Accés més ràpid que el navegador!
64 les relacions: Alfons el Magnànim, Alfons IV de Ribagorça, Arnau de Vilanova, Benimaclet, Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia, Brisura, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Casal Jaume I, Casc (heràldica), Cimera (guarniment), Cimera de la Festa de l'Estendard, Cimera del Castell i el Lleó, Comtat d'Empúries, Comtat d'Urgell, Comtat de Prades, Creu d'Aïnsa, Creu d'Alcoraç, Dinastia Trastàmara, Escut de Barcelona, Escut de Palma, Escut de València, Escut del País Valencià, Església de Sant Miquel (Palma), Festa de l'Estendard, Futbol Club Barcelona, Gastó de Montcada i de Lloria, Jaume el Conqueridor, Joan el Sense Fe, La Veu de Catalunya, La Veu de Mallorca, Llevant Unió Esportiva, Llotja de la Seda, Lo Gay Saber, Lo Rat Penat, Mallorca, Mallorca Dominical, Mantellina (roba), Marià Aguiló i Fuster, Martí l'Humà, Modernisme, Noucentisme, Orde del Toisó d'Or, Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau, Pere el Cerimoniós, Porta dels Serrans, Ratpenat (heràldica), Regne de Mallorca, ..., Regne de València, Reial Club Deportiu Mallorca, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Renaixença, Revista de Catalunya, Sant Jordi, Senyera reial, València Club de Futbol, Víbria, Xirivella, 1349, 1370, 1386, 1407. Ampliar l'índex (14 més) »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Cimera Reial і Alfons el Magnànim · Veure més »
Alfons IV de Ribagorça
Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.
Nou!!: Cimera Reial і Alfons IV de Ribagorça · Veure més »
Arnau de Vilanova
Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.
Nou!!: Cimera Reial і Arnau de Vilanova · Veure més »
Benimaclet
Benimaclet és el districte número 14 de la ciutat de València (antic poble annexionat), a la part nord-est de la ciutat, que limita amb el barri d'Orriols a l'oest, Alboraia al nord, la Universitat Politècnica de València a l'est i la ronda de Trànsits (Primat Reig) al sud.
Nou!!: Cimera Reial і Benimaclet · Veure més »
Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia
El Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia és una associació cultural valenciana que treballa per la recuperació de la llengua i de la identitat del País Valencià en l'àmbit local.
Nou!!: Cimera Reial і Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia · Veure més »
Brisura
Escut '''brisat''' al cap amb un lambel En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards.
Nou!!: Cimera Reial і Brisura · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Cimera Reial і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Casa de la Ciutat (Barcelona)
La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.
Nou!!: Cimera Reial і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Nou!!: Cimera Reial і Casal d'Aragó · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Cimera Reial і Casal de Barcelona · Veure més »
Casal Jaume I
Els casals Jaume I són locals oberts al públic mantinguts pels socis amb l'ajut econòmic i logístic d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV).
Nou!!: Cimera Reial і Casal Jaume I · Veure més »
Casc (heràldica)
El casc o elm és un element heràldic basat en la peça del mateix nom que protegia el cap en les antigues armadures medievals.
Nou!!: Cimera Reial і Casc (heràldica) · Veure més »
Cimera (guarniment)
Imatge d'un elm amb cimera (dreta) La cimera era un guarniment que portaven els cavallers al cim de l'elm.
Nou!!: Cimera Reial і Cimera (guarniment) · Veure més »
Cimera de la Festa de l'Estendard
La Cimera de la Festa de l'Estendard La cimera de la Festa de l'Estendard és la cimera del Casal de Barcelona portada pel jurat portaestendard a la Festa de l'Estendard a la ciutat de Mallorca des de la concessió del rei Martí l'Humà de portar aquest símbol reial (1407) fins al.
Nou!!: Cimera Reial і Cimera de la Festa de l'Estendard · Veure més »
Cimera del Castell i el Lleó
La Cimera del Castell i el Lleó o Cimera Reial de Castella.La Cimera del Castell i el Lleó, també denominada Cimera Reial de Castella, va ser la que van utilitzar els últims monarques castellans i els espanyols.
