veure Studium generale і Universitat de les Illes Balears
Universitat de Lleida
La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de Lleida.
Veure Studium generale і Universitat de Lleida
Universitat de Mòdena
La Universitat de Mòdena, en italià Università di Modena e Reggio Emilia (amb l'acrònim: UniMoRe) i en llatí: Universitas Studiorum Mutinesis et Regiensis, és una Universitat estatal d'Itàlia que té la seu a la ciutat de Mòdena i Reggio Emilia.
Veure Studium generale і Universitat de Mòdena
Universitat de Múrcia
Facultat de la Merced La Universitat de Múrcia és una universitat d'aproximadament 38.000 estudiants a Múrcia, Espanya.
Veure Studium generale і Universitat de Múrcia
Universitat de Montpeller
La Universitat de Montpeller és una de les més antigues universitats de França, la ciutat va ser un dels principals centres del saber de l'edat mitjana.
Veure Studium generale і Universitat de Montpeller
Universitat de Nàpols Frederic II
La Universitat de Nàpols Frederic II (en italià Università degli Studi di Napoli Federico II) és la universitat principal i més antiga de Nàpols (Itàlia).
Veure Studium generale і Universitat de Nàpols Frederic II
Universitat de Palència (històrica)
El studium generale de Palència, conegut col·loquialment com a Universitat de Palència fou el primer Estudi General fundat a l'Espanya cristiana i un dels primers de tot Europa.
Veure Studium generale і Universitat de Palència (històrica)
Universitat de París
La Universitat de París (en francès: Université de Paris), coneguda com La Sorbona, va ser la principal universitat de París, en actiu des de 1150 fins al 1970, exceptuant el període entre 1793 i 1806 drunt la Revolució Francesa.
Veure Studium generale і Universitat de París
Universitat de Pavia
La Universitat de Pavia (en italià Università degli Studi di Pavia, UNIPV) és una universitat situada a Pavia (Itàlia).
Veure Studium generale і Universitat de Pavia
Universitat de Pàdua
La Universitat de Pàdua (en italià Università degli Studi di Padova) és una de les més importants universitats d'Itàlia, i de les més antigues del món (la tercera a Itàlia), fundada el 1222.
Veure Studium generale і Universitat de Pàdua
Universitat de Perpinyà Via Domícia
Biblioteca La Universitat de Perpinyà Via Domícia és una institució d'ensenyament superior de caràcter públic amb seu a Perpinyà (Catalunya Nord).
Veure Studium generale і Universitat de Perpinyà Via Domícia
Universitat de Pisa
La Universitat de Pisa (en italià Università di Pisa) és una de les universitats de major renom d'Itàlia.
Veure Studium generale і Universitat de Pisa
Universitat de Roma La Sapienza
La Universitat de Roma La Sapienza, anomenada també col·loquialment La Sapienza, és una universitat situada a Roma, Itàlia.
Veure Studium generale і Universitat de Roma La Sapienza
Universitat de Salamanca
La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.
Veure Studium generale і Universitat de Salamanca
Universitat de Siena
La Universitat de Siena (en italià Università degli Studi di Siena, UNISI) és una universitat situada a Siena (Itàlia).
Veure Studium generale і Universitat de Siena
Universitat de Tolosa
Fou el 1229 quan es va crear la primera Universitat de Tolosa, fundada aleshores pel comte Raimon VII de Tolosa com a conseqüència i càstig financers de la Croada contra els càtars.
Veure Studium generale і Universitat de Tolosa
Universitat de Torí
La Universitat de Torí (en piemontès Università ëd Turin, en italià Università degli Studi di Torino, UNITO) és la universitat de la ciutat de Torí, al Piemont.
Veure Studium generale і Universitat de Torí
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Veure Studium generale і Universitat de València
Universitat de Valladolid
La Universidad de Valladolid és una universitat pública espanyola fundada al, encarregada de l'ensenyança d'estudis superiors en set campus distribuïts per quatre ciutats de Castella i Lleó: Valladolid, Palència, Sòria i Segòvia.
Veure Studium generale і Universitat de Valladolid
Universitat de Viena
La Universitat de Viena (en alemany Universität Wien) va ser fundada el 1365 per Rodolf IV d'Habsburg i des de llavors és anomenada Alma mater Rudolphina.
Veure Studium generale і Universitat de Viena
Universitat Jagellònica
La Universitat Jagellònica (en polonès: Uniwersytet Jagiellonski, UJ; en llatí Universitas Jagellonica Cracoviensis) es troba a Cracòvia (Polònia).
Veure Studium generale і Universitat Jagellònica
Universitat medieval
s Les universitats medievals van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopals existents des de l'alta edat mitjana.
Veure Studium generale і Universitat medieval
Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg
La Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg (alemany: Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg; també coneguda simplement com a Universitat de Heidelberg), la més antiga de les universitats alemanyes, es va crear a la ciutat de Heidelberg, Baden-Württemberg.
Veure Studium generale і Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg
Università degli Studi di Firenze
La Universitat dels Estudis de Florència, en italià: Università degli Studi di Firenze és una universitat d'Itàlia situada a la ciutat de Florència (Firenze).
Veure Studium generale і Università degli Studi di Firenze
Vicenza
Vicenza és una ciutat del Vèneto, a Itàlia, capital de la província de Vicenza.
Veure Studium generale і Vicenza
1297
; Països Catalans.
Veure Studium generale і 1297
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Studium generale і 1450
1483
;Països Catalans.
Veure Studium generale і 1483
1499
Països Catalans Resta del món.
Veure Studium generale і 1499
També conegut com Estudi General, Studium General, Studium solemne.