Taula de continguts
85 les relacions: Adjectiu, Adverbi, Afix, Africada alveolar sorda, Africada postalveolar sorda, Al·lòfon, Alfabet fonètic internacional, Alfabet llatí, Amalgama, Aproximant labiovelar sonora, Aproximant lateral alveolar, Aproximant lateral palatal sonora, Aproximant mediopalatal sonora, Cas locatiu, Castellà, Categoria gramatical, Conchucos, Conill porquí, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant bilabial, Consonant glotal, Consonant lateral, Consonant líquida, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant retroflexa, Consonant uvular, Consonant velar, Consonant vibrant, Continu dialectal, Departament de Huánuco, Diglòssia, Flexió, Fonologia, Fricativa alveolar sorda, Fricativa bilabial sorda, Fricativa glotal sorda, Fricativa labiodental sorda, Fricativa postalveolar sorda, Fricativa uvular sonora, Fricativa uvular sorda, Gramàtica, Hiat, Intel·ligibilitat mútua, Isoglossa, Lexema, Lingüística, ... Ampliar l'índex (35 més) »
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Veure Quítxua d'Ancash і Adjectiu
Adverbi
Ladverbi és una categoria gramatical que actua com a nucli del sintagma adverbial.
Veure Quítxua d'Ancash і Adverbi
Afix
Un afix és una partícula morfològica que permet la derivació per formar nous mots, en afegir-lo abans, dins o darrere un mot.
Veure Quítxua d'Ancash і Afix
Africada alveolar sorda
L'africada alveolar sorda, transcrita en l'alfabet fonètic internacional, és un so de la parla que està present a algunes llengües com l'alemany, l'esperanto o el japonès, essent un dels fonemes africats més freqüents.
Veure Quítxua d'Ancash і Africada alveolar sorda
Africada postalveolar sorda
L'africada postalveolar sorda és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).
Veure Quítxua d'Ancash і Africada postalveolar sorda
Al·lòfon
Un al·lòfon és un so de la parla que actua com a variant d'un fonema en un context determinat, és a dir, un mateix fonema (abstracció ideal del so) pot materialitzar-se en diferents al·lòfons segons els sons que hi estiguin propers i que el puguin influir en els paràmetres articulatoris.
Veure Quítxua d'Ancash і Al·lòfon
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Veure Quítxua d'Ancash і Alfabet fonètic internacional
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Veure Quítxua d'Ancash і Alfabet llatí
Amalgama
* Amalgama dental, material de restauració utilitzat en odontologia, que resulta de l'aliatge del mercuri amb altres metalls.
Veure Quítxua d'Ancash і Amalgama
Aproximant labiovelar sonora
L'aproximant labiovelar sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra ve doble minúscula.
Veure Quítxua d'Ancash і Aproximant labiovelar sonora
Aproximant lateral alveolar
La consonant aproximant lateral alveolar sonora o lateral aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), és a dir, la lletra ela minúscula.
Veure Quítxua d'Ancash і Aproximant lateral alveolar
Aproximant lateral palatal sonora
L' aproximant lateral palatal sonora és un so de la parla que es representa com a en l'AFI (una lletra i grega minúscula invertida).
Veure Quítxua d'Ancash і Aproximant lateral palatal sonora
Aproximant mediopalatal sonora
L'aproximant palatal sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra jota minúscula.
Veure Quítxua d'Ancash і Aproximant mediopalatal sonora
Cas locatiu
El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.
Veure Quítxua d'Ancash і Cas locatiu
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Quítxua d'Ancash і Castellà
Categoria gramatical
Una categoria gramatical o categoria morfosintàctica és una antiga classificació de les paraules segons el seu tipus.
Veure Quítxua d'Ancash і Categoria gramatical
Conchucos
Conchucos (Conchucos en castellà, Kunchuku en quítxua) és una zona del Perú i el nom d'una ètnia que en ella hi habita.
Veure Quítxua d'Ancash і Conchucos
Conill porquí
El conill porquí (Cavia porcellus), també conegut com a conillet d'Índies, porquet d'Índies, cobai, o conill de rata, és una espècie de rosegador del gènere Cavia, dins la família dels càvids.
Veure Quítxua d'Ancash і Conill porquí
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Veure Quítxua d'Ancash і Consonant africada
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Veure Quítxua d'Ancash і Consonant alveolar
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Quítxua d'Ancash і Consonant bilabial
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Veure Quítxua d'Ancash і Consonant glotal
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Veure Quítxua d'Ancash і Consonant lateral
Consonant líquida
Una consonant líquida és qualsevol so vibrant, bategant o lateral.
