Accés més ràpid que el navegador!
111 les relacions: Al-Mutàhhar ibn al-Mutawàkkil, Alí Paixà, Alep, Alexandria, Alger, Amasya, Astracan, Şehzade Baiazet, Àsia Central, Àustria, Banat, Batalla de Lepant (1571), Bòsnia, Beglerbegi, Belgrad, Buda (ciutat), Canal de Suez, Damasc, Damat Rüstem Paixà, Danubi, Devlet I Giray, Dobrudja, Edirne, Esteve Bathory, Eyüp, Fàtua, Feodòssia, Ferran d'Habsburg, França, Geòrgia, Gran Visir, Guerra russo-turca (1568-1570), Hercegovina, Iemen, Illa de Malta, Imperi Otomà, Istanbul, Joan I d'Hongria, Josep Nasi, Kanat de Crimea, Kapudan paixà, Kütahya, Khair ed-Din Barba-rossa, Klis, Koca Sinan Paixà, Konya, Lala Mustafà Paixà, Manisa (Turquia), Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Miklós Zrínyi, ..., Moriscos, Murat III, Nikòpol, Països Baixos, Palau de Topkapı, Papa, Pèrsia, Petrovaradin, Pialí Baixà, Polònia, Principat de Moldàvia, Regió del Karabakh, Riu Don, Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, Rumèlia, Sanjaq, Santa Aliança, Segimon II August, Selim II, Semiz Ali Paixà, Sivas, Smederevo, Sokolluzade Lala Mehmed Paixà, Solimà I el Magnífic, Sultanat d'Aceh, Szeged, Szigetvár, Timișoara, Tisza, Transsilvània, Turgut Reis, Valàquia, Venècia, Volga, Xaikh al-Islam, Xipre, Xirvan, Zaidisme, 10 d'octubre, 10 de juliol, 12 d'octubre, 15 d'abril, 15 de desembre, 1505, 1551, 1559, 1561, 1562, 1565, 1566, 1570, 1574, 1578, 1579, 18 de desembre, 18 de setembre, 27 de juny, 29 de maig, 5 d'agost, 7 de setembre, 8 de setembre. Ampliar l'índex (61 més) »
Al-Mutàhhar ibn al-Mutawàkkil
Al-Mutàhhar ibn Yahya Xàraf-ad-Din o al-Mutàhhar ibn al-Mutawàkkil (gener de 1503- 9 de novembre de 1572) fou de fet un imam zaidita, fill de l'imam al-Mutawàkkil ala-L·lah Xàraf-ad-Din Yahya, i cap militar en contra dels otomans al Iemen.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Al-Mutàhhar ibn al-Mutawàkkil · Veure més »
Alí Paixà
* Ali Paixà Djanikli (Istanbul, 1720-1785), derebey i militar otomà.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Alí Paixà · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Alep · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Alexandria · Veure més »
Alger
Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Alger · Veure més »
Amasya
Amasya i el riu Yeşilırmak. Amasya és una ciutat de Turquia capital de l'il o província d'Amasya.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Amasya · Veure més »
Astracan
Astracan (rus: А́страхань, Àstrakhan; tàtar: Ästerxan) és la ciutat més gran del sud de la Rússia europea i és la capital de la província homònima.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Astracan · Veure més »
Şehzade Baiazet
Şehzade Baiazet (1525-1561) fou un membre de la família imperial otomana (Şehzade.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Şehzade Baiazet · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Àsia Central · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Àustria · Veure més »
Banat
Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Banat · Veure més »
Batalla de Lepant (1571)
La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Bòsnia · Veure més »
Beglerbegi
Beglerbegi o beylerbeyi fou un títol turc equivalent a bei de beis, i assimilat a comandant de comandants.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Beglerbegi · Veure més »
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Belgrad · Veure més »
Buda (ciutat)
Església dita de Maties a Buda. Buda (alemany: Ofen, croat: Budim o serbi: Будим) és la part occidental de la capital d'Hongria, Budapest.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Buda (ciutat) · Veure més »
Canal de Suez
El canal de Suez és un canal artificial que enllaça el mar Mediterrani amb el mar Roig a través de l'Istme de Suez i aïllant la península del Sinaí.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Canal de Suez · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Damasc · Veure més »
Damat Rüstem Paixà
Damat Rüstem Paixà (vers 1500 prop de Sarajevo, però d'origen incert, que podria ser croat amb el cognom Opuković o Cigalić - Istanbul 1561) fou gran visir otomà.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Damat Rüstem Paixà · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Danubi · Veure més »
