Taula de continguts
83 les relacions: Anell de Barnard, Any llum, Astrònom, Bart Jan Bok, Camp elèctric, Camp magnètic, Càrrega elèctrica, Cúmul de galàxies, Cúmul estel·lar, Densitat, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Dihidrogen, Disc protoplanetari, Electró, Element químic, Espectròmetre, Espectroscòpia astronòmica, Estel, Formació estel·lar, França, Galàxia, Galàxia d'Andròmeda, Galàxia d'esclat d'estrelles, Galàxia del Triangle, Galàxia el·líptica, Galàxia espiral, Galàxia irregular, Galileo Galilei, Gas, Gauss (unitat), Glòbul de Bok, Gran Núvol de Magalhães, Grup Local, Heli, Henry Norris Russell, Hidrogen, Ió (àtom), Infraroig, Ionització, Kelvin, Línia espectral, Línia prohibida, Longitud d'ona, Margaret Lindsay Huggins, Massa solar, Medi interestel·lar, Metaestabilitat, Molècula, Nanòmetre, Núvol molecular, ... Ampliar l'índex (33 més) »
- Nebuloses
Anell de Barnard
L'anell de Barnard (Sh 2-276) és una nebulosa d'emissió de la constel·lació d'Orió.
Veure Regió H II і Anell de Barnard
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Regió H II і Any llum
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Regió H II і Astrònom
Bart Jan Bok
Bartolomeus "Bart" Jan Bok (Hoorn, 28 d'abril de 1906 - Tucson, 5 d'agost de 1983) va ser un astrònom neerlandès-estatunidenc.
Veure Regió H II і Bart Jan Bok
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Veure Regió H II і Camp elèctric
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Regió H II і Camp magnètic
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Regió H II і Càrrega elèctrica
Cúmul de galàxies
Grup de galàxies '''HCG''' ('''Hickson Compact Group''') 87, vist des de l'observatori Gemini a Cerro Pachón, Xile Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de ''grup'') fins a alguns milers.
Veure Regió H II і Cúmul de galàxies
Cúmul estel·lar
miniatura Un cúmul estel·lar és un grup d'estrelles atretes entre si per la gravetat.
Veure Regió H II і Cúmul estel·lar
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Regió H II і Densitat
Diagrama de Hertzsprung-Russell
Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.
Veure Regió H II і Diagrama de Hertzsprung-Russell
Dihidrogen
El dihidrogen és una molècula diatòmica composta per dos àtoms d'hidrogen; a temperatura ambient és un gas inflamable, incolor i inodor.
Veure Regió H II і Dihidrogen
Disc protoplanetari
Imatge artística d'un disc protoplanetari Un disc circumestel·lar és un disc de material al voltant d'una estrella jove, generalment del tipus T Tauri.
Veure Regió H II і Disc protoplanetari
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Regió H II і Electró
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Veure Regió H II і Element químic
Espectròmetre
Un espectròmetre Un espectròmetre és un aparell òptic capaç de mesurar les propietats de la llum analitzant una part específica de l'espectre electromagnètic, s'utilitzen en l'anàlisi espectroscòpic per a la identificació dels materials.
Veure Regió H II і Espectròmetre
Espectroscòpia astronòmica
L'espectroscòpia astronòmica és la tècnica d'espectroscòpia emprada en astronomia.
Veure Regió H II і Espectroscòpia astronòmica
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Regió H II і Estel
Formació estel·lar
Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.
Veure Regió H II і Formació estel·lar
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Regió H II і França
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure Regió H II і Galàxia
Galàxia d'Andròmeda
La galàxia d'Andròmeda, Messier 31, M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764.
Veure Regió H II і Galàxia d'Andròmeda
Galàxia d'esclat d'estrelles
Galàxies de les Antenes''' són un bon exemple d'una galàxia Starburst provinent de la col·lisió d'NGC 4038/NGC 4039. Credit: NASA/ESA Una galàxia Starburst o galàxia esclat d'estrelles és una galàxia amb una taxa excepcionalment alta de formació estel·lar, comparada a la taxa de formació estel·lar comú en la majoria de les galàxies.
Veure Regió H II і Galàxia d'esclat d'estrelles
Galàxia del Triangle
La galàxia del Triangle (M33, NGC 598) és una galàxia espiral de tipus Sc que es pot observar en la constel·lació del Triangle.
Veure Regió H II і Galàxia del Triangle
Galàxia el·líptica
Messier 87, una galàxia el·líptica gegant típica. Una galàxia el·líptica és un tipus de galàxia de la seqüència de Hubble que es caracteritza per les següents propietats físiques.
