Taula de continguts
123 les relacions: Adriaan van Roomen, Anàlisi complexa, Anell (matemàtiques), Apol·loni de Perge, Augustin Louis Cauchy, Bacteris, Benoît Mandelbrot, Bisectriu, Carl Benjamin Boyer, Carl Friedrich Gauß, Casquet esfèric, Cònica, Charles Dupin, Circumferència, Circumferència d'Apol·loni, Circumferència de Ford, Codi de correcció d'errors, Concèntric, Conjugat, Construcció amb regle i compàs, Coordenades bipolars, Corba, Curvatura, Daniel Pedoe, David Mumford, Decca, Dimensió de Hausdorff-Bezikóvitx, Duplicació del cub, DVD, Eix radical, El·lipse, Elements d'Euclides, Elisabet de Bohèmia, Enzim, Equació, Equació de segon grau, Esfera, Esfera de Riemann, Euclides, Eugène Rouché, Excentricitat, Focus (geometria), Forma bilineal, Forma quadràtica, Fractal, François Viète, Frederick Soddy, Geometria de l'esfera de Lie, Geometria euclidiana, Gottfried Wilhelm Leibniz, ... Ampliar l'índex (73 més) »
Adriaan van Roomen
Adriaan van Roomen, també conegut pel seu nom llatinitzat Adrianus Romanus, va ser un matemàtic brabançó del, conegut per haver calculat els primers 16 decimals exactes del Nombre π.
Veure Problema d'Apol·loni і Adriaan van Roomen
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Veure Problema d'Apol·loni і Anàlisi complexa
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Veure Problema d'Apol·loni і Anell (matemàtiques)
Apol·loni de Perge
Apol·loni de Perge o Apollonius Pergaeus (en grec: Ἀπολλώνιος) (al voltant de 262 aC - al voltant 190 aC) va ser un geòmetra i astrònom grec conegut pel seu treball sobre les seccions còniques.
Veure Problema d'Apol·loni і Apol·loni de Perge
Augustin Louis Cauchy
,() fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.
Veure Problema d'Apol·loni і Augustin Louis Cauchy
Bacteris
lang.
Veure Problema d'Apol·loni і Bacteris
Benoît Mandelbrot
va ser un matemàtic conegut com el «pare de la geometria fractal».
Veure Problema d'Apol·loni і Benoît Mandelbrot
Bisectriu
'''Bisectriu''' de l'angle \widehatxOy La bisectriu d'un angle és la recta que el divideix en dos angles iguals.
Veure Problema d'Apol·loni і Bisectriu
Carl Benjamin Boyer
va ser un historiador de les matemàtiques estatunidenc.
Veure Problema d'Apol·loni і Carl Benjamin Boyer
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Veure Problema d'Apol·loni і Carl Friedrich Gauß
Casquet esfèric
En geometria, un casquet esfèric és la part una d'esfera tallada per un pla.
Veure Problema d'Apol·loni і Casquet esfèric
Cònica
hipèrboles (3). Tipus de seccions còniques En matemàtiques, una secció cònica (o simplement cònica) és una corba obtinguda com la intersecció de la superfície d'un con amb un pla.
Veure Problema d'Apol·loni і Cònica
Charles Dupin
Pierre Charles François Dupin (Varzy, 6 d'octubre del 1784 - París, 18 de gener del 1873) va ser un enginyer, economista i matemàtic francès va destacar especialment en el camp de l'estadística,Palsky, Gilles.
Veure Problema d'Apol·loni і Charles Dupin
Circumferència
miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.
Veure Problema d'Apol·loni і Circumferència
Circumferència d'Apol·loni
Circumferència d'Apol·loni La circumferència d'Apol·loni és el lloc geomètric dels punts la raó de distàncies dels quals a dos punts donats és constant.
Veure Problema d'Apol·loni і Circumferència d'Apol·loni
Circumferència de Ford
fraccions irreductibles amb el mateix denominador tenen cercles de la mateixa mida. En matemàtiques, un cercle de Ford és un cercle amb centre a \left(p/q,1/(2q^2)\right) i de radi 1/(2q^2), on p/q és una fracció irreduïble, és a dir, p i q són enters coprimers.
