Accés més ràpid que el navegador!
74 les relacions: Alna, Àngel de la guarda, Bandera, Barcelona, Carles III d'Espanya, Carta portolana, Castella, Centenar de la Ploma, Cimera Reial, Compromís de Casp, Corona d'Aragó, Corts forals valencianes, Decrets de Nova Planta, Diada Nacional del País Valencià, Edat mitjana, Escut del País Valencià, Ferran d'Antequera, Furs de València, Gaspar Escolano, Guerra dels Dos Peres, Heràldica, Jaume el Conqueridor, Joan Fuster i Ortells, La Pobla d'Arenós, Lluís I d'Espanya, Mare de Déu, Marsella, Museu d'Història de València, Palau de la Generalitat Valenciana, Pere el Cerimoniós, Processó General del Corpus Christi de València, Riba-roja de Túria, Sagunt, Sant Jordi, Segle, Segle XIX, Segle XV, Senyera del País Valencià, Senyera reial, Serra d'Espadà, Tortosa, València, 1306, 1321, 1338, 1339, 1356, 1365, 1369, 1375, ..., 1377, 1412, 1413, 1439, 1449, 1465, 1466, 1473, 1485, 1502, 1503, 1526, 1545, 1570, 1572, 1578, 1586, 1587, 1596, 1638, 1707, 1724, 1738, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (24 més) »
Alna
colze, generalment presa des del dit mig fins al colze d'un adult. '''1 alna.
Nou!!: Bandera de València і Alna · Veure més »
Àngel de la guarda
Àngel de la guarda, per Pietro da Cortona, 1656. Làngel de la guarda, o àngel custodi (llatí, singular: angelus custos; plural: angeli custodes; grec, singular: ὁ φύλαξ ἄγγελος, ὁ προστάτης ἄγγελος; plural: οἱ φύλακες ἄγγελοι, οἱ προστάται ἄγγελοι), en el cristianisme, és un àngel que Déu atorga a cada ésser humà, per a protegir-lo i acompanyar-lo durant tota la seua vida.
Nou!!: Bandera de València і Àngel de la guarda · Veure més »
Bandera
Banderes a l'edifici de l'ONU a Ginebra, Suïssa Una bandera és un tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
Nou!!: Bandera de València і Bandera · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Bandera de València і Barcelona · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Bandera de València і Carles III d'Espanya · Veure més »
Carta portolana
Una carta portolana de 1541 La carta portolana és un tipus de mapa nàutic, típic de la cartografia portolana, que servia essencialment per a localitzar els ports de mar i conèixer els perills que s'hi podien trobar, com ara els corrents o la poca fondària.
Nou!!: Bandera de València і Carta portolana · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Bandera de València і Castella · Veure més »
Centenar de la Ploma
retaule del centenar de la Ploma'', representant la Batalla del Puig. Va ser atribuït a Marçal de Sas i posteriorment a Miquel Alcanyís El Centenar de la Ploma va ser una companyia de cent ballesters encarregada d'escortar i protegir la senyera de la ciutat de València.
Nou!!: Bandera de València і Centenar de la Ploma · Veure més »
Cimera Reial
Cimera Reial La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (Pere terç).
Nou!!: Bandera de València і Cimera Reial · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Bandera de València і Compromís de Casp · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Bandera de València і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Nou!!: Bandera de València і Corts forals valencianes · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Bandera de València і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Diada Nacional del País Valencià
La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.
Nou!!: Bandera de València і Diada Nacional del País Valencià · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Bandera de València і Edat mitjana · Veure més »
Escut del País Valencià
Consell Preautonòmic i de la Generalitat Valenciana fins a 1985. L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.
Nou!!: Bandera de València і Escut del País Valencià · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Bandera de València і Ferran d'Antequera · Veure més »
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Nou!!: Bandera de València і Furs de València · Veure més »
Gaspar Escolano
Gaspar Escolano i Villalba (València, gener de 1560 — València, 20 de febrer de 1619), fou un eclesiàstic, escriptor i historiador valencià.
Nou!!: Bandera de València і Gaspar Escolano · Veure més »
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Nou!!: Bandera de València і Guerra dels Dos Peres · Veure més »
Heràldica
XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.
Nou!!: Bandera de València і Heràldica · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Bandera de València і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan Fuster i Ortells
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.
