Taula de continguts
190 les relacions: Albert I de Prússia, Alemany, August Guillem de Prússia (1722-1758), Àustria, Baden-Württemberg, Batalla de Jena, Batalla de Waterloo, Baviera, Berlín, Bloqueig Continental, Bohèmia, Bolxevisme, Brandenburg, Brandenburg-Prússia, Bremen, Calvinisme, Camí dels espanyols, Cantó de Neuchâtel, Carles X Gustau de Suècia, Catolicisme, Confederació Alemanya del Nord, Confederació de Polònia i Lituània, Confederació Germànica, Congrés de Berlín, Congrés de Viena, Croades Bàltiques, Diluvi (Polònia), Dinamarca, Dinastia dels Habsburg, Dinastia dels Hohenzollern, Dinastia Piast, Ducat de Nassau, Ducat de Pomerània, Ducat de Prússia, Elba (riu), Electorat de Hessen, Electorat de Saxònia, Emancipació, Estat de l'Orde Teutònic, Estat Lliure de Prússia, Europa Occidental, Exèrcit permanent, Expansió cap a l'Est, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, França, Francesc Josep I d'Àustria, Frankfurt del Main, Frederic el Gran, Frederic Guillem de Brandenburg, Frederic Guillem I de Prússia, ... Ampliar l'índex (140 més) »
Albert I de Prússia
Albert I de Prússia o Albert de Hohenzollern (1490-1568) va ser el 37è i darrer Gran Mestre de l'Orde Teutònic i el primer duc de Prússia.
Veure Regne de Prússia і Albert I de Prússia
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Regne de Prússia і Alemany
August Guillem de Prússia (1722-1758)
August Guillem de Prússia August Guillem de Prússia (en alemany August Wilhelm von Preußen) va néixer a Berlín el 9 d'agost de 1722 i a morir a Oranienburg el 12 de juny de 1758.
Veure Regne de Prússia і August Guillem de Prússia (1722-1758)
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Regne de Prússia і Àustria
Baden-Württemberg
Baden-Württemberg (en alemany Baden-Württemberg) és un Estat federal (bundesland) d'Alemanya.
Veure Regne de Prússia і Baden-Württemberg
Batalla de Jena
La Batalla de Jena va tenir lloc el 14 d'octubre de 1806, i va enfrontar l'exèrcit francès sota el comandament de Napoleó contra les tropes prussianes comandades per Frederic Guillem III de Prússia.
Veure Regne de Prússia і Batalla de Jena
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una batalla decisiva que va enfrontar les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes, comandades per Wellington.
Veure Regne de Prússia і Batalla de Waterloo
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Veure Regne de Prússia і Baviera
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Veure Regne de Prússia і Berlín
Bloqueig Continental
Països participants del bloqueig continental El Bloqueig Continental fou la base principal de la política exterior de l'emperador Napoleó I de França en la lluita contra el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Veure Regne de Prússia і Bloqueig Continental
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Veure Regne de Prússia і Bohèmia
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Veure Regne de Prússia і Bolxevisme
Brandenburg
Brandenburg (baix sòrab Bramborska, alt sòrab Braniborska, baix alemany Bramborg/Brannenborg) és un dels 16 estats federats (Bundesland) d'Alemanya.
Veure Regne de Prússia і Brandenburg
Brandenburg-Prússia
Brandenburg-Prússia - Brandenburg-Preußen, Brannenborg-Preußen en baix alemany - és la denominació historiogràfica per a la unió personal constituïda a principis de l'edat moderna dels Hohenzollern de Brandenburg entre 1618 i 1701.
Veure Regne de Prússia і Brandenburg-Prússia
Bremen
La ciutat de Bremen, al nord-oest d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 ländern federats que formen la República Federal d'Alemanya.
Veure Regne de Prússia і Bremen
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Veure Regne de Prússia і Calvinisme
Camí dels espanyols
El "Camí dels espanyols", amb les seves variants principal i secundària, de Barcelona i Nàpols a Brussel·les, via Milà. El camí dels espanyols, també conegut com a Corredor Sard, era una ruta seguida pels terços espanyols els segles i, (de fet fins al 1714), des de la Mediterrània fins als Països Baixos.
Veure Regne de Prússia і Camí dels espanyols
Cantó de Neuchâtel
Neuchâtel és un cantó de Suïssa.
Veure Regne de Prússia і Cantó de Neuchâtel
Carles X Gustau de Suècia
Carles X Gustau de Suècia (en suec Karl X Gustav av Sverige) va néixer al palau de Nyköping (Suècia) el 8 de novembre de 1622 i va morir a Göteborg a 13 de febrer de 1660.
Veure Regne de Prússia і Carles X Gustau de Suècia
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Regne de Prússia і Catolicisme
Confederació Alemanya del Nord
La Confederació Alemanya del Nord (Norddeutscher Bund en alemany) fou l'agrupament transitori de 22 estats en el que avui és el nord d'Alemanya, que s'inicià el 1867, amb la dissolució de la Confederació Germànica, i durà fins a la proclamació de l'Imperi Alemany, el 1871.
