Taula de continguts
26 les relacions: Alaric I, Úmbria, Baglioni (família), Braccio da Montone, Cèsar Borja, Comune, Costacciaro, Ducat de Spoleto, Estats Pontificis, Fabriano, Fossato di Vico, Francs, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gastald, Güelfs i gibel·lins, Gots, Gubbio, Institut Nacional d'Estadística (Itàlia), Itàlia, Longobards, Montefeltro, Perusa, Pintura al fresc, Província de Perusa, Umbres, Via Flamínia.
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Veure Sigillo і Alaric I
Úmbria
L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.
Veure Sigillo і Úmbria
Baglioni (família)
Els Baglioni foren una família d'Úmbria que va dominar Perusa des del fins a l'any 1540 sota el domini del Papa Pau III.
Veure Sigillo і Baglioni (família)
Braccio da Montone
Andrea Fortebraccio, conegut com a Braccio da Montone (Perusa, 1 de juliol de 1368 - L'Aquila, 5 de juny de 1424) va ser un condottiero italià, governador de Bolonya, rector de Roma, senyor de Perusa, príncep de Càpua, comte de Montone i de Foggia i Gran Conestable del Regne de Nàpols.
Veure Sigillo і Braccio da Montone
Cèsar Borja
Cèsar Borja (Roma, 13 de setembre del 1475 - Viana, 12 de març de 1507) fou un noble, cardenal i condottiero renaixentista italià.
Veure Sigillo і Cèsar Borja
Comune
El comune (els comuni en plural), a Itàlia, és la divisió administrativa bàsica, tant de províncies com de regions, i el seu equivalent a Catalunya seria el municipi.
Veure Sigillo і Comune
Costacciaro
Costacciaro és un comune (municipi) de la Província de Perusa, a la regió italiana d'Úmbria, situat uns 40 km al nord-est de Perusa.
Veure Sigillo і Costacciaro
Ducat de Spoleto
Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.
Veure Sigillo і Ducat de Spoleto
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Sigillo і Estats Pontificis
Fabriano
Fabriano és un municipi italià, situat a la regió de les Marques i a la província d'Ancona.
Veure Sigillo і Fabriano
Fossato di Vico
Fossato di Vico és una ciutat i comune (municipi) de la província de Perusa, a la regió italiana d'Úmbria, a 581 msnm.
Veure Sigillo і Fossato di Vico
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Sigillo і Francs
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Veure Sigillo і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Gastald
Gastald és un títol longobard, corresponent a l'administrador d'un gastaldat, una part del patrimoni immobiliari del rei, sobre el qual tenia les competències civils, militars i judicials.
Veure Sigillo і Gastald
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Veure Sigillo і Güelfs i gibel·lins
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Veure Sigillo і Gots
Gubbio
Gubbio és una ciutat italiana a l'Úmbria, a la província de Perusa, amb 32.804 habitants l'any 2008.
Veure Sigillo і Gubbio
Institut Nacional d'Estadística (Itàlia)
LInstitut Nacional d'Estadística (ISTAT) (en italià: Istituto Nazionale di Statistica) és l'òrgan estadístic del govern d'Itàlia.
Veure Sigillo і Institut Nacional d'Estadística (Itàlia)
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Sigillo і Itàlia
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Sigillo і Longobards
Montefeltro
Els Montefeltro foren una important família italiana de l'edat mitjana, dividida en diverses branques, la principal de les quals fou la de comtes de Montefeltro i comtes i ducs d'Urbino.
Veure Sigillo і Montefeltro
Perusa
Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.
Veure Sigillo і Perusa
Pintura al fresc
Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).
Veure Sigillo і Pintura al fresc
Província de Perusa
La Província de Perusa forma part de la regió d'Úmbria dins d'Itàlia.
Veure Sigillo і Província de Perusa
Umbres
sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).
Veure Sigillo і Umbres
Via Flamínia
La '''via Flamínia''', de color violeta Via Flamínia (en llatí Via Flaminia, en grec ἡ Φλαμινία ὁδός) va ser una via romana que portava de Roma a Ariminium i era la via principal que es dirigia al nord d'Itàlia.
Veure Sigillo і Via Flamínia