Accés més ràpid que el navegador!
60 les relacions: ADN-T, Agrobacteri, Agrobacterium tumefaciens, Aparell digestiu, Arqueobacteris, Àcid desoxiribonucleic, Bacillus anthracis, Bacteri grampositiu, Bacteri patogen, Bacteriocina, Bacteris, Bordetel·la pertússica, C-terminal, Calci, Cèl·lula, Citoplasma, Cofactor enzimàtic, Compost químic, Duodè, Enzim, Enzim digestiu, Escheríchia coli, Estafilococ daurat, Estómac, Excreció, Glàndula, Glàndula de Meibom, Glàndula sebàcia, Helicobacter pylori, Legionel·losi, Legionella pneumophila, Lipasa, Lisi, Listèria monocitògena, Membrana plasmàtica, Micobacteris, N-terminal, Parpella, Patogènesi, Pèl, Pèptid, Pèptid senyal, Pell, Peptidasa, Pilus, Polisacàrid, Proteïna, Proteobacteris, Pseudomonas aeruginosa, Pulmó, ..., Seu, Substància química, Teixit (biologia), Tensioactiu, Tos ferina, Toxina, Transportador ABC, Unitat de massa atòmica, Vibrio cholerae, Yersinia pestis. Ampliar l'índex (10 més) »
ADN-T
Estructura del plasmidi Ti amb l'ADN-T. L'ADN-T és una seqüència d'ADN inclosa dins del plasmidi Ti dAgrobacterium tumefaciens.
Nou!!: Secreció і ADN-T · Veure més »
Agrobacteri
Agrobacterium és un gènere de bacteris Gram-negatius que fa servir un gen transferidor horitzontal per causar tumors en les plantes.
Nou!!: Secreció і Agrobacteri · Veure més »
Agrobacterium tumefaciens
Agrobacterium tumefaciens, que de fet té el tàxon científic Agrobacterium radiobacter és una espècie d'eubacteri que causa tumors (normalment anomenats calls) en les dicotiledònies (Smith et al., 1907).
Nou!!: Secreció і Agrobacterium tumefaciens · Veure més »
Aparell digestiu
En els animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.
Nou!!: Secreció і Aparell digestiu · Veure més »
Arqueobacteris
Arbre filogenètic. Els arqueobacteris apareixen al centre en vermell. Els noms científics apareixen en cursiva. Els arqueobacteris o arqueus (Archaea) són un grup de microorganismes unicel·lulars.
Nou!!: Secreció і Arqueobacteris · Veure més »
Àcid desoxiribonucleic
Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.
Nou!!: Secreció і Àcid desoxiribonucleic · Veure més »
Bacillus anthracis
Bacillus anthracis és un bacteri patogen gram positiu en forma de bacil que causa el carboncle, una greu malaltia del bestiar que pot infectar també l'espècie humana i és, per tant, una zoonosi.
Nou!!: Secreció і Bacillus anthracis · Veure més »
Bacteri grampositiu
''Bacillus anthracis'' grampositiu (bastons liles) en una mostra de líquid cefalorraquidi. Les altres cèl·lules són leucòcits. Diferències estructurals entre les parets cel·lulars de bacteris grampositius i gramnegatius. Els bacteris grampositius són aquells bacteris que retenen el cristall violeta durant el procés de tinció Gram, de manera que s'observen de color blau o violeta al microscopi òptic, a diferència dels bacteris gramnegatius, que apareixen de color rosa.
Nou!!: Secreció і Bacteri grampositiu · Veure més »
Bacteri patogen
Els bacteris patògens són els bacteris que provoquen malalties infeccioses.
Nou!!: Secreció і Bacteri patogen · Veure més »
Bacteriocina
Les bacteriocines són un subconjunt de proteïnes i pèptids antimicrobians produïts pels bacteris.
Nou!!: Secreció і Bacteriocina · Veure més »
Bacteris
lang.
Nou!!: Secreció і Bacteris · Veure més »
Bordetel·la pertússica
La bordetel·la pertússica (Bordetella pertussis) és un eubacteri gramnegatiu de morfologia coccobacil·lar, que pertany al gènere bordetel·la.
