Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Sant Andreu de Palomar

Índex Sant Andreu de Palomar

Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

  1. 401 les relacions: Agregacions municipals de Barcelona, Agrupació Excursionista Muntanya, Albert Estengre i Martí, Albert Taulé i Viñas, Alfons Macaya i Sanmartí, Alzamora Club de Futbol, Andreu apòstol, Andreu Brasés i Trias, Andreu Capdevila i Puig, Andreu Cortines Jaumot, Antònia Pich i Santasusana, Antoni de Facerias i Marimon, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Gusart i Vila, Antoni Marquès i Francisca, Antoni Santiburcio i Moreno, Ardilla, Arquitectura de Barcelona, Art públic de Barcelona, Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona, Ateneu de Sant Andreu, Atlètic Catalunya Club de Futbol, Àngel Bertran i Montserrat, Barcelona, Barcelona Olímpica, Barri de les Corts, Bartomeu Marcé i Reixach, Batalla de Martorell (1114), Batalla de Santa Coloma de Gramenet (1808), Benet Ignasi de Salazar, Bernardo Gago, Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, Biscúter, Bloqueig de Barcelona, Bombers de Barcelona, Bon Pastor (Sant Andreu), Bretolàs de Sant Andreu, Buenaventura Durruti, Ca l'Oller (Barcelona), Ca n'Artés (Barcelona), Cafè Marcilla, Cal Metre, Camil Fabra i Fontanills, Camp Municipal Narcís Sala, Can Carreras (Barcelona), Can Fabra, Can Garrigó, Can Guardiola (Barcelona), Can Sitjar Gran, Can Travi Vell, ... Ampliar l'índex (351 més) »

Agregacions municipals de Barcelona

''Plànol de Barcelona i els seus voltants'' (1855), d'Ildefons Cerdà. Les agregacions municipals de Barcelona van ser un conjunt d'annexions de poblacions limítrofes amb la ciutat de Barcelona, efectuades entre els segles i. Durant aquest procés, la Ciutat Comtal va efectuar diverses agregacions totals o parcials de municipis i territoris situats al pla de Barcelona, entre les quals destaquen les de vuit poblacions del seu entorn: el 1897, Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el 1904, Horta; i, el 1921, Sarrià.

Veure Sant Andreu de Palomar і Agregacions municipals de Barcelona

Agrupació Excursionista Muntanya

L'Agrupació Excursionista Muntanya és una entitat excursionista fundada l'any 1930 a Sant Andreu de Palomar.

Veure Sant Andreu de Palomar і Agrupació Excursionista Muntanya

Albert Estengre i Martí

Albert Estengre i Martí (Barcelona, 1975) és actor i cantant actiu al món de les arts escèniques des de 2002.

Veure Sant Andreu de Palomar і Albert Estengre i Martí

Albert Taulé i Viñas

Albert Taulé i Viñas (Sabadell, 2 de desembre del 1932 - Barcelona, 24 de març del 2007) fou sacerdot catòlic i compositor, especialitzat en música religiosa.

Veure Sant Andreu de Palomar і Albert Taulé i Viñas

Alfons Macaya i Sanmartí

Alfons Macaya Sanmartí (Barcelona, 1878-1950) fou un dirigent esportiu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Alfons Macaya i Sanmartí

Alzamora Club de Futbol

L'Alzamora Club de Futbol és un club de futbol català de la ciutat de Barcelona, al barri de Porta (Nou Barris).

Veure Sant Andreu de Palomar і Alzamora Club de Futbol

Andreu apòstol

Segons el Nou Testament, Andreu conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.

Veure Sant Andreu de Palomar і Andreu apòstol

Andreu Brasés i Trias

Andreu Brasés i Trias (Sant Andreu de Palomar, 1834 - Barcelona, 1914) va ser un autor dramàtic i llibretista de sarsueles.

Veure Sant Andreu de Palomar і Andreu Brasés i Trias

Andreu Capdevila i Puig

Andreu Capdevila i Puig (Cardedeu, Vallès Oriental, 25 de desembre de 1894 - Rennes, Bretanya 1987 fou un sindicalista català. De petit es traslladà a Sant Andreu de Palomar. Als 13 anys ja treballava com a tintorer a la Companyia de Filatures Fabra i Coats, alhora que participava en accions sindicals.

Veure Sant Andreu de Palomar і Andreu Capdevila i Puig

Andreu Cortines Jaumot

Andreu Cortines Jaumot (Barcelona 1909-1989) va ser cooperatista, socialista i lluitador per les llibertats nacionals.

Veure Sant Andreu de Palomar і Andreu Cortines Jaumot

Antònia Pich i Santasusana

Antònia Pich Santasusana (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 11 d'abril de 1910 – Sant Andreu de Palomar, 18 d'octubre de 1990) fou una pianista, violinista i professora de música, germana de Joan Pich i Santasusana.

Veure Sant Andreu de Palomar і Antònia Pich i Santasusana

Antoni de Facerias i Marimon

Antoni de Facerias i Marimon (Barcelona, 29 de desembre de 1846 - Vilassar de Mar, 1918) Va ser un mestre d'obres modernista català, autor d'edificis situats a Barcelona, als barris de l'Eixample, Sant Pere, i Sant Andreu del Palomar, i a les ciutats d'Igualada i Granollers.

Veure Sant Andreu de Palomar і Antoni de Facerias i Marimon

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms».

Veure Sant Andreu de Palomar і Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gusart i Vila

Antoni Gusart i Vila (Barcelona, 1833 - 24 de febrer de 1905) fou un dirigent obrer i cooperativista català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Antoni Gusart i Vila

Antoni Marquès i Francisca

Antoni Marquès i Francisca (Barcelona, 25 de gener de 1888 — Barcelona, 1941) fou un tenor català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Antoni Marquès i Francisca

Antoni Santiburcio i Moreno

Antoni Santiburcio i Moreno (Jaén, 22 de novembre de 1954 - Barcelona, 8 de juliol de 2001) fou un sindicalista i polític català El 1972 es va afiliar a la UGT de Jaén, de la mà de Cándido Méndez, i al PSOE, de la d'Alfonso Guerra, i participà en les lluites estudiantils de la Universitat Laboral de Còrdova (1973-1974), on estudiava física i economia i en les quals fou detingut.

Veure Sant Andreu de Palomar і Antoni Santiburcio i Moreno

Ardilla

Ardilla fou una marca catalana de motocicletes, fabricades per l'empresa Industrias del Plata, S.A. a Barcelona entre 1950 i 1952.

Veure Sant Andreu de Palomar і Ardilla

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Veure Sant Andreu de Palomar і Arquitectura de Barcelona

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Veure Sant Andreu de Palomar і Art públic de Barcelona

Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona

Proa de la Casa de l'Arxiconfraria amb l'escut d'armes de la institució (any 1613)La Reial i Il·lustre Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist és una institució caritativa fundada a la ciutat de Barcelona a principis del i dedicada a l'acompanyament espiritual dels condemnats a mort per la justícia.

Veure Sant Andreu de Palomar і Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Barcelona

Ateneu de Sant Andreu

L'Ateneu de Sant Andreu, originalment l'Ateneu Obrer de Sant Andreu, és una entitat cultural dedicada a apropar l'art i la cultura al barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Ateneu de Sant Andreu

Atlètic Catalunya Club de Futbol

LAtlètic Catalunya Club de Futbol fou un club de futbol català de la ciutat de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Atlètic Catalunya Club de Futbol

Àngel Bertran i Montserrat

Àngel Bertran i Montserrat (Cervelló, 17 de maig del 1922 - Barcelona, 31 d'octubre del 1995) fou un pintor.

Veure Sant Andreu de Palomar і Àngel Bertran i Montserrat

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Sant Andreu de Palomar і Barcelona

Barcelona Olímpica

Barcelona Olímpica és una escultura de 1996 de l'artista Joan Mora exposada a l'Escala d'Honor de la Casa de la Ciutat de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Barcelona Olímpica

Barri de les Corts

Les Corts és un dels tres barris del districte homònim, actualment dins la ciutat de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Barri de les Corts

Bartomeu Marcé i Reixach

Bartomeu Marcé i Reixach (Barcelona, 25 d'agost de 1875 - Barcelona, 2 de febrer de 1964) fou un escultor i figurista català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Bartomeu Marcé i Reixach

Batalla de Martorell (1114)

La Batalla de Martorell de 1114 fou una batalla lluitada al congost de Martorell, entre Ramon Berenguer III i els comtats d'Urgell i Cerdanya contra els almoràvits.

Veure Sant Andreu de Palomar і Batalla de Martorell (1114)

Batalla de Santa Coloma de Gramenet (1808)

La batalla de Santa Coloma de Gramenet va ser un combat lliurat el 22 de setembre de 1808, durant la guerra del Francès (1808-1814), entre les tropes d'ocupació franceses napoleòniques, comandades pel general Giuseppe Lechi, i les forces del general Francesc Milans del Bosch a la vila de Santa Coloma de Gramenet.

Veure Sant Andreu de Palomar і Batalla de Santa Coloma de Gramenet (1808)

Benet Ignasi de Salazar

Benet Ignasi de Salazar, fou bisbe de Barcelona (1683-1692) i va ser el cent dotzè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1689 i 1692, nomenat el 22 de juliol de 1689.

Veure Sant Andreu de Palomar і Benet Ignasi de Salazar

Bernardo Gago

Bernardo Gago (Jerez de la Frontera, 1930) fou un pintor andalús que va viure al barri de Bon Pastor de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Bernardo Gago

Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra

Antic Vapor del Rec, rehabilitat el 2002, és la seu de la Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra La Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra és una biblioteca pública del Consorci de Biblioteques de Barcelona des del 2001.

Veure Sant Andreu de Palomar і Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra

Biscúter

Logo Voisin-Autonacional El Biscúter, sovint escrit Biscuter, fou un microcotxe fabricat per l'empresa catalana "Autonacional S.A." a Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, entre el 1953 i 1960.

Veure Sant Andreu de Palomar і Biscúter

Bloqueig de Barcelona

El Bloqueig de Barcelona va ser l'intent de reconquesta de Barcelona, per part de les tropes espanyoles, durant la Guerra del Francès.

Veure Sant Andreu de Palomar і Bloqueig de Barcelona

Bombers de Barcelona

Bombers de Barcelona és el cos de bombers de la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya.

Veure Sant Andreu de Palomar і Bombers de Barcelona

Bon Pastor (Sant Andreu)

Plaça de Mossen Joan Cortinas, a l'Estadella tocant al terme de Sant Adrià de Besòs El Bon Pastor és un dels set barris de què es compon el districte barceloní de Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Bon Pastor (Sant Andreu)

Bretolàs de Sant Andreu

Bretolàs o Ca Cerber Bretolàs és una figura de cultura popular del barri Sant Andreu de Palomar.

Veure Sant Andreu de Palomar і Bretolàs de Sant Andreu

Buenaventura Durruti

nom abreujat de José Buenaventura Durruti Dumange fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.

Veure Sant Andreu de Palomar і Buenaventura Durruti

Ca l'Oller (Barcelona)

Ca l'Oller fou un antic mas, situat a l'interior del recinte del Complex Esportiu de Trinitat Vella, a la Via de Barcino núm.

Veure Sant Andreu de Palomar і Ca l'Oller (Barcelona)

Ca n'Artés (Barcelona)

Ca n'Artés o Ca l'Artés és una masia del barri del turó de la Peira de Barcelona protegida com a bé cultural d'interès local.

Veure Sant Andreu de Palomar і Ca n'Artés (Barcelona)

Cafè Marcilla

Marcilla és una marca de cafè fundada per Julià Marcilla i comercialitzada a partir del 1981 per l'empresa Douwe Egberts dels Països Baixos.

Veure Sant Andreu de Palomar і Cafè Marcilla

Cal Metre

Cal Metre (o Colònia Alsina) és una colònia tèxtil integrada dins el nucli urbà de Gironella (el Berguedà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Sant Andreu de Palomar і Cal Metre

Camil Fabra i Fontanills

Camil Fabra i Fontanills (Barcelona, 9 de febrer de 1833 – 24 de juny de 1902) fou un empresari i polític català, marquès d'Alella des de 1889.

Veure Sant Andreu de Palomar і Camil Fabra i Fontanills

Camp Municipal Narcís Sala

El Narcís Sala és un estadi municipal del barri barceloní de Sant Andreu de Palomar, situat al carrer de Santa Coloma, que acull els partits com a titular de la Unió Esportiva Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Camp Municipal Narcís Sala

Can Carreras (Barcelona)

Can Carreras, coneguda antigament com a Mas Sala, és una masia del barri de la Guineueta de Barcelona, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Sant Andreu de Palomar і Can Carreras (Barcelona)

Can Fabra

Can Fabra, coneguda també com a Vapor del Rec, és una antiga fàbrica de Sant Andreu de Palomar catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Veure Sant Andreu de Palomar і Can Fabra

Can Garrigó

Can Garrigó fou una finca de cultiu al barri de Santa Eulàlia de Vilapicina, a l'antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar.

