Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Proves de la relativitat general

Índex Proves de la relativitat general

Les proves de la relativitat general serveixen per a establir l'evidència observacional necessària de la teoria de la relativitat.

Taula de continguts

  1. 47 les relacions: Albert Einstein, Any tròpic, Arthur Eddington, Àfrica, Àpside, Brasil, Centre de massa, Constel·lació, Constel·lació del Taure, Eclipsi de Sol, El·lipse, Estel, Forat negre, Gravitomagnetisme, Henry Cavendish, Isaac Newton, Joseph Hooton Taylor, Lent gravitatòria, LIGO, Llei de la gravitació universal, Mecànica celeste, Mecànica clàssica, Mercuri, Minut d'arc, Nana blanca, Observació d'ones gravitacionals, Púlsar binari, Periheli, Pertorbació (astronomia), Precessió, Primera Guerra Mundial, Principi d'equivalència, Relativitat especial, Relativitat general, Russell Alan Hulse, São Tomé i Príncipe, Sírius, Simon Newcomb, Sistema solar, Sol, Telescopi, Telescopi espacial Hubble, Teoria de la relativitat, The Times, Urbain Le Verrier, Walter Sidney Adams, 40 d'Eridà.

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Veure Proves de la relativitat general і Albert Einstein

Any tròpic

Variacions de la longitud mitjana del Sol lang.

Veure Proves de la relativitat general і Any tròpic

Arthur Eddington

V Club for the meeting where Eddington presented his observations of the curvature of light around the sun, confirming Einstein's Theory of General Relativity. They include the line "A general discussion followed. The President remarked that the 83rd meeting was historic".--> fou un astrofísic britànic de principis del.

Veure Proves de la relativitat general і Arthur Eddington

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Veure Proves de la relativitat general і Àfrica

Àpside

'''F''': periàpside'''H''': apoàpsideLínia '''FH''': línia dels àpsides En astronomia, l'àpside o apsi és el punt de màxima o mínima aproximació d'un cos celeste en una òrbita el·líptica al centre de masses al voltant del qual orbita.

Veure Proves de la relativitat general і Àpside

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Veure Proves de la relativitat general і Brasil

Centre de massa

En física, un sistema de partícules o un sòlid continu es pot equiparar dinàmicament, en molts aspectes, a una partícula puntual de massa equivalent.

Veure Proves de la relativitat general і Centre de massa

Constel·lació

Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.

Veure Proves de la relativitat general і Constel·lació

Constel·lació del Taure

El Taure (taurus en llatí vol dir "toro") és una de les constel·lacions del zodíac i es troba a l'hemisferi celeste nord.

Veure Proves de la relativitat general і Constel·lació del Taure

Eclipsi de Sol

Geometria d'un eclipsi total de Sol (no a escala) eclipsi total del 1999 Vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra.

Veure Proves de la relativitat general і Eclipsi de Sol

El·lipse

El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.

Veure Proves de la relativitat general і El·lipse

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Veure Proves de la relativitat general і Estel

Forat negre

El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

Veure Proves de la relativitat general і Forat negre

Gravitomagnetisme

Diagrama respecte a la confirmació del gravitomagnetisme per la Gravity Probe B El Gravitomagnetisme, (algunes vegades conegut com a gravitoelectromagnetisme, abreujat GEM), es refereix a un conjunt d'analogies formals entre les equacions per l'electromagnetisme i la gravitació relativista; específicament: entre les equacions de Maxwell i una aproximació, vàlida en determinades condicions, a les equacions de camp d'Einstein de la relativitat general.

Veure Proves de la relativitat general і Gravitomagnetisme

Henry Cavendish

Henry Cavendish (Niça, 10 d'octubre de 1731 - Londres, 24 de febrer de 1810), fou un físic i químic britànic que treballà en gravitació, electroestàtica i química de l'aigua i de l'aire.

Veure Proves de la relativitat general і Henry Cavendish

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Veure Proves de la relativitat general і Isaac Newton

Joseph Hooton Taylor

Joseph Hooton Taylor, Jr (Filadèlfia, EUA 1941) és un físic, astrònom i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1993 pels seus treballs sobre els púlsars.

Veure Proves de la relativitat general і Joseph Hooton Taylor

Lent gravitatòria

Esquema d'una lent gravitatòria. Efecte de la lent gravitatòria a l'observar el cúmul de galàxies Abell 1689. Imatge del telescopi espacial Hubble. (Amplieu la imatge per observar millor l'efecte). Es parla de lent gravitatòria quan un objecte massiu (galàxia, cúmul de galàxies) produeix una curvatura local de l'espaitemps, la qual cosa produeix un efecte de deflexió dels raigs lluminosos.

Veure Proves de la relativitat general і Lent gravitatòria

LIGO

Imatge del LIGO Hanford Observatory, a la Reserva Nuclear de Hanford. El LIGO (Laser Interferometer Gravitational-wave Observatory, «Observatori d'ones gravitatòries per interferometria làser») és un observatori astronòmic format per dos interferòmetres situats als estats de Louisiana i Washington (EUA) que té per objectiu la detecció i estudi de les ones gravitatòries.