Veure Problema d'Apol·loni і Circumferència de Ford
Codi de correcció d'errors
Exemple de codi Haming(7,4) de les dades 0111 a 0001111. La paritat dels cercles vermell, verd i blau són tots parells (el verd i el blau tenen 2 1; el vermell té 4 1). En informàtica, telecomunicacions, teoria de la informació i teoria de la codificació, s'utilitza un codi de correcció d'errors, de vegades codi de correcció d'errors (amb acrònim anglès ECC) per controlar els errors de les dades a través de canals de comunicació poc fiables o sorollosos.
Veure Problema d'Apol·loni і Codi de correcció d'errors
Concèntric
Concèntric fou una productora i editora catalana de discs en català que nasqué de l'escissió d'Edigsa i que estigué en actiu entre 1964 i 1973.
Veure Problema d'Apol·loni і Concèntric
Conjugat
En matemàtiques, el conjugat d'un nombre complex z és el nombre complex format de la mateixa part real que z i de la part imaginària oposada.
Veure Problema d'Apol·loni і Conjugat
Construcció amb regle i compàs
Creació d'un hexàgon regular amb regle i compàsConstrucció d'un pentàgon regular La construcció amb regle i compàs correspon a la construcció de longituds i angles emprant només un regle i un compàs.
Veure Problema d'Apol·loni і Construcció amb regle i compàs
Coordenades bipolars
Sistema de coordenades bipolar El sistema de coordenades bipolar és un sistema de coordenades bidimensional ortogonal.
Veure Problema d'Apol·loni і Coordenades bipolars
Corba
Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament.
Veure Problema d'Apol·loni і Corba
Curvatura
En geometria, la curvatura és la qualitat d'una corba associada al canvi de direcció de diversos punts successius de la corba.
Veure Problema d'Apol·loni і Curvatura
Daniel Pedoe
, conegut usualment com Dan Pedoe, va ser un matemàtic anglès.
Veure Problema d'Apol·loni і Daniel Pedoe
David Mumford
David Bryant Mumford (Worth, Anglaterra, 11 de juny de 1937) és un matemàtic nord-americà nascut al Regne Unit.
Veure Problema d'Apol·loni і David Mumford
Decca
Exactitud dels sistemes de navegació Decca Navigator Mk 12 El sistema de navegació Decca era un sistema de navegació hiperbòlic per ràdio que permetia als vaixells i avions determinar la seva posició rebent senyals de ràdio des de balises de navegació fixes.
Veure Problema d'Apol·loni і Decca
Dimensió de Hausdorff-Bezikóvitx
La dimensió de Hausdorff o dimensió de Hausdorff-Bezikóvitx és una generalització mètrica del concepte de dimensió d'un espai topològic, que permet definir la dimensió d'una dimensió fraccionaria (no-entera) per a un objecte fractal.
Veure Problema d'Apol·loni і Dimensió de Hausdorff-Bezikóvitx
Duplicació del cub
La duplicació del cub (també conegut com a problema delià) és un dels tres problemes irresolubles mitjançant una construcció amb regle i compàs de la geometria grega.
Veure Problema d'Apol·loni і Duplicació del cub
DVD
Un DVD vist des de sotaDVD, acrònim anglès de Digital Versatile Disc (Disc Versàtil Digital), és un suport àmpliament usat per a l'emmagatzematge òptic de dades digitals, normalment dades i vídeo.
Veure Problema d'Apol·loni і DVD
Eix radical
L'eix radical de dues circumferències no concèntriques és el lloc geomètric dels punts amb la mateixa potència respecte d'aquestes.
Veure Problema d'Apol·loni і Eix radical
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
Veure Problema d'Apol·loni і El·lipse
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Veure Problema d'Apol·loni і Elements d'Euclides
Elisabet de Bohèmia
Elisabeth Stuart, Elisabet d'Anglaterra o de Bohèmia (Dunfermline, 19 d'agost de 1596 – Londres, 1662) va ser princesa d'Anglaterra i d'Escòcia amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb l'elector Frederic V del Palatinat conegut com el "Rei d'Hivern" esdevenint electriu palatina i reina de Bohèmia.
Veure Problema d'Apol·loni і Elisabet de Bohèmia
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives.