Veure Sant Andreu de Palomar і Can Garrigó

Can Guardiola (Barcelona)

Can Guardiola és un edifici situat al xamfrà dels carrers de Cuba i la Rambla de Fabra i Puig del barri de Sant Andreu de Palomar, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Veure Sant Andreu de Palomar і Can Guardiola (Barcelona)

Can Sitjar Gran

Can Sitjar Gran és una antiga masia situada al costat de can Baliarda, al barri d'Horta de Barcelona, que ha perdut les seves funcions agropecuàries.

Veure Sant Andreu de Palomar і Can Sitjar Gran

Can Travi Vell

La masia de Can Travi Vell fou una masia històrica del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Can Travi Vell

Can Vidal (Sant Andreu)

Can Vidal és un edifici situat al xamfrà del carrer Gran de Sant Andreu amb el carrer Pons i Gallarza, davant de la plaça del Comerç del barri de Sant Andreu de Palomar, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Veure Sant Andreu de Palomar і Can Vidal (Sant Andreu)

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.

Veure Sant Andreu de Palomar і Candidatura d'Unitat Popular

Canonge Rodó

Francesc Rodó i Sala, conegut com a Canonge Rodó (Terrassa, 13 de novembre de 1816 - 6 de febrer de 1902) fou un mossèn molt conegut per les seves obres i dedicació als pobres.

Veure Sant Andreu de Palomar і Canonge Rodó

Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola

L'esclat revolucionari que seguí a la insurrecció militar de juliol de 1936 i a l'inici de la Guerra Civil espanyola –període extraordinàriament convuls– va comportar en certs casos, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat, uns efectes sobre la toponímia municipal que tingueren un ample ressò a escala local i comarcal.

Veure Sant Andreu de Palomar і Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola

Carles Castellanos i Llorenç

és un escriptor, traductor i activista polític independentista català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Carles Castellanos i Llorenç

Carretera de Cornellà a Fogars de Tordera

La carretera de Cornellà a Fogars de Tordera (BV-5031) era una via que va projectar la Diputació de Barcelona, per unir les poblacions de Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sarrià, Sant Gervasi, Horta, Sant Andreu de Palomar, Santa Coloma de Gramanet, Badalona, Tiana, Alella, Teià, Premià de Dalt, Cabrera, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Munt, Hortsavinyà i Fogars de Tordera, amb un recorregut total de 90,686 km.

Veure Sant Andreu de Palomar і Carretera de Cornellà a Fogars de Tordera

Casa

''Uma'', casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia. Una casa és tot edifici destinat a servir d'habitació humana.

Veure Sant Andreu de Palomar і Casa

Casa Asil de Sant Andreu

La Fundació Casa d'Asil de Sant Andreu de Palomar és una  institució privada sense ànim de lucre que data de l’any 1865 i està profundament arrelada a Sant Andreu de Palomar (avui districte de Sant Andreu de Barcelona).

Veure Sant Andreu de Palomar і Casa Asil de Sant Andreu

Casa Bloc

La Casa Bloc és un conjunt arquitectònic racionalista del barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona, declarat Bé d'Interès Cultural en la categoria de Monument Històric el 1992.

Veure Sant Andreu de Palomar і Casa Bloc

Casa Vicens

La Casa Vicens és un edifici modernista situat a Barcelona, al districte de Gràcia.

Veure Sant Andreu de Palomar і Casa Vicens

Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar

El Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar és una entitat fundada el 1919 al barri de Sant Andreu de Palomar del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar

Caserna del Bruc

La caserna del Bruc és una caserna de la Quarta Regió Militar de l'Exèrcit de Terra espanyol prop de l'avinguda Diagonal i de la Zona Universitària, al barri de Pedralbes (districte de les Corts de Barcelona).

Veure Sant Andreu de Palomar і Caserna del Bruc

Cèsar Saborit Carralero

Cèsar Saborit Carralero (Sant Martí de Provençals, 16 de febrer de 1915 - Barcelona, 19 de juliol de 1951) fou un guerriller antifranquista i anarcosindicalista català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Cèsar Saborit Carralero

Cementiri de Sant Andreu

El Cementiri de Sant Andreu és un cementiri del municipi de Barcelona (Barcelonès), al districte de Nou Barris.

Veure Sant Andreu de Palomar і Cementiri de Sant Andreu

Centre Cultural Els Catalanistes

El Centre Cultural Els Catalanistes és una entitat cultural del barri barceloní de Sant Andreu de Palomar.

Veure Sant Andreu de Palomar і Centre Cultural Els Catalanistes

Centre d'Estudis Ignasi Iglésias

El Centre d'Estudis Ignasi Iglésias és una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu investigar i difondre el passat de l'antic poble, avui barri, de Sant Andreu de Palomar i per extensió de tot el Pla de Barcelona, i vetllar per la conservació del seu patrimoni històric i cultural.

Veure Sant Andreu de Palomar і Centre d'Estudis Ignasi Iglésias

Club Natació Sant Andreu

El Club Natació Sant Andreu és una entitat esportiva del barri de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, orientada a la pràctica i la difusió de la natació i el waterpolo, entre altres esports.

Veure Sant Andreu de Palomar і Club Natació Sant Andreu

Cofersa

Cofersa fou una marca espanyola de motocicletes, fabricades entre 1954 i 1962 a Madrid per l'empresa Construcciones Ferrusola S.A. La societat havia estat fundada el 1953 per José Mercader, emprenedor oriolà amb experiència prèvia en la construcció de motors auxiliars per a bicicletes, i la raó social provenia del cognom de la seva dona, la catalana Antònia Ferrusola.

Veure Sant Andreu de Palomar і Cofersa

Col·legi de Jesús-Maria

El Col·legi de Jesús-Maria és un edifici historicista de Barcelona obra de l'arquitecte Enric Sagnier, protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, edificat per la Congregació de Religioses de Jesús-Maria.

Veure Sant Andreu de Palomar і Col·legi de Jesús-Maria

Colla Castellera Jove de Barcelona

La Colla Castellera Jove de Barcelona és una colla castellera de Barcelona fundada a mitjan 2010.

Veure Sant Andreu de Palomar і Colla Castellera Jove de Barcelona

Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya

El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó.

Veure Sant Andreu de Palomar і Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya

Concili Vaticà II

El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.

Veure Sant Andreu de Palomar і Concili Vaticà II

Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista

La Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) fou una organització juvenil independentista i d'esquerres dels Països Catalans.

Veure Sant Andreu de Palomar і Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista

Corpus de Sang

El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

Veure Sant Andreu de Palomar і Corpus de Sang

Cronologia de Terra Lliure

L'organització independentista armada Terra Lliure va estar activa durant tretze anys, del 1980 al 1992, en què va cometre més de dues-centes accions, causar un mort, Emília Aldomà i Sans, i una desena de ferits.

Veure Sant Andreu de Palomar і Cronologia de Terra Lliure

Dídac Navarro Fernández

Dídac Navarro Fernández, conegut futbolísticament com a Dídac (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1 de gener de 1987) és un futbolista català que juga de defensa.

Veure Sant Andreu de Palomar і Dídac Navarro Fernández

Diables de Sant Andreu

La colla de Diables de Sant Andreu és una colla de diables del barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona creada l'any 1981.

Veure Sant Andreu de Palomar і Diables de Sant Andreu

Dionís Trullàs i Pujades

Dionís Trullàs i Pujadas (Sant Andreu del Palomar, Barcelona, 1847 - Centelles, Osona, 13 d'agost de 1896) fou un pianista, compositor i concertista català, actiu alguns anys a Llatinoamèrica.

Veure Sant Andreu de Palomar і Dionís Trullàs i Pujades

Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona

Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona fou una organització obrera de caràcter sindical creada a Barcelona l'octubre de 1868 aprofitant la permissivitat arran la revolució de 1868, i que tenia la finalitat de coordinar les reivindicacions dels obrers de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona

Districte de Sant Andreu

El districte de Sant Andreu és el novè dels deu districtes de Barcelona, amb una superfície de 656,5 hectàrees i amb una població de 149.826 habitants (2022).

Veure Sant Andreu de Palomar і Districte de Sant Andreu

Districte electoral de Barcelona

Localització del districte electoral de Barcelona (1899-1923) El districte de Barcelona fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1879 i 1923.

Veure Sant Andreu de Palomar і Districte electoral de Barcelona

Districte electoral de Gràcia

El districte de Gràcia fou una circumscripció electoral del Congrés dels Diputats utilitzada en les eleccions generals espanyoles entre 1871 i 1898.

Veure Sant Andreu de Palomar і Districte electoral de Gràcia

Districtes i barris de Barcelona

Plànol dels '''districtes de Barcelona''' vigents Els districtes de Barcelona són la demarcació administrativa en què s'estructura l'organització municipal de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Districtes i barris de Barcelona

Domènec Umbert i Vilaseró

Domènec Umbert i Vilaseró (Barcelona 1916 - 1993) fou un artesà català, constructor de gegants, nans i altre bestiari.

Veure Sant Andreu de Palomar і Domènec Umbert i Vilaseró

Drac, Diables i Gegants de la Sagrera

La colla Drac, Diables i Gegants de La Sagrera (anteriorment Drac i Diables de la Sagrera) és una colla gegantera i de diables del barri de La Sagrera fundada l'any 1982.

Veure Sant Andreu de Palomar і Drac, Diables i Gegants de la Sagrera

Edifici de la Companyia Auxiliar de Tramvies

L'Edifici de la Companyia Auxiliar de Tramvies, també conegut com a Edifici dels Transformadors, era situat al carrer d'Ausiàs Marc, 60 de Barcelona i actualment ha desaparegut.

Veure Sant Andreu de Palomar і Edifici de la Companyia Auxiliar de Tramvies

Eduardo Quintela Bóveda

Eduardo Quintela Boveda (San Cristovo de Cea, 5 de juliol de 1891 - Barcelona, agost de 1968) fou un policia i repressor espanyol.

Veure Sant Andreu de Palomar і Eduardo Quintela Bóveda

El Carmel

El Carmel és un barri popular del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona, situat en la part alta de la ciutat.

Veure Sant Andreu de Palomar і El Carmel

El cor de la ciutat

El cor de la ciutat va ser una telenovel·la produïda i emesa per Televisió de Catalunya, situada al barri de Sant Andreu de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і El cor de la ciutat

El Guinardó

El Guinardó és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і El Guinardó

Eleccions al Parlament Europeu de 2014

Entre el 22 i el 25 de maig de 2014, es van celebrar eleccions al Parlament Europeu a tots els estats membres de la Unió Europea (UE), essent la vuitena elecció al Parlament Europeu des de les primeres eleccions directes l'any 1979.

Veure Sant Andreu de Palomar і Eleccions al Parlament Europeu de 2014

Elisa García Sáez

Elisa García Sáez (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 22 de setembre de 1916 - Sariñena, 25 d'agost de 1936) fou sindicalista, infermera i miliciana durant la guerra civil espanyola.

Veure Sant Andreu de Palomar і Elisa García Sáez

Els Canyelles de Sardenya (llinatge)

Escut de noblesa de la família Canyelles de Sardenya. Els Canelles o, en la llengua catalana original, els Canyelles de Sardenya, també anomenats Canellas, es troben entre les famílies d'origen català que han viscut de manera continuada a l'illa de Sardenya durant més temps, concretament des del 1326 fins a l'actualitat.

Veure Sant Andreu de Palomar і Els Canyelles de Sardenya (llinatge)

Els quinze

Els Quinze és un espai urbà de Barcelona ubicat en els extrems dels barris del Guinardó, i de Vilapicina i la Torre Llobeta.

Veure Sant Andreu de Palomar і Els quinze

Encarnació Colomina i Agustí

Encarnació Colomina i Agustí (Os de Balaguer, 1848 - Barcelona, 1916) va ser una religiosa catalana fundadora de la Congregació de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret.

Veure Sant Andreu de Palomar і Encarnació Colomina i Agustí

Enric Moreu-Rey

Enric Moreu-Rey (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1917 - 26 de febrer de 1992) va ser un filòleg i escriptor català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Enric Moreu-Rey

Esbart dansaire

Nens i nenes de l'escoleta de l'Esbart d'Olot fent una funció amb música de rondalla en directe En cultura popular, un esbart dansaire és un grup o associació de persones que es dedica a la recuperació, el manteniment i la difusió de la dansa tradicional popular, i més generalment les tradicions folklòriques, de Catalunya i dels Països Catalans.

Veure Sant Andreu de Palomar і Esbart dansaire

Esbart Dolça Catalunya

LEsbart Dolça Catalunya forma part del Centre Cultural els Catalanistes, fundat l'any 1866, una de les primeres societats culturals creades a Sant Andreu de Palomar.

Veure Sant Andreu de Palomar і Esbart Dolça Catalunya

Esbart Maragall

L'Esbart Maragall va néixer a partir de l'escola de danses tradicionals del Casal Catòlic de Sant Andreu del Palomar, una escola que començà a funcionar a partir dels anys 1930.

Veure Sant Andreu de Palomar і Esbart Maragall

Esbart Mare Nostrum

L'Esbart Mare Nostrum és una entitat de Sant Andreu del Palomar (Barcelonès) creada l'any 1956.

