Accés més ràpid que el navegador!
115 les relacions: Aborígens (mitologia), Annalistes, Antiga Roma, Apogeu, Argei, Arpino, Èter (mitologia), Baal Hammon, Banquet, Brumàlia, Caelus, Cap de São Vicente, Capitoli, Celdoni Guixà i Alsina, Ceres (mitologia), Chimtou, Cothon, Crònies, Cronos, Cura (mitologia), De Casibus Virorum Illustrium, Dione (satèl·lit), Dis Pater, Dissabte, Dougga, Eó (mitologia), Edat d'or, El Llibre dels Reis, Element químic, Erari, Espai exterior, Estrena, Far de Cap de Palos, Faune, Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença, Fòrum Romà, Festes romanes, Fortalesa de Sagres, Galeta de reis, Geocronita, Gladiador, Gneu Neri, Gustav Holst, Harúspex de Piacenza, Història de la dansa, Història de Tunísia, Imperi Cartaginès, Infern - Cant Catorzè, Janus (mitologia), Jàpet (satèl·lit), ..., Júpiter (mitologia), Krysař, Laci (antic), Laurentum, Le Voyage dans la Lune, Legat exterior, Leges regiae, Lise London, Llista de satèl·lits naturals, Locució llatina, Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC), Mitologia amaziga, Mitologia etrusca, Mitologia fenícia, Mitologia romana, Neptú (mitologia), Nom teòfor, Opàlia, Ops, Origen dels noms dels planetes, Origo gentis Romanae, Panteó (mitologia), Panteó de Roma, Pàredre, Pòstum Comini Aurunc, Persecució de Dioclecià, Picus, Pignora imperii, Pintures Negres, Planetes en l'astrologia, Portada/article maig 22, Portada/article març 29, Quilòmetre Zero, Rea (satèl·lit), Roca Tarpeia, Sabins, Saint Seiya: The Lost Canvas – The Myth of Hades, Sant Sadurní d'Anoia, Satèl·lits de Saturn, Satre, Saturn, Saturn (planeta), Saturn devorant un fill, Saturnals, Saturnisme, Sext Aureli Víctor, Sexualitat a l'antiga Roma, Simbologia astronòmica, Sopor Aeternus & the Ensemble of Shadows, Supplicia canum, Tabulàrium de Roma, Temple de Juno Moneta, Temple de Saturn, Tetis (satèl·lit), Til·ler de fulla petita, Tit Larci Flavus, Tità (satèl·lit), Torre de Bollingen, Trapani, Urà (planeta), Veritas, Vesta (mitologia), Vulcanal, Zeus, 17 de desembre. Ampliar l'índex (65 més) »
Aborígens (mitologia)
D'acord amb la mitologia romana, els aborígens van ser els primers pobladors de la Itàlia central.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Aborígens (mitologia) · Veure més »
Annalistes
Els annalistes (del llatí annales, llibres dels esdeveniments anuals, paraula que alhora prové dannus "any") foren els primers historiadors de l'època romana.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Annalistes · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Antiga Roma · Veure més »
Apogeu
Esquema de l'òrbita d'un cos al voltant de la Terra, on s'observa l'apogeu i el perigeu. L'apogeu és el punt de l'òrbita el·líptica d'un objecte (natural o artificial) al voltant de la Terra, en què aquest es troba a la màxima distància d'aquesta.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Apogeu · Veure més »
Argei
Els ''argei'' eren ninos de palla com aquest espantaocells però amb una altra funció Els Argei eren uns dies assenyalats al calendari romà per dur a terme uns rituals sagrats d'acord amb l'antiga religió romana, el més destacat era la processó pels carrers de la ciutat d'uns ninos anomenats argeus.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Argei · Veure més »
Arpino
Arpino (escrit Arpinë en dialecte local) és un municipi de la província de Frosinone, al Laci (Itàlia).
