Taula de continguts
25 les relacions: Alemany, Calvinisme, Confederació Germànica, Congrés de Viena, Guerra Austroprussiana, Guerres Napoleòniques, Hessen, Hessen-Kassel, Imperi Austríac, Jérôme Bonaparte, Kassel, Llista d'estats del Sacre Imperi Romanogermànic, Monarquia absoluta, Napoleó Bonaparte, Príncep elector, Prússia, Regne de Prússia, Regne de Westfàlia, Sacre Imperi Romanogermànic, Schmalkalden, Tractat de Tilsit, 1803, 1821, 1847, 1866.
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Electorat de Hessen і Alemany
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Veure Electorat de Hessen і Calvinisme
Confederació Germànica
La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.
Veure Electorat de Hessen і Confederació Germànica
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Veure Electorat de Hessen і Congrés de Viena
Guerra Austroprussiana
La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.
Veure Electorat de Hessen і Guerra Austroprussiana
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Veure Electorat de Hessen і Guerres Napoleòniques
Hessen
Hessen és un dels 16 estats (Länder) d'Alemanya, al centre del país.
Veure Electorat de Hessen і Hessen
Hessen-Kassel
El landgraviat de Hessen-Kassel va ser un antic estat independent del Sacre Imperi Romanogermànic, situat a l'actual Alemanya.
Veure Electorat de Hessen і Hessen-Kassel
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Electorat de Hessen і Imperi Austríac
Jérôme Bonaparte
, fou príncep francès i altesa imperial (1806 i 1852), fill de Charles-Marie Bonaparte i de Maria-Létizia Ramolino, era el germà més petit de Napoleó I. Fou le roi Jérôme Napoléon, príncep francès; rei de Westfàlia de 1807 a 1813.
Veure Electorat de Hessen і Jérôme Bonaparte
Kassel
L'''Elfbuchenturm'' al bosc de Habicht Kassel (fins al 1926 Cassel) és una ciutat alemanya de l'estat de Hessen amb uns 200.000 habitants.
Veure Electorat de Hessen і Kassel
Llista d'estats del Sacre Imperi Romanogermànic
Els estats del Sacre Imperi Romanogermànic entre els segles (962) i el (1806) mai han estat quantificats.
Veure Electorat de Hessen і Llista d'estats del Sacre Imperi Romanogermànic
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Veure Electorat de Hessen і Monarquia absoluta
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Electorat de Hessen і Napoleó Bonaparte
Príncep elector
Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.
Veure Electorat de Hessen і Príncep elector
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Electorat de Hessen і Prússia
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Veure Electorat de Hessen і Regne de Prússia
Regne de Westfàlia
El Regne de Westfàlia va ser un Estat monàrquic de 1807 el 1813, amb capital a Kassel, en l'actual territori d'Alemanya.
Veure Electorat de Hessen і Regne de Westfàlia
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Electorat de Hessen і Sacre Imperi Romanogermànic
Schmalkalden
Schmalkalden és una ciutat alemanya de la província de Turíngia.
Veure Electorat de Hessen і Schmalkalden
Tractat de Tilsit
Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napoleó I de França a la localitat de Tilsit el juliol de 1807.
Veure Electorat de Hessen і Tractat de Tilsit
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Electorat de Hessen і 1803
1821
;Països Catalans.
Veure Electorat de Hessen і 1821
1847
;Països Catalans.
Veure Electorat de Hessen і 1847
1866
;Països Catalans.
Veure Electorat de Hessen і 1866
També conegut com Electorat de Hesse.