Nou!!: Secreció і Bordetel·la pertússica · Veure més »
C-terminal
Ala) amb '''verd''' ressaltat α-aminoàcid ''N''-terminal(exemple: L-valina) i '''blau''' marat α-aminoàcid ''C''-terminal (exemple: L-alanina). L'extrem C-terminal o carboxil terminal es refereix a l'extrem d'una proteïna o un pèptid que té un grup carboxil lliure.
Nou!!: Secreció і C-terminal · Veure més »
Calci
El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.
Nou!!: Secreció і Calci · Veure més »
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Nou!!: Secreció і Cèl·lula · Veure més »
Citoplasma
Reticle endoplasmàtic llis (9) Mitocondri (10) Vacúol (11) Citoplasma (12) Lisosoma (13) Centríols dins del centrosoma El citoplasma és la part de la cèl·lula procariota que es troba dins de la membrana plasmàtica i la part de la cèl·lula eucariota que es troba entre el nucli cel·lular i la membrana.
Nou!!: Secreció і Citoplasma · Veure més »
Cofactor enzimàtic
Un cofactor és un ió o molècula que participa en el procés catalític sense ser enzim ni substrat.
Nou!!: Secreció і Cofactor enzimàtic · Veure més »
Compost químic
Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.
Nou!!: Secreció і Compost químic · Veure més »
Duodè
En anatomia del sistema digestiu, el duodè o duodé (del llatí duodeni, 'de dotze dits de longitud') o budell primer és un tub articulat buit que connecta l'estómac amb el jejú.
Nou!!: Secreció і Duodè · Veure més »
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.
Nou!!: Secreció і Enzim · Veure més »
Enzim digestiu
Els enzims digestius són enzims que degraden macromolècules polimèriques en les seves unitats menors, per tal de facilitar la seva absorció en el cos.
Nou!!: Secreció і Enzim digestiu · Veure més »
Escheríchia coli
L'escheríchia coli (Escherichia coli, pronunciat i abreujat E. coli habitualment) o colibacil és una de les principals espècies d'eubacteris que viuen a la part més baixa dels intestins dels animals de sang calenta, incloent-hi ocells i mamífers i són necessaris per a la correcta digestió dels aliments.
Nou!!: Secreció і Escheríchia coli · Veure més »
Estafilococ daurat
L'estafilococ daurat (Staphylococcus aureus) és un bacteri grampositiu aerobi i anaerobi facultatiu en forma de coc individual d'unes dimensions de 0,5 - 1,5 µm de diàmetre, que es divideix en més d'un pla donant lloc a una estructura en forma de raïm (d'aquí la seva arrel “Staphylo”, raïm en grec antic i modern) i genera unes colònies de color groc.
Nou!!: Secreció і Estafilococ daurat · Veure més »
Estómac
Lestómac, estómec o ventrell és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.
Nou!!: Secreció і Estómac · Veure més »
Excreció
Lexcreció és l'expulsió del cos de qualsevol substància líquida o sòlida de rebuig.
Nou!!: Secreció і Excreció · Veure més »
Glàndula
Una glàndula és un conjunt de cèl·lules de l'organisme que sintetitzen substàncies que es poden alliberar al torrent sanguini, a una cavitat corporal o bé, a la superfície corporal.
Nou!!: Secreció і Glàndula · Veure més »
Glàndula de Meibom
Disposició de les glàndules de Meibom a les parpelles superior i inferior. Les glàndules de Meibom o glàndules tarsals, en llatí glandulae tarsalis, són glàndules sebàcies que estan situades a les parpelles superior i inferior i produeixen una secreció composta per diferents substàncies, entre les que abunden diversos lípids com fosfolípids, triacilglicerols i esterols lliures.
Nou!!: Secreció і Glàndula de Meibom · Veure més »
Glàndula sebàcia
Les glàndules sebàcies són situades a la dermis i estan formades per cèl·lules plenes de lípids que es desenvolupen embriològicament durant el quart mes de gestació, com una gemmació epitelial del fol·licle pilós.
Nou!!: Secreció і Glàndula sebàcia · Veure més »
Helicobacter pylori
Helicobacter pylori és un eubacteri gramnegatiu microaeròfil que viu en diverses parts de l'estómac i el duodè.
