Taula de continguts
31 les relacions: Acer, Àlgebra de Boole, Biestable, Boira, Diamant, Diferència de potencial, Electró, Energia, Energia d'activació, Enzim, Equilibri termodinàmic, Estat excitat, Estat fonamental, Física, Física atòmica, Grafit, Homeòstasi, Isòmer nuclear, Mantell terrestre, Martensita, Metabolisme, Model atòmic de Schrödinger, Mostratge digital, Polímer, Presa de terra, Proteïna, René Thom, Sistema digital seqüencial, Subducció, Subfusió, Svante August Arrhenius.
Acer
Pont d'acer Lacer és un material metàl·lic format bàsicament per un aliatge de ferro, carboni i de vegades alguns additius.
Veure Metaestabilitat і Acer
Àlgebra de Boole
Làlgebra de Boole també anomenada àlgebra booleana, en matemàtica, electrònica digital i informàtica és una estructura algebraica que esquematitza les operacions lògiques.
Veure Metaestabilitat і Àlgebra de Boole
Biestable
''R1, R2''.
Veure Metaestabilitat і Biestable
Boira
Boira. Boira sobre una carretera. La boira o broma (i boirassa o bromassa quan és molt espessa; boirina o boirim quan és lleu) és una condensació d'aigua situada a prop o fregant la superfície de la Terra format per petites gotes d'aigua en suspensió.
Veure Metaestabilitat і Boira
Diamant
El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.
Veure Metaestabilitat і Diamant
Diferència de potencial
En la física, la diferència de potencial, tensió elèctrica o voltatge és la diferència en el potencial entre dos punts en un camp conservatiu.
Veure Metaestabilitat і Diferència de potencial
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Metaestabilitat і Electró
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Metaestabilitat і Energia
Energia d'activació
bec de Bunsen, quan la guspira s'apaga la flama continua cremant, ja que aquesta reacció de combustió és energèticament favorable L'energia d'activació (generalment simbolitzada Ea), també coneguda com a font d'ignició, és l'energia mínima necessària perquè les partícules en xocar es combinin les unes amb les altres; és a dir, és la barrera a superar d'energia perquè s'iniciï una reacció química.
Veure Metaestabilitat і Energia d'activació
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives.
Veure Metaestabilitat і Enzim
Equilibri termodinàmic
Es parla dequilibri termodinàmic en termodinàmica quan un cos es troba en equilibri tèrmic, mecànic i químic i que aquests paràmetres tenen el mateix valor en tots els punts del sistema.
Veure Metaestabilitat і Equilibri termodinàmic
Estat excitat
L'excitació és una elevació en el nivell d'energia d'un sistema físic, per sobre d'un estat d'energia de referència arbitrari, anomenat estat fonamental.
Veure Metaestabilitat і Estat excitat
Estat fonamental
saltar des de l'estat fonamental cap a un estat excitat de major energia. L'estat fonamental d'un sistema mecànic quàntic representa al seu estat d'energia més baix possible; l'energia de l'estat fonamental es coneix també com l'energia del punt zero del sistema.
Veure Metaestabilitat і Estat fonamental
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Metaestabilitat і Física
Física atòmica
Símbol d'àtom. La física atòmica és una branca de la física que estudia els electrons de l'embolcall electrònic d'un àtom i els fenòmens que hi estan associats (els seus estats energètics i les seves interaccions amb altres partícules i amb camps elèctrics i magnètics).
Veure Metaestabilitat і Física atòmica
Grafit
El grafit és un mineral de la classe dels elementals, i en la seua composició concreta intervé un element semimetàl·lic.
Veure Metaestabilitat і Grafit
Homeòstasi
Efectes de la pressió osmòtica als glòbuls vermells L'homeòstasi és la tendència a mantenir l'equilibri i l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics.
Veure Metaestabilitat і Homeòstasi
Isòmer nuclear
Un isòmer nuclear és un núclid que té el mateix nombre màssic i nombre atòmic que un altre però amb un estat d'energia diferent.
Veure Metaestabilitat і Isòmer nuclear
Mantell terrestre
Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).
Veure Metaestabilitat і Mantell terrestre
Martensita
Martensita és la fase cristal·lina BCT, en aliatges ferrosos.
Veure Metaestabilitat і Martensita
Metabolisme
Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.
Veure Metaestabilitat і Metabolisme
Model atòmic de Schrödinger
Densitat de probabilitat d'ubicació d'un electró per als primers nivells d'energia El model atòmic de Schrödinger és el model atòmic ideat per Erwin Schrödinger el 1926.
Veure Metaestabilitat і Model atòmic de Schrödinger
Mostratge digital
El mostratge (*mostreig és un castellanisme) és el primer procés de digitalització que pateix un senyal.
Veure Metaestabilitat і Mostratge digital
Polímer
El poliestirè és un polímer format a partir de la unitat repetitiva d'estirè Els polímers són macromolècules (generalment orgàniques) formades per la unió de molècules més petites anomenades monòmers.
Veure Metaestabilitat і Polímer
Presa de terra
Il·lustració del sistema de presa de terra d'un edifici. La presa de terra o connexió a terra és la connexió de les superfícies conductores exposades (gabinets metàl·lics) a algun punt no energitzat; comunament és la terra sobre la qual es posa la construcció, d'allí el nom.
Veure Metaestabilitat і Presa de terra
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962.
Veure Metaestabilitat і Proteïna
René Thom
va ser un matemàtic francès fundador de la teoria de les catàstrofes.
Veure Metaestabilitat і René Thom
Sistema digital seqüencial
Els sistemes digitals seqüencials o circuits seqüencials són aquells en què les seves sortides depenen d'estats previs a més de l'estat de les seves entrades en un moment donat, diferenciant-se així dels sistemes combinacionals en què les seves sortides són funció exclusiva del valor de les seves entrades en un moment donat.
Veure Metaestabilitat і Sistema digital seqüencial
Subducció
La subducció és un procés d'enfonsament d'una placa litosfèrica/oceànica sota una altra en un límit de plaques convergent, segons la teoria de la tectònica de plaques.
Veure Metaestabilitat і Subducció
Subfusió
La subfusió (o súper refredament) és el procés de refredar un líquid per sota del seu punt de congelació sense que aquest es faci sòlid.
Veure Metaestabilitat і Subfusió
Svante August Arrhenius
Svante August Arrhenius (Viks slott, Suècia, 19 de febrer de 1859 - Estocolm, 2 d'octubre de 1927) fou un químic i professor universitari suec guardonat amb el premi Nobel de química l'any 1903.
Veure Metaestabilitat і Svante August Arrhenius
També conegut com Metaestable, Metastable.