Nou!!: Saturn (mitologia) і Arpino · Veure més »
Èter (mitologia)
Èter, (en grec antic Αἰθήρ, Aizer), segons la mitologia grega, és la personificació del cel superior, on la llum és més pura que la part del cel més propera a la terra.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Èter (mitologia) · Veure més »
Baal Hammon
Baal Hammon o Baal Ammon era el principal déu fenici adorat en la colònia de Cartago, generalment identificat pels grecs com Crono i pels romans com Saturn.(Phoenician: baʿal ḥamūn; Punic), La seva parella de culte era Tanit.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Baal Hammon · Veure més »
Banquet
Banquet d'Estat (Servint el paó). Facsímil d'una xilografia d'una edició de Virgili Un banquet o convit és un àpat o festa pública generalment celebrada a l'aire lliure, que es completa amb plats principals i postres.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Banquet · Veure més »
Brumàlia
Les Brumals o la Brumàlia (en llatí Brumalia) eren les festes del solstici d'hivern instituïdes per Ròmul en honor de Líber o Bacus (Dionís), al costat de Saturn (Cronos) i Ops (Demèter) i celebrades pels romans.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Brumàlia · Veure més »
Caelus
Caelus (a vegades dit Coelus) fou el nom llatí que van usar els romans en la seva mitologia pel déu grec del cel Urà.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Caelus · Veure més »
Cap de São Vicente
Vista oest del cap de São Vicente. Vista sud del cap de São Vicente. El far del cap de São Vicente. El cap de São Vicente (cap de Sant Vicenç o Vicent) és un accident geogràfic situat a l'extrem sud-oest de la península Ibèrica.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Cap de São Vicente · Veure més »
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Capitoli · Veure més »
Celdoni Guixà i Alsina
Celdoni Guixà i Alsina (Igualada, 12 d'agost de 1787 - 5 de juliol de 1848) va ser un escultor català que combinà l'estil barroc amb el nou estil neoclàssic creant múltiples obres de caràcter civil i religiós.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Celdoni Guixà i Alsina · Veure més »
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Ceres (mitologia) · Veure més »
Chimtou
Chimtou o Chemtou és una localitat de Tunísia, amb uns quatre mil habitants, situada a uns 27 km de Jendouba per carretera, a la governació de Jendouba.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Chimtou · Veure més »
Cothon
Reconstrucció de Cartago, amb el cothon comercial i el militar en primer pla. Un cothon (del) era un instal·lació portuària fenícia i púnica. Els cothons conservats són llacunes artificials excavades, connectades amb el mar per un canal.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Cothon · Veure més »
Crònies
Les Crònies (Κρόνια) eren unes festes celebrades a Atenes en honor del déu Cronos.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Crònies · Veure més »
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Cronos · Veure més »
Cura (mitologia)
Cura és una divinitat de l'antiga Roma.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Cura (mitologia) · Veure més »
De Casibus Virorum Illustrium
De Casibus Virorum Illustrium és un recull de biografies d'homes famosos escrit per Giovanni Boccaccio i suposa la contrapart masculina del llibre De mulieribus claris, on escriu els perfils de les dones més cèlebres.
Nou!!: Saturn (mitologia) і De Casibus Virorum Illustrium · Veure més »
Dione (satèl·lit)
Dione és el quart satèl·lit més gran de Saturn.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Dione (satèl·lit) · Veure més »
Dis Pater
Dis Pater era un déu romà relacionat amb del món subterrani, identificat des de molt antic amb el déu grec Plutó.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Dis Pater · Veure més »
Dissabte
El dissabte és el sisè dia de la setmana civil, o setè en el còmput antic i cristià.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Dissabte · Veure més »
Dougga
Dougga o, segons l'antic nom llatí, Thugga és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Béja, delegació de Teboursouk.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Dougga · Veure més »
Eó (mitologia)
Mosaic que representa Eó i Tellus (Gliptoteca de Múnic) Eó (en grec Αἰών) és una deïtat hel·lenística associada amb el temps, l'orbe o el cercle que abasta l'univers, i el zodíac.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Eó (mitologia) · Veure més »
Edat d'or
''L'edat d'or'' segons Pietro da Cortona (1640) L'edat d'or (en grec antic χρύσεον γένος, en llatí aurea aetas o Saturnia regna "regne de Saturn") és el nom donat, a l'antiga Grècia i al món romà, al mite que defineix el període següent a la Creació de l'home i que s'associa amb la innocència i la felicitat, en una mena d'al·legoria amb la infància de la humanitat.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Edat d'or · Veure més »
El Llibre dels Reis
El llibre dels reis o Xahnamé (Śāhnāmeh o Śāh Nāmeh) és un poema èpic escrit pel poeta persa Firdawsí cap a l'any 1000, que exposa la història i la mitologia de l'Afganistan, Tadjikistan i l'Iran (territori d'esplendor de l'Imperi persa, el centre del qual era Afganistan) des de la creació del món fins a la conquesta de l'islam al.