Veure Quítxua d'Ancash і Consonant líquida
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Quítxua d'Ancash і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Quítxua d'Ancash і Consonant oclusiva
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Veure Quítxua d'Ancash і Consonant palatal
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Veure Quítxua d'Ancash і Consonant postalveolar
Consonant retroflexa
Una consonant retroflexa, consonant cacuminal o apicopalatal (o simplement retroflexa o cacuminal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.
Veure Quítxua d'Ancash і Consonant retroflexa
Consonant uvular
Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.
Veure Quítxua d'Ancash і Consonant uvular
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Quítxua d'Ancash і Consonant velar
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Veure Quítxua d'Ancash і Consonant vibrant
Continu dialectal
'''Llengües eslaves''' Mapa dels principals continus dialectals a Europa a mitjans del segle XX. Un continu dialectal o continuum dialectal és un conjunt de varietats lingüístiques parlades en territoris adjacents, amb lleus diferències a les zones contigües i amb mútua intel·ligibilitat que decreix a mesura que augmenta la distància, arribant fins i tot a desaparèixer la intel·ligibilitat entre les variants més distants.
Veure Quítxua d'Ancash і Continu dialectal
Departament de Huánuco
Huánuco és una regió del Perú.
Veure Quítxua d'Ancash і Departament de Huánuco
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Veure Quítxua d'Ancash і Diglòssia
Flexió
1.
Veure Quítxua d'Ancash і Flexió
Fonologia
La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.
Veure Quítxua d'Ancash і Fonologia
Fricativa alveolar sorda
La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.
Veure Quítxua d'Ancash і Fricativa alveolar sorda
Fricativa bilabial sorda
La fricativa bilabial sorda és un fonema que no existeix en català.
Veure Quítxua d'Ancash і Fricativa bilabial sorda
Fricativa glotal sorda
La fricativa glotal sorda, que es representa a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.
Veure Quítxua d'Ancash і Fricativa glotal sorda
Fricativa labiodental sorda
El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, la lletra efa minúscula.
Veure Quítxua d'Ancash і Fricativa labiodental sorda
Fricativa postalveolar sorda
La consonant fricativa postalveolar sorda es representa a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫, anomenada esh.
Veure Quítxua d'Ancash і Fricativa postalveolar sorda
Fricativa uvular sonora
La fricativa uvular sonora és un so que es representa amb el símbol a l'AFI (una lletra erra versaleta invertida).
Veure Quítxua d'Ancash і Fricativa uvular sonora
Fricativa uvular sorda
La fricativa uvular sorda és un so de la parla que es transcriu com a l'AFI (una lletra khi minúscula de l'alfabet grec).
Veure Quítxua d'Ancash і Fricativa uvular sorda
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Veure Quítxua d'Ancash і Gramàtica
Hiat
Un hiat (o hiatus) és la concurrència de dues vocals successives que pertanyen a dues síl·labes diferents, i que per tant, no formen diftong.
Veure Quítxua d'Ancash і Hiat
Intel·ligibilitat mútua
Llengües eslaves En lingüística, la intel·ligibilitat mútua és la capacitat que es presenta entre dos o més llengües o dialectes quan els respectius parlants poden entendre amb relativa facilitat la llengua dels altres.
Veure Quítxua d'Ancash і Intel·ligibilitat mútua
Isoglossa
Les isoglosses principals del pallarès. Una isoglossa (paraula bastida a partir del prefix grec iso- "igualtat" i de "llengua") és una línia imaginària que assenyala el límit entre la presència i l'absència d'un tret lingüístic concret –ja sigui de tipus fonològic, lèxic o d'alguna altra mena– i que separa dues àrees dialectals.
Veure Quítxua d'Ancash і Isoglossa
Lexema
El lexema és l'arrel o part de la paraula que en conté el significat lèxic, en oposició als morfemes que s'afegeixen per precisar aquest significat o per introduir aspectes gramaticals (com la categoria o la flexió).
Veure Quítxua d'Ancash і Lexema
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Veure Quítxua d'Ancash і Lingüística
Llengua aglutinant
Una llengua aglutinant és aquella que forma els seus mots per encadenat o combinació de morfemes.