Veure Regne de Prússia і Confederació Alemanya del Nord
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Veure Regne de Prússia і Confederació de Polònia i Lituània
Confederació Germànica
La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.
Veure Regne de Prússia і Confederació Germànica
Congrés de Berlín
Congrés de Berlín, representació artística d'Anton von Werner El Congrés de Berlín de 1878 fou una assemblea diplomàtica dels representants de diversos estats europeus sota la presidència d'Otto von Bismarck, Canceller d'Alemanya amb el propòsit de reorganitzar la zona dels Balcans després de la derrota de l'Imperi Otomà a la Guerra russo-turca (1877-1878).
Veure Regne de Prússia і Congrés de Berlín
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Veure Regne de Prússia і Congrés de Viena
Croades Bàltiques
Les Croades Bàltiques o Croades del Nord van ser campanyes de colonització i cristianització realitzades per ordes militars i regnes cristians catòlics a finals de, principalment contra els pobles pagans bàltics, fínics i eslaus occidentals de les costes sud i est del mar Bàltic, i en menor mesura també contra els eslaus cristians ortodoxos (eslaus orientals) i els habitants originals de Prússia coneguts com a antics prussians (o borussians), que també inclouen pobles finoúgrics.
Veure Regne de Prússia і Croades Bàltiques
Diluvi (Polònia)
A la història de Polònia i de Lituània, el Diluvi (en polonès, Potop o Potop szwedzki; en lituà, Švedų tvanas; « Diluvi suec ») fa referència a una sèrie de guerres al mig i al final del que deixa la República de les Dues Nacions, la unió de Polònia i de Lituània, en ruïnes.
Veure Regne de Prússia і Diluvi (Polònia)
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Veure Regne de Prússia і Dinamarca
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Regne de Prússia і Dinastia dels Habsburg
Dinastia dels Hohenzollern
Els Hohenzollern és una de les famílies reials més remarcables d'Europa des de l'edat mitjana.
Veure Regne de Prússia і Dinastia dels Hohenzollern
Dinastia Piast
La dinastia Piast és una descendència de reis i de ducs que van governar Polònia des de la seva aparició en tant que Estat independent fins al 1370.
Veure Regne de Prússia і Dinastia Piast
Ducat de Nassau
El Ducat de Nassau (en alemany: Herzogtum Nassau) va ser un estat independent des de 1806 fins al 1866.
Veure Regne de Prússia і Ducat de Nassau
Ducat de Pomerània
El Ducat de Pomerània és un conjunt de principats feudals que van aparèixer al segle XI i van existir durant uns cinc segles com a possessió patrimonial de la dinastia Greifen, però rarament gestionada per un sol home.
Veure Regne de Prússia і Ducat de Pomerània
Ducat de Prússia
El Ducat de Prússia (en alemany: Herzogtum Preußen, en polonès: Prusy Książęce), creat el 1525 a l'est de Prússia, va tenir com a capital Königsberg.
Veure Regne de Prússia і Ducat de Prússia
Elba (riu)
Infografia dels afluents de l'Elba. L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.
Veure Regne de Prússia і Elba (riu)
Electorat de Hessen
L'Electorat de Hessen fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic des que el landgraviat de Hessen-Kassel fou elevat a l'estatus d'electorat per Napoleó l'any 1803.
Veure Regne de Prússia і Electorat de Hessen
Electorat de Saxònia
LElectorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356.
Veure Regne de Prússia і Electorat de Saxònia
Emancipació
Emancipació és qualsevol dels esforços per a procurar drets econòmics i socials, drets polítics o igualtat, sovint per a un grup específic marginat, o més en general en el debat sobre aquests assumptes.
Veure Regne de Prússia і Emancipació
Estat de l'Orde Teutònic
LEstat de l'Orde Teutònic (Deutschordensland, també Estat monàstic dels Cavallers Teutònics o Ordensstaat, «Estat de l'Orde»), es va formar el 1224 durant les Croades bàltiques, quan els cavallers de l'Orde Teutònic van conquistar als pagans proïssos (Prutenii o prussians).
Veure Regne de Prússia і Estat de l'Orde Teutònic
Estat Lliure de Prússia
L'Estat Lliure de Prússia (en alemany, Freistatt Preußen) va ser un estat alemany que es va formar després de l'abolició del Regne de Prússia a conseqüència de la derrota d'Alemanya a la Primera Guerra Mundial i de la caiguda de totes les famílies reials que governaven els seus respectius territoris abans de la guerra.
Veure Regne de Prússia і Estat Lliure de Prússia
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Veure Regne de Prússia і Europa Occidental
Exèrcit permanent
Exèrcit permanent és el conjunt de tropes regulars que estan sempre sobre les armes i disposades a combatre en cas de necessitat, sense que siguin dissoltes ni desmobilitzades en temps de pau.