Veure Sant Andreu de Palomar і Esbart Mare Nostrum

Escocès Futbol Club

LEscocès Futbol Club fou un club català de futbol que va existir només durant l'any 1900, jugant alguns amistosos a la ciutat de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Escocès Futbol Club

Escola de la Llotja

LEscola Superior de Disseny i Art Llotja (ESDA Llotja), també coneguda com a Escola de la Llotja o simplement la Llotja és un centre de formació artística ubicat a Barcelona, creat el 1775 amb el nom inicial d'Escola Gratuïta de Disseny i Nobles Arts.

Veure Sant Andreu de Palomar і Escola de la Llotja

Escola Municipal Ignasi Iglesias

Escola Municipal Ignasi Iglésias és un centre educatiu de Barcelona que va obrir les seves portes el 17 de novembre de 1931.

Veure Sant Andreu de Palomar і Escola Municipal Ignasi Iglesias

Església de Sant Andreu de Palomar

L'església de Sant Andreu de Palomar està situada al barri de Sant Andreu de Palomar, avui inclosa al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Església de Sant Andreu de Palomar

Església de Sant Genís dels Agudells

Lesglésia de Sant Genís dels Agudells és una església al barri de Sant Genís dels Agudells, al barceloní districte d'Horta-Guinardó.

Veure Sant Andreu de Palomar і Església de Sant Genís dels Agudells

Església del Col·legi Jesús, Maria i Josep

L'Església del Col·legi Jesús Maria Josep està situada al carrer Sant Sebastià nº 55 del barri de Sant Andreu de Palomar, avui inclosa al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Església del Col·legi Jesús, Maria i Josep

España (automòbil)

España fou una marca catalana d'automòbils, fabricats a Barcelona entre 1917 i 1927 per l'empresa Fábrica Nacional de Automóviles F. Batlló, Sociedad en Comandita (més coneguda simplement com a Autos España).

Veure Sant Andreu de Palomar і España (automòbil)

Estació d'Onze de Setembre

Onze de Setembre és una estació de la L9/L10 del metro de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Estació d'Onze de Setembre

Eulàlia Bota i Ill

Eulàlia Bota i Ill (Barcelona, ? - 24 de gener 2002) va ser una mestra i pedagoga catalana, defensora de l’escola inclusiva, pública i democràtica.

Veure Sant Andreu de Palomar і Eulàlia Bota i Ill

Fabra i Coats

Fàbrica Fabra i Coats, al districte de Sant Andreu miniatura Borgonyà, fundada per Coats. La Fabra i Coats (pronúncia local:, i en anglès) és un antic complex industrial del barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Veure Sant Andreu de Palomar і Fabra i Coats

Farinera La Ceres Catalana

La farinera La Ceres Catalana, històricament coneguda com a Can Palés, és una antiga fàbrica situada als carrers del Consell de Cent i de Cartagena de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Farinera La Ceres Catalana

Fàbrica La Industrial Cotonera

La fàbrica La Industrial Cotonera era una casa-fàbrica situada al carrer de la Reina Amàlia, 12-12 bis del Raval de Barcelona, formada per la juxtaposició i reforma de dues finques originàriament separades.

Veure Sant Andreu de Palomar і Fàbrica La Industrial Cotonera

Federació de les Tres Classes de Vapor

La Federació de les Tres Classes de Vapor (Tres Classes eren tres oficis i vapor perquè es tractava d'oficis que treballaven amb màquines mogudes per vapor) fou una organització obrera que es va formar a Barcelona l'agost de 1869 amb la federació de les Societats de Teixidors Mecànics, Filadors i Jornalers de les empreses del tèxtil de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Federació de les Tres Classes de Vapor

Ferran Puig i Gibert

Ferran Puig i Gibert (Girona, 15 de maig de 1815 — Barcelona, 2 de gener de 1901) fou un industrial i polític català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Ferran Puig i Gibert

Ferran Says i Casadellà

Ferran Says i Casadellà (l'Escala, Empordà, 1880-1942), va ser un compositor català de sardanes.

Veure Sant Andreu de Palomar і Ferran Says i Casadellà

Festa Major de Sant Andreu de Palomar

La Festa Major de Sant Andreu de Palomar se celebra entre final de novembre i principi de desembre al barri de Sant Andreu de Palomar, al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Festa Major de Sant Andreu de Palomar

Fills de la Sagrada Família

Els Fills de la Sagrada Família de Jesús, Maria i Josep (en llatí Filii Sacrae Familiae Iesu, Mariae et Iosephi i en castellà Hijos de la Sagrada Familia Jesús, María y José) formen un institut religiós masculí de dret pontific, concretament una congregació de clergues, fundada per Josep Manyanet el 1864; posposen al seu nom les sigles S.F.

Veure Sant Andreu de Palomar і Fills de la Sagrada Família

Font de Canaletes

La font de Canaletes és un dels llocs més significatius de Barcelona, situada al Raval de Ponent, a la part alta de la Rambla.

Veure Sant Andreu de Palomar і Font de Canaletes

Font Nova de Canyelles

La Font Nova de Canyelles és una font d'aigua de mina situada al torrent de Canyelles de la serra de Collserola, a tocar de la carretera Alta de les Roquetes, al barri de Torre Baró de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Font Nova de Canyelles

Fonts de Barcelona

Font màgica de Montjuïc Les fonts de Barcelona constitueixen un conjunt de diversos tipus de dispensadors d'aigua per al consum públic, ja sigui fonts pròpiament dites, estanys, brolladors, cascades o diverses tipologies de segell arquitectònic o enginyer.

Veure Sant Andreu de Palomar і Fonts de Barcelona

Francesc Baliarda i Ribó

Francesc Baliarda i Ribó, més conegut com el noi Baliarda (Sant Andreu de Palomar, 1813 - Sant Andreu de Palomar, 1850) va ser un revolucionari progressista català compromès amb la gent més humil i que va lluitar per aconseguir una Catalunya millor.

Veure Sant Andreu de Palomar і Francesc Baliarda i Ribó

Francesc de Paula Ponsà i Cantí

Francesc de Paula Ponsà i Cantí (Sant Andreu de Palomar, 1849 - Puigcerdà, 1901) fou un fabricant comerciant i banquer català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Francesc de Paula Ponsà i Cantí

Francesc de Paula Xercavins i Rius

Francesc de Paula Xercavins i Rius (Sabadell, 18 de març de 1855 - Barcelona, 14 d'abril de 1937) fou un metge psiquiatre i polític català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Francesc de Paula Xercavins i Rius

Francesc Joan de Vergós i de Sorribes

Francesc Joan de Vergós i de Sorribes va ser un polític català nascut a Barcelona l'any 1570.

Veure Sant Andreu de Palomar і Francesc Joan de Vergós i de Sorribes

Francesc Porret i Gay

Francesc Porret i Gay (Sant Andreu de Palomar, 1929) és un dirigent veïnal català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Francesc Porret i Gay

Francesca Vergés i Escofet

Francesca Vergés i Escofet (Figueres, 17 de Juliol de 1898 - Barcelona, 11 de maig de 1976) Vergés Fou una activista republicana i catalanista.

Veure Sant Andreu de Palomar і Francesca Vergés i Escofet

Franchu

pseudonim de Francesc Llopis Surrallés és un dibuixant, guionista i humorista gràfic català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Franchu

Francisco Martín Frías

Francisco Martín Frías (Coca, província de Segòvia, 1941) és un empresari i, fins que va presentar la seva dimissió en maig de 2012, conseller delegat i soci minoritari de l'empresa de transports MRW.

Veure Sant Andreu de Palomar і Francisco Martín Frías

Frederic Escofet i Alsina

Frederic Escofet i Alsina (Barcelona, 15 de juliol del 1898 - 27 de març del 1987) fou un militar català al servei de la Generalitat de Catalunya abans i durant la Guerra civil espanyola.

Veure Sant Andreu de Palomar і Frederic Escofet i Alsina

Frederic Viñals i Iscla

Frederic Viñals i Iscla (Poblenou, Barcelona, 6 de gener del 1913 - Barcelona, 22 de gener del 2012) fou un pintor autodidacte, tot i que anà a classes de Llotja i a altres estudis.

Veure Sant Andreu de Palomar і Frederic Viñals i Iscla

Frederic Xifré i Masferrer

Frederic Xifré i Masferrer (Sant Andreu de Palomar, 13 de gener de 1884 - Barcelona, 15 de febrer de 1940) fou un industrial i polític republicà català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Frederic Xifré i Masferrer

Frederica Montseny i Mañé

va ser una líder anarquista, política i escriptora catalana.

Veure Sant Andreu de Palomar і Frederica Montseny i Mañé

Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar

Les Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar són l’obra més coneguda de l’escriptor, poeta i sacerdot Joan Clapés i Corbera.

Veure Sant Andreu de Palomar і Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar

Futbol Club Barcelona Atlètic

El Futbol Club Barcelona Atlètic (anteriorment Futbol Club Barcelona B) és el club de futbol filial del Futbol Club Barcelona de la ciutat de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Futbol Club Barcelona Atlètic

Gegants Coloms de Sant Andreu de Palomar

Gegants Coloms de Sant Andreu de Palomar són dos gegants, en Colom i la Coloma, vinculats al barri de Sant Andreu de Palomar i trenquen físicament, la imatge del gegant tradicional.

Veure Sant Andreu de Palomar і Gegants Coloms de Sant Andreu de Palomar

Gegants de Sant Andreu

Gegants de Sant Andreu són una parella de gegants que representen un pagès i una pubilla de l'antic poble de Sant Andreu; ella es diu Coloma i ell, Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Gegants de Sant Andreu

Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu

Gegants del districte entrant a la Plaça d'Orfila durant la cercavila de la Festa Major de Sant Andreu La Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu és una associació fundada el 1982 a Sant Andreu de Palomar (Barcelona), amb l'objectiu de participar i fer participar tothom en la festa major i altres esdeveniments culturals que s'organitzen tant a Sant Andreu com en altres indrets.

Veure Sant Andreu de Palomar і Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu

Germanes Hospitalàries de la Santa Creu

Les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu són una congregació religiosa, fundada per a atendre les necessitats dels internats a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Germanes Hospitalàries de la Santa Creu

Ginestà

Ginestà és un grup de música format pels germans Júlia Serrasolsas i Pau Serrasolsas, del barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Ginestà

Glòria Calafell Martínez

Glòria Calafell Martínez (21 d'abril de 1947, Barcelona) és una poeta i filologa catalana.

Veure Sant Andreu de Palomar і Glòria Calafell Martínez

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Veure Sant Andreu de Palomar і Guerra Civil catalana

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure Sant Andreu de Palomar і Guerra Civil espanyola

Guerra Civil espanyola a Catalunya

Destrucció a Granollers després d'una incursió aèria de l'aviació alemanya La Guerra Civil espanyola a Catalunya s'esdevingué, com a la resta de l'Estat espanyol, amb l'alçament de l'exèrcit colonial del Marroc (juntament amb altres guarnicions a la península), el 18 de juliol de 1936 en contra de la República legal i institucionalment establerta.

Veure Sant Andreu de Palomar і Guerra Civil espanyola a Catalunya

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Veure Sant Andreu de Palomar і Guerra dels Segadors

Hispano-Suiza

Hispano Suiza, escrit sovint Hispano-Suiza, és una empresa d'automoció i enginyeria catalana que destacà en la producció d'automòbils de luxe i competició, així com motors d'aviació, durant el període anterior a la Segona Guerra Mundial.

Veure Sant Andreu de Palomar і Hispano-Suiza

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Veure Sant Andreu de Palomar і Història de Barcelona

Història de la indústria cotonera a Catalunya

Sala de teixit de la Colònia Sedó d'Esparreguera cap a 1900 (MNACTEC, col·lecció Manufactures Sedó) modernisme Turbina d'aigua tipus Francis posada en servei en 1899 a la fàbrica tèxtil de la Colònia Sedó La indústria del cotó va ser la primera i principal indústria de la industrialització catalana, la qual va portar a Catalunya a esdevenir la principal regió industrial d'Espanya cap a mitjans del.

Veure Sant Andreu de Palomar і Història de la indústria cotonera a Catalunya

Història del ferrocarril a Catalunya

La història del ferrocarril a Catalunya cobreix el desenvolupament del transport en tren a Catalunya.

Veure Sant Andreu de Palomar і Història del ferrocarril a Catalunya

Història del futbol a Catalunya

El futbol és un dels esports més populars a Catalunya, sobretot com a espectacle.

Veure Sant Andreu de Palomar і Història del futbol a Catalunya

Història del teatre català

Una presentació de teatre català a Islàndia La història de teatre català és la història del conjunt de produccions teatrals en llengua catalana.

Veure Sant Andreu de Palomar і Història del teatre català

Història econòmica de Catalunya

La història econòmica de Catalunya és la història de l'organització econòmica de Catalunya des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vincles ideològics, polítics i socials amb l'economia de cada època.

Veure Sant Andreu de Palomar і Història econòmica de Catalunya

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Hodonímia de Barcelona

Horta-Guinardó

Horta-Guinardó és un districte de la ciutat de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Horta-Guinardó

Ignasi Iglésias i Pujadas

Monument a '''Ignasi Iglésias''', a la Plaça de les Palmeres, prop d'on nasqué Ignasi Iglésias i Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 19 d'agost de 1871 – Barcelona, 9 d'octubre de 1928) fou un dramaturg i poeta vinculat al moviment modernista.