Nou!!: Saturn (mitologia) і El Llibre dels Reis · Veure més »
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Element químic · Veure més »
Erari
Erari (aera'rium) era el tresor públic de l'antiga Roma.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Erari · Veure més »
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Espai exterior · Veure més »
Estrena
Estrena, segons el Diccionari català-valencià-balear, és una gratificació que es dona quan es vol celebrar l'inici d'alguna cosa.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Estrena · Veure més »
Far de Cap de Palos
El Faro de Cap de Palos és al municipi de Cartagena (Regió de Múrcia), Espanya, sobre un promontori rocós, als últims contraforts de la serra litoral de Cartagena, que en aquest punt s'enfonsa sota el mar per tornar a sorgir en la Reserva Marina de Cap de Palos i illes Hormigas.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Far de Cap de Palos · Veure més »
Faune
En la mitologia romana, Faune era un rei llatí, fill de Picus i Canent, pare de la deessa Bona Dea, també coneguda amb el nom de Fauna, i pare de Llatí.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Faune · Veure més »
Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença
Fèlix, Fortunat i Aquileu (Valença, Droma, s. II - 212) són tres figures possiblement llegendàries, creades a partir dels sants reals Fèlix i Fortunat d'Aquileia.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença · Veure més »
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Fòrum Romà · Veure més »
Festes romanes
Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Festes romanes · Veure més »
Fortalesa de Sagres
La fortalesa de Sagres també coneguda com a Castell de Sagres o Fort de Sagres és al sud-oest de l'Algarve (Portugal), ocupant una posició dominant corona la Ponta de Sagres.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Fortalesa de Sagres · Veure més »
Galeta de reis
La galeta de reis és una galette tradicionalment elaborada i consumida a França, al Quebec, a l'Acàdia, a Suïssa, Luxemburg, Bèlgica i al Líban en ocasió de l'Epifania, festa cristiana que celebra la visita dels Reis d'Orient al nen Jesús, celebrada segons els països el 6 de gener o el primer diumenge rere l'1 de gener.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Galeta de reis · Veure més »
Geocronita
La geocronita és un mineral de plom, antimoni, arsènic i sofre, químicament és un sulfur de plom (II), d'antimoni (III) i d'arseni (III), de fórmula Pb14(Sb,As)₆S23, de color gris plom pàl·lid, una duresa de 2,5, una densitat de 6,44-6,46 g/cm³, cristal·litza en el sistema monoclínic, pseudo-ortoròmbic.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Geocronita · Veure més »
Gladiador
''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Gladiador · Veure més »
Gneu Neri
Gneu Neri (en llatí Cnaeus Nerius) va ser un destacat romà de la tribu Papínia.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Gneu Neri · Veure més »
Gustav Holst
Estàtua de Gustav Holst a Cheltenham, Anglaterra Gustavus Theodor Von Holst (Cheltenham, Regne Unit 21 de setembre de 1874 – Londres, Regne Unit 25 de maig de 1934) fou un compositor anglès.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Gustav Holst · Veure més »
Harúspex de Piacenza
El fetge de Piacenza LHarúspex de Piacenza, també dit Fetge de Piacenza (per la seva forma) és una taula de bronze amb inscripcions etrusques, que es feia servir a l'antiguitat per fer endevinacions o interpretar auguris.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Harúspex de Piacenza · Veure més »
Història de la dansa
''Lliçó de dansa'' (1741), de Pietro Longhi, Galleria dell'Accademia, Venècia. La història de la dansa és el relat cronològic de la dansa i el ball com a art i com a ritu social.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Història de la dansa · Veure més »
Història de Tunísia
Batalla de Zama, símbol de la decadència de la República cartaginesa Amfiteatre d'El Djem, emblema de la cultura romana a Tunísia Estàtua d'Ibn Jaldún enfront de la catedral de Sant Vicenç de Paül de Tunísia La història de Tunísia està estretament lligada a la història del Magrib, del qual forma part juntament amb el Marroc, Algèria, Líbia i, en un cert sentit, Mauritània.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Història de Tunísia · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Imperi Cartaginès · Veure més »
Infern - Cant Catorzè
Gustave Doré: "L'horrible sorral" dels violents contra Déu i la natura El cant catorzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer anell del Setè Cercle, on els pecadors són castigats sobre un "horrible sorral", de sorra ardent en què cauen flames constants a sobre dels condemnats.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Infern - Cant Catorzè · Veure més »
Janus (mitologia)