Veure Regne de Prússia і Exèrcit permanent
Expansió cap a l'Est
invasió alemanya de Polònia. Els polonesos eren apartats per fer lloc als colons alemanys amb l'objectiu de germanitzar Polònia occidental. Drang nach Osten (dʁaŋ nax ˈʔɔstn̩, "penetrant cap a l'est", "empentant cap a l'est",Ulrich Best, Transgression as a Rule: German-Polish cross-border cooperation, border discourse and EU-enlargement, 2008, p.
Veure Regne de Prússia і Expansió cap a l'Est
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Veure Regne de Prússia і Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Regne de Prússia і França
Francesc Josep I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
Veure Regne de Prússia і Francesc Josep I d'Àustria
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Veure Regne de Prússia і Frankfurt del Main
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Veure Regne de Prússia і Frederic el Gran
Frederic Guillem de Brandenburg
Frederic Guillem de Brandenburg - Friedrich Wilhelm von Brandenburg - (Berlín, 26 de febrer de 1620 - Potsdam, 9 de maig de 1688) fou un noble alemany, príncep elector de Brandenburg i duc de Prússia des de 1640 fins a la seva mort.
Veure Regne de Prússia і Frederic Guillem de Brandenburg
Frederic Guillem I de Prússia
August II de Polònia i Frederic Guillem I de Prússia. Frederic Guillem I de Prússia (Königsberg, actual Kaliningrad, 1688 - Berlín, 1740) fou rei de Prússia des de 1713 i fins a 1740.
Veure Regne de Prússia і Frederic Guillem I de Prússia
Frederic Guillem II de Prússia
, quart rei de Prússia, regnà des del 1786 fins a la seva mort.
Veure Regne de Prússia і Frederic Guillem II de Prússia
Frederic Guillem III de Prússia
Frederic Guillem III de Prússia (Potsdam, 1770 - 1840), rei de Prússia des de l'any 1797 i fins a la seva mort a Potsdam l'any 1840.
Veure Regne de Prússia і Frederic Guillem III de Prússia
Frederic Guillem IV de Prússia
Frederic Guillem IV de Prússia (Berlín, 15 d'octubre de 1795 - Berlín, 2 de gener de 1861) fou rei de Prússia de la dinastia dels Hohenzollern.
Veure Regne de Prússia і Frederic Guillem IV de Prússia
Frederic I de Prússia
Frederic I de Prússia Frederic III de Brandenburg i I de Prússia (Königsberg, 11 de juliol de 1657 - Berlín, 25 de febrer de 1713) fou el primer rei de Prússia, des del 18 de gener de 1701, fins a la seva mort.
Veure Regne de Prússia і Frederic I de Prússia
Frederic III de Prússia
Frederic III de Prússia (Potsdam, 18 d'octubre de 1831 - 15 de juny de 1888) va ser emperador d'Alemanya i rei de Prússia del març al juny de 1888.
Veure Regne de Prússia і Frederic III de Prússia
Gebhard Leberecht von Blücher
Gebhard Leberecht von Blücher (Rostock, 16 de desembre de 1742 - Krobielowice, 12 de setembre de 1819), Príncep de Wahlstatt, fou un militar prussià.
Veure Regne de Prússia і Gebhard Leberecht von Blücher
Gelderland
Gelderland (tradicionalment en català Güeldes) és una província de l'est dels Països Baixos, la capital de la qual és la ciutat d'Arnhem.
Veure Regne de Prússia і Gelderland
Gerhard von Scharnhorst
Gerhard Johann David von Scharnhorst (12 de novembre de 1755 - 28 de juny de 1813) va ser un general al servei de Prússia, cap de l'Estat Major General Prussià, conegut pels seus escrits, les seves reformes de l'Exèrcit de Prússia i el seu lideratge durant les Guerres Napoleòniques.
Veure Regne de Prússia і Gerhard von Scharnhorst
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Regne de Prússia і Gran Bretanya
Gran Ducat de Varsòvia
El Ducat de Varsòvia (en polonès: Księstwo Warszawskie, en francès: Duché de Varsovie, en alemany: Herzogtum Warschau) va ser una unitat política creada per Napoleó I el 1807, per restablir l'Estat polonès.
Veure Regne de Prússia і Gran Ducat de Varsòvia
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Veure Regne de Prússia і Gran Guerra del Nord
Guerra Austroprussiana
La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.
Veure Regne de Prússia і Guerra Austroprussiana
Guerra de Successió Austríaca
La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Regne de Prússia і Guerra de Successió Austríaca
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Regne de Prússia і Guerra de Successió Espanyola
Guerra dels Ducats
La Guerra dels Ducats o Segona Guerra de Slesvig va ser un conflicte militar que va enfrontar l'Imperi Austríac i Prússia contra Dinamarca el 1864.
Veure Regne de Prússia і Guerra dels Ducats
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Veure Regne de Prússia і Guerra dels Set Anys
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Veure Regne de Prússia і Guerra dels Trenta Anys
Guerra franco-prussiana
La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.