Veure Problema d'Apol·loni і Enzim
Equació
date.
Veure Problema d'Apol·loni і Equació
Equació de segon grau
Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.
Veure Problema d'Apol·loni і Equació de segon grau
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Veure Problema d'Apol·loni і Esfera
Esfera de Riemann
L'esfera de Riemann es pot imaginar com el pla complex embolcallant una esfera (amb un tipus de projecció estereogràfica). En matemàtiques, lesfera de Riemann (o pla complex estès), que pren el nom del matemàtic del Bernhard Riemann, és una esfera que s'obté a partir del pla complex afegent-hi un punt a l'infinit.
Veure Problema d'Apol·loni і Esfera de Riemann
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Veure Problema d'Apol·loni і Euclides
Eugène Rouché
Original sepultura d'Eugène Rouché i del seu fill Jacques, feta per Camille Lefèvre Eugène Rouché (1832-1910) va ser un matemàtic francès, conegut per haver establert la condició d'existència de solucions d'un sistema d'equacions lineals.
Veure Problema d'Apol·loni і Eugène Rouché
Excentricitat
En matemàtiques, l'excentricitat és un paràmetre associat a totes les seccions còniques.
Veure Problema d'Apol·loni і Excentricitat
Focus (geometria)
El punt F és el focus de l'el·lipse-color vermell, paràbola-verd i hipèrbola-blau. Focus de l'el·lipse En geometria, el focus d'una corba és un punt (o punts) singular, respecte del qual es mantenen constants determinades distàncies relacionades amb els punts d'aquesta corba.
Veure Problema d'Apol·loni і Focus (geometria)
Forma bilineal
Siguin V \, i W \, objectes matemàtics qualsevol, tots dos amb estructura lineal, l'un per l'esquerra i l'altre per la dreta, sobre un altre objecte K amb estructura aritmètica.
Veure Problema d'Apol·loni і Forma bilineal
Forma quadràtica
Una forma quadràtica (real) és un polinomi homogeni de grau dos que involucra n variables x_1,\dots, x_n: on A_\in \mathbb, \ i,j.
Veure Problema d'Apol·loni і Forma quadràtica
Fractal
Una fractal és un objecte matemàtic de gran complexitat definit per algorismes simples.
Veure Problema d'Apol·loni і Fractal
François Viète
va ser un matemàtic francès, potser el més rellevant del i conegut, a vegades, com el "pare de l'àlgebra moderna".
Veure Problema d'Apol·loni і François Viète
Frederick Soddy
fou un radioquímic anglès que va explicar, amb Ernest Rutherford, que la radioactivitat es deu a la transmutació d'elements, que ara se sap que implica reaccions nuclears.
Veure Problema d'Apol·loni і Frederick Soddy
Geometria de l'esfera de Lie
Sophus Lie, creador de la geometria de l'esfera de Lie i de la correspondència recta-esfera. La geometria de l'esfera de Lie és una teoria geomètrica del pla o l'espai en què el concepte fonamental és la circumferència o l'esfera.
Veure Problema d'Apol·loni і Geometria de l'esfera de Lie
Geometria euclidiana
Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.
Veure Problema d'Apol·loni і Geometria euclidiana
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Veure Problema d'Apol·loni і Gottfried Wilhelm Leibniz
Hans Rademacher
va ser un matemàtic alemany nacionalitzat estatunidenc.
Veure Problema d'Apol·loni і Hans Rademacher
Hipèrbola
Hipèrbola Una hipèrbola o hipèrbole es defineix com el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la diferència de les distàncies a dos punts fixos denominats focus.
Veure Problema d'Apol·loni і Hipèrbola
Homotècia
Homotècia amb centre O i on λ>1. Una homotècia és una transformació geomètrica del pla o de l'espai en la qual es compleixen dues condicions: cada punt i la seva imatge estan alineats amb un punt fix O anomenat centre d'homotècia i s'estableix una relació constant λ entre els segments que uneixen el centre d'homotècia amb cada punt i la seva imatge.
Veure Problema d'Apol·loni і Homotècia
Independència lineal
En àlgebra lineal, un conjunt de vectors és linealment independent (l.i.) si cap d'ells es pot escriure com a combinació lineal dels altres.