Veure Quítxua d'Ancash і Llengua aglutinant
Llengua SOV
Una llengua SOV, o Subjecte Objecte Verb, és aquella que, en frases transitives, disposa per defecte els constituents en l'ordre subjecte, complement directe, verb.
Veure Quítxua d'Ancash і Llengua SOV
Lletra
La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.
Veure Quítxua d'Ancash і Lletra
Manlleu (lingüística)
Un manlleu és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra.
Veure Quítxua d'Ancash і Manlleu (lingüística)
Nasal alveolar sonora
La consonant nasal alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra Ena minúscula.
Veure Quítxua d'Ancash і Nasal alveolar sonora
Nasal bilabial sonora
La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.
Veure Quítxua d'Ancash і Nasal bilabial sonora
Nasal palatal sonora
La consonant nasal palatal sonora es representa a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior.
Veure Quítxua d'Ancash і Nasal palatal sonora
Nasal uvular sonora
La consonant nasal uvular es transcriu en l'AFI (una ena versaleta).
Veure Quítxua d'Ancash і Nasal uvular sonora
Nasal velar sonora
La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior).
Veure Quítxua d'Ancash і Nasal velar sonora
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Veure Quítxua d'Ancash і Nombre
Oclusiva alveolar sonora
La consonant oclusiva alveolar sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Veure Quítxua d'Ancash і Oclusiva alveolar sonora
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Veure Quítxua d'Ancash і Oclusiva alveolar sorda
Oclusiva bilabial sonora
La consonant oclusiva bilabial sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Veure Quítxua d'Ancash і Oclusiva bilabial sonora
Oclusiva bilabial sorda
La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.
Veure Quítxua d'Ancash і Oclusiva bilabial sorda
Oclusiva uvular sorda
L'oclusiva uvular sorda és un fonema que es representa com a a l'AFI i està present en diverses llengües, com l'àrab o el quítxua.
Veure Quítxua d'Ancash і Oclusiva uvular sorda
Oclusiva velar sonora
La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Veure Quítxua d'Ancash і Oclusiva velar sonora
Oclusiva velar sorda
La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Veure Quítxua d'Ancash і Oclusiva velar sorda
Perú
El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.
Veure Quítxua d'Ancash і Perú
Persona (gramàtica)
La persona gramatical és el tret de determinades paraules variables en la seva flexió per indicar qui són els interlocutors implicats pel missatge.
Veure Quítxua d'Ancash і Persona (gramàtica)
Quítxua
El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.
Veure Quítxua d'Ancash і Quítxua
Quítxua de Huaylas
El quítxua de Huaylas és una varietat del quítxua parlada al Callejón de Huaylas i en el vessant occidental de la Sierra Negra.
Veure Quítxua d'Ancash і Quítxua de Huaylas
Quítxua I
Quechua I, conegut també com o Quítxua Wáywash, o Quítxua B, és una de les dues branques o grups genealògics de les llengües quítxues.
Veure Quítxua d'Ancash і Quítxua I
Regió d'Ancash
Ancash és una regió de la costa nord del Perú.
Veure Quítxua d'Ancash і Regió d'Ancash
Síl·laba
mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.
Veure Quítxua d'Ancash і Síl·laba
Sierra Blanca
Sierra Blanca és una concentració de població designada pel cens i seu del Comtat de Hudspeth a l'estat de Texas dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Quítxua d'Ancash і Sierra Blanca
Subordinació
La subordinació és, en sintaxi, relació d'inclusió que s'estableix entre dos components, de manera que un depèn de l'altre.
Veure Quítxua d'Ancash і Subordinació
Sufix
Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió.
Veure Quítxua d'Ancash і Sufix
Tagetes
Tagetes és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies.
Veure Quítxua d'Ancash і Tagetes
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Veure Quítxua d'Ancash і Temps
To (lingüística)
En lingüística, el to és el fenomen en què l'altura de la veu té valor fonològic, és a dir, en què hi ha parells mínims que es distingeixen únicament per la seva altura, o pel seu contorn d'altura (creixent, decreixent, etcètera).
Veure Quítxua d'Ancash і To (lingüística)
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Veure Quítxua d'Ancash і Verb
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Veure Quítxua d'Ancash і Vocal
Vocal quasioberta central
La vocal quasioberta central és un tipus de so vocal utilitzat en alguns parlars.
Veure Quítxua d'Ancash і Vocal quasioberta central
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Quítxua d'Ancash і 1975
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Quítxua d'Ancash і 1985