Nou!!: Cimera Reial і Cimera del Castell i el Lleó · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Cimera Reial і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Cimera Reial і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Prades
El comtat de Prades, nom simplificat a causa del seu ús generalitzat del comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324 pel rei Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer.
Nou!!: Cimera Reial і Comtat de Prades · Veure més »
Creu d'Aïnsa
La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.
Nou!!: Cimera Reial і Creu d'Aïnsa · Veure més »
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Nou!!: Cimera Reial і Creu d'Alcoraç · Veure més »
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Nou!!: Cimera Reial і Dinastia Trastàmara · Veure més »
Escut de Barcelona
L'escut oficial de Barcelona té el següent blasonament: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 4 pals de gules.
Nou!!: Cimera Reial і Escut de Barcelona · Veure més »
Escut de Palma
Escut de Palma actual emprat per l'Ajuntament L'escut de la ciutat de Palma és organitzat mitjançant la unió en un camper quarterat dels senyals municipal (el castell de l'Almudaina) i reial (els anomenats Quatre Pals).
Nou!!: Cimera Reial і Escut de Palma · Veure més »
Escut de València
L'escut de València és un símbol representatiu tradicional del municipi de València, cap i casal del País Valencià.
Nou!!: Cimera Reial і Escut de València · Veure més »
Escut del País Valencià
Consell Preautonòmic i de la Generalitat Valenciana fins a 1985. L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.
Nou!!: Cimera Reial і Escut del País Valencià · Veure més »
Església de Sant Miquel (Palma)
L'església de Sant Miquel és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba al carrer de sant Miquel.
Nou!!: Cimera Reial і Església de Sant Miquel (Palma) · Veure més »
Festa de l'Estendard
La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.
Nou!!: Cimera Reial і Festa de l'Estendard · Veure més »
Futbol Club Barcelona
El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Cimera Reial і Futbol Club Barcelona · Veure més »
Gastó de Montcada i de Lloria
Gastó de Montcada i de Lloria (1346- 1395/1397) va ser el primer baró de Llagostera (1375).
Nou!!: Cimera Reial і Gastó de Montcada i de Lloria · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Cimera Reial і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Cimera Reial і Joan el Sense Fe · Veure més »
La Veu de Catalunya
La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.
Nou!!: Cimera Reial і La Veu de Catalunya · Veure més »
La Veu de Mallorca
La Veu de Mallorca fou el nom de diversos setmanaris editats a Palma.
Nou!!: Cimera Reial і La Veu de Mallorca · Veure més »
Llevant Unió Esportiva
El Llevant Unió Esportiva (Levante Unión Deportiva, SAD segons la denominació oficial) és un club de futbol de la ciutat de València, que té un especial arrelament en els seus barris marítims i també en el centre històric de la ciutat.
Nou!!: Cimera Reial і Llevant Unió Esportiva · Veure més »
Llotja de la Seda
La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.
Nou!!: Cimera Reial і Llotja de la Seda · Veure més »
Lo Gay Saber
Lo Gay Saber fou una revista literària catalana fundada a Barcelona el 1868 per Francesc Pelagi Briz.
Nou!!: Cimera Reial і Lo Gay Saber · Veure més »
Lo Rat Penat
Placa d'homenatge a la memòria del poeta Vicent Greus i Roig d'Alginet Lo Rat Penat és una associació cultural de València, fundada en 1878 per iniciativa de Constantí Llombart.
Nou!!: Cimera Reial і Lo Rat Penat · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Cimera Reial і Mallorca · Veure més »
Mallorca Dominical
Mallorca Dominical, amb subtítol Mallorca Dominical: revista bilingüe, fou un setmanari de Palma, fundat i dirigit per Bartomeu Ferrà i Perelló el 1897.