Veure Proves de la relativitat general і LIGO

Llei de la gravitació universal

sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.

Veure Proves de la relativitat general і Llei de la gravitació universal

Mecànica celeste

La mecànica celeste és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que té per objecte l'estudi dels moviments dels astres en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes.

Veure Proves de la relativitat general і Mecànica celeste

Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Veure Proves de la relativitat general і Mecànica clàssica

Mercuri

* Mercuri (mitologia), déu romà.

Veure Proves de la relativitat general і Mercuri

Minut d'arc

Un minut d'arc és una unitat de mesura angular que equival a una seixantena part d'un grau.

Veure Proves de la relativitat general і Minut d'arc

Nana blanca

Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Veure Proves de la relativitat general і Nana blanca

Observació d'ones gravitacionals

Mesura de LIGO de les ones gravitacionals en el detector de Livingston (esquerra) i en el detector de Hanford (dreta), comparats amb els valors teòrics. La primera detecció d'ones gravitacionals fou anunciada l'11 de febrer de 2016, fruit de la col·laboració entre LIGO, VIRGO i GEO600.

Veure Proves de la relativitat general і Observació d'ones gravitacionals

Púlsar binari

Un púlsar binari és un púlsar amb un company estel·lar que sovint és un altre púlsar, una nana blanca o un estel de neutrons. Aquests sistemes estel·lars són d'especial interès pels astrofísics, ja que reuneixen les condicions ideals per posar a prova la relativitat general en camps gravitatoris forts.

Veure Proves de la relativitat general і Púlsar binari

Periheli

Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.

Veure Proves de la relativitat general і Periheli

Pertorbació (astronomia)

En astronomia, una pertorbació és el moviment complex d'un cos massiu que depèn de forces diferents a l'atracció gravitatòria d'un altre cos massiu.

Veure Proves de la relativitat general і Pertorbació (astronomia)

Precessió

Precessió i nutació d'una baldufa Precessió d'un giroscopi Rotació (verd), precessió (blau) i nutació (vermell) de la Terra La precessió és el moviment harmònic que efectua l'eix de rotació d'un sòlid no esfèric sotmès a forces exteriors.

Veure Proves de la relativitat general і Precessió

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Veure Proves de la relativitat general і Primera Guerra Mundial

Principi d'equivalència

El principi d'equivalència és el principi físic fonamental de la relativitat general i de diverses altres teories mètriques de la gravetat.

Veure Proves de la relativitat general і Principi d'equivalència

Relativitat especial

Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).

Veure Proves de la relativitat general і Relativitat especial

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Veure Proves de la relativitat general і Relativitat general

Russell Alan Hulse

Russell Alan Hulse (Nova York, EUA 1950) és un astrofísic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1993 pels seus treballs sobre els púlsars.

Veure Proves de la relativitat general і Russell Alan Hulse

São Tomé i Príncipe

São Tomé i Príncipe (en portuguès, São Tomé e Príncipe) és un estat insular localitzat al golf de Guinea.

Veure Proves de la relativitat general і São Tomé i Príncipe

Sírius

Sírius (α Canis Majoris / α CMa) és l'estel més brillant del cel nocturn.

Veure Proves de la relativitat general і Sírius

Simon Newcomb

Simon Newcomb (Wallace, Nova Escòcia, 12 de març de 1835 - Washington DC, 11 de juliol de 1909) fou un astrònom estatunidenc d'origen canadenc.

Veure Proves de la relativitat general і Simon Newcomb

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Veure Proves de la relativitat general і Sistema solar

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Veure Proves de la relativitat general і Sol

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Veure Proves de la relativitat general і Telescopi

Telescopi espacial Hubble

El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.

Veure Proves de la relativitat general і Telescopi espacial Hubble

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Veure Proves de la relativitat general і Teoria de la relativitat

The Times

The Times és un diari generalista d'àmbit nacional publicat al Regne Unit amb seu a Londres.

Veure Proves de la relativitat general і The Times

Urbain Le Verrier

Urbain Jean Joseph Le Verrier (Saint-Lô, 11 de març de 1811 – París, 23 de setembre de 1877), va ser un matemàtic francès especialitzat en mecànica celeste i un astrònom.

Veure Proves de la relativitat general і Urbain Le Verrier

Walter Sidney Adams

Walter Sydney Adams (Antioquia, 20 de desembre de 1876 - Pasadena, 11 de maig de 1956) fou un astrònom estatunidenc.

Veure Proves de la relativitat general і Walter Sidney Adams

40 d'Eridà

40 d'Eridà (40 Eridani), també conegut com a Òmicron² d'Eridà o Keidar, de la paraula àrab qayd, cloves (d'ou)) és un sistema triple d'estrelles a menys de 16,5 anys llum de distància de la Terra. És en la constel·lació d'Eridà.

Veure Proves de la relativitat general і 40 d'Eridà