Accés més ràpid que el navegador!
49 les relacions: Alemanya, Ansbach, Berlín, Brandenburg, Carles I de Romania, Carles II de Romania, Espanya, Ferran I de Romania, Francònia, Frederic el Gran, Frederic Guillem I de Prússia, Frederic Guillem II de Prússia, Frederic Guillem III de Prússia, Frederic Guillem IV de Prússia, Frederic I de Prússia, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic III de Prússia, Guerra Austroprussiana, Guerra dels Ducats, Guerra franco-prussiana, Guillem de Prússia (príncep hereu de Prússia), Guillem I de Prússia, Guillem II de Prússia, Isabel II d'Espanya, Jordi Frederic de Prússia, Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen, Lluís Ferran de Prússia (cap de la casa reial de Prússia), Miquel I de Romania, Països Baixos, Polònia, Pomerània, Prússia, Primera Guerra Mundial, Renània, Romania, Suàbia, Westfàlia, 1192, 1331, 1340, 1417, 1618, 1849, 1869, 1871, 1918, 1941, 1947, 1994.
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Alemanya · Veure més »
Ansbach
Ansbach és una ciutat independent, la capital de la Regierungsbezirk de Mittelfranken o Francònia del Mig o Francònia Central, a l'estat federat de Baviera (Alemanya).
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Ansbach · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Berlín · Veure més »
Brandenburg
Brandenburg (baix sòrab Bramborska, alt sòrab Braniborska, baix alemany Bramborg/Brannenborg) és un dels 16 estats federats (Bundesland) d'Alemanya.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Brandenburg · Veure més »
Carles I de Romania
Carles I de Romania -en romanès Carol I- (Sigmaringen, 20 d'abril de 1839 - Sinaia, Romania 10 d'octubre de 1914), príncep de Romania (1866-1881) i després rei de Romania (1881-1914).
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Carles I de Romania · Veure més »
Carles II de Romania
fou rei de Romania.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Carles II de Romania · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Espanya · Veure més »
Ferran I de Romania
Ferran I de Romania (Sigmaringen, 24 d'agost de 1865 - Bucarest 20 de juliol de 1927) fou el segon rei de Romania de la casa catòlica alemanya dels Hohenzollern-Sigmaringen.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Ferran I de Romania · Veure més »
Francònia
Francònia és una regió geogràfica i històrica del centre d'Alemanya, per bé que no existeix oficialment ni de manera unificada.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Francònia · Veure més »
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Frederic el Gran · Veure més »
Frederic Guillem I de Prússia
August II de Polònia i Frederic Guillem I de Prússia. Frederic Guillem I de Prússia (Königsberg, actual Kaliningrad, 1688 - Berlín, 1740) fou rei de Prússia des de 1713 i fins a 1740.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Frederic Guillem I de Prússia · Veure més »
Frederic Guillem II de Prússia
, quart rei de Prússia, regnà des del 1786 fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Frederic Guillem II de Prússia · Veure més »
Frederic Guillem III de Prússia
Frederic Guillem III de Prússia (Potsdam, 1770 - 1840), rei de Prússia des de l'any 1797 i fins a la seva mort a Potsdam l'any 1840.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Frederic Guillem III de Prússia · Veure més »
Frederic Guillem IV de Prússia
Frederic Guillem IV de Prússia (Berlín, 15 d'octubre de 1795 - Berlín, 2 de gener de 1861) fou rei de Prússia de la dinastia dels Hohenzollern.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Frederic Guillem IV de Prússia · Veure més »
Frederic I de Prússia
Frederic I de Prússia Frederic III de Brandenburg i I de Prússia (Königsberg, 11 de juliol de 1657 - Berlín, 25 de febrer de 1713) fou el primer rei de Prússia, des del 18 de gener de 1701, fins a la seva mort.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Frederic I de Prússia · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Frederic III de Prússia
Frederic III de Prússia (Potsdam, 18 d'octubre de 1831 - 15 de juny de 1888) va ser emperador d'Alemanya i rei de Prússia del març al juny de 1888.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Frederic III de Prússia · Veure més »
Guerra Austroprussiana
La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Guerra Austroprussiana · Veure més »
Guerra dels Ducats
La Guerra dels Ducats o Segona Guerra de Slesvig va ser un conflicte militar que va enfrontar l'Imperi Austríac i Prússia contra Dinamarca el 1864.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Guerra dels Ducats · Veure més »
Guerra franco-prussiana
La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Guerra franco-prussiana · Veure més »
Guillem de Prússia (príncep hereu de Prússia)
Guillem de Prússia, quadre de Johannes Martini, 1905. Guillem de Prússia (Potsdam, 6 de maig de 1882 - Hechingen, 20 de juliol de 1951) fou un aristòcrata prussià, príncep hereu de Prússia i d'Alemanya, últim de l'ancestral casa dels Hohenzollern.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Guillem de Prússia (príncep hereu de Prússia) · Veure més »
Guillem I de Prússia
Guillem I de Prússia Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888).
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Guillem I de Prússia · Veure més »
Guillem II de Prússia
Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou l'últim emperador (Kàiser) de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941).