Nou!!: Secreció і Helicobacter pylori · Veure més »
Legionel·losi
La legionel·losi, també coneguda com a malaltia del legionari (tot i que només fa referència a una de les formes de la legionel·losi) o, incorrectament, com a legionel·la, és una malaltia infecciosa causada per l'acció d'alguna de les espècies del gènere de bacteris gramnegatiu Legionella, especialment la Legionella pneumophila.
Nou!!: Secreció і Legionel·losi · Veure més »
Legionella pneumophila
Legionella pneumophila és un eubacteri gramnegatiu prim, pleomòrfic, flagel·lat del gènere Legionella.
Nou!!: Secreció і Legionella pneumophila · Veure més »
Lipasa
Un lipasa és un tipus d'enzim acil-ester-hidrolasa ubic que catalitza la hidròlisi dels triacilglicerols en àcids grassos i glicerol.
Nou!!: Secreció і Lipasa · Veure més »
Lisi
La lisi cel·lular és el trencament de la membrana cel·lular.
Nou!!: Secreció і Lisi · Veure més »
Listèria monocitògena
La listèria monocitògena (Listeria monocytogenes) és un bacteri firmicut estès a tota mena d'ambients (sòl, aigües o microbiota fecal de diversos mamífers) com a sapròfit.
Nou!!: Secreció і Listèria monocitògena · Veure més »
Membrana plasmàtica
Estructura de la membrana plasmàtica La membrana plasmàtica (o membrana cel·lular) és una bicapa lipídica que envolta i delimita tota la cèl·lula.
Nou!!: Secreció і Membrana plasmàtica · Veure més »
Micobacteris
Els micobacteris (Mycobacterium) són l'únic gènere de la família bacteriana de les micobacteriàcies (Mycobacteriaceae).
Nou!!: Secreció і Micobacteris · Veure més »
N-terminal
Ala) amb '''verd''' ressaltat α-aminoàcid ''N''-terminal(exemple: L-valina) i '''blau''' marat α-aminoàcid ''C''-terminal (exemple: L-alanina). L'extrem N-terminal (també conegut com a amino-terminal o NH₂-terminal) es refereix a l'extrem d'una proteïna o un pèptid que té un grup amino lliure.
Nou!!: Secreció і N-terminal · Veure més »
Parpella
La parpella (o també parpall, al País Valencià; popularment tapa de l'ull) és un plec de pell, músculo-mucós mòbil que cobreix els ulls.
Nou!!: Secreció і Parpella · Veure més »
Patogènesi
La patogènesi és la seqüència de succesos cel·lulars i tissulars que tenen lloc des del moment del contacte inicial amb un agent etiològic fins a l'expressió final de la malaltia.
Nou!!: Secreció і Patogènesi · Veure més »
Pèl
Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia. El pèl (també dit cabell pres individualment, i cabells quan cobreix el cap dels humans) és una estructura que apareix a la pell dels animals vertebrats mamífers.
Nou!!: Secreció і Pèl · Veure més »
Pèptid
Oligopèptid (Tetrapèptid) Els pèptids (del grec πεπτος, 'digerible') són un tipus de molècules formades per la unió de diversos aminoàcids mitjançant enllaços peptídics, o enllaç triple amb una conjugació d'ADN (àcid desoxiribonucleic) Els pèptids, igual que les proteïnes, estan presents en la natura i són responsables per un gran nombre de funcions, moltes de les quals encara no es coneixen.
Nou!!: Secreció і Pèptid · Veure més »
Pèptid senyal
Un pèptid senyal són 5 a 30 aminoàcids que estan col·locats en un ordre particular i que són els primers que apareixen quan s'està sintetitzant la cadena polipeptídica.
Nou!!: Secreció і Pèptid senyal · Veure més »
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Nou!!: Secreció і Pell · Veure més »
Peptidasa
Una peptidasa és una proteasa amb capacitat d'hidrolitzar els enllaços peptídics.
Nou!!: Secreció і Peptidasa · Veure més »
Pilus
Els pili (singular pilus, del llatí cabell) són estructures en forma de pèl més curtes i fines que els flagels que es troben a la superfície de molts bacteris i arqueobacteris.