Veure Regne de Prússia і Guerra franco-prussiana
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Veure Regne de Prússia і Guerres Napoleòniques
Guillem I de Prússia
Guillem I de Prússia Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888).
Veure Regne de Prússia і Guillem I de Prússia
Guillem II de Prússia
Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou l'últim emperador (Kàiser) de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941).
Veure Regne de Prússia і Guillem II de Prússia
Hamburg
Hamburg (baix alemany: Hamborg) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Veure Regne de Prússia і Hamburg
Hannover
Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.
Veure Regne de Prússia і Hannover
Hessen
Hessen és un dels 16 estats (Länder) d'Alemanya, al centre del país.
Veure Regne de Prússia і Hessen
Hessen-Nassau
La Província de Hessen-Nassau (en alemany Provinz Hessen-Nassau) va ser una província del regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia des del 1816 fins al 1944.
Veure Regne de Prússia і Hessen-Nassau
Història d'Alemanya
(1) Mapa de Ptolemeu en què s'hi pot apreciar la regió de Germània; (2) Corona del Sacre Imperi Romà però vinculada a l'Imperi Carolingi; (3) Butlla papal contra Martí Luter (4) Caricatura del Zollverein prussià amb el qual es mirà d'unificar els territoris de parla alemanya en vista de crear una única nació de parla alemanya; (5) Esvàstica i emblema del feixisme alemany responsable de l'exterminació de jueus i altres minories com ara homosexuals o gitans; (6) Àngela Merkel que aconseguí liderà el seu país durant la Gran Recessió i que portà polítiques contestables contra la resta d'Estats Europeus al cavall de la Unió Europea La història d'Alemanya és la història d'un món germànic que té una certa coherència cultural, lingüística i de vegades política, tot i que variable segons les èpoques.
Veure Regne de Prússia і Història d'Alemanya
Hohenzollern-Sigmaringen
Hohenzollern-Sigmaringen fou un comtat alemany pertanyent al Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Regne de Prússia і Hohenzollern-Sigmaringen
Holstein
* Toponímia.
Veure Regne de Prússia і Holstein
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Veure Regne de Prússia і Hugonot
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Veure Regne de Prússia і Imperi Alemany
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.
Veure Regne de Prússia і Imperi Austrohongarès
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Regne de Prússia і Imperi Rus
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Veure Regne de Prússia і Invasió francesa de Rússia
Joan Segimon
Joan Segimon -Johann Sigismund- (8 de novembre del 1572 - 23 de desembre 1619) fou Príncep elector del Marcgraviat de Brandenburg de la Casa de Hohenzollern.
Veure Regne de Prússia і Joan Segimon
Joaquim Frederic
Joaquim Frederic de Brandenburg - Joachim Friedrich von Brandenburg) - (Berlín, 27 de gener de 1546 - Köpenick, avui integrada a la capital alemanya, el 18 de juliol de 1608) fou un noble alemany de la dinastia dels Hohenzollern, que succeí el seu pare com a marcgravi elector de Brandenburg el 1598.
Veure Regne de Prússia і Joaquim Frederic
Joaquim II
Joaquim Hèctor o Joaquim II (Cölln, avui Berlín, 13 de gener de 1505 - Köpenick, 3 de febrer de 1571) fou membre de la Casa de Hohenzollern, fou el príncep-elector del Marcgraviat de Brandenburg entre 1535 i 1571.
Veure Regne de Prússia і Joaquim II
Jordi Frederic de Prússia
El príncep Jordi Frederic de Prússia (Bremen, 10 de juny de 1976) és el cap actual de la casa reial dels Hohenzollern i, per tant, el pretendent al tron de Prússia i també d'Alemanya.
Veure Regne de Prússia і Jordi Frederic de Prússia
Jordi Guillem de Brandenburg
Jordi Guillem de Brandenburg - Georg Wilhelm von Brandenburg - (Berlín, 13 de novembre de 1595 - Königsberg, 1 de desembre de 1640) fou un noble alemany membre de la dinastia dels Hohenzollern, marcgravi, príncep elector de Brandenburg i duc de Prússia des de 1619 fins al 1640.
Veure Regne de Prússia і Jordi Guillem de Brandenburg
Junker
Junker (de l'alemany, jung Herr «jove senyor»), pronunciació:, era la noblesa terratinent que va dominar l'Alemanya septentrional (és a dir, sota dominació prussiana) al llarg del i principis del.
Veure Regne de Prússia і Junker
Kaliningrad
Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin, nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.
Veure Regne de Prússia і Kaliningrad
Kàiser
Kàiser (Kaiser, en femení, Kaiserin), derivat, igual com el rus Tsar, del llatí Caesar, és la paraula que, en alemany, significa emperador en qualsevol context i situació; així, el títol de les memòries de Pu Yi Jo vaig ser l'emperador de la Xina en alemany és Ich war Kaiser von China, igual com en un llibre d'història alemany s'hi pot trobar una Liste der byzantinischen Kaiser (Llista d'emperadors romans d'Orient).