Veure Sant Andreu de Palomar і Ignasi Iglésias i Pujadas

Ignasi Senabre

Ignasi Senabre Bagur (Barcelona, Catalunya, 28 de novembre de 1989), esportivament conegut com Ignasi Senabre, és un entrenador de futbol català que actualment dirigeix al CE Europa de la Segona Federació.

Veure Sant Andreu de Palomar і Ignasi Senabre

Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell

LInstitut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell és una congregació religiosa de monges dedicades a l'ensenyament, fundat en 1859 per la venerable Anna Maria Janer.

Veure Sant Andreu de Palomar і Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell

Institut Mental de la Santa Creu

L'Institut Mental de la Santa Creu és un antic hospital psiquiàtric de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Veure Sant Andreu de Palomar і Institut Mental de la Santa Creu

Jamància

La Jamància o Camància fou una revolta progressista de caràcter federalista i democràtic que tingué lloc a Barcelona entre setembre i el novembre de 1843, contra el govern de Joaquín María López, que havia incomplert els acords amb la Junta Central per al derrocament del govern d'Espartero, produïda unes setmanes abans i la violació de diverses disposicions en la constitució de 1837.

Veure Sant Andreu de Palomar і Jamància

Janet Sanz Cid

és una política de la Franja de Ponent, regidora de l'Ajuntament de Barcelona des de 2011.

Veure Sant Andreu de Palomar і Janet Sanz Cid

Jaume Agustí i Milà

Jaume Agustí i Milà (Sant Andreu de Palomar 1817 ? - 1905) fou doctor en teologia i jurisprudència i batxiller en Filosofia i Lletres, assolint el càrrec de degà de la catedral de San Juan (Puerto Rico), d'on fou desterrat acusat de carlí, i en 1876 li fou aixecat el desterrament, i es jubilà en 1886.

Veure Sant Andreu de Palomar і Jaume Agustí i Milà

Jaume Brossa i Roger

Jaume Brossa i Roger (Sant Andreu de Palomar, 1868, 1869 o 1875 - Barcelona, 1919) fou un dramaturg i articulista català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Jaume Brossa i Roger

Jaume Morera Millaret

Jaume Morera Millaret (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1896 - 1974),besnet de l'heroi Josep Millaret Casals de la batalla del Bruc del 6 de juny del 1808 per part de mare, obrer fresador destacat d'Hispano Suïssa, militant fundador d'Unió Democràtica de Catalunya, vicepresident d'Acció Católica del districte IX després del 1940, després de la Guerra Civil espanyola, va ser president dels Hombres Grupo Parroquias de Acción Católica de San Andres de Palomar amb seu al Casal Catòlic de Sant Andreu al carrer Pons i Gallarza, vicepresident de la casa d'Asil Casal Salí de Sant Andreu, organitzador dels exercicis espirituals a Sant Andreu juntament amb el jesuïta Pare Francesc de Paula Vallet i Arnau com a Cooperador Parroquial de Crist Rei, col·laborador i organitzador del Congrés Eucarístic Internacional a Barcelona el 1952.

Veure Sant Andreu de Palomar і Jaume Morera Millaret

Jaume Queraltó i Ros

Jaume Queraltó i Ros (Sant Andreu de Palomar, Barcelonès 1868 - Barcelona 1932) fou un metge català i conegut republicà.

Veure Sant Andreu de Palomar і Jaume Queraltó i Ros

Jaume Utrillo Morlius

Jaume Utrillo Morlius (Reus, 17 de novembre de 1887 - 11 d'octubre de 1976) va ser un farmacèutic i periodista català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Jaume Utrillo Morlius

Júlia Serrasolsas

Júlia Serrasolsas (Barcelona, 1998) és una cantant i compositora catalana.

Veure Sant Andreu de Palomar і Júlia Serrasolsas

Joan Clapés i Corbera

Joan Clapés i Corbera (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 18 de gener de 1872 - Barcelona, 7 de juliol de 1939) va ser sacerdot i escriptor.

Veure Sant Andreu de Palomar і Joan Clapés i Corbera

Joan Coca

Joan Coca (? - Barcelona, 11 de juny de 1927) fou un jugador de futbol català de les dècades de 1910 i 1920.

Veure Sant Andreu de Palomar і Joan Coca

Joan Constans i Aubert

Joan Constans i Aubert (Olot, 1940) és un artista gràfic i escriptor.

Veure Sant Andreu de Palomar і Joan Constans i Aubert

Joan de Palau i Buxó

Joan de Palau i Buxó (Flaçà, 20 de juliol de 1919 - Banyoles, 7 de maig de 1991) va ser un pintor català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Joan de Palau i Buxó

Joan Escolà

Joan Escolà (Anglesola, 26 de desembre de 1927 - Barcelona, 21 de juliol de 1963) va ser un ciclista català que va córrer professionalment entre 1952 i 1963.

Veure Sant Andreu de Palomar і Joan Escolà

Joan Gaig i Andreu

Joan Gaig i Andreu (Sant Andreu del Palomar, Barcelona, 24 de juny de 1894 – Santa Coloma de Farners, 14 de novembre de 1990) fou un compositor i professor de música català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Joan Gaig i Andreu

Joan Gual i Torras

Joan Gual i Torras (Sant Andreu de Palomar, 29 d'agost de 1918 - Barcelona, 7 d'abril de 1975) va ésser un baríton molt famós, conegut a Amèrica com El canó català per la seva potent veu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Joan Gual i Torras

Joan Mora Soler

''Barcelona olímpica'' de Joan Mora a la Casa de la Ciutat de Barcelona. Joan Mora Soler (Barcelona, 1944 - 17 d'octubre de 2017) va ser un escultor català, fill d'un tallista de marbre.

Veure Sant Andreu de Palomar і Joan Mora Soler

Joan Pich i Santasusana

Joan Pich Santasusana (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 23 d'octubre de 1911 - Badalona, Barcelonès, 9 de juliol de 1999) fou un músic català, germà d'Antònia Pich Santasusana.

Veure Sant Andreu de Palomar і Joan Pich i Santasusana

Joan Termes i Roig

Joan Termes i Roig (Sant Andreu de Palomar, Barcelona 1941) és un dirigent veïnal català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Joan Termes i Roig

Joan Torras i Guardiola

Joan Torras i Guardiola (Sant Andreu de Palomar, 1827 - Barcelona, 19 de gener de 1910) fou mestre d'obres, arquitecte i mestre d'arquitectes com Elies Rogent, Antoni Gaudí i August Font.

Veure Sant Andreu de Palomar і Joan Torras i Guardiola

Joan Torras i Puig

Joan Torras i Puig (Barcelona, 25 de juny de 1885 – Barcelona, 15 de gener de 1977) fou un arquitecte i empresari català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Joan Torras i Puig

Joaquim Cassadó i Valls

Joaquim Cassadó i Valls (Mataró, 30 de setembre de 1867 – Barcelona, 25 de maig de 1926) fou un compositor.

Veure Sant Andreu de Palomar і Joaquim Cassadó i Valls

Joaquim de Càrcer i d'Amat

Joaquim de Càrcer i d'Amat (Figueres, 6 de gener de 1835 - ?, 11 de setembre de 1923) fou el sisè marquès de Castellbell i setè de Castellmeià, desè baró de Granera i senyor de Castellcir, nebot de Gaietà Maria d'Amat i d'Amat 5è marqués de Castellbell, mort el 1868 sense hereu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Joaquim de Càrcer i d'Amat

Joaquim Malats i Miarons

Joaquim Malats i Miarons (Sant Andreu de Palomar, 5 de març de 1872 - Barcelona, 22 d'octubre de 1912) fou un pianista i compositor, un dels intèrprets espanyols de finals del que va gaudir de major prestigi al llarg de tota la seva vida i trajectòria artística, i un dels pianistes més rellevants de la història musical catalana de principis de, que contribuí decididament a la difusió de la música catalana arreu del món.

Veure Sant Andreu de Palomar і Joaquim Malats i Miarons

Joaquim Veà i Baró

Joaquim Veà i Baró (barri de Sant Andreu del Palomar, Barcelona, 11 d'octubre de 1958 - Barcelona, 23 de febrer de 2016), va ser un científic primatòleg català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Joaquim Veà i Baró

Joaquim Vinyas i Miquel

Joaquim Vinyas i Miquel (també se'l pot trobar per Joaquim Viñas o Joaquim Vinyes) (Sant Andreu de Palomar, ca 1871 - Barcelona, 18 d'agost de 1946) va ser un primer actor de teatre català de finals a primera meitat del, de llarga trajectòria professional.

Veure Sant Andreu de Palomar і Joaquim Vinyas i Miquel

Jordi Martínez de Foix i Llorenç

Jordi Martínez de Foix i Llorenç (Barcelona, 23 d'abril de 1957 - Barcelona, 14 d'octubre de 1978) fou un militant independentista i socialista català, membre de les joventuts del Partit Comunista d'Espanya (internacional), mort en manipular un explosiu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Jordi Martínez de Foix i Llorenç

Jordi Morera i Cortines

Jordi Morera i Cortines (Barcelona, 1947) és un enginyer, professor i polític català, que exerceix d'alcalde de Tagamanent des del 2007.

Veure Sant Andreu de Palomar і Jordi Morera i Cortines

Jordi Rabassa i Massons

Jordi Rabassa i Massons (Barcelona, 1974) és un historiador i activista polític català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Jordi Rabassa i Massons

José García Santonja

José García Santonja (Barcelona, 12 de febrer de 1922 - Barcelona, 24 de febrer de 2017) fou un futbolista català de la dècada de 1940.

Veure Sant Andreu de Palomar і José García Santonja

Josep Alcoverro i Carós

Josep Alcoverro i Carós, de vegades Joseph Alcoberro, (Monistrol de Montserrat, 1880 - 8 d'agost de 1908), doctor en filosofia i lletres, fou autor d'un mètode d'ortografia, poemaris, i obres de teatre, que foren estrenades al Cercle Catòlic de Sant Josep de Sant Andreu de Palomar.

Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Alcoverro i Carós

Josep Badia i Capell

Tomba dels germans Miquel i Josep Badia al Cementiri de Montjuïc Josep Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 1903 - Barcelona, 28 d'abril del 1936) fou un polític català, germà de Miquel Badia i Capell.

Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Badia i Capell

Josep Bordons

Josep Bordons (Solsona, 1530 ? – 24 de gener del 1603) va ser un orguener català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Bordons

Josep Cararach i Mauri

Josep Cararach i Mauri (Sant Andreu del Palomar, 10 de febrer de 1877 – Barcelona, febrer de 1969) fou un metge i polític català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Cararach i Mauri

Josep de Creeft i Champane

Josep de Creeft i Champane, més conegut com a José de Creeft o José Mariano de Creeft (Guadalajara (Castella - la Manxa), 27 de novembre de 1884 - Nova York, 11 de setembre de 1982) va ser un escultor espanyol, fill de pares catalans, que es va formar a Barcelona, a Madrid i a París i que el 1936 es va establir definitivament als Estats Units, d'on va obtenir-ne la nacionalitat (1940) i on va desenvolupar la major part de la seva carrera.

Veure Sant Andreu de Palomar і Josep de Creeft i Champane

Josep Dencàs i Puigdollers

va ser un polític independentista català promotor dels Escamots d'Estat Català, Conseller de Sanitat i de Governació de la Generalitat de Catalunya entre 1932 i 1934.

Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Dencàs i Puigdollers

Josep Lluís Pons i Gallarza

Josep Lluís Pons i Gallarza (Sant Andreu de Palomar, ara Barcelona, 24 d'agost de 1823 - Sóller, Mallorca, 22 d'agost de 1894) fou un poeta català i un dels impulsors dels Jocs Florals.

Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Lluís Pons i Gallarza

Josep Manyanet i Vives

Josep Manyanet i Vives (Tremp, Pallars Jussà, 7 de gener del 1833 - Sant Andreu de Palomar, Barcelona, Barcelonès, 17 de desembre del 1901) fou un prevere, fundador dels Fills de la Sagrada Família i les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, i apòstol de la devoció a la Sagrada Família.

Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Manyanet i Vives

Josep Maria Batista i Roca

Josep Maria Batista i Roca (Barcelona, 26 de juny de 1895 - Barcelona, 27 d'agost de 1978) fou un historiador, etnòleg i polític català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Maria Batista i Roca

Josep Maria Coll i Bacardí

va ser un arquitecte modernista català amb implantació professional a Terrassa d'on va ser arquitecte municipal des de novembre de 1911.

Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Maria Coll i Bacardí

Josep Maria Comella i Fàbrega

Josep Maria Comella i Fàbrega (Barcelona, 1865 - 1938) fou compositor, organista i director d'orquestra català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Maria Comella i Fàbrega

Josep Maria Roca i Heras

Josep Maria Roca i Heras (Barcelona, 23 de març de 1862 - Barcelona, 1 de maig de 1930) fou un metge i escriptor català, oncle de l'historiador, etnòleg i polític Josep Maria Batista i Roca.

Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Maria Roca i Heras

Josep Maria Torrens i Ventura

Josep Maria Torrens i Ventura (Esparreguera, 27 de març del 1899 - Barcelona, 11 d'octubre del 1986) fou un compositor català, que tingué anomenada pels seus espectacles de revista, que es representaren en el Paral·lel de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Maria Torrens i Ventura

Josep Miquel i Baró

Josep Miquel i Baró (Lleida, 1865 -Barcelona, 1909) fou un polític i revolucionari català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Miquel i Baró

Josep Moratalla i Martínez

Josep Moratalla i Martínez (Motilla del Palancar, la Manchuela, Conca, 2 de juliol de 1918 - Barcelona, 3 de novembre del 2017) fou un polític, destacat líder del moviment veïnal de la ciutat de Barcelona, maçó i autodidacta.

Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Moratalla i Martínez

Josep Muñoz i Puerta

Josep Muñoz i Puerta (Sant Andreu de Palomar, 1922 - Barcelona, 23 de desembre de 2017) era un activista social i dirigent veïnal.

Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Muñoz i Puerta

Josep Planas i Artés

Josep Planas i Artés (Barcelona, 14 d'abril de 1901 - Barcelona, 9 d'abril de 1977) fou un futbolista català dels anys 1920 i posteriorment entrenador.

Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Planas i Artés

Josep Reventós i Amiguet

Josep Reventós i Amiguet (Barcelona, 19 de juny de 1851 - Barcelona, 6 de gener de 1933) va ésser un metge instal·lat a Sant Andreu de Palomar que s'adherí al Primer Congrés Catalanista (1880) i, com afiliat a la Unió Catalanista, fou nomenat delegat a les Assemblees de Manresa (1892) i Barcelona (1904).

Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Reventós i Amiguet

Josep Tramunt i Bussom

Josep Tramunt i Bussom (Barcelona, 4 de febrer de 1906 – Sabadell, 28 de març de 1996) va ser un militant independentista de Nosaltres Sols i Estat Català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Tramunt i Bussom

Josep Verdaguer i Coma

Josep Verdaguer i Coma (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 11 de maig de 1923 - 13 de març de 2008) fou un pintor català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Josep Verdaguer i Coma

Juan María Medina Ayllón

va ser un escultor andalús que es va instal·lar a Catalunya.

Veure Sant Andreu de Palomar і Juan María Medina Ayllón

Juan Molins Parera

Juan Molins Parera (Sant Andreu del Palomar, segle XIX- Pallejà, agost de 1933) fou un empresari i polític català, fundador de la nissaga dels Molins, vinculats a Cementos Molins.

Veure Sant Andreu de Palomar і Juan Molins Parera

Julià Vilaseca i Esteve

Julià Vilaseca i Esteve (ca.1850 - Barcelona, 27 de desembre de 1929) fou intèrpret d'harmònium, compositor i mestre a Montserrat.

Veure Sant Andreu de Palomar і Julià Vilaseca i Esteve

La Font d'en Fargues

La Font d'en Fargues és un barri del districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і La Font d'en Fargues

La Lira Sant Andreu

La Societat Coral la Lira és una entitat fundada l'any 1870 a Sant Andreu de Palomar.

Veure Sant Andreu de Palomar і La Lira Sant Andreu

La Maquinista Terrestre i Marítima

Barceloneta La Maquinista Terrestre i Marítima foau una catalana fundada el 14 de setembre de 1855 a partir de la fusió dels tallers metal·lúrgics de Valentí Esparó i Giralt (Valentín Esparó y Consocios, procedent de la liquidació de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia el 1839) i la societat «La Barcelonesa» (posteriorment Tous, Ascacíbar i Cia), fundada el 1848 per Nicolau Tous i Soler, Nicolau Tous i Mirapeix i Celedonio Ascacíbar, ubicada a l'antic Convent de Sant Agustí Nou.

Veure Sant Andreu de Palomar і La Maquinista Terrestre i Marítima

La Prosperitat

La Prosperitat és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і La Prosperitat

La ràdio a Catalunya

La primera estació de radio de Catalunya va ser en 1924 EAJ-1 Radi Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і La ràdio a Catalunya

La Sagrera

La Sagrera és un dels barris que conformen el districte de Sant Andreu, a Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і La Sagrera

La Verneda i la Pau

La Verneda i la Pau és un dels barris que conformen el districte barceloní de Sant Martí.

Veure Sant Andreu de Palomar і La Verneda i la Pau

Línia 1 del metro de Barcelona

Línia 1 La línia 1 o línia vermella del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a la ciutat de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.

Veure Sant Andreu de Palomar і Línia 1 del metro de Barcelona

Línia 2 del metro de Barcelona

Línia 2 La línia 2 o línia lila del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a les ciutats de Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Badalona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Línia 2 del metro de Barcelona

Línia 5 del metro de Barcelona

Línia 5 La línia 5 o línia blava del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a les ciutats de Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Línia 5 del metro de Barcelona

Llar d'infants El Mar

La Llar d'Infants El Mar és una escola bressol situada a Sant Andreu de Palomar, antic poble i avui barri de Barcelona, que acull infants d'1 a 3 anys.

Veure Sant Andreu de Palomar і Llar d'infants El Mar

Llàtzer Escarceller i Sabaté

Llàtzer Escarceller i Sabaté (Ribes de Freser, 30 de setembre del 1914 - Barcelona, 26 d'octubre de 2010) fou un actor de teatre, cinema i televisió català, especialitzat en papers còmics.

Veure Sant Andreu de Palomar і Llàtzer Escarceller i Sabaté

Llista d'antics municipis de Catalunya

Aquesta és la llista dels municipis i comuns que, per absorció, incorporació o agrupació, han desaparegut a Catalunya (sensu lato, vegeu Principat de Catalunya).

Veure Sant Andreu de Palomar і Llista d'antics municipis de Catalunya

Llista d'escriptors en llengua catalana

Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.

Veure Sant Andreu de Palomar і Llista d'escriptors en llengua catalana

Llista de personatges d'El cor de la ciutat

Llista de personatges principals d'El cor de la ciutat.

Veure Sant Andreu de Palomar і Llista de personatges d'El cor de la ciutat

Llista de topònims d'Horta-Guinardó

Llista de topònims (noms propis de lloc) del districte de Horta-Guinardó, a Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Llista de topònims d'Horta-Guinardó

Llista de topònims de l'Eixample de Barcelona

Llista de topònims (noms propis de lloc) del districte de l'Eixample, a Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Llista de topònims de l'Eixample de Barcelona

Llista de topònims de Nou Barris

Llista de topònims (noms propis de lloc) del districte de Nou Barris, a Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Llista de topònims de Nou Barris

Llista de topònims del districte de Sant Andreu

Llista de topònims (noms propis de lloc) del districte de Sant Andreu, a Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Llista de topònims del districte de Sant Andreu

Llista de topònims del districte de Sant Martí

Llista de topònims (noms propis de lloc) del districte de Sant Martí, a Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Llista de topònims del districte de Sant Martí

Lluís Hernández Alcàsser

Lluís Hernández i Alcàsser, també conegut com a «el Capellà Roig», (Barcelona, 13 de novembre de 1936 - Santa Coloma de Gramenet, 20 de juliol de 2015) va ser un sacerdot i polític català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Lluís Hernández Alcàsser

Lucía Martín González

Lucía Martín González (Lugo, 15 de gener de 1979) és una enginyera i política catalana, regidora a l'Ajuntament de Barcelona i diputada al Congrés dels Diputats en la XI legislatura.

Veure Sant Andreu de Palomar і Lucía Martín González

Luis Gutiérrez Maluenda

Luis Gutiérrez Maluenda (Barcelona, 1945) és un escriptor de novel·les de gènere negre.

Veure Sant Andreu de Palomar і Luis Gutiérrez Maluenda

María José Durán Junquera

María José Durán Junquera (Barcelona, 1975) és historiadora i geògrafa, doctorada en geografia física per la Universitat de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і María José Durán Junquera

Maria Artigal i Bosch

Maria Artigal i Bosch (Viladrau, masia de Can Bosch, 25 de gener de 1900 – Barcelona, 27 de gener de 1980) va ser una mestra catalana impulsora de la renovació pedagògica propugnada per la Segona República.

Veure Sant Andreu de Palomar і Maria Artigal i Bosch

Maria Dolors de Càrcer i de Ros

Fou batejada com a "'''Mª de los Dolores''', Ramona, Antonia, Baudilia, Fausta, Dominga, Filomena, Jacoba y Juana" Maria Dolors de Càrcer i de Ros (Barcelona, 19 de desembre de 1867 - Sevilla, 7 de gener de 1939) fou una aristòcrata espanyola, marquesa de Castellbell i Castellmeià, baronessa de Maldà i Maldanell, amb Grandesa d'Espanya.

Veure Sant Andreu de Palomar і Maria Dolors de Càrcer i de Ros

Maria Isabel Roig i Fransitorra

Maria Isabel Roig i Francitorra (Barcelona, 5 de desembre de 1932 - Barcelona, 22 de setembre de 2008) fou una dona catalana, lluitadora antifranquista, activista de Cristians pel Socialisme, militant del PSUC, sindicalista i lider veïnal.

Veure Sant Andreu de Palomar і Maria Isabel Roig i Fransitorra

Marià Brossa i Arnó

Marià Brossa i Arnó va néixer el 1831 al poble de Sant Andreu de Palomar (avui Barcelona) i hi morí el 1881.

Veure Sant Andreu de Palomar і Marià Brossa i Arnó

Martí Checa Artasú

és un geògraf i historiador català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Martí Checa Artasú

Martí Pous i Serra

Martí Pous i Serra (Barcelona, 1910-25 de gener de 1997) fou un historiador català de Sant Andreu de Palomar.

Veure Sant Andreu de Palomar і Martí Pous i Serra

Mateu Balasch i Mateu

Mateu Balasch i Mateu (1872-1936) fou un pintor català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Mateu Balasch i Mateu

Máximo Aylagas Herrera

Máximo Aylagas Herrera (El Burgo de Osma, 15 de desembre de 1916 - Barcelona, 28 de febrer de 1993) fou un futbolista espanyol, format a Catalunya, de la dècada de 1940.

Veure Sant Andreu de Palomar і Máximo Aylagas Herrera

Mercat de Sant Andreu

El Mercat de Sant Andreu és un mercat de barri al bell mig de la Plaça Mercadal, al districte de Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Mercat de Sant Andreu

Miguel Osset y Mateo

va ser un militar aragonès, Capità general de València durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Veure Sant Andreu de Palomar і Miguel Osset y Mateo

Miquel Roura i Pujol

Miquel Roura i Pujol (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, Barcelonès, 1840 - Maó, Menorca, 1909) va ser un bibliotecari català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Miquel Roura i Pujol

Miquel Soldevila i Valls

Miquel Soldevila i Valls (Sant Andreu de Palomar, 1886 - Barcelona, 1956) fou un pintor, dibuixant i esmaltador català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Miquel Soldevila i Valls

Miquel Vilardell i Tarrés

Miquel Vilardell i Tarrés (Borredà, Berguedà, 20 de juliol de 1946) és un metge català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Miquel Vilardell i Tarrés

Modernisme català

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.

Veure Sant Andreu de Palomar і Modernisme català

Montserrat Roca i Baltà

Montserrat Roca i Baltà (Cuba, 1892 - Barcelona, 1982) fou una mestra catalana i la primera dona directora d'una escola al districte de Sant Andreu del Palomar de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Montserrat Roca i Baltà

Museu d'Història de Barcelona

El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.

Veure Sant Andreu de Palomar і Museu d'Història de Barcelona

Mymsa

Mymsa fou una marca catalana de motocicletes i petits vehicles industrials, fabricats per l'empresa Motores y Motos, S.A. a Barcelona entre 1953 i 1963.

Veure Sant Andreu de Palomar і Mymsa

Narcís Basté i Basté

Narcís Basté i Basté (Sant Andreu de Palomar, Barcelonès, avui Barcelona, 16 de desembre de 1866 — Paterna, Horta Oest, València, 15 d'octubre de 1936) fou un eclesiàstic barceloní.

Veure Sant Andreu de Palomar і Narcís Basté i Basté

Núria Gabernet i Díaz

Núria Gabernet i Díaz (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1980) és una biòloga, psicòloga i escriptora catalana.

Veure Sant Andreu de Palomar і Núria Gabernet i Díaz

Núria Gispert i Feliu

Núria Gispert i Feliu (Barcelona, 6 de juny de 1936 - Barcelona, 16 de setembre de 2020) fou una mestra, dirigent del món associatiu, política i activista cristiana catalana.

Veure Sant Andreu de Palomar і Núria Gispert i Feliu

Neolític al Pla de Barcelona

Les diverses intervencions arqueològiques al Pla de Barcelona, i en concret, al districte de Ciutat Vella, han permès conèixer millor les característiques de les primeres comunitats agrícoles - ramaderes que es van instal·lar a la zona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Neolític al Pla de Barcelona

Nou Barris

Nou Barris és un districte de Barcelona a l'extrem nord de la ciutat, entre la serra de Collserola i l'avinguda Meridiana.

Veure Sant Andreu de Palomar і Nou Barris

Obres de Gaudí per a la Congregació de Jesús-Maria

església de Sant Pacià, Barcelona L'arquitecte modernista Antoni Gaudí va realitzar diverses obres per a la Congregació de Jesús-Maria en els inicis de la seva carrera.

Veure Sant Andreu de Palomar і Obres de Gaudí per a la Congregació de Jesús-Maria

Or y Grana

Or y Grana fou un setmanari de curta durada, que es va publicar a Barcelona amb seu al carrer Raurich, 7, 2n del 6 d'octubre de 1906, al 23 de febrer de 1907.