Janus (llatí: Iānus -ī) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Janus (mitologia) · Veure més »
Jàpet (satèl·lit)
Jàpet és el tercer satèl·lit més gran de Saturn, amb un diàmetre aproximat de 1.470 km, després dels satèl·lits més grans, Tità i Rea.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Jàpet (satèl·lit) · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Krysař
Krysař (en txec "el caçador de rates") és una pel·lícula d'animació de fantasia fosca txecoslovaca de 1986 dirigida per Jiří Barta.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Krysař · Veure més »
Laci (antic)
Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Laci (antic) · Veure més »
Laurentum
Latium vetus'', a baix a l'esquerra. Laurentum (Λαύρεντον) fou una antiga ciutat del Latium situada a uns 23 km de Roma, molt propera a la costa, entre Òstia i Lavinium.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Laurentum · Veure més »
Le Voyage dans la Lune
Le Voyage dans la Lune és una pel·lícula muda francesa de 1902 dirigida per Georges Méliès, adaptació lliure de dues cèlebres novel·les: De la Terra a la Lluna de Jules Verne i Els primers homes a la lluna de H.G. Wells.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Le Voyage dans la Lune · Veure més »
Legat exterior
Els legats exteriors en el sentit d'ambaixadors estrangers, era el nom que a l'antiga Roma es donava als enviats d'un altre estat.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Legat exterior · Veure més »
Leges regiae
Les leges regiae (del llatí: «lleis reials») van ser les primeres lleis romanes que els historiadors clàssics, com Plutarc, van esmentar que van ser introduïdes pels reis de Roma.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Leges regiae · Veure més »
Lise London
, nascuda Élisabet Ricol, va ser un activista i política comunista francesa.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Lise London · Veure més »
Llista de satèl·lits naturals
Els planetes del sistema solar i els planetes nans reconeguts oficialment són coneguts per ser orbitats per 184 satèl·lits naturals, o llunes.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Llista de satèl·lits naturals · Veure més »
Locució llatina
«Errar és humà». Les locucions llatines són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat més o menys pròxim a l'original.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Locució llatina · Veure més »
Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC)
Luci Munaci Planc a l'ajuntament de Basilea Luci Munaci Planc (en Lucius Munatius L. F.) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC) · Veure més »
Mitologia amaziga
La mitologia amaziga és el conjunt d'antigues creences i deïtats del poble amazic als seus territoris històrics a l'Àfrica del Nord.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Mitologia amaziga · Veure més »
Mitologia etrusca
Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Mitologia etrusca · Veure més »
Mitologia fenícia
La mitologia fenícia és una de les mitologies conegudes més antigues del Mar Mediterrani.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Mitologia fenícia · Veure més »
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Mitologia romana · Veure més »
Neptú (mitologia)
Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Neptú (mitologia) · Veure més »
Nom teòfor
Un nom teòfor és un nom propi que fa referència a la divinitat.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Nom teòfor · Veure més »
Opàlia
Opàlia (en llatí Opalia) era un festival romà en honor d'Ops, una deessa de la fertilitat i la terra, que se celebrava cada any el dia 14è abans de les calendes de gener (19 de desembre) i corresponia al tercer dia de la Saturnàlia que antigament tenia una durada d'un sol dia.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Opàlia · Veure més »
Ops
Ops, que en llatí significa «abundància», era una deessa de la mitologia romana d'origen sabí, deessa de la fertilitat i de la terra, i més endavant protectora de tots els béns i recursos del país.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Ops · Veure més »
Origen dels noms dels planetes
El nom dels planetes del nostre sistema solar prové de la mitologia grega i romana.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Origen dels noms dels planetes · Veure més »
Origo gentis Romanae
LOrigo gentis Romanae («Origen de les gens romanes»), és el títol d'un breu escrit històric, que narra les llegendes anteriors a la fundació de Roma.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Origo gentis Romanae · Veure més »
Panteó (mitologia)
Panteó de Roma, temple dedicat a tots els déus romans Un panteó (o bé pantèon) és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Panteó (mitologia) · Veure més »
Panteó de Roma
El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).