Nou!!: Cimera Reial і Mallorca Dominical · Veure més »
Mantellina (roba)
Retrat de Carolina Coronado amb mantellina Una mantellina és una peça de roba fina de seda, tul, blonda o randa que porten les dones per a cobrir-se el cap i l'esquena i que sol ser de color negre o bé blanc o cru.
Nou!!: Cimera Reial і Mantellina (roba) · Veure més »
Marià Aguiló i Fuster
Estàtua de Marià Aguiló i Fuster al parc de la Ciutadella. El monument porta la llegenda: ''Marian/Aguiló/Poble que sa llengua cobra/se recobra a si mateix''. Realitzat per Eusebi Arnau i Mascort. Inaugurat el 9 de maig de 1907 ''Romancer popular de la terra catalana'' (1893) ''Chronica o comentaris del rey en Jacme primer'' (1873) Marià Aguiló i Fuster (Palma, 16 de maig del 1825 - Barcelona, 6 de juny de 1897) fou un poeta, bibliògraf, bibliòfil, erudit i lingüista mallorquí.
Nou!!: Cimera Reial і Marià Aguiló i Fuster · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Cimera Reial і Martí l'Humà · Veure més »
Modernisme
Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.
Nou!!: Cimera Reial і Modernisme · Veure més »
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Nou!!: Cimera Reial і Noucentisme · Veure més »
Orde del Toisó d'Or
'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.
Nou!!: Cimera Reial і Orde del Toisó d'Or · Veure més »
Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau
va ser un home polifacètic que va exercir d'advocat, pintor, delineant, periodista, professor de matemàtiques, músic, mestre de fortificacions militars, urbanista, astrònom, cartògraf i escriptor, entre d'altres dedicacions, resultat dels seus múltiples interessos.
Nou!!: Cimera Reial і Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Cimera Reial і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Porta dels Serrans
La Porta dels Serrans o Torres dels Serrans (o també «portal» o «portes») era l'entrada nord a la XIV de la ciutat de València.
Nou!!: Cimera Reial і Porta dels Serrans · Veure més »
Ratpenat (heràldica)
Rat penat Escut de Barcelona al 1882. Com a símbol cultural i heràldic el ratpenat, ratapenada, ratapenera o ratapinyada té una important presència als territoris de l'antiga Corona d'Aragó.
Nou!!: Cimera Reial і Ratpenat (heràldica) · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Cimera Reial і Regne de Mallorca · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Cimera Reial і Regne de València · Veure més »
Reial Club Deportiu Mallorca
El Reial Club Deportiu Mallorca Sociedad Anónima Deportiva (abreujat: RCD Mallorca), sovint anomenat només Mallorca, és un club de futbol, fundat el 1916 a Palma amb el nom de Real Sociedad Alfonso XIII.
Nou!!: Cimera Reial і Reial Club Deportiu Mallorca · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Cimera Reial і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Nou!!: Cimera Reial і Renaixença · Veure més »
Revista de Catalunya
Revista de Catalunya és una revista d'assaig editada en català que, des de la seva fundació el 1924 fins als nostres dies, ha passat per diverses vicissituds.
Nou!!: Cimera Reial і Revista de Catalunya · Veure més »
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Nou!!: Cimera Reial і Sant Jordi · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Cimera Reial і Senyera reial · Veure més »
València Club de Futbol
El València Club de Futbol és un club de futbol amb seu en València i l'entitat esportiva més important del País Valencià.
Nou!!: Cimera Reial і València Club de Futbol · Veure més »
Víbria
La víbria o vibra és un animal de la mitologia fantàstica medieval i popular, una femella del Drac.
Nou!!: Cimera Reial і Víbria · Veure més »
Xirivella
Xirivella és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Sud.
Nou!!: Cimera Reial і Xirivella · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Cimera Reial і 1349 · Veure més »
1370
Sense descripció.
Nou!!: Cimera Reial і 1370 · Veure més »
1386
Sense descripció.
Nou!!: Cimera Reial і 1386 · Veure més »
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Cimera Reial і 1407 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cimera del Casal de Barcelona, Cimera del casal de Barcelona, Cimera reial, Drac-pennat.