Veure Regne de Prússia і Kàiser
Klaipėda
El port de Klaipeda processa vora 20 milions de tones de càrrega a l'any Situació dins Lituània Klaipėda (en alemany Memel o Memelburg; en polonès: Kłajpeda), coneguda històricament com a Memel pel seus lligams històrics amb Alemanya fins a la II Guerra Mundial, és una ciutat de Lituània situada a la costa de la Mar Bàltica i a la desembocadura del Riu Neman i a l'entrada de la llacuna de Curlàndia.
Veure Regne de Prússia і Klaipėda
Kulturkampf
''Modus vivendi'', Caricatura de Wilhelm Scholz en el ''Kladderadatsch'', n°; 14-15 del 18 de març de 1878: El papa i el canceller volen llepar-se mútuament les botes, però el sobirà pontífex demana no ser molestat i Bismarck fa el mateix.
Veure Regne de Prússia і Kulturkampf
Lübeck
Lübeck és una ciutat alemanya, amb 213.983 habitants (2005); és la segona ciutat més gran de l'estat de Slesvig-Holstein després de Kiel.
Veure Regne de Prússia і Lübeck
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Veure Regne de Prússia і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Lublin
Lublin és una ciutat de Polònia, capital del Voivodat homònim.
Veure Regne de Prússia і Lublin
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Veure Regne de Prússia і Luteranisme
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Veure Regne de Prússia і Mar Bàltica
Marcgraviat de Brandenburg
Escut d'armes El Marcgraviat de Brandenburg - Markgrafschaft Brandenburg - va ser un dels principals principats del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1157 fins a 1806.
Veure Regne de Prússia і Marcgraviat de Brandenburg
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Regne de Prússia і Maria Teresa I d'Àustria
Masúria
Un llac glaçat de Masúria. Masúria (en Mazury; en Masurenland) és una antiga regió del sud de la Prússia Oriental (actualment Polònia), poblada principalment per eslaus masovis del ençà, tot i que fou incorporada a Alemanya i només passà a formar part de Polònia després de la Segona Guerra Mundial.
Veure Regne de Prússia і Masúria
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Veure Regne de Prússia і Monarquia constitucional
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Regne de Prússia і Napoleó Bonaparte
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Veure Regne de Prússia і Napoleó III
Neuchâtel
Neuchâtel és un municipi de Suïssa, capital del cantó de Neuchâtel i del districte de Neuchâtel.
Veure Regne de Prússia і Neuchâtel
Otto von Bismarck
Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, 1 d'abril de 1815; Friedrichsruh, 30 de juliol de 1898), va ser un estadista i polític prussià i després alemany.
Veure Regne de Prússia і Otto von Bismarck
Palau de Versalles
El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.
Veure Regne de Prússia і Palau de Versalles
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Veure Regne de Prússia і Pau de Westfàlia
Pere III de Rússia
fou Duc de Holstein-Gottorp i Tsar de Rússia durant escassos sis mesos de l'any 1762.
Veure Regne de Prússia і Pere III de Rússia
Pesta bubònica
La pesta bubònica és un dels tres tipus de pesta causada pel bacteri Yersinia pestis.
Veure Regne de Prússia і Pesta bubònica
Pomerània
s Pomerània (en polonès: Pomorze, en alemany: Pommern, en rus: Померания) és una regió historicogeogràfica situada al nord de Polònia i Alemanya, al litoral bàltic.
Veure Regne de Prússia і Pomerània
Príncep elector
Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.
Veure Regne de Prússia і Príncep elector
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Regne de Prússia і Prússia
Prússia (regió)
Prússia és una regió històrica d'Europa que estava localitzada a la costa de la mar Bàltica des de la badia de Gdańsk fins a l'istme de Curlàndia i s'estenia cap a l'interior fins a Masúria.
Veure Regne de Prússia і Prússia (regió)
Prússia Occidental
Prússia Occidental (en alemany: Westpreußen; en polonès: Prusy Zachodnie) va ser una província del Regne de Prússia de 1773 a 1824 i de 1878 a 1918, que va ser creada a partir de la província polonesa de Prússia Reial.
Veure Regne de Prússia і Prússia Occidental
Prússia Oriental
La Prússia Oriental (en alemany Ostpreußen; en lituà Rytų Prūsija o Rytprūsiai; en polonès Prusy Wschodnie; en rus Восточная Пруссия, Vostótxnaia Prússia) va ser una província del Regne de Prússia (entre 1772–1824 i 1871–1919) i posteriorment de l'Estat Lliure de Prússia (1919-1945).
Veure Regne de Prússia і Prússia Oriental
Primera Guerra de Schleswig
La primera guerra de Schleswig o primera guerra pruso-danesa va ser un conflicte que va enfrontar a la Confederació Germànica amb Dinamarca entre el mes de març de 1848 fins a 1851.
