Taula de continguts
32 les relacions: Alexandre Farnese (cardenal), Antiga Grècia, Arquebisbe, Cardenal, Catedral de Parma, Diòcesi, Ducat de Parma, Enric I de Portugal, Estats Pontificis, Farnese, Federico Commandino, Gerolama Orsini, Mecenatge, Nàpols, Octavi I de Parma, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Papa, Parma, Pau III, Pedro Pacheco y de Guevara, Pere Lluís I de Parma, Prior, Ravenna, Roma, Sant Joan del Laterà, Ticià, Venècia, 11 d'agost, 1544, 1565, 16 de desembre, 29 d'octubre.
- Casa de Farnese
- Morts el 1565
- Naixements del 1530
- Patriarques llatins de Constantinoble
- Penitenciaris majors
- Persones de la província de Viterbo
Alexandre Farnese (cardenal)
Alexandre Farnese (Valentano, Estats Pontificis 1520 - Roma 1589) fou un príncep de Parma que va esdevenir cardenal.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Alexandre Farnese (cardenal)
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Antiga Grècia
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Arquebisbe
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Cardenal
Catedral de Parma
La Catedral de Parma (Duomo) és un temple i seu episcopal de Parma, Emília-Romanya (Itàlia).
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Catedral de Parma
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Diòcesi
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Ducat de Parma
Enric I de Portugal
Enric I de Portugal, dit el Cardenal o el Cast (Lisboa, 1512 - Almeirim, 1580), fou regent de Portugal (1562-1568) i rei de Portugal (1578-1580).
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Enric I de Portugal
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Estats Pontificis
Farnese
Escut d'armes de la família Farnese. Els Farnese foren una influent família del Renaixement italià, els membres dels quals aconseguiren el poder al Ducat de Parma.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Farnese
Federico Commandino
Federico Commandino va ser un matemàtic i humanista italià, del.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Federico Commandino
Gerolama Orsini
Gerolama Orsini (Roma, Estats Pontificis, 1503 - Piacenza, Ducat de Parma, 1570) fou una noble italiana que va esdevenir duquessa consort de Parma.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Gerolama Orsini
Mecenatge
dèspotes il·lustrats es preaven de protegir arts i lletres, i promoure el progrés científic. Retrat de Sir Endymion Porter, de Van Dyck. Mecenes i artista es representen junts. Rafael) va ser un dels principals mecenes del Renaixement, i en gran manera responsable del canvi de la centralitat cultural de Florència a Roma, a on va atreure artistes de la talla de Miquel Àngel, amb el qual va mantenir una tempestuosa relació.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Mecenatge
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Nàpols
Octavi I de Parma
Octavi Farnese o Octavi I de Parma (Valentano, Estats Pontificis, 9 d'octubre de 1521 - 18 de setembre de Piacenza, Ducat de Parma, 1586) fou el segon Duc de Parma, càrrec que ocupà entre 1556 i 1586.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Octavi I de Parma
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Orde de Sant Joan de Jerusalem
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Papa
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Parma
Pau III
Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Pau III
Pedro Pacheco y de Guevara
fou bisbe de Mondoñedo, Ciutat Rodrigo, Pamplona, Sigüenza i Jaén, arquebisbe i cardenal, prelat imperial en el Concili de Trento, virrei de Nàpols, inquisidor, canonista i teòleg.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Pedro Pacheco y de Guevara
Pere Lluís I de Parma
Pere Lluís Farnese o Pere Lluís I de Parma (Roma, Estats Pontificis 1503 - Piacenza, Ducat de Parma 1547) fou un membre de la Dinastia Farnese que va esdevenir el primer duc de Parma i Piacenza, càrrec que va ocupar entre 1545 i 1547.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Pere Lluís I de Parma
Prior
El prior (del llatí prior, 'primer') és el superior d'un monestir subordinat a l'abat, si n'hi ha.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Prior
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Ravenna
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Roma
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Sant Joan del Laterà
Ticià
Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano (Pieve di Cadore, Belluno, cap al 1490 - Venècia, 27 d'agost de 1576), fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica excepcional, de molt caràcter.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Ticià
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і Venècia
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і 11 d'agost
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і 1544
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і 1565
16 de desembre
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і 16 de desembre
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Ranuccio Farnese (cardenal) і 29 d'octubre
Vegeu també
Casa de Farnese
- Alexandre Farnese (cardenal)
- Alexandre Farnese (general)
- Alexandre I de Parma
- Antoni I de Parma
- Carles III d'Espanya
- Casa de Borbó-Parma
- Costanza Farnese
- Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg
- Ducat de Parma
- Eduard II Farnese
- Enriqueta d'Este
- Farnese
- Francesc I de Parma
- Gerolama Orsini
- Giulia Farnese
- Isabel Farnese
- Isabel d'Este (duquessa de Parma)
- Margarida Aldobrandini
- Margarida Maria Farnese
- Margarida Violant de Savoia
- Margarida de Mèdici
- Margarida de Parma
- Margarida de Parma i de Portugal
- Maria Caterina Farnese
- Maria d'Este
- Maria de Portugal i de Bragança
- Octavi I de Parma
- Odoard I de Parma
- Odoard de Parma (cardenal)
- Pau III
- Pere Lluís I de Parma
- Ranuccio Farnese (cardenal)
- Ranuccio I de Parma
- Ranuccio II de Parma
- Victòria Farnese
- Victòria Farnese d'Este
Morts el 1565
- Alfonso Carafa
- Alonso Fernández de Córdoba
- Ashikaga Yoshiteru
- Bagrat III d'Imerètia
- Benedetto Varchi
- Cankili I
- Conrad Gessner
- Diego Laínez
- Diego de los Cobos y Molina
- Guillaume Farel
- Jacques Buus
- Jean Ribault
- Lodovico Ferrari
- Lope de Rueda
- Nikolaus von Amsdorf
- Pius IV
- Ranuccio Farnese (cardenal)
- Semiz Ali Paixà
- Tiberio Calcagni
- Turgut Reis
- Yadigar Muhammad Khan
Naixements del 1530
- Étienne de La Boétie
- Baltasar del Alcázar
- Cèsar I Gonzaga
- Carlo Ruini
- Cristòfol Báthory
- Elias Ammerbach
- Gaspar de Bono
- Giovanni Battista Benedetti
- Giulio Cesare Aranzi
- Hendrik van den Broeck
- Hyeronimus Mercurialis
- Ivan IV de Rússia
- Jan Kochanowski
- Jean Bodin
- Jean Nicot
- Juan de Escobedo
- Juan de Herrera
- Julia de Lazarevo
- Lluís I de Borbó-Condé
- Nicolau Borràs Falcó
- Pèir de Garròs
- Pere Joan Perpinyà
- Ranuccio Farnese (cardenal)
- Tomàs Cerdà de Tallada
- Uesugi Kenshin
- Vincenzo Danti
Patriarques llatins de Constantinoble
- Bessarió
- Francesco Condulmer
- Gregori Mammes
- Isidor de Kíev
- Joan de Borja-Llançol de Romaní i Navarro d'Alpicat
- Nicolau IV
- Papa Gregori XII
- Pere Tomàs (sant)
- Pietro Riario
- Ranuccio Farnese (cardenal)
- Scipione Rebiba
Penitenciaris majors
- Andreas Franz Frühwirth
- Angelo De Donatis
- Antonio Pucci
- Arcadio María Larraona y Saralegui
- Bérenger Frédol el Vell
- Carles Borromeo
- Climent IV
- Climent VIII
- Domenico Capranica
- Filippo Boncompagni
- Filippo Calandrini
- Fortunato Baldelli
- Gil de Albornoz
- Giovanni Berardi di Tagliacozzo
- Giovanni Carlo Boschi
- Giovanni Dominici
- Giuliano Cesarini el Vell
- Innocenci V
- Innocenci VI
- James Francis Stafford
- Juli II
- Luigi Dadaglio
- Luigi De Magistris (cardenal)
- Manuel Monteiro de Castro
- Mauro Piacenza
- Niccolò Albergati
- Pere Lluís de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada
- Pietro Aldobrandini
- Pius VIII
- Ranuccio Farnese (cardenal)
- Scipione Caffarelli Borghese
- William Wakefield Baum
Persones de la província de Viterbo
- Alexandre Farnese (cardenal)
- Armida Parsi-Pettinella
- Bonaventura de Bagnoregio
- Ercole Bernabei
- Francesco Soriano
- Giovanni Francesco Romanelli
- Giulia Farnese
- Marc Salvi Otó
- Margarida Aldobrandini
- Octavi I de Parma
- Paolo Agostini
- Paolo Ruffini
- Papa Sabinià
- Pau III
- Ranuccio Farnese (cardenal)
- Victor Brecheret