Devlet I Giray
Devlet I Giray també Dawlat I Giray o Ghiray (1512-1577) fou kan de Crimea del 1551 al 1577.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Devlet I Giray · Veure més »
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Dobrudja · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Edirne · Veure més »
Esteve Bathory
fou un rei polonès sota el numeral d'Esteve I. El seu regnat és considerat com el segle d'or de la literatura polonesa, perquè l'il·lustraren homes com Maciej Stryjkowski (1547-1593) i Barlomiej Paprocki (1543-1614), el literat Lukassz Gornicki (1527-1603) i el publicista Jakub Wujek (1541-1597, primer traductor de la Bíblia al polonès. Reformà l'administració de justícia, creant dos tribunals de primera instància; regularitzà la hisenda i fundà l'escola superior de Vílnius, que confià als jesuïtes, orde a la qual afavorí des que, per pujar al tron, abraçà el catolicisme. El 1886 les províncies poloneses, austríaques i alemanyes, celebraren per primera vegada el tres-cents aniversari secular de la seva mort. Pels polonesos resta considerat com un dels reis més importants, malgrat que fins al final de la seva vida, Bathory es va mantenir cultural-ment identificat com a hongarès. Molts dels següents prínceps transilvans continuaren amb la seva postura amb el qual intentaren reunificar el regne hongarès partint de Transsilvània contra els Habsburg.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Esteve Bathory · Veure més »
Eyüp
Eyüp és un districte de la ciutat d'Istanbul, Turquia, situat en la confluència dels rius Kağıthane i Alibey, en el naixement de la Corn d'Or.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Eyüp · Veure més »
Fàtua
Una fàtua (de l'àrab) és un pronunciament sobre dret islàmic (fiqh) que s'aplica als països musulmans en les consultes sobre matèries civils o religioses.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Fàtua · Veure més »
Feodòssia
Feodòssia (en Феодосія, del rus Феодосия; Feodossia), a l'antiguitat dita Teodòsia (Theodosia) i a l'edat mitjana Cafa (del lígur Cafà, en Caffa; en Kefe) és una municipalitat i ciutat de la República Autònoma de Crimea, Ucraïna, ara ocupat per Rússia, a la costa de la mar Negra.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Feodòssia · Veure més »
Ferran d'Habsburg
* Ferran I d'Habsburg (1503, Alcalá de Henares - Viena, 1564), emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Ferran d'Habsburg · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і França · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Geòrgia · Veure més »
Gran Visir
El Gran Visir concedint audiència ''sota la cúpula'' Gran Visir, en Turc Sadr-ı Azam o Sadrazam (en Otomà: صدر اعظمor وزیر اعظم), deriva de la paraula persa visir (وزير).
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Gran Visir · Veure més »
Guerra russo-turca (1568-1570)
La guerra russo-turca (1568-1570) o campanya de Don-Volga-Astracan de 1569 (referida en fonts otomanes com a Expedició d'Astracan) va ser una guerra entre el Tsarat Rus i l'Imperi Otomà pel Kanat d'Astracan.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Guerra russo-turca (1568-1570) · Veure més »
Hercegovina
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar)'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Hercegovina (Херцеговина/Hercegovina) és una regió històrica dels Alps Dinàrics que en l'actualitat ocupa la meitat meridional de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Hercegovina · Veure més »
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Iemen · Veure més »
Illa de Malta
L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Illa de Malta · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Imperi Otomà · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Istanbul · Veure més »
Joan I d'Hongria
Joan Szapolya (o Zápolya) (Szepesváralja, 2 de febrer de 1487 - Szászsebes, 17 de juliol de 1540) va ser un noble hongarès, voivoda de Transsilvània, que fou coronat Rei d'Hongria després de la Batalla de Mohács (1526).