Veure Regne de Prússia і Primera Guerra de Schleswig
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Regne de Prússia і Primera Guerra Mundial
Primera partició de Polònia
Les terres arrabassades per les tres potències en la partició de Polònia República en els anys 1773-1789 com a protectorat de l'Imperi Rus ''La imatge d'Europa el 1772'', segons una vinyeta satírica britànica ''Le gâteau des rois'' – (al·legoria sobre la partició de Polònia, calcografia realitzada sobre la base dels dibuixos de Noël Le Mire Part del "pastís polonès" que correspongué a cadascun dels països implicats en la Primera partició La primera partició de Polònia (o de la República de les Dues Nacions) va tenir lloc el 1772.
Veure Regne de Prússia і Primera partició de Polònia
Primus inter pares
Primus inter pares (primer entre iguals) és una expressió llatina que indica que una persona és la més important d'un grup de persones amb les que comparteix el mateix rang o càrrec.
Veure Regne de Prússia і Primus inter pares
Província de Brandenburg
La Província de Brandenburg (Provinz Brandenburg) fou entre els anys 1815 i 1919 una província del Regne de Prússia i durant els anys entre els dues guerres mundials (del 1919 fins al 1945) part de l'Estat Lliure de Prússia.
Veure Regne de Prússia і Província de Brandenburg
Província de Jülich-Clèveris-Berg
La Província de Jülich-Clèveris-Berg (en Provinz Jülich-Kleve-Berg) va ser una província del Regne de Prússia entre 1815 i 1822.
Veure Regne de Prússia і Província de Jülich-Clèveris-Berg
Província de Pomerània (1815-1945)
La Província de Pomerània (Provinz Pommern) va ser una província del Regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia de 1815 a 1945.
Veure Regne de Prússia і Província de Pomerània (1815-1945)
Província de Posen
La Província de Posen (Provinz Posen, polonès: Prowincja Poznańska) va ser una província del Prússia entre 1848 i 1918 i com a tal part de l'Imperi alemany de 1871 a 1918.
Veure Regne de Prússia і Província de Posen
Província de Prússia
Regions de la Província de Prússia al 1868 La Província de Prússia (en alemany Provinz Preußen) va ser una província del Regne de Prússia de 1829-1878.
Veure Regne de Prússia і Província de Prússia
Província de Saxònia
La Província de Saxònia (en alemany Provinz Sachsen) va ser una província del regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia des del 1816 fins al 1944.
Veure Regne de Prússia і Província de Saxònia
Província de Westfàlia
La Província de Westfàlia (en alemany Provinz Westfalen) va ser una província del regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia des del 1815 fins al 1946.
Veure Regne de Prússia і Província de Westfàlia
Província del Rin
La Província del Rin (Rheinprovinz), també anomenada Renània prussiana (Rheinpreußen), va ser una província del Regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia de 1822 a 1946.
Veure Regne de Prússia і Província del Rin
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Veure Regne de Prússia і Províncies Unides
Prussians
Els antics prussians, prussians del Bàltic o senzillament prussians (Prūsai en prussià; Pruzzen,;;; Prusowie en polonès; Prësowié en caixubi) eren el poble indígena d'un grup de tribus bàltiques que van habitar la regió de Prússia.
Veure Regne de Prússia і Prussians
Quarta Coalició
La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi Francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807.
Veure Regne de Prússia і Quarta Coalició
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Regne de Prússia і Rússia
Regierungsbezirk
Regierungsbeziks d'Alemanya. Un regierungsbezirk és una regió administrativo-governamental d'Alemanya, una subdivisió d'alguns estats federats.
Veure Regne de Prússia і Regierungsbezirk
Regne (entitat política)
Un regne o reialme és una mena d'entitat política la qual està regida per un rei o bé el règim polític de la qual és la monarquia, però que no necessàriament s'identifica amb un Estat.
Veure Regne de Prússia і Regne (entitat política)
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Veure Regne de Prússia і Regne d'Itàlia (1861-1946)
Regne de Dinamarca i Noruega
El Regne de Noruega i Dinamarca o Dinamarca-Noruega (danès i noruec: Danmark-Norge, Dänemark–Norwegen) és el nom historiogràfic per la desapareguda entitat política formada pels regnes de Dinamarca i Noruega, incloent-hi les dependències originalment noruegues d'Islàndia, Groenlàndia i les illes Fèroe.
Veure Regne de Prússia і Regne de Dinamarca i Noruega
Regne de Hannover
El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles i. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.
Veure Regne de Prússia і Regne de Hannover
Regne de Saxònia
El Regne de Saxònia en 1895. Posició de Saxònia al Segon Reich. El Regne de Saxònia (en alemany: Königreich Sachsen), que va existir entre 1806 i 1918, va ser un membre independent de la Confederació del Rin, la Confederació Alemanya del Nord i finalment un dels 25 estats de l'Imperi Alemany.