Nou!!: Saturn (mitologia) і Panteó de Roma · Veure més »
Pàredre
Un pàredre o paredre (en părĕdros) és una divinitat associada a una altra en un culte, una representació iconogràfica o un temple.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Pàredre · Veure més »
Pòstum Comini Aurunc
Pòstum Comini Aurunc (en llatí Postumus Cominius Auruncus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Pòstum Comini Aurunc · Veure més »
Persecució de Dioclecià
''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Persecució de Dioclecià · Veure més »
Picus
Segons la mitologia romana, Picus és un rei molt antic del Laci, considerat de vegades fill de Saturn.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Picus · Veure més »
Pignora imperii
Les pignora imperii (penyores de l'imperi) eren els set objectes que, segons les creences dels antics romans, garantien el poder de la nació romana.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Pignora imperii · Veure més »
Pintures Negres
''Saturn devorant a un fill'' ''Saturn'', a la casa de Goya, l'any 1874.Carlos Teixidor, "Fotografías de Laurent en la Quinta de Goya", en revista ''Descubrir el Arte'', nº 154, Desembre de 2011, pàg. 48-54. Aquesta pintura estava emmarcada per un marc de paper Pintures negres (1819-1823) és el nom que reben una sèrie de catorze quadres de Francisco de Goya pintats amb la tècnica d'oli al secco, sobre la superfície d'arrebossat de la paret, com a decoració dels murs de la seua casa, anomenada la Quinta del Sordo, casa que el pintor va adquirir al febrer de 1819.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Pintures Negres · Veure més »
Planetes en l'astrologia
El concepte de planeta en l'astrologia és diferent del que es fa servir en l'astronomia moderna.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Planetes en l'astrologia · Veure més »
Portada/article maig 22
Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Portada/article maig 22 · Veure més »
Portada/article març 29
Categoria:Articles del dia de març de la portada 600k.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Portada/article març 29 · Veure més »
Quilòmetre Zero
En molts països, el Quilòmetre Zero (també, quilòmetre 0 o km 0) o termes similars en altres llengües, és una localització geogràfica singular (sovint a la capital de la nació), des de la qual es mesuren les distàncies.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Quilòmetre Zero · Veure més »
Rea (satèl·lit)
Rea és el segon satèl·lit més gran de Saturn.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Rea (satèl·lit) · Veure més »
Roca Tarpeia
La '''roca Tarpeia''' en l'actualitat La roca Tarpeia (en Rupes Tarpeia o Saxum Tarpeium) era un penya-segat escarpat de l'antiga Roma, prop del cim sud del turó Capitolí.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Roca Tarpeia · Veure més »
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Sabins · Veure més »
Saint Seiya: The Lost Canvas – The Myth of Hades
Saint Seiya: The Lost Canvas, és un manga spin-off de Saint Seiya, escrit i il·lustrat per Shiori Teshirogi, sobre el treball original de Masami Kurumada.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Saint Seiya: The Lost Canvas – The Myth of Hades · Veure més »
Sant Sadurní d'Anoia
Sant Sadurní d'Anoia és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Penedès.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Sant Sadurní d'Anoia · Veure més »
Satèl·lits de Saturn
Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Satèl·lits de Saturn · Veure més »
Satre
Satre o Satres va ser, segons la mitologia etrusca, un déu aterridor i perillós que llançava llamps des de les profunditats de l'inframon on vivia.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Satre · Veure més »
Saturn
* Saturn (mitologia), déu de l'agricultura en la mitologia romana.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Saturn · Veure més »
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Saturn (planeta) · Veure més »
Saturn devorant un fill