Veure Sant Andreu de Palomar і Or y Grana

Oriol Junqueras i Vies

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, president d'Esquerra Republicana de Catalunya des de 2011.

Veure Sant Andreu de Palomar і Oriol Junqueras i Vies

Palomar

* Palomar o olesana, varietat d'olivera.

Veure Sant Andreu de Palomar і Palomar

Parc d'Antoni Santiburcio

El Parc d'Antoni Santiburcio és un parc situat al barri de Sant Andreu de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Parc d'Antoni Santiburcio

Parc de la Maquinista de Sant Andreu

El parc de la Maquinista de Sant Andreu es troba al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Parc de la Maquinista de Sant Andreu

Parc del Guinardó

El Parc del Guinardó és un dels Parc dels Tres Turons situat a la part alta de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Parc del Guinardó

Parc del Turó de la Peira

El parc del turó de la Peira, situat al turó del mateix nom, s'estén sobre una superfície de 7,71 hectàrees que formaven part d'una antiga pedrera propietat de la marquesa de Castellbell.

Veure Sant Andreu de Palomar і Parc del Turó de la Peira

Parròquia de Sant Pacià

La Parròquia de Sant Pacià és una església de l'historicisme neogòtic de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Sant Andreu de Palomar і Parròquia de Sant Pacià

Pau Serrasolsas i Moreno

Pau Serrasolsas i Moreno (Barcelona, 5 d'agost de 1994) és un cantant i compositor català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Pau Serrasolsas i Moreno

Pelagi de Camps i de Matas

Pelagi de Camps i de Matas (Figueres, 3 de març de 1828 – Salt, 3 d'octubre de 1889) fou un terratinent, empresari i polític català, marquès de Camps de Mata, diputat a Corts durant la restauració borbònica.

Veure Sant Andreu de Palomar і Pelagi de Camps i de Matas

Pepa Batalla i Rubio

Pepa Batalla i Rubio (Barcelona, 1925 - Barcelona, 2013) Fou una dona catalana, lluitadora antifranquista, lider de la Resistència pacífica i militant històrica d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Veure Sant Andreu de Palomar і Pepa Batalla i Rubio

Pere Capellà i Roca

Pere Capellà i Roca (Algaida, Mallorca, 5 d'agost del 1907 - Palma, 1954) fou mestre, poeta i dramaturg, entre altres activitats.

Veure Sant Andreu de Palomar і Pere Capellà i Roca

Pere Falqués i Urpí

Pere Falqués i Urpí (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 - Barcelona, 22 d'agost de 1916) fou un arquitecte modernista català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Pere Falqués i Urpí

Pere Galí i Fraginet

Pere Galí i Fraginet (Barcelona, 8 d'agost de 1852 – 17 de gener de 1927) fou un empresari mariner i polític català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Pere Galí i Fraginet

Pere Heredero i Mayol

Pere Heredero i Mayol (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 20 d'agost del 1936) és un empresari i comerciant català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Pere Heredero i Mayol

Pere I de Santcliment

Pere (I) de Santcliment (Barcelona, - ibid., 1303) va ser un oficial reial català del llinatge dels Santcliment, senyor de Badalona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Pere I de Santcliment

Pere II de Santcliment

Pere (II) de Santcliment (Barcelona, - ca. 1350) va ser un ciutadà honrat barceloní del llinatge dels Santcliment, fill de Pere (I) de Santcliment, tot i que és probable que en la seva biografia s'incloguin diversos Pere de Santcliment coetanis, tots ells descendents de Pere (I).

Veure Sant Andreu de Palomar і Pere II de Santcliment

Pere Pella i Forgas

Pere Pella i Forgas (Begur, Baix Empordà, 28 de setembre de 1858 - 1940) fou un enginyer i escriptor català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Pere Pella i Forgas

Pere Rifé i Ausió

Pere Rifé i Ausió (Barcelona, 2 de gener de 1885 - 14 de març de 1973) va ser un sacerdot català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Pere Rifé i Ausió

Pere Verdaguer i Saurina

Pere Verdaguer Saurina (Manlleu, 24 d'octubre de 1908 - Montcada i Reixac, 15 d'octubre de 1936), fou un sacerdot membre dels Fills de la Sagrada Família.

Veure Sant Andreu de Palomar і Pere Verdaguer i Saurina

Piera, Cortinas i Companyia

Piera, Cortinas i Companyia (1893 - 1900) fou una empresa creada per l'explotació de pedreres i la construcció d'edificis i d'infraestructures.

Veure Sant Andreu de Palomar і Piera, Cortinas i Companyia

Pilar Bertran Vallès

Pilar Bertran Vallès (Barcelona, 24 de juliol de 1905 - Barcelona, 13 de novembre de 1998) fou la primera directora de la Biblioteca Popular de Manresa des de la seva creació el 1928 fins al 1935.

Veure Sant Andreu de Palomar і Pilar Bertran Vallès

Pla Cerdà

El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària.

Veure Sant Andreu de Palomar і Pla Cerdà

Plaça de Maragall (Barcelona)

La plaça de Maragall és una plaça de Barcelona, situada entre els barris del Guinardó (costat oest) i el Congrés i els Indians (costat est).

Veure Sant Andreu de Palomar і Plaça de Maragall (Barcelona)

Pont gòtic de Vilomara

El Pont gòtic de Vilomara és un pont sobre el Llobregat del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Sant Andreu de Palomar і Pont gòtic de Vilomara

Porta (Nou Barris)

Heron City, a l'esquerra, i El Corte Inglés de Can Dragó, a la dreta. Porta és un barri del districte de Nou Barris de la ciutat de Barcelona que limita amb el districte de Sant Andreu per l'avinguda Meridiana.

Veure Sant Andreu de Palomar і Porta (Nou Barris)

Portbou

Portbou és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Veure Sant Andreu de Palomar і Portbou

Protestes de Gràcia de 2016

Les protestes de Gràcia de 2016 són un seguit de manifestacions i aldarulls, provocats a conseqüència del desallotjament del Banc expropiat, llançament, executat per part dels Mossos d'Esquadra, d'una antiga sucursal bancària de CatalunyaCaixa ocupada des del 2011.

Veure Sant Andreu de Palomar і Protestes de Gràcia de 2016

Qui t'estima, Babel?

Qui t'estima, Babel? és una pel·lícula dramàtica espanyola del 1987 dirigida per Ignasi P. Ferré i Serra amb un guió basat en la història La imbècil de Mercè Company i González.

Veure Sant Andreu de Palomar і Qui t'estima, Babel?

Ramón de Colubí y Chánez

Ramón de Colubí y Chánez (Barcelona, 11 d'abril de 1910 – Caracas, 10 de juny de 2007) va ser un militar i advocat, defensor del president Companys en el consell de guerra de 1940.

Veure Sant Andreu de Palomar і Ramón de Colubí y Chánez

Rambla del Carmel

La rambla del Carmel és una rambla de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Rambla del Carmel

Ramon Cortinas Grau

Ramon Cortinas i Grau (Sant Andreu de Palomar, 24 de juliol de 1888 - Barcelona, 26 de setembre de 1960) fou un baríton català que va actuar al Gran Teatre del Liceu i a l'estranger.

Veure Sant Andreu de Palomar і Ramon Cortinas Grau

Ramon Gener

Ramon Gener (o Janer), president de la Generalitat de Catalunya en els períodes 1364-1365, en substitució temporal de Romeu Sescomes i 1379-1380.

Veure Sant Andreu de Palomar і Ramon Gener

Ramon Oliva i Bogunyà

Ramon Oliva i Bogunyà (Sant Andreu de Palomar, 30 d'abril de 1842 - Barcelona, 7 de juny de 1906) va ser un jardiner, tècnic horticultor i empresari industrial català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Ramon Oliva i Bogunyà

Rec Comtal

El Rec Comtal de Barcelona era una estructura hidràulica de primera magnitud que perdurà fins al com un dels principals abastidors d'aigua a la ciutat, que servia per a regar i també en el seu ús de força per a fer funcionar els diversos molins construïts al llarg del seu traçat.

Veure Sant Andreu de Palomar і Rec Comtal

Ricart-España

Ricart-España de 1929 Ricart-España fou una marca catalana d'automòbils, fabricats per l'empresa Industrial Nacional Metalúrgica a Barcelona entre 1928 i 1930.

Veure Sant Andreu de Palomar і Ricart-España

Riera d'Horta

La Riera d'Horta és una de les antigues rieres del Pla de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Riera d'Horta

Rosa Ricart i Ribera

Rosa Ricart i Ribera (Barcelona, 1 de febrer de 1911 - Barcelona, 19 de juliol de 2005) va ser una bibliotecària catalana.

Veure Sant Andreu de Palomar і Rosa Ricart i Ribera

Rugbi Club Sant Andreu

El Rugbi Club Sant Andreu fou un club de rugbi del barri de Sant Andreu de Barcelona, fundat l'any 1921.

Veure Sant Andreu de Palomar і Rugbi Club Sant Andreu

Salvador Mel·lo i Nicola

Salvador Mel·lo i Nicola (Barcelona, 4 de juliol de 1930 - Barcelona, 7 de març de 2001) va ser un ballarí i coreògraf que va formar part de l'esbart dansaire Verdaguer i que ha volgut recuperar les antigues danses i, conservant el seu origen, les ha adaptat a l'escenari.

Veure Sant Andreu de Palomar і Salvador Mel·lo i Nicola

Sant Andreu

* Hagiografies.

Veure Sant Andreu de Palomar і Sant Andreu

Sant Andreu Teatre

El Sant Andreu Teatre, conegut també com a SAT!, és un teatre ubicat al carrer de Neopàtria número 54, al barri de Sant Andreu de Palomar.

Veure Sant Andreu de Palomar і Sant Andreu Teatre

Sant Martí de Provençals

Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Sant Martí de Provençals

Santa Eulàlia de Vilapicina

Santa Eulàlia de Vilapicina és un santuari del, actualment pertanyent al barri del Turó de la Peira, districte de Nou Barris, de la ciutat de Barcelona, a tocar del límit amb el barri de Vilapicina i la Torre Llobeta.

Veure Sant Andreu de Palomar і Santa Eulàlia de Vilapicina

Santcliment

Torre Vella de Badalona. Els Santcliment, o Sant Climent, foren una important família catalana documentada a partir del a Lleida i Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Santcliment

Satànica de Sant Andreu

La Satànica de Sant Andreu és una colla de diables del barri de Sant Andreu de Palomar.

Veure Sant Andreu de Palomar і Satànica de Sant Andreu

Sèrie 211 de FGC

La sèrie 211 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) va estar formada per deu unitats de tren (UT) elèctriques d'ample de via mètric, fabricades per les empreses nacionals MACOSA i La Maquinista Terrestre i Marítima, amb llicències de la francesa Alsthom, que van circular a la línia Llobregat-Anoia.

Veure Sant Andreu de Palomar і Sèrie 211 de FGC

Selecció de futbol de Catalunya

Històricament s'ha conegut com a selecció o seleccions catalanes de futbol les formacions que han competit sota la jurisdicció de la Federació Catalana de Futbol (FCF).

Veure Sant Andreu de Palomar і Selecció de futbol de Catalunya

Sergi Cameron i Tapia

Sergi Cameron Tapia (Barcelona, 29 d'octubre de 1987) és un director, productor, muntador i músic català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Sergi Cameron i Tapia

Sergi Pons i Codina

Sergi Pons i Codina (Barcelona, 1979) és un escriptor català resident a Parets del Vallès.

Veure Sant Andreu de Palomar і Sergi Pons i Codina

Setge de Barcelona de 1462

El setge de Barcelona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Veure Sant Andreu de Palomar і Setge de Barcelona de 1462

Setge de Tarragona de 1462

El setge de Tarragona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.

Veure Sant Andreu de Palomar і Setge de Tarragona de 1462

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Veure Sant Andreu de Palomar і Setmana Tràgica

Societat Cooperativa de les Farmàcies Populars

La Societat Cooperativa de les Farmàcies Populars va ser un projecte d'intercooperació per crear una xarxa de fàrmacies cooperatives impulsat per Joan Salas i Anton, director de la Revista Cooperativa Catalana.

Veure Sant Andreu de Palomar і Societat Cooperativa de les Farmàcies Populars

Suïcidi de Kira López

Kira López López fou una adolescent barcelonina que es suïcidà el 19 de maig de 2021 als quinze anys, víctima d'assetjament escolar a l'escola Pare Manyanet de Sant Andreu de Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Suïcidi de Kira López

Suposo que l'amor és això

Suposo que l'amor és això és el tercer àlbum d'estudi de la formació musical santandreuenca Ginestà.

Veure Sant Andreu de Palomar і Suposo que l'amor és això

Teatre modernista

El teatre modernista són aquelles produccions teatrals que es van realitzar durant el període conegut com a modernisme català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Teatre modernista

Temporada 1937-1938 del FC Barcelona

La temporada 1937-1938 del Futbol Club Barcelona és remarcable pel 16 de març una bomba llençada sobre la ciutat per les tropes franquistes destrueix la seu social del club del primer pis del carrer Consell de Cent 331.