Veure Regió H II і Galàxia el·líptica
Galàxia espiral
285x285px Una galàxia espiral és un cert tipus de galàxia originàriament descrit per Edwin Hubble el 1936 en la seva obra The Realm of the Nebulae ('El regne de les nebuloses') i, com a tal, forma part de la seqüència d'Hubble.
Veure Regió H II і Galàxia espiral
Galàxia irregular
NGC 1427A, exemple de galàxia irregular a una distància d'uns 52 milions d'anys llum Les galàxies irregulars estan constituïdes principalment per estels joves i no tenen una estructura fàcilment identificable.
Veure Regió H II і Galàxia irregular
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Regió H II і Galileo Galilei
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Regió H II і Gas
Gauss (unitat)
El gauss, abreviat G, és la unitat de mesura del sistema CGS d'un camp magnètic B (també conegut com a densitat del flux magnètic i inducció magnètica), deu el seu nom al matemàtic i físic alemany Carl Friedrich Gauss.
Veure Regió H II і Gauss (unitat)
Glòbul de Bok
WFPC2 del telescopi espacial Hubble. Un glòbul de Bok és un núvol fosc de pols i gas dens en el que a vegades es produeix formació estel·lar.
Veure Regió H II і Glòbul de Bok
Gran Núvol de Magalhães
El Gran Núvol de Magalhães (LMC, de l'anglès Large Magellanic Cloud) és una galàxia irregular que orbita al voltant de la Via Làctia i, per tant, forma part del Grup Local de galàxies.
Veure Regió H II і Gran Núvol de Magalhães
Grup Local
Esquema de la distribució d'algunes galàxies al Grup Local. El Grup Local és el grup de galàxies unides gravitatòriament en el que està inclosa la Via Làctia, galàxia on es troba el sistema solar.
Veure Regió H II і Grup Local
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Regió H II і Heli
Henry Norris Russell
fou un astrònom americà.
Veure Regió H II і Henry Norris Russell
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Regió H II і Hidrogen
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Veure Regió H II і Ió (àtom)
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Veure Regió H II і Infraroig
Ionització
Ionització provocada pel xoc de dos àtoms d'hidrogen. Un d'ells perd l'electró: H + H -> H + p^+ + e^- La ionització és el fenomen per mitjà del qual un àtom o una molècula elèctricament neutres es converteixen en un ió.
Veure Regió H II і Ionització
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure Regió H II і Kelvin
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Veure Regió H II і Línia espectral
Línia prohibida
En física i química, una línia prohibida o mecanisme prohibit és una línia espectral emesa per àtoms sotmesos a transicions d'energia no permeses normalment per les regles de selecció de la mecànica quàntica.
Veure Regió H II і Línia prohibida
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Veure Regió H II і Longitud d'ona
Margaret Lindsay Huggins
Lady Huggins, nascuda com a Margaret Lindsay Murray, fou una astrònoma irlandesa. Junt amb el seu marit William Huggins va ser una pionera en el camp de l'espectroscòpia i coautora de lAtlas of Representative Stellar Spectra (1899).
Veure Regió H II і Margaret Lindsay Huggins
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Veure Regió H II і Massa solar
Medi interestel·lar
El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.
Veure Regió H II і Medi interestel·lar
Metaestabilitat
Un sistema metaestable amb un estat feblement estable (1), un estat inestable de transició (2) i un estat fortament estable (3). En física la metastabilitat és una condició d'equilibri termodinàmic que, a diferència de l'equilibri estable, no correspon a un mínim absolut d'energia.
Veure Regió H II і Metaestabilitat
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Regió H II і Molècula
Nanòmetre
Un nanòmetre (símbol nm) equival a 10-9 metres.
Veure Regió H II і Nanòmetre
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols.
Veure Regió H II і Núvol molecular
Neó
El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.
Veure Regió H II і Neó
Nebulosa d'Orió
La nebulosa d'Orió (Messier 42,M42, or NGC 1976) és una nebulosa difusa situada al sud del cinturó d'Orió.
Veure Regió H II і Nebulosa d'Orió
Nebulosa de la Quilla
La nebulosa de la quilla (també coneguda com a nebulosa de la Carina, Nebulosa Eta Carinae, o NGC 3372) és una gran nebulosa brillant que envolta alguns cúmuls oberts d'estrelles.
Veure Regió H II і Nebulosa de la Quilla
Nebulosa de la Taràntula
La nebulosa de la Taràntula, també coneguda com a 30 Doradus, és una regió HII que es troba al Gran Núvol de Magalhães.
Veure Regió H II і Nebulosa de la Taràntula
Nebulosa de reflexió
M45) En astronomia, les nebuloses de reflexió són núvols de pols que simplement reflecteixen la llum d'una o diverses estrelles veïnes.