El quadre Saturn devorant un fill era originalment una pintura mural, a l'oli sobre guix, que va formar part de la decoració dels murs de la casa que Francisco de Goya va adquirir el 1819, a la finca anomenada la Quinta del Sordo.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Saturn devorant un fill · Veure més »
Saturnals
Les saturnals (en llatí Saturnalia) eren unes festes romanes dedicades al déu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Saturnals · Veure més »
Saturnisme
El saturnisme o plumbosi és l'enverinament que produeix el plom (Pb) quan ingressa al cos humà.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Saturnisme · Veure més »
Sext Aureli Víctor
Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Sext Aureli Víctor · Veure més »
Sexualitat a l'antiga Roma
Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »
Simbologia astronòmica
La simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Simbologia astronòmica · Veure més »
Sopor Aeternus & the Ensemble of Shadows
Sopor Aeternus & the Ensemble of Shadows (en català "Somni Etern i l'Assemblea d'Ombres"; altrament anomenat Sopor Aeternus o Sopor) és un projecte musical comunament relacionat amb la subcultura gòtica, fundat per Anna-Varney Cantodea l'any 1989.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Sopor Aeternus & the Ensemble of Shadows · Veure més »
Supplicia canum
I, (Walters Art Museum) El Supplicia canum («càstig dels gossos») era un ritual anual de tipus commemoratiu amb què els antics romans expressaven el seu menyspreu per aquests animals.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Supplicia canum · Veure més »
Tabulàrium de Roma
Localització del ''Tabularium'' respecte del fòrum romà Es coneix com a Tabulàrium (en llatí: Tabularium) un arxiu i edifici d'oficines que va existir a l'antiga ciutat de Roma.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Tabulàrium de Roma · Veure més »
Temple de Juno Moneta
El temple de Juno Moneta fou un temple de l'antiga Roma dedicada a Juno, construït al cim nord del capitoli, on primerament hi hagué la ciutadella, l'any 344 aC.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Temple de Juno Moneta · Veure més »
Temple de Saturn
El temple de Saturn (en llatí: Templum Saturni o Aedes Saturnus) és un monument dedicat a la deïtat agrícola Saturn que s'erigeix en l'extrem occidental del Fòrum Romà a Roma.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Temple de Saturn · Veure més »
Tetis (satèl·lit)
Tetis és el cinquè satèl·lit més gran de Saturn.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Tetis (satèl·lit) · Veure més »
Til·ler de fulla petita
miniatura El til·ler de fulles petites, tella o til·ler silvestre (Tilia cordata) és un arbre nadiu europeu, procedent d'Anglaterra i que pertany a la família tiliàcies.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Til·ler de fulla petita · Veure més »
Tit Larci Flavus
Tit Larci Flavus (en Titus Lartius Flavus) va ser un magistrat romà que va exercir com a cònsol l'any.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Tit Larci Flavus · Veure més »
Tità (satèl·lit)
Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Tità (satèl·lit) · Veure més »
Torre de Bollingen
Torre de Bollingen vista des del llac de Zuric La Torre de Bollingen (en alemany coneguda com a Der Turm am See, La torre al costat del llac) és un edifici construït pel psiquiatre suís Carl Jung per al seu propi ús.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Torre de Bollingen · Veure més »
Trapani
Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008).
Nou!!: Saturn (mitologia) і Trapani · Veure més »
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Urà (planeta) · Veure més »
Veritas
Veritas (llatí) és la deessa de la veritat en la mitologia romana.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Veritas · Veure més »
Vesta (mitologia)
Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Vesta (mitologia) · Veure més »
Vulcanal
El Vulcanal era un santuari dedicat al déu Vulcà a l'antiga Roma.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Vulcanal · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Saturn (mitologia) і Zeus · Veure més »
17 de desembre
El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Saturn (mitologia) і 17 de desembre · Veure més »