Veure Sant Andreu de Palomar і Temporada 1937-1938 del FC Barcelona

Temporada 1939-1940 del FC Barcelona

Les dades més destacades de la temporada 1939-1940 del Futbol Club Barcelona són les següents.

Veure Sant Andreu de Palomar і Temporada 1939-1940 del FC Barcelona

Temporada 2002-2003 de l'EC Granollers

Amb el títol de campió de la Primera Divisió Catalana sota el braç,Diari de Vilanova.

Veure Sant Andreu de Palomar і Temporada 2002-2003 de l'EC Granollers

Temporada 2003-2004 de l'EC Granollers

La bona gestió esportiva de les dues darreres campanyes culmina, malgrat disposar un cop més del pressupost més baix de la categoria, amb l'Esport Club Granollers penjant-se l'etiqueta d'equip revelació i acabant la lliga entre els quatre primers del Grup V de la Tercera Divisió, accedint així a jugar per primer cop la promoció d'ascens a la categoria de bronze estatal.

Veure Sant Andreu de Palomar і Temporada 2003-2004 de l'EC Granollers

Temporada 2004-2005 de l'EC Granollers

Després de quatre anys a la banqueta de l'entitat vallesana, Ramon Mayo decideix donar per acabat el seu cicle a l'Esport Club Granollers, llegant un equip compacte i ben consolidat a la Tercera Divisió.

Veure Sant Andreu de Palomar і Temporada 2004-2005 de l'EC Granollers

Temporada 2012-2013 de la Unió Esportiva Sant Andreu

Categoria:Unió Esportiva Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Temporada 2012-2013 de la Unió Esportiva Sant Andreu

Temporada 2015-2016 de l'EC Granollers

Un Esport Club Granollers capaç del millor i del pitjor comença la temporada arribant a la final del primer Torneig d'Històrics del Futbol Català que disputava, i l'acaba depenent de tercers, salvant la categoria en el darrer alè gràcies a l'ascens del CF Gavà a Segona B.

Veure Sant Andreu de Palomar і Temporada 2015-2016 de l'EC Granollers

Temporada 2016-2017 de l'EC Granollers

Dades de la 43a temporada a Tercera Divisió de l'Esport Club Granollers.

Veure Sant Andreu de Palomar і Temporada 2016-2017 de l'EC Granollers

Teresa Boronat i Fabra

Teresa Boronat i Fabra, coneguda artísticament com a Teresina Boronat, (Sant Andreu de Palomar, 1904 - Sant Antoni de Calonge, 11 de març de 1983) fou una ballarina, coreògrafa i professora de dansa clàssica.

Veure Sant Andreu de Palomar і Teresa Boronat i Fabra

Tomàs Buxó i Pujadas

Tomàs Buxó i Pujadas (Barcelona, 6 de desembre del 1882Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1882,. - Barcelona, 8 de juny del 1962) fou un pianista i pedagog català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Tomàs Buxó i Pujadas

Torre Bellesguard

La Casa Figueras, més coneguda com a Torre Bellesguard, va ser projectada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909, encara que diversos treballs secundaris es van prolongar fins 1916, finalitzats ja pels ajudants de Gaudí.

Veure Sant Andreu de Palomar і Torre Bellesguard

Torre del Fang

Torre del Fang és un edifici de Barcelona en origen dedicat al conreu, que ha patit moltes transformacions al llarg del temps, i que actualment es compon d'una sèrie de cossos que es clouen en un pati obert a llevant.

Veure Sant Andreu de Palomar і Torre del Fang

Torrent de Canyelles

El torrent de Canyelles és un curs d'aigua al vessant barceloní de la serra de Collserola.

Veure Sant Andreu de Palomar і Torrent de Canyelles

Torrent de la Guineu

El Torrent de la Guineu és un torrent del barri barceloní del Guinardó, al que dona nom: guineu i guinarda, en català antic, tenen la mateixa arrel i el mateix significat.

Veure Sant Andreu de Palomar і Torrent de la Guineu

Trabucaires de Sant Andreu de Palomar

Els Trabucaires de Sant Andreu de Palomar és una colla de trabucaires que forma part de la Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu del barri de Sant Andreu de Barcelona fundada el 1982.

Veure Sant Andreu de Palomar і Trabucaires de Sant Andreu de Palomar

Tramvia de vapor entre Barcelona i Sant Andreu del Palomar

El tramvia de vapor de Barcelona a Sant Andreu del Palomar es va inaugurar a finals de l'any 1877.

Veure Sant Andreu de Palomar і Tramvia de vapor entre Barcelona i Sant Andreu del Palomar

Tres Tombs

Les Festes de Sant Antoni, en alguns indrets conegudes com els Tres Tombs o Tonis se celebren amb motiu de la festivitat de sant Antoni Abat, protector dels animals.

Veure Sant Andreu de Palomar і Tres Tombs

Tres Tombs de Sant Andreu de Palomar

La festa dels Tres Tombs de Sant Andreu de Palomar se celebra el diumenge més acostat a la festivitat de Sant Antoni Abat, que és el 17 de gener, a Sant Andreu de Palomar.

Veure Sant Andreu de Palomar і Tres Tombs de Sant Andreu de Palomar

Tres Tombs Infernals

Els Tres Tombs Infernals és una celebració que es fa a Sant Andreu de Palomar i combina teatre al carrer, correfoc i espectacle pirotècnic.

Veure Sant Andreu de Palomar і Tres Tombs Infernals

Trinitat Vella

Antiga planta depuradora d'aigües de Montcada per abastir Barcelona. Obra de Pere Falqués del 1915, ubicada al barri Centre Penitenciari de Joves de Barcelona, antiga presó ubicada a Trinitat Vella. La Trinitat Vella és un dels barris que conformen el districte de Sant Andreu, a Barcelona.

Veure Sant Andreu de Palomar і Trinitat Vella

Turó de la Peira (muntanya)

El turó de la Peira o de Montadell és un turó de Barcelona, al districte de Nou Barris; entre els antics termes de Sant Andreu de Palomar i Sant Joan d'Horta i entre les antigues rieres d'Horta i de Parellada.

Veure Sant Andreu de Palomar і Turó de la Peira (muntanya)

Unió Catalanista

La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Catalanista

Unió de Joventuts Antifeixistes

Unió de Joventuts Antifeixistes (UJA) Fou un dels primers grups de resistència antifranquista a Catalunya.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió de Joventuts Antifeixistes

Unió Esportiva Sant Andreu

temporada 2009-2010 de la UE Sant Andreu. La Unió Esportiva Sant Andreu és el club de futbol més representatiu del barri de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, i un dels clubs històrics del futbol català, fundat el 1909.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu

Unió Esportiva Sant Andreu 1969-70

Dades de la Temporada 1969-1970 de la UE Sant Andreu, llavors anomenat oficialment Club Deportivo San Andrés.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1969-70

Unió Esportiva Sant Andreu 1970-71

Dades de la Temporada 1970-1971 de la UE Sant Andreu, llavors anomenat oficialment Club Deportivo San Andrés.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1970-71

Unió Esportiva Sant Andreu 1971-72

Dades de la Temporada 1971-1972 de la UE Sant Andreu, llavors anomenat oficialment Club Deportivo San Andrés.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1971-72

Unió Esportiva Sant Andreu 1972-73

Dades de la Temporada 1972-1973 de la UE Sant Andreu, llavors anomenat oficialment Club Deportivo San Andrés.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1972-73

Unió Esportiva Sant Andreu 1973-74

Dades de la Temporada 1973-1974 de la UE Sant Andreu, llavors anomenat oficialment Club Deportivo San Andrés.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1973-74

Unió Esportiva Sant Andreu 1974-75

Dades de la Temporada 1974-1975 de la UE Sant Andreu, llavors anomenat oficialment Club Deportivo San Andrés.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1974-75

Unió Esportiva Sant Andreu 1975-76

Dades de la Temporada 1975-1976 de la UE Sant Andreu, llavors anomenat oficialment Club Deportivo San Andrés.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1975-76

Unió Esportiva Sant Andreu 1976-77

Dades de la Temporada 1976-1977 de la UE Sant Andreu, llavors anomenat oficialment Club Deportivo San Andrés.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1976-77

Unió Esportiva Sant Andreu 1977-78

Dades de la Temporada 1977-1978 de la UE Sant Andreu, llavors anomenat oficialment Club Esportiu Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1977-78

Unió Esportiva Sant Andreu 1978-79

Dades de la Temporada 1978-1979 de la UE Sant Andreu, llavors anomenat oficialment Club Esportiu Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1978-79

Unió Esportiva Sant Andreu 1979-80

Dades de la Temporada 1979-1980 de la UE Sant Andreu, llavors anomenat oficialment Club Esportiu Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1979-80

Unió Esportiva Sant Andreu 1980-81

Dades de la Temporada 1980-1981 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1980-81

Unió Esportiva Sant Andreu 1981-82

Dades de la Temporada 1981-1982 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1981-82

Unió Esportiva Sant Andreu 1982-83

Dades de la temporada 1982-1983 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1982-83

Unió Esportiva Sant Andreu 1983-84

Dades de la Temporada 1983-1984 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1983-84

Unió Esportiva Sant Andreu 1984-85

Dades de la Temporada 1984-1985 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1984-85

Unió Esportiva Sant Andreu 1985-86

Dades de la Temporada 1985-1986 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1985-86

Unió Esportiva Sant Andreu 1986-87

Dades de la Temporada 1986-1987 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1986-87

Unió Esportiva Sant Andreu 1987-88

Dades de la Temporada 1987-1988 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1987-88

Unió Esportiva Sant Andreu 1988-89

Dades de la Temporada 1988-1989 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1988-89

Unió Esportiva Sant Andreu 1989-90

Dades de la Temporada 1989-1990 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1989-90

Unió Esportiva Sant Andreu 1990-91

Dades de la Temporada 1990-1991 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1990-91

Unió Esportiva Sant Andreu 1991-92

Dades de la Temporada 1991-1992 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1991-92

Unió Esportiva Sant Andreu 1992-93

Dades de la Temporada 1992-1993 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1992-93

Unió Esportiva Sant Andreu 1993-94

Dades de la Temporada 1993-1994 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1993-94

Unió Esportiva Sant Andreu 1994-95

Dades de la Temporada 1994-1995 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1994-95

Unió Esportiva Sant Andreu 1995-96

Dades de la Temporada 1995-1996 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1995-96

Unió Esportiva Sant Andreu 1996-97

Dades de la Temporada 1996-1997 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1996-97

Unió Esportiva Sant Andreu 1997-98

Dades de la Temporada 1997-1998 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1997-98

Unió Esportiva Sant Andreu 1998-99

Dades de la Temporada 1998-1999 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1998-99

Unió Esportiva Sant Andreu 1999-00

Dades de la Temporada 1999-2000 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 1999-00

Unió Esportiva Sant Andreu 2000-01

Dades de la Temporada 2000-2001 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 2000-01

Unió Esportiva Sant Andreu 2001-02

Dades de la Temporada 2001-2002 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 2001-02

Unió Esportiva Sant Andreu 2002-03

Dades de la Temporada 2002-2003 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 2002-03

Unió Esportiva Sant Andreu 2003-04

Dades de la Temporada 2003-2004 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 2003-04

Unió Esportiva Sant Andreu 2004-05

Dades de la Temporada 2004-2005 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 2004-05

Unió Esportiva Sant Andreu 2005-06

Dades de la Temporada 2005-2006 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 2005-06

Unió Esportiva Sant Andreu 2006-07

Dades de la temporada 2006-2007 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 2006-07

Unió Esportiva Sant Andreu 2007-08

Dades de la Temporada 2007-2008 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 2007-08

Unió Esportiva Sant Andreu 2008-09

Dades de la Temporada 2008-2009 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 2008-09

Unió Esportiva Sant Andreu 2009-10

Dades de la Temporada 2009-2010 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 2009-10

Unió Esportiva Sant Andreu 2011-12

Dades de la Temporada 2011-2012 de la UE Sant Andreu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Unió Esportiva Sant Andreu 2011-12

Urbanisme de Barcelona

Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.

Veure Sant Andreu de Palomar і Urbanisme de Barcelona

Uriach

Uriach és una companyia farmacèutica familiar catalana, fundada el 1838 per Joan Uriach i Feliu.

Veure Sant Andreu de Palomar і Uriach

Venus de Barcelona

Venus de Barcelona. Davant Venus de Barcelona. Darrere La Venus de Barcelona és una estatueta de bronze de datació incerta que representa la deessa Venus (Afrodita) i que va ser trobada a Barcelona, en un indret de Nou Barris.

Veure Sant Andreu de Palomar і Venus de Barcelona

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Veure Sant Andreu de Palomar і 11 d'abril

1640

;Països Catalans.

Veure Sant Andreu de Palomar і 1640

17 de desembre

El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Sant Andreu de Palomar і 17 de desembre

1871

;Països Catalans.

Veure Sant Andreu de Palomar і 1871

1897

barceloní del Fort Pienc.

Veure Sant Andreu de Palomar і 1897

19 d'agost

El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Sant Andreu de Palomar і 19 d'agost

1901

209x209px;Països Catalans.

Veure Sant Andreu de Palomar і 1901

1911

;Països Catalans.

Veure Sant Andreu de Palomar і 1911

1916

;Països Catalans.

