Taula de continguts
52 les relacions: Amir Wali ibn Ali Hindu, Amol, Arghun Shah, Bagdad, Bastam, Bàssora, Cobànides, Damghan, Dinastia jalayírida, Dinastia Kart, Genguiskhànides, Gilan, Gorgan, Gorgan (ciutat), Gran Khorasan, Hasan Kücük, Herat, Il-kanat, Ilyas Khoja, Imad al-Din Sultan Ahmad, Imperi Safàvida, Iraq, Isfahan, Ja'un-i-Qurban, Jajarm, Juvain, Kanat de Txagatai, Mashad, Mazandaran, Mogolistan, Muzaffàrida, Nixapur, Oligarquia, Província de Lorestan, Rayy, República, Sabzevar, Samarcanda, Sarakhs, Sarbadàrida, Sari (Iran), Semnan, Sunnisme, Tamerlà, Togha Temur (il-kànida), Tus, Xiisme, Xiraz, Xuixtar, Zawa, ... Ampliar l'índex (2 més) »
Amir Wali ibn Ali Hindu
Amir Wali ibn Ali Hindu fou un general i emir de Gurgan 1353-1384, mort el 1386 a l'Azerbaidjan.
Veure Sarbadàrida і Amir Wali ibn Ali Hindu
Amol
El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.
Veure Sarbadàrida і Amol
Arghun Shah
Amir Arghun shah ben Nawruz ben Arghun Agha(`+1345/1346), fou el cap (amir buzurg o gran amir) del grup tribal militar mongol dels Ja'un-i-Qurban que va dominar el Khurasan a la mort d'Abu Said Bahadur Khan el 1335 i fins a la seva mort.
Veure Sarbadàrida і Arghun Shah
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Sarbadàrida і Bagdad
Bastam
Bastam o Bistam (en persa بسطام) és una ciutat de l'Iran situada al Khorasan, a 6 km al nord de Xahrud, en un contrafort de les muntanyes Elburz.
Veure Sarbadàrida і Bastam
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Veure Sarbadàrida і Bàssora
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Veure Sarbadàrida і Cobànides
Damghan
Dāmghān és una ciutat de la província de Semnan a l'Iran, a la carretera (i la via fèrria) entre Teheran i Mashad, a 344 km de Teheran.
Veure Sarbadàrida і Damghan
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Veure Sarbadàrida і Dinastia jalayírida
Dinastia Kart
La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.
Veure Sarbadàrida і Dinastia Kart
Genguiskhànides
Genguiskhànides són els descendents de Genguis Khan i de la seva esposa Börte.
Veure Sarbadàrida і Genguiskhànides
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Veure Sarbadàrida і Gilan
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Veure Sarbadàrida і Gorgan
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Veure Sarbadàrida і Gorgan (ciutat)
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Sarbadàrida і Gran Khorasan
Hasan Kücük
Hasan Kücük o Hasan Küçük, també Hasan-i Kuček, Hasan-i Kučik o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers 1319 – 15 de desembre de 1343) fou un príncep cobànida, fill de Timurtash Coban.
Veure Sarbadàrida і Hasan Kücük
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Sarbadàrida і Herat
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Sarbadàrida і Il-kanat
Ilyas Khoja
Ilyas Khoja (+ 1368) fou kan de Transoxiana o Txagatai occidental (1363) i kan de Mogolistan del 1363 al 1368.
Veure Sarbadàrida і Ilyas Khoja
Imad al-Din Sultan Ahmad
Imad al-Din Sultan Ahmad ibn Muhammad ibn al-Muzaffar ibn al-Mansur ibn al-Hajji (nascut 1340, + 1393) fou un príncep muzaffàrida, que va governar a Kirman del 1358 al 1365 i del 1384 al 1393.
Veure Sarbadàrida і Imad al-Din Sultan Ahmad
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Veure Sarbadàrida і Imperi Safàvida
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Veure Sarbadàrida і Iraq
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Sarbadàrida і Isfahan
Ja'un-i-Qurban
Ja'un-i-Qurban fou el nom que es va donar a un poder político-militar establert al Khurasan (província mongola) (Pèrsia, avui Iran) que va subsistir amb autonomia entre 1335 i 1381 quan fou eliminat per Tamerlà.
Veure Sarbadàrida і Ja'un-i-Qurban
Jajarm
Jajarm (farsi جاجرم, transliterat com a Jājarm) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Jajarm a la província de Khorasan del Nord.
Veure Sarbadàrida і Jajarm
Juvain
Juvain fou un districte del Khurasan.
Veure Sarbadàrida і Juvain
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Veure Sarbadàrida і Kanat de Txagatai
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Veure Sarbadàrida і Mashad
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Veure Sarbadàrida і Mazandaran
Mogolistan
Àsia Central a començaments de 1450. Els mogols controlaven Mogolistan, Alti Shahr, i Uiguristan. Mogolistan o Mogholistan fou el nom donat a partir del a l'estepa, la plana i les muntanyes de l'Àsia Central al nord de Transoxiana i del Sirdarià, abraçant la regió de Semirečye (en turc Yeti-su.
Veure Sarbadàrida і Mogolistan
Muzaffàrida
Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.
Veure Sarbadàrida і Muzaffàrida
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Veure Sarbadàrida і Nixapur
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Veure Sarbadàrida і Oligarquia
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Veure Sarbadàrida і Província de Lorestan
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Veure Sarbadàrida і Rayy
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Veure Sarbadàrida і República
Sabzevar
Sabzevar és una ciutat a la província Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, a la vora del Gran desert, amb una població aproximada de 214.165 habitants (2005).
Veure Sarbadàrida і Sabzevar
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Veure Sarbadàrida і Samarcanda
Sarakhs
Sarakhs fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.
Veure Sarbadàrida і Sarakhs
Sarbadàrida
Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.
Veure Sarbadàrida і Sarbadàrida
Sari (Iran)
Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.
Veure Sarbadàrida і Sari (Iran)
Semnan
Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.
Veure Sarbadàrida і Semnan
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Sarbadàrida і Sunnisme
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Sarbadàrida і Tamerlà
Togha Temur (il-kànida)
Togha Temur, Togha Timur o Toka Timur fou el darrer il-kan mongol de Pèrsia.
Veure Sarbadàrida і Togha Temur (il-kànida)
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Veure Sarbadàrida і Tus
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Veure Sarbadàrida і Xiisme
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Veure Sarbadàrida і Xiraz
Xuixtar
Xuixtar - شوشتر, Tustar - és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.
Veure Sarbadàrida і Xuixtar
Zawa
Zawa fou un antic districte i població del Khurasan.
Veure Sarbadàrida і Zawa
18 de juliol
El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.
Veure Sarbadàrida і 18 de juliol
9 de setembre
El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Sarbadàrida і 9 de setembre
També conegut com Sabardar, Sabardàrida, Sarbadar, Sarbadars, Sarbadàrides, Shaykhis.