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Guillem II de Prússia · Veure més »
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Isabel II d'Espanya · Veure més »
Jordi Frederic de Prússia
El príncep Jordi Frederic de Prússia (Bremen, 10 de juny de 1976) és el cap actual de la casa reial dels Hohenzollern i, per tant, el pretendent al tron de Prússia i també d'Alemanya.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Jordi Frederic de Prússia · Veure més »
Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen
El príncep Leopold Estèfan Carles Antoni Gustau Eduard Tàsil de Hohenzollern-Sigmaringen (Krauchenwies, 22 de setembre de 1835 - Berlín, 8 de juny de 1905) va ser el cap de la branca Hohenzollern-Sigmaringen, de la Casa de Hohenzollern i va jugar un paper important en la política del poder europeu.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen · Veure més »
Lluís Ferran de Prússia (cap de la casa reial de Prússia)
Lluís Ferran de Prússia, cap de la casa reial de Prússia (Potsdam 1907 - Bremen 1994. Príncep de Prússia i d'Alemanya amb el doble tractament d'altesa reial i imperial que esdevingué cap de la casa reial de Prússia a partir de l'any 1951 i fins a la seva mort. Nascut el dia 9 de novembre de l'any 1907 al Palau de Marbre de Potsdam, sent fill del príncep hereu Guillem de Prússia i de la duquessa Cecília de Mecklenburg-Schwerin. Lluís Ferran era net per via paterna del kàiser Guillem II de Prússia i de la princesa Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg i per via materna del gran duc Francesc Frederic III de Mecklenburg-Schwerin i de la gran duquessa Anàstasia de Rússia. En el moment del seu naixement era considerat el tercer de la llista successòria al tron prussià, darrere del seu pare, el príncep hereu Guillem de Prússia, i el seu germà, el príncep Guillem. Ara bé, la renúncia del seu germà gran l'any 1933 per tal de contraure matrimoni morganàticament amb l'aristòcrata alemanya Dorotea von Salvati, li permeteren esdevenir hereu del drets dinàstics al tron de Prússia. Lluís Ferran s'educà primerament al Palau Reial de Berlín i posteriorment a la prestigiosa Humbolt Universitat de Berlín. A diferència de la majoria de prínceps prussians no rebé instrucció militar i orientà la seva carrera cap al món dels negocis. Al llarg de la dècada dels anys 1930 passà una temporada a Detroit treballant com a executiu de la multinacional Ford. Allà conegué a Franklin Delano Roosevelt amb qui trevà amistat. L'any 1933, arran de la renúncia dinàstica del seu germà gran hagué de retornar a Alemanya. A Alemanya s'incorporà a la indústria aeronàutica nacional però fou apartat, pel mateix Adolf Hitler, de tota activitat relacionada amb l'aparell militar prussià. Lluís Ferran no combregà mai amb les idees nacionalsocialitstes, a diferència d'altres membres de la Casa dels Hohenzollern, i fins i tot, arribà a participar en el complot contra Hitler del 20 de juliol de 1944. L'any 1938 es casà amb la gran duquessa Kira de Rússia, filla del gran duc Ciril de Rússia i de la princesa Victòria Melita del Regne Unit. Se celebraren dues cerimònies, una primera a Potsdam sota el ritu ortodox i una segona cerimònia de ritus luterà a Haus Doorn. La parella tingué set fills.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Lluís Ferran de Prússia (cap de la casa reial de Prússia) · Veure més »
Miquel I de Romania
Miquel I de Romania (Sinaia, Comtat de Prahova el 25 d'octubre 1921 - 5 de desembre de 2017) fou rei de Romania en dues ocasions (1927 - 1930 i 1940 - 1947) i l'últim cap d'estat viu que estigué en el càrrec durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Miquel I de Romania · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Països Baixos · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Polònia · Veure més »
Pomerània
s Pomerània (en polonès: Pomorze, en alemany: Pommern, en rus: Померания) és una regió historicogeogràfica situada al nord de Polònia i Alemanya, al litoral bàltic.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Pomerània · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Prússia · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Renània
La Renània (en alemany Rheinland, "terra del Rin") és una regió d'Alemanya, repartida entre els estats del Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Renània · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Romania · Veure més »
Suàbia
L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Suàbia · Veure més »
Westfàlia
Tres entitats amb el nom de Westfàlia, sobreposades sobre les actuals fronteres d'Alemanya: Verd: Regne de Westfàlia (1807-1813)Vermell: Província de Westfàlia (1815-1946)Gris: Rin del Nord-Westfàlia (1946-) Westfàlia (alemany Westfalen) és una regió històrica d'Alemanya situada avui dia entre els estats federals de Rin del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і Westfàlia · Veure més »
1192
El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і 1192 · Veure més »
1331
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і 1331 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і 1340 · Veure més »
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і 1417 · Veure més »
1618
Sense descripció.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і 1618 · Veure més »
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і 1849 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і 1869 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і 1871 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і 1918 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і 1941 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і 1947 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Dinastia dels Hohenzollern і 1994 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Casa de Hohenzollern, Casa dels Hohenzollern, Dinastia Hohenzollern.