Nou!!: Secreció і Pilus · Veure més »
Polisacàrid
Estructura tridimensional de la cel·lulosa, un dels polisacàrids més utilitzats en la natura i a nivell industrial. Els polisacàrids o glicans són carbohidrats relativament complexos.
Nou!!: Secreció і Polisacàrid · Veure més »
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Nou!!: Secreció і Proteïna · Veure més »
Proteobacteris
Els proteobacteris (Proteobacteria) formen un dels grups més nombrós de bacteris.
Nou!!: Secreció і Proteobacteris · Veure més »
Pseudomonas aeruginosa
''Pseudomonas aeruginosa'' (de color rosa). Pseudomonas aeruginosa (o bacil piociànic, bacil del pus blau, bacil del pus verd) és un bacteri gram negatiu comú que causa malalties en animals i plantes, incloent-hi els humans.
Nou!!: Secreció і Pseudomonas aeruginosa · Veure més »
Pulmó
Imatge dels pulmons obtinguda amb una tomografia axial computeritzada (TAC) El pulmó (del llatí pulmo) és l'òrgan essencial de l'aparell respiratori en molts animals que respiren aire, incloent la majoria dels tetràpodes, uns pocs peixos i alguns caragols.
Nou!!: Secreció і Pulmó · Veure més »
Seu
Greix de vedella. El seuEscrit «sèu», amb accent diacrític, fins a la reforma ortogràfica del 2016 i encara avui discrecionalment per evitar l'ambigüitat.
Nou!!: Secreció і Seu · Veure més »
Substància química
L'aigua i el vapor són dues formes diferents d'una mateixa substància química Una substància química o substància pura és qualsevol material amb una composició química definida, sense importar la seva procedència.
Nou!!: Secreció і Substància química · Veure més »
Teixit (biologia)
Microfotografia del teixit nerviós (nervi perifèric). En biologia, el teixit és un grau d'organització entre la cèl·lula i l'òrgan, els diferents tipus de teixits es caracteritzen pel fet de presentar uns tipus de cèl·lules determinats i una localització concreta en una mateixa espècie.
Nou!!: Secreció і Teixit (biologia) · Veure més »
Tensioactiu
Capa superficial d'un tensioactiu sobre una superfície d'aigua. micela Un tensioactiu o surfactant és una substància que influeix, per mitjà de la tensió superficial, en la superfície de contacte entre dues fases (p. ex., dos líquids insolubles l'un en l'altre).
Nou!!: Secreció і Tensioactiu · Veure més »
Tos ferina
La tos ferina (castellanisme) també anomenada distenta o catarro és una malaltia altament contagiosa provocada pel bacteri Bordetella pertussis, El seu nom deriva de la característica tos severa, seguida per una inspiració que sona com un crit.
Nou!!: Secreció і Tos ferina · Veure més »
Toxina
Una toxina (del grec: τοξικόν, toxikon, verí per usar en les fletxes) és una substància verinosa d'origen biològic, especialment la produïda per plantes, animals, bacteris i fongs, que actua nocivament sobre els organismes vius.
Nou!!: Secreció і Toxina · Veure més »
Transportador ABC
Flipasa lipídica MsbA Vitamina B₁₂ transportador, BtuCD Transportador AB del molibdè ₂C₂ complex en conformació oberta Els transportadors ABC (en anglès ATP-binding cassette transporters) són membres d'una família de proteïnes molt extensa.
Nou!!: Secreció і Transportador ABC · Veure més »
Unitat de massa atòmica
La unitat de massa atòmica (u) és una unitat de massa no inclosa en el Sistema Internacional d'Unitats (SI) igual a la dotzena part de la massa d'un àtom de carboni 12 en el seu estat fonamental.
Nou!!: Secreció і Unitat de massa atòmica · Veure més »
Vibrio cholerae
Vibrio cholerae (també dit Kommabacillus) és un bacteri gram negatiu en forma de coma (vibrió) amb un flagel polar que causa la malaltia del còlera en humans.
Nou!!: Secreció і Vibrio cholerae · Veure més »
Yersinia pestis
Yersinia pestis (antigament Pasteurella pestis) és un eubacteri gramnegatiu en forma de bacil de la família de les enterobacteriàcies.
Nou!!: Secreció і Yersinia pestis · Veure més »
Redirigeix aquí:
Secrecions, Secretar, Secreten.
