Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Consonant uvular

Índex Consonant uvular

Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.

17 les relacions: Alfabet fonètic internacional, Consonant, Consonant aproximant, Consonant fricativa, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Fonètica, Francès, Fricativa uvular sonora, Fricativa uvular sorda, Llengües d'Àfrica, Nasal uvular sonora, Oclusiva uvular sonora, Oclusiva uvular sorda, Punt d'articulació, Rotacisme, Vibrant uvular.

Alfabet fonètic internacional

L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.

Nou!!: Consonant uvular і Alfabet fonètic internacional · Veure més »

Consonant

Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).

Nou!!: Consonant uvular і Consonant · Veure més »

Consonant aproximant

Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).

Nou!!: Consonant uvular і Consonant aproximant · Veure més »

Consonant fricativa

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).

Nou!!: Consonant uvular і Consonant fricativa · Veure més »

Consonant nasal

Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.

Nou!!: Consonant uvular і Consonant nasal · Veure més »

Consonant oclusiva

Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).

Nou!!: Consonant uvular і Consonant oclusiva · Veure més »

Fonètica

La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.

Nou!!: Consonant uvular і Fonètica · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Consonant uvular і Francès · Veure més »

Fricativa uvular sonora

La fricativa uvular sonora és un so que es representa amb el símbol a l'AFI (una lletra erra versaleta invertida).

Nou!!: Consonant uvular і Fricativa uvular sonora · Veure més »

Fricativa uvular sorda

La fricativa uvular sorda és un so de la parla que es transcriu com a l'AFI (una lletra khi minúscula de l'alfabet grec).

Nou!!: Consonant uvular і Fricativa uvular sorda · Veure més »

Llengües d'Àfrica

Llengües d'Àfrica en l'actualitat. Les llengües africanes, més de 2.000, pertanyen a diferents famílies lingüístiques i conviuen amb els idiomes de la colonització, sovint cooficials, especialment amb l'anglès i el francès.

Nou!!: Consonant uvular і Llengües d'Àfrica · Veure més »

Nasal uvular sonora

La consonant nasal uvular es transcriu en l'AFI (una ena versaleta).

Nou!!: Consonant uvular і Nasal uvular sonora · Veure més »

Oclusiva uvular sonora

La consonant oclusiva uvular sonora és un so de la parla que es transcriu en l'AFI (una lletra g versaleta).

Nou!!: Consonant uvular і Oclusiva uvular sonora · Veure més »

Oclusiva uvular sorda

L'oclusiva uvular sorda és un fonema que es representa com a a l'AFI i està present en diverses llengües, com l'àrab o el quítxua.

Nou!!: Consonant uvular і Oclusiva uvular sorda · Veure més »

Punt d'articulació

El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.

Nou!!: Consonant uvular і Punt d'articulació · Veure més »

Rotacisme

El rotacisme (paraula creada a partir del grec antic ῥῶ rhô) és un fenomen fonètic consistent a canviar un so per una R, per motius d'evolució lingüística o de pronunciació local.

Nou!!: Consonant uvular і Rotacisme · Veure més »

Vibrant uvular

La consonant vibrant uvular sonora és un so de la parla que es transcriu en l'AFI (una erra versaleta).

Nou!!: Consonant uvular і Vibrant uvular · Veure més »

Redirigeix aquí:

Uvular.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »