Taula de continguts
94 les relacions: Agència Espacial Europea, Anglès, Anisotropia, Arno Allan Penzias, Astrophysical Journal, Barió, Big Bang, Bolòmetre, COBE, Constant de Hubble, Constel·lació de la Verge, Cos negre, Cosmic Background Imager, Cosmologia, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Dècada del 1980, Desplaçament cap al roig, Dipol elèctric, Dispersió de Thomson, Divergència, Efecte Compton, Efecte Doppler, Electrònica analògica, Electró, Electró-volt, Electroestàtica, Energia fosca, Espai intergalàctic, Espectrofotòmetre, Estadística, Expansió de l'Univers, Forma de l'Univers, Freqüència, George Gamow, George Smoot, HEMT, Hertz, Hidrogen, Iàkov Zeldóvitx, Inflació còsmica, Interferometria, Isotropia, Juny, Kelvin, Laboratoris Bell, Lent gravitatòria, Llei de Planck, Longitud d'ona, Matèria bariònica, ... Ampliar l'índex (44 més) »
- Radioastronomia
Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.
Veure Radiació còsmica de fons і Agència Espacial Europea
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Radiació còsmica de fons і Anglès
Anisotropia
plasmes, en aquest cas, el fenomen de "filamentació" Lanisotropia és la propietat de variació de les propietats físiques en ser mesurades des de diferents direccions.
Veure Radiació còsmica de fons і Anisotropia
Arno Allan Penzias
Arno Allan Penzias (Múnic, Alemanya 1933) és un astrònom i físic nord-americà, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1978.
Veure Radiació còsmica de fons і Arno Allan Penzias
Astrophysical Journal
The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.
Veure Radiació còsmica de fons і Astrophysical Journal
Barió
Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.
Veure Radiació còsmica de fons і Barió
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Veure Radiació còsmica de fons і Big Bang
Bolòmetre
Un bolòmetre és un instrument per mesurar la quantitat de radiació electromagnètica incident.
Veure Radiació còsmica de fons і Bolòmetre
COBE
El COBE (de l'anglès, Cosmic Background Explorer), o Explorador del Fons Còsmic, també conegut com a Explorer 66, va ser el primer satèl·lit construït especialment per a estudis de cosmologia.
Veure Radiació còsmica de fons і COBE
Constant de Hubble
En cosmologia, la llei de Hubble-Lemaître estableix una relació de proporcionalitat entre la distància i la velocitat de recessió de les galàxies.
Veure Radiació còsmica de fons і Constant de Hubble
Constel·lació de la Verge
La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.
Veure Radiació còsmica de fons і Constel·lació de la Verge
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Veure Radiació còsmica de fons і Cos negre
Cosmic Background Imager
El Cosmic Background Imager (CBI) fou un interferòmetre de 13 elements situat a una alçada de 5.080 metres a l'Observatori Llano de Chajnantor als Andes de Xile.
Veure Radiació còsmica de fons і Cosmic Background Imager
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Veure Radiació còsmica de fons і Cosmologia
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Veure Radiació còsmica de fons і Dècada del 1960
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Veure Radiació còsmica de fons і Dècada del 1970
Dècada del 1980
La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.
Veure Radiació còsmica de fons і Dècada del 1980
Desplaçament cap al roig
línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador.
Veure Radiació còsmica de fons і Desplaçament cap al roig
Dipol elèctric
En física, un dipol (del grec antic, δίς (dis), «dues vegades»; πόλος (polos), «eix») és un fenomen electromagnètic que es produeix de dues maneres.
Veure Radiació còsmica de fons і Dipol elèctric
Dispersió de Thomson
Un fotó de longitud d'ona \lambda \, arriba de l'esquerra, col·lideix amb l'objectiu en repòs, i un nou fotó de longitud d'ona \lambda ' \, emergeix a un angle \theta \,. La dispersió de Thomson és la difusió de radiació electromagnètica, com per exemple els raigs X, sobre una partícula lliure (no lligada a cap àtom) carregada, generalment un electró, que es produeix quan l'energia del fotó és petita en comparació a l'energia equivalent de la massa en repòs de la partícula.
Veure Radiació còsmica de fons і Dispersió de Thomson
Divergència
En càlcul vectorial, s'anomena divergència a l'operador que mesura la tendència d'un camp vectorial per originar-se o convergir a un determinat punt.
Veure Radiació còsmica de fons і Divergència
Efecte Compton
Efecte Compton d'un fotó sobre un electró lligat a un nucli En mecànica quàntica, l'efecte Compton és l'augment de la longitud d'ona, que comporta una disminució de la serva energia, d'un fotó en col·lidir amb un electró.
Veure Radiació còsmica de fons і Efecte Compton
Efecte Doppler
Lefecte Doppler és el canvi de freqüència aparent d'una ona produït pel moviment relatiu de la font respecte al seu observador.
Veure Radiació còsmica de fons і Efecte Doppler
Electrònica analògica
Transistor bipolar, component electrònic molt utilitzat en sistemes analògics. L'electrònica analògica és la branca de l'electrònica que estudia els sistemes amb senyals que varien de forma contínua en el temps, podent prendre qualsevol valor dins d'un rang determinat.
Veure Radiació còsmica de fons і Electrònica analògica
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Radiació còsmica de fons і Electró
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Veure Radiació còsmica de fons і Electró-volt
Electroestàtica
l'adherència estàtica a la roba. L'electroestàtica és la branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics produïts per distribucions de càrregues estàtiques (és a dir, que no canvien al llarg del temps).
Veure Radiació còsmica de fons і Electroestàtica
Energia fosca
En cosmologia, l'energia fosca és una forma hipotètica d'energia que travessa tot l'espai i que produeix una pressió negativa que origina una força gravitacional repulsiva.
Veure Radiació còsmica de fons і Energia fosca
Espai intergalàctic
L'espai intergalàctic és l'espai físic entre galàxies.
Veure Radiació còsmica de fons і Espai intergalàctic
Espectrofotòmetre
Un espectrofotòmetre Un espectrofotòmetre és un aparell de mesura usat en la física òptica que serveix per mesurar, en funció de la longitud d'ona, la relació entre valors d'una mateixa magnitud fotomètrica relatius a dos feixos de radiacions.
Veure Radiació còsmica de fons і Espectrofotòmetre
Estadística
lang.
Veure Radiació còsmica de fons і Estadística
Expansió de l'Univers
L'expansió de l'Univers representada per l'inflament d'un pastís amb panses L'expansió de l'Univers o expansió mètrica de l'espai és l'increment de la distància mètrica (això vol dir mesurada) entre dos objectes distants de l'univers al llarg del temps.
Veure Radiació còsmica de fons і Expansió de l'Univers
Forma de l'Univers
La forma de l'Univers és un nom informal d'un tema d'investigació que cerca determinar la morfologia de l'Univers dins de la cosmologia física, que és la ciència encarregada d'estudiar l'origen, l'evolució i la destinació de l'Univers.
Veure Radiació còsmica de fons і Forma de l'Univers
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Veure Radiació còsmica de fons і Freqüència
George Gamow
George Gamow (4 de març de 1904 - Boulder, Colorado (EUA) 19 d'agost de 1968) nascut Heòrhi Antònovytx Hàmov (Гео́ргій Анто́нович Га́мов) o Gueorgui Antónovitx Gàmov (Гео́ргий Анто́нович Га́мов), va ser un físic i cosmòleg estatunidenc d'origen ucraïnès.
Veure Radiació còsmica de fons і George Gamow
George Smoot
George Fitgerald Smoot (Yukon, EUA, 1945) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2006.
Veure Radiació còsmica de fons і George Smoot
HEMT
331x331px Els HEMT (de l'anglès high-electron-mobility transistor) són transistors tipusFET, (de l'anglès field effect transistor) en què es reemplaça el canal de conducció per una juntura en la qual s'uneixen dos materials semiconductors amb diferents bretxes entre les bandes de conducció i de valència, el que produeix una capa molt prima a la qual el nivell de Fermi aquesta una mica per sobre la banda de conducció, d'altra banda els portadors queden confinats a una capa tan estreta que se'ls pot descriure com un gas d'electrons de dues dimensions.
Veure Radiació còsmica de fons і HEMT
Hertz
Hertz (símbol Hz) és una unitat de freqüència del Sistema Internacional d'Unitats.
Veure Radiació còsmica de fons і Hertz
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Radiació còsmica de fons і Hidrogen
Iàkov Zeldóvitx
Iàkov Boríssovitx Zeldovitx, FRS (Я́каў Бары́савіч Зяльдо́віч, Я́ков Бори́сович Зельдо́вич; 8 de març de 1914 - 2 de desembre de 1987), també conegut com a YaB,fou un físic soviètic, conegut per les seves prolífiques contribucions a la cosmologia i a la física dels fenòmens termonuclears i hidrodinàmics.
Veure Radiació còsmica de fons і Iàkov Zeldóvitx
Inflació còsmica
En cosmologia, la inflació còsmica (també coneguda com a univers inflacionari) és un model cosmològic que teoritza que l'Univers, poc després del seu naixement, passà per una fase d'expansió exponencial extremadament ràpida i accelerant (entre 10-36 i 10-33 segons després del Big Bang), a causa d'una energia del buit positiva (que ofereix una pressió negativa; vegeu també relativitat general, teoria quàntica de camps).
Veure Radiació còsmica de fons і Inflació còsmica
Interferometria
Figura 1. La trajectòria de la llum a través d'un interferòmetre de Michelson. Els dos raigs de llum amb una font comuna es combinen en el mirall semitransparent per buscar el detector. O bé pot interferir de manera constructiva (consolidant en la intensitat) si les seves ones de llum arriben en fase, o interferir destructivament (debilitament de la intensitat) si arriben fora de fase, depenent de les distàncies exactes entre els tres miralls.
Veure Radiació còsmica de fons і Interferometria
Isotropia
Isotropia vol dir "independent de la direcció".
Veure Radiació còsmica de fons і Isotropia
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Radiació còsmica de fons і Juny
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure Radiació còsmica de fons і Kelvin
Laboratoris Bell
Els Laboratoris Bell (en anglès: Bell Labs) són diferents centres d'investigació científica i tecnològica ubicats en més de deu països i que pertanyen a l'empresa estatunidenca Lucent Technologies.
Veure Radiació còsmica de fons і Laboratoris Bell
Lent gravitatòria
Esquema d'una lent gravitatòria. Efecte de la lent gravitatòria a l'observar el cúmul de galàxies Abell 1689. Imatge del telescopi espacial Hubble. (Amplieu la imatge per observar millor l'efecte). Es parla de lent gravitatòria quan un objecte massiu (galàxia, cúmul de galàxies) produeix una curvatura local de l'espaitemps, la qual cosa produeix un efecte de deflexió dels raigs lluminosos.
Veure Radiació còsmica de fons і Lent gravitatòria
Llei de Planck
Llei de Planck per a cossos a diferents temperatures En física, la llei de Planck descriu la quantitat d'energia electromagnètica amb una longitud d'ona determinada radiada per un cos negre en equilibri tèrmic (és a dir, la radiància espectral d'un cos negre).
Veure Radiació còsmica de fons і Llei de Planck
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Veure Radiació còsmica de fons і Longitud d'ona
Matèria bariònica
Nom i càrrega elèctrica dels components de la matèria. En cosmologia es considera matèria bariònica tota forma de matèria constituïda per barions i leptons (a excepció de determinats tipus de neutrins).
Veure Radiació còsmica de fons і Matèria bariònica
Matèria fosca
En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.
Veure Radiació còsmica de fons і Matèria fosca
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Radiació còsmica de fons і Metre
Microones
Amb el terme microones s'identifica a les ones electromagnètiques la freqüència de les quals és compresa entre 300 MHz i 300 GHz, i la corresponent longitud d'ona és d'1 m a 1 mm.
Veure Radiació còsmica de fons і Microones
Model Lambda-CDM
Al voltant del 95% del contingut energètic de l'univers consisteix en matèria fosca exòtica i energia fosca (gràfic de la NASA) El model lambda-CDM (o ΛCDM) és l'abreviatura emprada en cosmologia per al model lambda-Cold Dark Matter.
Veure Radiació còsmica de fons і Model Lambda-CDM
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Veure Radiació còsmica de fons і NASA
Ona gravitacional
Representació de l'ona gravitacional generada per dues estrelles de neutrons en òrbita recíproca. En física, les ones gravitacionals són definides com a deformacions de l'espaitemps, creades per l'acceleració d'una massa en aquest, que es propaguen en forma d'ones a la velocitat de la llum.
Veure Radiació còsmica de fons і Ona gravitacional
Planck (satèl·lit)
Planck, coneguda anteriorment com a Planck Surveyor, és la tercera missió de mida (M3) del programa científic Horizon 2000 de l'Agència Espacial Europea.
Veure Radiació còsmica de fons і Planck (satèl·lit)
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Veure Radiació còsmica de fons і Plasma (estat de la matèria)
Polarització electromagnètica
En electrodinàmica clàssica, la polarització electromagnètica (o simplement polarització) és una característica de les ones, com la llum o altres radiacions electromagnètiques, que descriu la direcció de travessa d'un camp elèctric.
Veure Radiació còsmica de fons і Polarització electromagnètica
Premi Nobel de Física
Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.
Veure Radiació còsmica de fons і Premi Nobel de Física
Proporcionalitat
La proporcionalitat és una relació entre magnituds mesurables.
Veure Radiació còsmica de fons і Proporcionalitat
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Radiació còsmica de fons і Protó
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Radiació còsmica de fons і Radiació
Raixid Siuniàiev
Raixid Alíevitx Siunàiev (tr; Раши́д Али́евич Сюня́ев) (nascut l'1 de març de 1943 a Taixkent, URSS) és un astrofísic soviètic i rus d'ascendència tàtara.
Veure Radiació còsmica de fons і Raixid Siuniàiev
Recombinació
* Cosmologia: La recombinació és una era de l'Univers que correspon al pas d'un medi totalment ionitzat, a un medi constituït fonamentalment per àtoms neutres.
Veure Radiació còsmica de fons і Recombinació
RIA Novosti
LAgència Russa d'Informació Novosti (en rus: Российское агентство международной информации), coneguda com a RIA Novosti (en rus: РИА Новости), va ser una de les principals agència de notícies estatal de la Unió Soviètica i posteriorment de la Federació Russa, fins que l'any 2013 va ser tancada i substituïda per l'agència Rossia Segodnia, que alhora va crear el servei de notícies Spútnik.
Veure Radiació còsmica de fons і RIA Novosti
Robert Henry Dicke
Robert Henry Dicke (Saint Louis, Missouri, 6 de maig de 1916 - 4 de març de 1997, Princeton, Nova Jersey) fou un físic experimental estatunidenc, que va fer importants contribucions en astrofísica, física atòmica, cosmologia i gravitació.
Veure Radiació còsmica de fons і Robert Henry Dicke
Robert Hermann
Robert Hermann (Berna, Suïssa, 1869 - 1912) fou un compositor suís.
Veure Radiació còsmica de fons і Robert Hermann
Robert Woodrow Wilson
és un físic i astrònom nord-americà que juntament amb Arno Allan Penzias, va descobrir la radiació còsmica de fons de microones (CMB) el 1964.
Veure Radiació còsmica de fons і Robert Woodrow Wilson
Rotacional
En càlcul vectorial, el rotacional és un operador vectorial que proporciona la velocitat de rotació d'un camp vectorial respecte a un punt determinat.
Veure Radiació còsmica de fons і Rotacional
Televisió digital terrestre
món. Receptor de la televisió digital terrestre La televisió digital terrestre, o el seu acrònim TDT, és una implementació de tecnologia digital que forneix un nombre de cadenes de televisió (SDTV) més elevat o una millor qualitat d'imatge o totes dues coses alhora (EDTV, HDTV) i so (AC3, Dolby Digital) mitjançant ones de ràdio convencionals en comptes de transmissions per satèl·lit o cable.
Veure Radiació còsmica de fons і Televisió digital terrestre
Televisor
Televisor LCD amb comandament El televisor, anomenat també TV o receptor de televisió, és un receptor utilitzat per a la recepció i la reproducció d'imatges i so.
Veure Radiació còsmica de fons і Televisor
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Radiació còsmica de fons і Temperatura
Temperatura de soroll
Fig.1 Temperatura de soroll d'un component Temperatura de soroll, en electrònica, és una manera d'expressar el soroll disponible introduït per un component o una font.
Veure Radiació còsmica de fons і Temperatura de soroll
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Veure Radiació còsmica de fons і Teoria de cordes
Teoria de l'estat estacionari
La Teoria de l'estat estacionari és un model cosmològic desenvolupat el 1949 per Hermann Bondi, Thomas Gold i Fred Hoyle com una alternativa a la Teoria del Big Bang.
Veure Radiació còsmica de fons і Teoria de l'estat estacionari
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Veure Radiació còsmica de fons і Topologia
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Radiació còsmica de fons і Univers
Universitat de Princeton
La Universitat de Princeton, és una institució d'educació superior situada a Princeton, Nova Jersey (Estats Units).
Veure Radiació còsmica de fons і Universitat de Princeton
Valor eficaç
El valor eficaç és en corrent altern el valor quadràtic mitjà o mitjana quadràtica d'un corrent variable i es defineix com el valor d'un corrent rigorosament constant (corrent continu) que en circular per una determinada resistència òhmica pura produeix els mateixos efectes calorífics (igual potència dissipada) que aquest corrent variable (corrent altern).
Veure Radiació còsmica de fons і Valor eficaç
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Veure Radiació còsmica de fons і Via Làctia
WMAP
Representació artística de la '''WMAP''' abandonant la Terra camí del punt de Lagrange ''L''₂.La Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP, «Sonda Wilkinson d'anisotropia de microones») va ser una sonda espacial de la NASA que va funcionar entre 2001 i 2010 per mesurar les diferències de temperatura a través del cel en el fons còsmic de microones (CMB), una calor radiant romanent del Big Bang.
Veure Radiació còsmica de fons і WMAP
Xile
Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.
Veure Radiació còsmica de fons і Xile
1941
;Països Catalans.
Veure Radiació còsmica de fons і 1941
1948
;Països Catalans.
Veure Radiació còsmica de fons і 1948
1964
;Països Catalans.
Veure Radiació còsmica de fons і 1964
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Veure Radiació còsmica de fons і 1965
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure Radiació còsmica de fons і 1978
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Radiació còsmica de fons і 1989
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Radiació còsmica de fons і 1996
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Radiació còsmica de fons і 2000
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Radiació còsmica de fons і 2001
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Radiació còsmica de fons і 2003
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Radiació còsmica de fons і 2006
Vegeu també
Radioastronomia
- Índex espectral
- Màser astrofísic
- NANOGrav
- Púlsar
- Púlsar binari
- Quàsar
- Ràfega ràpida de ràdio
- Radiació còsmica de fons
- Radioastronomia
- Síntesi d'obertura
- SETI
- Unió túnel superconductora
- Very Long Baseline Interferometry
- Xarxa de l'Espai Profund
També conegut com CMB, Fons Cosmològic, Fons còsmic de microones, Fons de radiació de microones, Radiació de fons, Radiació de fons de microones.