Veure Regne de Prússia і Regne de Saxònia
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Regne de Prússia і Regne Unit
Renània
La Renània (en alemany Rheinland, "terra del Rin") és una regió d'Alemanya, repartida entre els estats del Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat.
Veure Regne de Prússia і Renània
Repartiment de Polònia
Abans del repartiment, la confederació lituano-polonesa en el seu moment de major expansió (en rosa pàl·lid, els territoris perduts ja el segle XVII). El terme repartiment de Polònia designa el seguit de tres annexions successives del territori de la República de les Dues Nacions (Polònia i Lituània) cap al final del (1772, 1793 i 1795) en benefici de l'Imperi Rus, el regne de Prússia i l'Arxiducat d'Àustria.
Veure Regne de Prússia і Repartiment de Polònia
República de Weimar
La República de Weimar (en alemany) va ser el règim polític que va tenir lloc a Alemanya des del final de la Primera Guerra Mundial i la desaparició del Segon Imperi Alemany el 9 de novembre del 1918, fins a l'arribada al poder d'Adolf Hitler.
Veure Regne de Prússia і República de Weimar
Revolució Alemanya
La Revolució Alemanya (Alemany: Novemberrevolution) consistí en tota la sèrie d'esdeveniments que, a partir dels darrers moments de la Primera Guerra Mundial, es donaren a Alemanya des de novembre de 1918 fins març de 1919, els quals dugueren a l'abolició de la monarquia i a la instauració de la república.
Veure Regne de Prússia і Revolució Alemanya
Revolució de 1848
Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.
Veure Regne de Prússia і Revolució de 1848
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Regne de Prússia і Rin
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Regne de Prússia і Sacre Imperi Romanogermànic
Sanssouci
Sanssouci era el palau d'estiu oficial de Frederic el Gran, Rei de Prússia, a Potsdam, prop de Berlín.
Veure Regne de Prússia і Sanssouci
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Veure Regne de Prússia і Santa Aliança
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Veure Regne de Prússia і Saxònia
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Veure Regne de Prússia і Sèrbia
Schleswig
* Schleswig o Slesvig, ciutat lliure a l'estat de Slesvig-Holstein a Alemanya.
Veure Regne de Prússia і Schleswig
Segimon el Vell
Medalló de '''Segimon I Jagelló el Vell''' Segimon I, Segimon Jagelló o Segimon el Vell —en polonès: Zygmunt I Stary; en lituà: Žygimantas II Senasis— (Kozienice, 1 de gener de 1467 -Cracòvia, 1 d'abril de 1548), fou Rei de Polònia (1506-1548).
Veure Regne de Prússia і Segimon el Vell
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Veure Regne de Prússia і Silèsia
Silèsia prussiana
La terra reial de Silèsia fins al 1742 (pintat en cian) i la província de Silèsia des de 1815 (marcada en vermell), superposada amb les fronteres internacionals modernes La Silèsia Prussiana o Província de Silèsia (Provinz Schlesien) fou una de les províncies del Regne de Prússia existent des de 1815 fins a 1919.
Veure Regne de Prússia і Silèsia prussiana
Sisena Coalició
La Sisena Coalició (1812 - 1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats.
Veure Regne de Prússia і Sisena Coalició
Slesvig-Holstein
Slesvig-Holstein (en baix alemany Sleswig-Holsteen, en alemany Schleswig-Holstein) és el més septentrional dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya. Slesvig-Holstein es divideix en 11 districtes rurals i quatre ciutats sense districte. L'estat té quatre llengües oficials: alemany, baix alemany, danès i frisó.
Veure Regne de Prússia і Slesvig-Holstein
Szczecin
Szczecin (AFI:; en alemany Stettin; en caixubi Sztetëno; en llatí: Stetinum, Scecinum, i Sedinum) és una ciutat i port de Polònia, capital del voivodat de Pomorze Zachodnie, Polònia.
Veure Regne de Prússia і Szczecin
Tercera partició de Polònia
Terres poloneses després de la tercera partició.''' La Tercera partició de Polònia va ser l'últim dels successius desmembraments territorials que va patir el regne de Polònia-Lituània a mans dels seus veïns Rússia, Àustria, i Prússia en l'any 1795.
Veure Regne de Prússia і Tercera partició de Polònia
Tractat d'Aquisgrà (1748)
El Tractat d'Aquisgrà és un tractat de pau signat el 18 d'octubre de 1748 a la ciutat d'Aquisgrà que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca iniciada l'any 1740.
Veure Regne de Prússia і Tractat d'Aquisgrà (1748)
Tractat d'Oliwa
Habitació al monestir d'Oliva on es va signar el tractat El Tractat d'Oliva (o Pau d'Oliva; en alemany: Vertrag von Oliva, en polonès: pokój Oliwski, en suec: Freden i Oliva) va ser un tractat de pau signat a la ciutat d'Oliwa (en llatí: Oliva) a prop de Danzig a la Prússia Reial, província de la Mancomunitat polonesolituana, el 3 de maig de 1660 que tancava la Segona Guerra del Nord poc després de la mort de Carles X Gustau de Suècia.