Nou!!: Bandera de València і Joan Fuster i Ortells · Veure més »
La Pobla d'Arenós
La Pobla d'Arenós (en castellà i oficialment, Puebla de Arenoso) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Millars.
Nou!!: Bandera de València і La Pobla d'Arenós · Veure més »
Lluís I d'Espanya
Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.
Nou!!: Bandera de València і Lluís I d'Espanya · Veure més »
Mare de Déu
romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.
Nou!!: Bandera de València і Mare de Déu · Veure més »
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Bandera de València і Marsella · Veure més »
Museu d'Història de València
El Museu d'Història de València (MhV) és un museu situat a la ciutat de València que té com a missió conèixer i donar a conèixer el desenvolupament històric de la ciutat.
Nou!!: Bandera de València і Museu d'Història de València · Veure més »
Palau de la Generalitat Valenciana
El Palau de la Generalitat Valenciana, a la ciutat de València, és la seu de la Generalitat Valenciana, segons que estableix l'Estatut valencià en el seu títol I, article 5.1.
Nou!!: Bandera de València і Palau de la Generalitat Valenciana · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Bandera de València і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Processó General del Corpus Christi de València
La Processó General del Corpus Christri de València fou l'origen de la Festa del Corpus Christi de València, de la que forma part i és una de les primeres d'Europa a celebrar-se.
Nou!!: Bandera de València і Processó General del Corpus Christi de València · Veure més »
Riba-roja de Túria
Riba-roja de Túria és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.
Nou!!: Bandera de València і Riba-roja de Túria · Veure més »
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Bandera de València і Sagunt · Veure més »
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Nou!!: Bandera de València і Sant Jordi · Veure més »
Segle
Un segle és un període de cent anys.
Nou!!: Bandera de València і Segle · Veure més »
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Nou!!: Bandera de València і Segle XIX · Veure més »
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Nou!!: Bandera de València і Segle XV · Veure més »
Senyera del País Valencià
La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.
Nou!!: Bandera de València і Senyera del País Valencià · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Bandera de València і Senyera reial · Veure més »
Serra d'Espadà
La serra d'Espadà és un massís muntanyós situat als últims estreps orientals del Sistema Ibèric, al nord-oest del País Valencià.
Nou!!: Bandera de València і Serra d'Espadà · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Bandera de València і Tortosa · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Bandera de València і València · Veure més »
1306
Sense descripció.
Nou!!: Bandera de València і 1306 · Veure més »
1321
Sense descripció.
Nou!!: Bandera de València і 1321 · Veure més »
1338
Sense descripció.
Nou!!: Bandera de València і 1338 · Veure més »
1339
;Països Catalans.
Nou!!: Bandera de València і 1339 · Veure més »
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Bandera de València і 1356 · Veure més »
1365
Sense descripció.
Nou!!: Bandera de València і 1365 · Veure més »
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bandera de València і 1369 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Bandera de València і 1375 · Veure més »
1377
Sense descripció.
Nou!!: Bandera de València і 1377 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Bandera de València і 1412 · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Bandera de València і 1413 · Veure més »
1439
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bandera de València і 1439 · Veure més »
1449
Sense descripció.
Nou!!: Bandera de València і 1449 · Veure més »
1465
; Països Catalans.
Nou!!: Bandera de València і 1465 · Veure més »
1466
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Bandera de València і 1466 · Veure més »
1473
;Països Catalans.
Nou!!: Bandera de València і 1473 · Veure més »
1485
;Països Catalans.
Nou!!: Bandera de València і 1485 · Veure més »
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Bandera de València і 1502 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Bandera de València і 1503 · Veure més »
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Nou!!: Bandera de València і 1526 · Veure més »
1545
Sense descripció.
Nou!!: Bandera de València і 1545 · Veure més »
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bandera de València і 1570 · Veure més »
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Nou!!: Bandera de València і 1572 · Veure més »
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Nou!!: Bandera de València і 1578 · Veure més »
1586
;Països Catalans.
Nou!!: Bandera de València і 1586 · Veure més »
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Nou!!: Bandera de València і 1587 · Veure més »
1596
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Bandera de València і 1596 · Veure més »
1638
Sense descripció.
Nou!!: Bandera de València і 1638 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Bandera de València і 1707 · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bandera de València і 1724 · Veure més »
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bandera de València і 1738 · Veure més »
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bandera de València і 9 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bandera de Ciutat de València, Senyera Coronada, Senyera coronada, Senyera de València, Senyera de la Ciutat de València.