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Joan I d'Hongria · Veure més »
Josep Nasi
Josep Nasi fou un jueu portuguès i home d'estat turc, duc de Naxos de 1566 al 1579.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Josep Nasi · Veure més »
Kanat de Crimea
El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Kanat de Crimea · Veure més »
Kapudan paixà
El kapudan paixà (o, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Kapudan paixà · Veure més »
Kütahya
Kütahya és una ciutat de la part occidental de Turquia.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Kütahya · Veure més »
Khair ed-Din Barba-rossa
Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Khair ed-Din Barba-rossa · Veure més »
Klis
Klis és un poble de Croàcia situat al comtat de Split-Dalmàcia.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Klis · Veure més »
Koca Sinan Paixà
Koca Sinan Paixà Kahremanliu conegut com a Sinan Paixà (Topoyan, província de Lüre, Albània, vers 1520 - 3 d'abril de 1596) fou un gran visir otomà que va exercir aquest càrrec per cinc cops entre 1580 i 1596.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Koca Sinan Paixà · Veure més »
Konya
Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Konya · Veure més »
Lala Mustafà Paixà
Lala Mustafà Paixà (o Lala Kara Mustafà Paixà) fou un militar, governador i gran visir otomà del, mort el 1580.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Lala Mustafà Paixà · Veure més »
Manisa (Turquia)
Manisa Manisa és una ciutat de l'oest de Turquia, a la regió de l'Egeu i capital de la província de Manisa.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Manisa (Turquia) · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Miklós Zrínyi
Miklós Zrínyi (en croata: Nikola Šubić Zrinski; en hongarès: Zrínyi Miklós, en català Nicolau Zrinski o Zrinyi) (Zrin, a Croàcia, 1508 - Szigetvar 7 de setembre de 1566) fou un noble d'origen croat que va servir als Habsburg.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Miklós Zrínyi · Veure més »
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Moriscos · Veure més »
Murat III
Murat III (4 de juliol de 1546 – 15 de gener de 1595) va ser el soldà de l'Imperi Otomà des de 1574 fins a la seva mort.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Murat III · Veure més »
Nikòpol
Nikòpol (Nikopolis) és una ciutat del nord de Bulgària a la província de Plèven a la riba dreta del Danubi i a uns 4 km del lloc on el riu Osam desaigua al Danubi.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Nikòpol · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Països Baixos · Veure més »
Palau de Topkapı
El palau de Topkapı és un dels més grans palaus de la ciutat d'Istanbul a Turquia.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Palau de Topkapı · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Papa · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Pèrsia · Veure més »
Petrovaradin
Petrovaradin, part baixa de la Ciutadella Església Ortodoxa sèrbia de Sant Pau a Petrovaradin Petrovaradin (en serbi: Петроварадин en alemany Peterwardein) és una ciutat i municipi a Sèrbia, part de l'aglomeració de Novi Sad.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Petrovaradin · Veure més »
Pialí Baixà
Pialí Baixà, Piyale Pasha o Pialí Paixà (voltants de 1515- 20 o 21 de gener de 1578, fou un almirall (Kapudan paixà, l'equivalent a comandant de la flota) otomà entre 1553 i 1567 i un Visir otomà després de 1568. Era originari de Tolna (Hongria) i d'origen croata.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Pialí Baixà · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Polònia · Veure més »
Principat de Moldàvia
El Principat de Moldàvia (en romanès Principatul Moldovei) va ser un principat medieval europeu, en el terreny entre els Carpats orientals i el riu Dnièster.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Principat de Moldàvia · Veure més »
Regió del Karabakh
Karabakh o Kara Bagh, nom turc-persa que vol dir «jardí negre», és una regió del sud-oest de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Regió del Karabakh · Veure més »
Riu Don
El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Riu Don · Veure més »
Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic
Rodolf II d'Habsburg (Viena, 18 de juliol de 1552-Praga, 20 de gener de 1612) fou Arxiduc d'Àustria, Rei d'Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1576-1612), era fill i successor de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i de Maria d'Àustria i de Portugal, filla de l'emperador Carles V. De caràcter feble, malaltís i excèntric, va residir en el Castell de Praga des de 1583 fins a la seva mort el 1612, essent el seu caràcter un element definitori del seu regnat, ja que passava de l'apatia a la malenconia sense cap motiu aparent.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Rumèlia · Veure més »
Sanjaq
El sanjaq o sancak (en plural) va ser una circumscripció territorial de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Sanjaq · Veure més »
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Santa Aliança · Veure més »
Segimon II August
Segimon II August (en polonès, Zygmunt II August; en lituà, Žygimantas III Augustas I) (Cracòvia, 1520 – Knyszyn, 1572) fou rei de Polònia i gran duc de Lituània (1548-1572).
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Segimon II August · Veure més »
Selim II
Selim II (Istanbul, 30 de maig de 1524 – Istanbul, 13 de desembre de 1574) va ser soldà de l'Imperi Otomà del 1566 fins a la seva mort.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Selim II · Veure més »
Semiz Ali Paixà
Semiz Ali Paixà (Albània, ? - Istanbul, 28 de juny de 1565) fou un militar otomà que governà Rumèlia i Egipte i que arribà a gran visir otomà (1561-65).