Veure Regne de Prússia і Tractat d'Oliwa
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Regne de Prússia і Tractat d'Utrecht
Tractat de Berlín (1742)
El Tractat de Berlín és un tractat internacional signat a la ciutat de Berlín el 28 de juliol de 1742 entre Maria Teresa I d'Àustria i Frederic II de Prússia.
Veure Regne de Prússia і Tractat de Berlín (1742)
Tractat de Brest-Litovsk
El tractat de Brest-Litovsk va ser un tractat de pau que es va signar el 3 de març de 1918 a Brest-Litovsk, (ara Brest) entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial.
Veure Regne de Prússia і Tractat de Brest-Litovsk
Tractat de Tilsit
Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napoleó I de França a la localitat de Tilsit el juliol de 1807.
Veure Regne de Prússia і Tractat de Tilsit
Tractat de Versalles
''The Signing of the Peace Treaty of Versailles'' El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.
Veure Regne de Prússia і Tractat de Versalles
Tractats d'Estocolm
Els Tractats d'Estocolm és una conseqüència directa de la mort de Carles XII de Suècia el 1718, moment en el qual fou obvi que la Gran Guerra del Nord estava entrant en una fase de tancament.
Veure Regne de Prússia і Tractats d'Estocolm
Tsarat de Polònia
El Tsarat de Polònia (en polonès: Kongresówka, Polònia del Congrés) o Regne de Polònia (en polonès: Królestwo Polskie. i en rus: Царство Польское, Tsárstva Pólskaye), també coneguda com la Polònia russa, va ser un estat, successor en gran part del Gran Ducat de Varsòvia després de la caiguda de Napoleó Bonaparte.
Veure Regne de Prússia і Tsarat de Polònia
Tsarat Rus
El Tsarat Rus, Ру́сское ца́рство, Rússkoie tsarstvo o Tsarat de Rússia, Росси́йское ца́рство Rossíiskoie tsarstvo Rússia, Россия Rossia o també Tsarat de Moscou, Моско́вское ца́рство Moskóvskoie tsarstvo és el nom oficial de l'estat rus des de la presa del títol de tsar per Ivan IV el 1547 i la fundació de l'Imperi Rus per Pere I el Gran el 1721.
Veure Regne de Prússia і Tsarat Rus
Unió Duanera del Nord d'Alemanya
Mapa del procés d'unificació alemanya La Unió Duanera del Nord d'Alemanya, (en alemany, Zollverein), era una confederació de 38 estats germànics (els membres de la Confederació Germànica, a excepció d'Àustria) que eliminava els aranzels per les mercaderies que travessaven les seves fronteres.
Veure Regne de Prússia і Unió Duanera del Nord d'Alemanya
Unió personal
Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.
Veure Regne de Prússia і Unió personal
Unificació alemanya
L'imperi alemany de 1871-1918. Com que la part germanòfona del plurinacional Imperi austríac va ser exclosa, aquesta construcció geogràfica va representar una solució anomenada Alemanya petita (Kleindeutsch). Frederic Guillem IV La unificació alemanya fou un procés polític endegat al que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.
Veure Regne de Prússia і Unificació alemanya
Valònia
Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.
Veure Regne de Prússia і Valònia
Varsòvia
Varsòvia és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia.
Veure Regne de Prússia і Varsòvia
Versalles
Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès situat al departament d'Yvelines i a la regió d'Illa de França.
Veure Regne de Prússia і Versalles
Victòria I del Regne Unit
fou reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda (1837-1901) i emperadriu de l'Índia (1876-1901).
Veure Regne de Prússia і Victòria I del Regne Unit
Voltaire
François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.
Veure Regne de Prússia і Voltaire
Westfàlia
Tres entitats amb el nom de Westfàlia, sobreposades sobre les actuals fronteres d'Alemanya: Verd: Regne de Westfàlia (1807-1813)Vermell: Província de Westfàlia (1815-1946)Gris: Rin del Nord-Westfàlia (1946-) Westfàlia (alemany Westfalen) és una regió històrica d'Alemanya situada avui dia entre els estats federals de Rin del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia.
Veure Regne de Prússia і Westfàlia
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Veure Regne de Prússia і 1648
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Veure Regne de Prússia і 1701
1713
;Països Catalans.
Veure Regne de Prússia і 1713
1720
;Països Catalans:;Món.
Veure Regne de Prússia і 1720
1795
;Països Catalans.
Veure Regne de Prússia і 1795
18 de gener
El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Regne de Prússia і 18 de gener
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Regne de Prússia і 1806
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Regne de Prússia і 1807
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Regne de Prússia і 1815
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Regne de Prússia і 1848
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Regne de Prússia і 1867
1871
;Països Catalans.
Veure Regne de Prússia і 1871
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Regne de Prússia і 1918