Taula de continguts
75 les relacions: Abu Bakr ibn Mihran Xah, Anatòlia, Azerbaidjan, Badghis, Bagdad, Barudjird, Batalla d'Ankara, Baykara, Bistam Jagir, Burhan al-Din Abd al-Samad, Caucas, Daylam, Derguzin, Dinastia jalayírida, Gran Khorasan, Gulpayagan, Hamadan, Hasan Jandar, Herat, Husayn Barles, Iraq ajamita, Isfahan, Iskandar, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Jibal, Kaixan, Khidr Khoja, Khurasan (província mongola), Khutba, Khuzestan, Kirman, Lur-i Kučik, Maragha, Mazandaran, Midrab Bahadur, Miran Xah, Mogolistan, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Nihawand, Nimruz, Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh, Província de Fars, Província de Lorestan, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Qom, Rayy, Sad Vaccas, Said Barles, Sari, ... Ampliar l'índex (25 més) »
Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Abu Bakr ibn Mihran Xah
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Anatòlia
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Azerbaidjan
Badghis
Badghis (بادغیس) és una província i abans un districte (de la província d'Herat) del nord-oest de l'Afganistan.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Badghis
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Bagdad
Barudjird
Barudjird o Burudjird és una ciutat del Luristan a l'Iran, a la carretera entre Hamadan i al-Ahwaz, via Khurramabad.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Barudjird
Batalla d'Ankara
La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Batalla d'Ankara
Baykara
Baikara, Baykara o Baïkara (1392/1393-1417/1417 o 1423) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Xaikh (que va morir el 1391, abans que Tamerlà).
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Baykara
Bistam Jagir
Bistam Jagir (també Chakir o Jakir) fou un cap turcman de l'Azerbaidjan, fill del beg Jagir (o Chakir).
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Bistam Jagir
Burhan al-Din Abd al-Samad
Burhan al-Din Abd al-Samad (+ 1432) fou un amir (general) al servei de Tamerlà primer i després d'Iskandar i de Xah Rukh.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Burhan al-Din Abd al-Samad
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Caucas
Daylam
Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Daylam
Derguzin
Derguzin (Der Guzin o Der Gujin) fou una petita població al cantó d'Alem a l'Iraq Ajamita i després capital d'un cantó separat, esmentada des del temps dels seljúcides, a mig cami entre Zanjan i Hamadan.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Derguzin
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Dinastia jalayírida
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Gran Khorasan
Gulpayagan
Gulpayagan, Gulpaigan o Golpāyegān és una ciutat de l'Iran a la província d'Isfahan a uns 145 km al nord-oest d'aquesta ciutat.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Gulpayagan
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Hamadan
Hasan Jandar
Hasan Jandar fou un amir de Xah Rukh i després de Rustem Xah Kutb al-Din des de Sistan va informar el 1405 que els dos xahs de Sistan, Xah Ali de Farah i el seu germà Xah Ghiyath al-Din, planejaven revoltar-se.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Hasan Jandar
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Herat
Husayn Barles
Husayn Barles (+ 1407) fou un amir que va servir a Tamerlà i després Abu Bakr.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Husayn Barles
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Iraq ajamita
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Isfahan
Iskandar
* Iskandar (Uzbekistan), ciutat de l'Uzbekistan.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Iskandar
Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Iskandar ibn Úmar Xaykh
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Jibal
Kaixan
Kaixan és una ciutat del Jibal (Mèdia) a la província d'Isfahan, Iran, amb una població de 272.359 habitants el 2005.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Kaixan
Khidr Khoja
Khidr Khoja, Khizr Khoja o Khidr Khwaja Khan (1368-1399) fou un kan de Mogolistan, el fill mes jove de Tughluq Timur.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Khidr Khoja
Khurasan (província mongola)
Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Khurasan (província mongola)
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Khutba
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Khuzestan
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Kirman
Lur-i Kučik
Els atabegs del Petit Luristan (Lur-i Kučik) foren una dinastia de sobiras amb títol d'atabegs que va governar part del territori de Lurstan entre 1184 i 1597 amb capital a Khurramabad que en el i fins al XIV portava el nom de Diz-i Siyah.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Lur-i Kučik
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Maragha
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Mazandaran
Midrab Bahadur
Midrab Bahadur fou un amir al servei de Xah Rukh, un dels més fidels i importants d'aquest sobirà.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Midrab Bahadur
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Miran Xah
Mogolistan
Àsia Central a començaments de 1450. Els mogols controlaven Mogolistan, Alti Shahr, i Uiguristan. Mogolistan o Mogholistan fou el nom donat a partir del a l'estepa, la plana i les muntanyes de l'Àsia Central al nord de Transoxiana i del Sirdarià, abraçant la regió de Semirečye (en turc Yeti-su.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Mogolistan
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Nihawand
Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Nihawand
Nimruz
Nimruz és un antic nom de la regió de Sistan.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Nimruz
Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh
Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Província de Fars
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Província de Lorestan
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Qara Qoyunlu
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Qara Yússuf
Qom
Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Qom
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Rayy
Sad Vaccas
Sad Vaccas o Sad Wakas (1399-1417/18) fou un príncep timúrida, fill de Muhammad Sultan, net de Jahangir ibn Timur i besnet de Tamerlà.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Sad Vaccas
Said Barles
Said Barles fou un amir que va servir a dos fills d'Umar Xaikh.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Said Barles
Sari
* Sari (Iran), ciutat iraniana.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Sari
Sultan al-Motasim
Sultan al-Motasim ibn Zain al-Abidin fou un príncep muzaffàrida, fill de Zayn al-Abidin Ali i de una princesa jalayírida (filla o germana d'Uways I).
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Sultan al-Motasim
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Sultaniyya
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Tabriz
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Tamerlà
Tarom
Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Tarom
Tavakul Barles
Tavakul Barles (segle XV) fou un amir d'Abu Bakr i de Xah Rukh.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Tavakul Barles
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Timúrides
Timur Khoja
Timur Khoja fou un kan de l'Horda d'Or vers 1362, esmentat només a les cròniques russes a menys que fos la mateixa persona que Kutlughbeg o Kutlugh Timur.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Timur Khoja
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Transoxiana
Umar Xaikh
Umar Xaikh - عمر شیخ میرزا - (1394-1356) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Umar Xaikh
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Xah Rukh (timúrida)
Xaikh Ibrahim
Xaikh Ibrahim (persa ابراهیم) fou el 33è xirvanxah de Shirvan (o Shirwan), que va regnar del 1382 al 1418.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Xaikh Ibrahim
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Xiraz
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Xirvan
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Yazd
Zanjan
Zanjan (en persa i àzeri زنجان) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital del comtat de Zanjan i de la província de Zanjan al nord-oest de l'estat a 298 km de Teheran i 125 km de la mar Càspia.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і Zanjan
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і 1394
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і 1401
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і 1405
1408
; Països catalans.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і 1408
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і 1414
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і 18 de febrer
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і 20 de juliol
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і 29 d'octubre
7 de gener
El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Rustem ibn Úmar Xaykh і 7 de gener
També conegut com Rustam ibn Umar Shaykh, Rustem ibn Umar Shaykh.