Veure Sant Andreu de Palomar і 1916

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Veure Sant Andreu de Palomar і 1918

20 d'abril

El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.

Veure Sant Andreu de Palomar і 20 d'abril

22 de maig

El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Sant Andreu de Palomar і 22 de maig

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Sant Andreu de Palomar і 22 de setembre

23 d'octubre

El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.

Veure Sant Andreu de Palomar і 23 d'octubre

24 d'agost

El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Veure Sant Andreu de Palomar і 24 d'agost

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Sant Andreu de Palomar і 3 de desembre

5 de 7 amb l'agulla

El 5 de 7 amb l'agulla, també anomenat 5 de 7 amb el pilar al mig, és un castell de 7 pisos d'alçada, 5 persones per pis i que en descarregar-se deixa al descobert un pilar de 5 dins de l'estructura del 3.

Veure Sant Andreu de Palomar і 5 de 7 amb l'agulla

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Sant Andreu de Palomar і 5 de març

7 de 7 amb l'agulla

El 7 de 7 amb l'agulla o 7 de 7 amb el pilar és un castell format per set pisos d'alçada i set persones per pis amb un pilar de 5 dins.

Veure Sant Andreu de Palomar і 7 de 7 amb l'agulla

També conegut com Barri de Sant Andreu de Barcelona, Barri de Sant Andreu de Palomar, Sant Andreu de Palomar (Barcelona), Sant Andreu del Palomar.

, Can Vidal (Sant Andreu), Candidatura d'Unitat Popular, Canonge Rodó, Canvis en la toponímia municipal de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola, Carles Castellanos i Llorenç, Carretera de Cornellà a Fogars de Tordera, Casa, Casa Asil de Sant Andreu, Casa Bloc, Casa Vicens, Casal Catòlic de Sant Andreu de Palomar, Caserna del Bruc, Cèsar Saborit Carralero, Cementiri de Sant Andreu, Centre Cultural Els Catalanistes, Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, Club Natació Sant Andreu, Cofersa, Col·legi de Jesús-Maria, Colla Castellera Jove de Barcelona, Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, Concili Vaticà II, Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista, Corpus de Sang, Cronologia de Terra Lliure, Dídac Navarro Fernández, Diables de Sant Andreu, Dionís Trullàs i Pujades, Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, Districte de Sant Andreu, Districte electoral de Barcelona, Districte electoral de Gràcia, Districtes i barris de Barcelona, Domènec Umbert i Vilaseró, Drac, Diables i Gegants de la Sagrera, Edifici de la Companyia Auxiliar de Tramvies, Eduardo Quintela Bóveda, El Carmel, El cor de la ciutat, El Guinardó, Eleccions al Parlament Europeu de 2014, Elisa García Sáez, Els Canyelles de Sardenya (llinatge), Els quinze, Encarnació Colomina i Agustí, Enric Moreu-Rey, Esbart dansaire, Esbart Dolça Catalunya, Esbart Maragall, Esbart Mare Nostrum, Escocès Futbol Club, Escola de la Llotja, Escola Municipal Ignasi Iglesias, Església de Sant Andreu de Palomar, Església de Sant Genís dels Agudells, Església del Col·legi Jesús, Maria i Josep, España (automòbil), Estació d'Onze de Setembre, Eulàlia Bota i Ill, Fabra i Coats, Farinera La Ceres Catalana, Fàbrica La Industrial Cotonera, Federació de les Tres Classes de Vapor, Ferran Puig i Gibert, Ferran Says i Casadellà, Festa Major de Sant Andreu de Palomar, Fills de la Sagrada Família, Font de Canaletes, Font Nova de Canyelles, Fonts de Barcelona, Francesc Baliarda i Ribó, Francesc de Paula Ponsà i Cantí, Francesc de Paula Xercavins i Rius, Francesc Joan de Vergós i de Sorribes, Francesc Porret i Gay, Francesca Vergés i Escofet, Franchu, Francisco Martín Frías, Frederic Escofet i Alsina, Frederic Viñals i Iscla, Frederic Xifré i Masferrer, Frederica Montseny i Mañé, Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar, Futbol Club Barcelona Atlètic, Gegants Coloms de Sant Andreu de Palomar, Gegants de Sant Andreu, Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu, Germanes Hospitalàries de la Santa Creu, Ginestà, Glòria Calafell Martínez, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra Civil espanyola a Catalunya, Guerra dels Segadors, Hispano-Suiza, Història de Barcelona, Història de la indústria cotonera a Catalunya, Història del ferrocarril a Catalunya, Història del futbol a Catalunya, Història del teatre català, Història econòmica de Catalunya, Hodonímia de Barcelona, Horta-Guinardó, Ignasi Iglésias i Pujadas, Ignasi Senabre, Institut de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell, Institut Mental de la Santa Creu, Jamància, Janet Sanz Cid, Jaume Agustí i Milà, Jaume Brossa i Roger, Jaume Morera Millaret, Jaume Queraltó i Ros, Jaume Utrillo Morlius, Júlia Serrasolsas, Joan Clapés i Corbera, Joan Coca, Joan Constans i Aubert, Joan de Palau i Buxó, Joan Escolà, Joan Gaig i Andreu, Joan Gual i Torras, Joan Mora Soler, Joan Pich i Santasusana, Joan Termes i Roig, Joan Torras i Guardiola, Joan Torras i Puig, Joaquim Cassadó i Valls, Joaquim de Càrcer i d'Amat, Joaquim Malats i Miarons, Joaquim Veà i Baró, Joaquim Vinyas i Miquel, Jordi Martínez de Foix i Llorenç, Jordi Morera i Cortines, Jordi Rabassa i Massons, José García Santonja, Josep Alcoverro i Carós, Josep Badia i Capell, Josep Bordons, Josep Cararach i Mauri, Josep de Creeft i Champane, Josep Dencàs i Puigdollers, Josep Lluís Pons i Gallarza, Josep Manyanet i Vives, Josep Maria Batista i Roca, Josep Maria Coll i Bacardí, Josep Maria Comella i Fàbrega, Josep Maria Roca i Heras, Josep Maria Torrens i Ventura, Josep Miquel i Baró, Josep Moratalla i Martínez, Josep Muñoz i Puerta, Josep Planas i Artés, Josep Reventós i Amiguet, Josep Tramunt i Bussom, Josep Verdaguer i Coma, Juan María Medina Ayllón, Juan Molins Parera, Julià Vilaseca i Esteve, La Font d'en Fargues, La Lira Sant Andreu, La Maquinista Terrestre i Marítima, La Prosperitat, La ràdio a Catalunya, La Sagrera, La Verneda i la Pau, Línia 1 del metro de Barcelona, Línia 2 del metro de Barcelona, Línia 5 del metro de Barcelona, Llar d'infants El Mar, Llàtzer Escarceller i Sabaté, Llista d'antics municipis de Catalunya, Llista d'escriptors en llengua catalana, Llista de personatges d'El cor de la ciutat, Llista de topònims d'Horta-Guinardó, Llista de topònims de l'Eixample de Barcelona, Llista de topònims de Nou Barris, Llista de topònims del districte de Sant Andreu, Llista de topònims del districte de Sant Martí, Lluís Hernández Alcàsser, Lucía Martín González, Luis Gutiérrez Maluenda, María José Durán Junquera, Maria Artigal i Bosch, Maria Dolors de Càrcer i de Ros, Maria Isabel Roig i Fransitorra, Marià Brossa i Arnó, Martí Checa Artasú, Martí Pous i Serra, Mateu Balasch i Mateu, Máximo Aylagas Herrera, Mercat de Sant Andreu, Miguel Osset y Mateo, Miquel Roura i Pujol, Miquel Soldevila i Valls, Miquel Vilardell i Tarrés, Modernisme català, Montserrat Roca i Baltà, Museu d'Història de Barcelona, Mymsa, Narcís Basté i Basté, Núria Gabernet i Díaz, Núria Gispert i Feliu, Neolític al Pla de Barcelona, Nou Barris, Obres de Gaudí per a la Congregació de Jesús-Maria, Or y Grana, Oriol Junqueras i Vies, Palomar, Parc d'Antoni Santiburcio, Parc de la Maquinista de Sant Andreu, Parc del Guinardó, Parc del Turó de la Peira, Parròquia de Sant Pacià, Pau Serrasolsas i Moreno, Pelagi de Camps i de Matas, Pepa Batalla i Rubio, Pere Capellà i Roca, Pere Falqués i Urpí, Pere Galí i Fraginet, Pere Heredero i Mayol, Pere I de Santcliment, Pere II de Santcliment, Pere Pella i Forgas, Pere Rifé i Ausió, Pere Verdaguer i Saurina, Piera, Cortinas i Companyia, Pilar Bertran Vallès, Pla Cerdà, Plaça de Maragall (Barcelona), Pont gòtic de Vilomara, Porta (Nou Barris), Portbou, Protestes de Gràcia de 2016, Qui t'estima, Babel?, Ramón de Colubí y Chánez, Rambla del Carmel, Ramon Cortinas Grau, Ramon Gener, Ramon Oliva i Bogunyà, Rec Comtal, Ricart-España, Riera d'Horta, Rosa Ricart i Ribera, Rugbi Club Sant Andreu, Salvador Mel·lo i Nicola, Sant Andreu, Sant Andreu Teatre, Sant Martí de Provençals, Santa Eulàlia de Vilapicina, Santcliment, Satànica de Sant Andreu, Sèrie 211 de FGC, Selecció de futbol de Catalunya, Sergi Cameron i Tapia, Sergi Pons i Codina, Setge de Barcelona de 1462, Setge de Tarragona de 1462, Setmana Tràgica, Societat Cooperativa de les Farmàcies Populars, Suïcidi de Kira López, Suposo que l'amor és això, Teatre modernista, Temporada 1937-1938 del FC Barcelona, Temporada 1939-1940 del FC Barcelona, Temporada 2002-2003 de l'EC Granollers, Temporada 2003-2004 de l'EC Granollers, Temporada 2004-2005 de l'EC Granollers, Temporada 2012-2013 de la Unió Esportiva Sant Andreu, Temporada 2015-2016 de l'EC Granollers, Temporada 2016-2017 de l'EC Granollers, Teresa Boronat i Fabra, Tomàs Buxó i Pujadas, Torre Bellesguard, Torre del Fang, Torrent de Canyelles, Torrent de la Guineu, Trabucaires de Sant Andreu de Palomar, Tramvia de vapor entre Barcelona i Sant Andreu del Palomar, Tres Tombs, Tres Tombs de Sant Andreu de Palomar, Tres Tombs Infernals, Trinitat Vella, Turó de la Peira (muntanya), Unió Catalanista, Unió de Joventuts Antifeixistes, Unió Esportiva Sant Andreu, Unió Esportiva Sant Andreu 1969-70, Unió Esportiva Sant Andreu 1970-71, Unió Esportiva Sant Andreu 1971-72, Unió Esportiva Sant Andreu 1972-73, Unió Esportiva Sant Andreu 1973-74, Unió Esportiva Sant Andreu 1974-75, Unió Esportiva Sant Andreu 1975-76, Unió Esportiva Sant Andreu 1976-77, Unió Esportiva Sant Andreu 1977-78, Unió Esportiva Sant Andreu 1978-79, Unió Esportiva Sant Andreu 1979-80, Unió Esportiva Sant Andreu 1980-81, Unió Esportiva Sant Andreu 1981-82, Unió Esportiva Sant Andreu 1982-83, Unió Esportiva Sant Andreu 1983-84, Unió Esportiva Sant Andreu 1984-85, Unió Esportiva Sant Andreu 1985-86, Unió Esportiva Sant Andreu 1986-87, Unió Esportiva Sant Andreu 1987-88, Unió Esportiva Sant Andreu 1988-89, Unió Esportiva Sant Andreu 1989-90, Unió Esportiva Sant Andreu 1990-91, Unió Esportiva Sant Andreu 1991-92, Unió Esportiva Sant Andreu 1992-93, Unió Esportiva Sant Andreu 1993-94, Unió Esportiva Sant Andreu 1994-95, Unió Esportiva Sant Andreu 1995-96, Unió Esportiva Sant Andreu 1996-97, Unió Esportiva Sant Andreu 1997-98, Unió Esportiva Sant Andreu 1998-99, Unió Esportiva Sant Andreu 1999-00, Unió Esportiva Sant Andreu 2000-01, Unió Esportiva Sant Andreu 2001-02, Unió Esportiva Sant Andreu 2002-03, Unió Esportiva Sant Andreu 2003-04, Unió Esportiva Sant Andreu 2004-05, Unió Esportiva Sant Andreu 2005-06, Unió Esportiva Sant Andreu 2006-07, Unió Esportiva Sant Andreu 2007-08, Unió Esportiva Sant Andreu 2008-09, Unió Esportiva Sant Andreu 2009-10, Unió Esportiva Sant Andreu 2011-12, Urbanisme de Barcelona, Uriach, Venus de Barcelona, 11 d'abril, 1640, 17 de desembre, 1871, 1897, 19 d'agost, 1901, 1911, 1916, 1918, 20 d'abril, 22 de maig, 22 de setembre, 23 d'octubre, 24 d'agost, 3 de desembre, 5 de 7 amb l'agulla, 5 de març, 7 de 7 amb l'agulla.