Veure Regió H II і Nebulosa de reflexió
Nebulosa del Cap de Cavall
La Nebulosa del Cap de cavall és una nebulosa fosca de la constel·lació d'Orió.
Veure Regió H II і Nebulosa del Cap de Cavall
Nebulosa planetària
Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.
Veure Regió H II і Nebulosa planetària
NGC 604
NGC 604 és una regió de formació estel·lar situada en la galàxia del Triangle (M33), a una distància de 850 kilopársecs de la nostra galàxia.
Veure Regió H II і NGC 604
Nicolas-Claude Fabri de Peiresc
Nicolau-Claudi Fabri de Peiresc (Beujanciá, Provença, 1 de desembre de 1580 - Ais de Provença, 24 de juny de 1637) va ser un astrònom i botànic francès.
Veure Regió H II і Nicolas-Claude Fabri de Peiresc
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Veure Regió H II і Nitrogen
Nucleosíntesi
La nucleosíntesi és el procés de creació de nous nuclis atòmics a partir dels nucleons preexistents (neutrons i protons) per generar tota la resta d'elements de la taula periòdica.
Veure Regió H II і Nucleosíntesi
Orió (constel·lació)
Orió o El Caçador (Orion) és una constel·lació prominent situada a l'equador celeste i, per tant, és visible des de qualsevol lloc del món.
Veure Regió H II і Orió (constel·lació)
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Regió H II і Oxigen
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Veure Regió H II і Plasma (estat de la matèria)
Plèiades (astronomia)
Les Plèiades (també conegudes com a Messier 45, M45, les Set Germanes, o Subaru (al Japó)) és un cúmul obert en la constel·lació de Taure.
Veure Regió H II і Plèiades (astronomia)
Pressió de radiació
La pressió de radiació és la pressió exercida sobre qualsevol superfície exposada a la radiació electromagnètica.
Veure Regió H II і Pressió de radiació
Regió H I
Una regió H I és un núvol format per hidrogen atòmic fred, poc dens i molt feblement ionitzat, al voltant de 10−4 (una partícula entre 10.000), amb temperatures al voltant de 100 K. Aquestes regions HI són d'hidrogen atòmic neutre, mentre que les HII ho són d'hidrogen ionitzat i H₂ d'hidrogen molecular.
Veure Regió H II і Regió H I
SN 1987A
Remanent del ''SN 1987A'' visualitzat en capes de llum de diferents espectres SN 1987A fou una supernova tipus IILyman, J. D.; Bersier, D.; James, P. A. (2013).
Veure Regió H II і SN 1987A
Sofre
El sofre és un element químic de nombre atòmic 16 i símbol S, i també és un mineral.
Veure Regió H II і Sofre
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Regió H II і Sol
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Veure Regió H II і Supernova
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Veure Regió H II і Telescopi
Telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.
Veure Regió H II і Telescopi espacial Hubble
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Regió H II і Terra
Tesla (unitat)
El tesla és la unitat del Sistema Internacional per a la inducció magnètica.
Veure Regió H II і Tesla (unitat)
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Veure Regió H II і Tipus espectral
Ull nu
Ull "A ull nu" és un modisme que fa referència a la percepció visual no ajudada per equipament, com pot ser un telescopi o uns prismàtics.
Veure Regió H II і Ull nu
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Veure Regió H II і Ultraviolat
Velocitat supersònica
F/A-18 Hornet trencant la barrera del so (7 de juliol de 1999) Una velocitat és supersònica quan és major que la velocitat del so, és a dir, major que 1.225 km/h (a l'aire) al nivell del mar.
Veure Regió H II і Velocitat supersònica
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Veure Regió H II і Via Làctia
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Veure Regió H II і William Herschel
William Huggins
Sir William Huggins, OM, FRS (7 de febrer de 1824 — 12 de maig de 1910), fou un astrònom anglès conegut pels seus treballs pioners d'espectroscòpia astronòmica.
Veure Regió H II і William Huggins
1940
;Països Catalans.
Veure Regió H II і 1940
Vegeu també
Nebuloses
- Disc circumestel·lar
- Glòbul gasós en evaporació
- Mètode de Zanstra
- Núvol molecular
- Nebulosa
- Nebulosa bipolar
- Nebulosa d'emissió
- Nebulosa de Wolf-Rayet
- Nebulosa de reflexió
- Nebulosa de vent de púlsar
- Nebulosa fosca
- Nebulosa protoplanetària
- Nebulosa variable
- Objecte de Herbig-Haro
- Objecte de l'espai profund
- Pols interestel·lar
- Regió H I
- Regió H II
- Romanent de supernova
També conegut com Regions H II, Regió HII.