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Semiz Ali Paixà · Veure més »
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Sivas · Veure més »
Smederevo
Smederevo (Serbi: Смедерево pronunciat, turc otomà i modern Semendire, clàssica Vinceia, grec i romanès Semendria, català Semèndria, hongarès Szendrő o Vég-Szendrő) és una ciutat i municipalitat de Sèrbia, capital del districte de Podunavlje, situada a la riba dreta del Danubi a uns 40 més avall de la capital Belgrad.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Smederevo · Veure més »
Sokolluzade Lala Mehmed Paixà
Sokolluzade Lala Mehmed Paixà (+ 1606) fou gran visir otomà, nebot del gran visir Sokollu Mehmet Paşa (1565-1579) i com aquest d'origen bosnià.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Sokolluzade Lala Mehmed Paixà · Veure més »
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Solimà I el Magnífic · Veure més »
Sultanat d'Aceh
El sultanat d'Atjeh o Sultanat d'Aceh fou un estat musulmà que va existir a Indonèsia des de vers el fins al 1903 quan els holandesos van completar la seva conquesta.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Sultanat d'Aceh · Veure més »
Szeged
Szeged eslovac: Segedín, alemany: Szegedin o Segedin, serbi Segedin, Сегедин, llatí: Partiscum, italià: Seghedino, búlgar, belarus, rus i ucraïnès Сегед (Seged), letó Segeda', lituà Segedas, polonès Segedyn, romanès Seghedin i turc otomà i modern Segedin, és una ciutat autònoma d'Hongria situada al sud de l'estat, a la boca del riu Maros als dos costats del riu Tisza.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Szeged · Veure més »
Szigetvár
Szigetvár (croat: Siget, serbi: Siget/Сигет, turc antic: Sigetwar, modern Sigetvar o Zigetvar) és una ciutat del comtat de Baranya a Hongria del sud.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Szigetvár · Veure més »
Timișoara
Timișoara (en hongarès: Temesvár, en alemany: Temeswar, en serbi: Temišvar, en turc: Tamışvar) és una ciutat en la regió occidental de Romania.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Timișoara · Veure més »
Tisza
On el Bódroh entra al Tyssa, ja a Hongria, a la ciutat de Tokaj (Tokai). aiguabarreig del Tyssa Negre i el Tyssa Blanc, prop de Ràkhiv, Transcarpàcia, Ucraïna El Tisza al sud de Tokai (Tokaj), Hongria El riu Tisza a Szeged, Hongria Plànol del riu Tisza i del Danubi (en alemany) El riu Tisza (en hongarès: Tisza; en romanès, serbi i eslovac: Tisa, en ucraïnès: Тиса, que es transcriu del ciríl·lic com a Tyssa; en alemany: Theiß o Theiss) és el principal afluent esquerre del Danubi a més a més d'un dels principals d'Europa.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Tisza · Veure més »
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Transsilvània · Veure més »
Turgut Reis
Turgut Reis (Bodrum, 1485? - 23 de juny de 1565) fou un corsari turc i almirall otomà.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Turgut Reis · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Valàquia · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Venècia · Veure més »
Volga
El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Volga · Veure més »
Xaikh al-Islam
Xaykh al-Islam, sheikh ul-Islam, sheikhul Islam, șeyhülislam és un títol honorífic utilitzat al món musulmà fins al i atribuït quasi sempre a dignataris religiosos.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Xaikh al-Islam · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Xipre · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Xirvan · Veure més »
Zaidisme
El zaidisme (de l'àrab, també) és un moviment xiïta moderat, protagonista de nombroses revoltes als segles VIII i IX.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і Zaidisme · Veure més »
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 10 d'octubre · Veure més »
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 10 de juliol · Veure més »
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 12 d'octubre · Veure més »
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 15 d'abril · Veure més »
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 15 de desembre · Veure més »
1505
Sense descripció.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 1505 · Veure més »
1551
Sense descripció.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 1551 · Veure més »
1559
;Països Catalans.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 1559 · Veure més »
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 1561 · Veure més »
1562
;Països Catalans.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 1562 · Veure més »
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 1565 · Veure més »
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 1566 · Veure més »
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 1570 · Veure més »
1574
;Països Catalans.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 1574 · Veure més »
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 1578 · Veure més »
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 1579 · Veure més »
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 18 de desembre · Veure més »
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 18 de setembre · Veure més »
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 27 de juny · Veure més »
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 29 de maig · Veure més »
5 d'agost
El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 5 d'agost · Veure més »
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 7 de setembre · Veure més »
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Sokollu Mehmed Paixà і 8 de setembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Mehmed Paša Sokolović, Mehmed-paša Sokolović, Sokollu Mehmed Pasha, Sokollu Mehmed Paşa, Sokollu Mehmet Paixà, Sokollu Mehmet Paşa.