Veure Problema d'Apol·loni і Independència lineal
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Problema d'Apol·loni і Isaac Newton
Isotropia
Isotropia vol dir "independent de la direcció".
Veure Problema d'Apol·loni і Isotropia
Jakob Steiner
Jakob Steiner (18 de març de 1796, Utzenstorf, Berna - 1 d'abril de 1863, Berna) va ser un matemàtic suís.
Veure Problema d'Apol·loni і Jakob Steiner
Jean Nicolas Pierre Hachette
Jean Nicolas Pierre Hachette (1769-1834), fou un matemàtic francès.
Veure Problema d'Apol·loni і Jean Nicolas Pierre Hachette
Jean-Victor Poncelet
Jean-Victor Poncelet (Metz, 1 de juliol del 1788 - París, 22 o 23 de desembre del 1867) va ser un matemàtic francès del.
Veure Problema d'Apol·loni і Jean-Victor Poncelet
John Casey
John Casey (1820-1891) va ser un matemàtic irlandès.
Veure Problema d'Apol·loni і John Casey
Joseph Alfred Serret
Joseph Alfred Serret (París, França, 30 d'agost de 1819 - Versalles, França, 2 de març de 1885), més conegut com a Joseph Serret, va ser un matemàtic famós per desenvolupar al costat de Jean Frenet la Teoria de corbes.
Veure Problema d'Apol·loni і Joseph Alfred Serret
Joseph Diez Gergonne
Joseph Diez Gergonne (Nancy, 19 de juny de 1771 – Montpeller, 4 de maig de 1859) fou un matemàtic i lògic francès, especialitzat en geometria.
Veure Problema d'Apol·loni і Joseph Diez Gergonne
Joseph Larmor
va ser un físic i matemàtic britànic irlandès, catedràtic lucasià de la Universitat de Cambridge.
Veure Problema d'Apol·loni і Joseph Larmor
Journal de Crelle
El Journal für die reine und angewandte Mathematik, en català: Revista de Matemàtiques pures i aplicades, més conegut com a Journal de Crelle, és una revista matemàtica fundada el 1826 per August Leopold Crelle.
Veure Problema d'Apol·loni і Journal de Crelle
Julian Coolidge
va ser un matemàtic nord-americà.
Veure Problema d'Apol·loni і Julian Coolidge
Julius Petersen
va ser un matemàtic danès pioner en la teoria de grafs i en l'aplicació de les matemàtiques a l'economia.
Veure Problema d'Apol·loni і Julius Petersen
Lazare Nicolas Marguerite Carnot
Lazare Nicolas Marguerite Carnot (Nolay (Costa d'Or), 13 de maig del 1753 - Magdeburg (Prússia), 2 d'agost del 1823) fou un militar, polític físic i matemàtic francès conegut pels malnoms dOrganitzador de la Victòria o Gran Carnot.
Veure Problema d'Apol·loni і Lazare Nicolas Marguerite Carnot
Lema (matemàtiques)
En matemàtiques, un lema (del grec, λήμμα, "lemma" que vol dir "tot allò que es rep, com un regal, benefici, o un suborn") és una proposició demostrada que es fa servir com a pas a un resultat més gran més que com una afirmació en si mateixa.
Veure Problema d'Apol·loni і Lema (matemàtiques)
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Veure Problema d'Apol·loni і Leonhard Euler
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Problema d'Apol·loni і Llatí
LORAN
L'AN/APN-4 va ser un receptor LORAN aerotransportat utilitzat durant la dècada de 1960. Es va construir en dues parts per coincidir amb el sistema Gee del Regne Unit i es podia canviar amb Gee en pocs minuts. LORAN (de l'anglès LOng RAnge Navigation, navegació de llarg abast) va ser un sistema d'ajuda a la navegació electrònic hiperbòlic que utilitza l'interval transcorregut entre la recepció de senyals de ràdio transmeses des de tres o més transmissors per determinar la posició del receptor.
Veure Problema d'Apol·loni і LORAN
MathWorld
MathWorld és una enciclopèdia matemàtica de referència, finançada per Wolfram Research Inc., els creadors del programari d'àlgebra computacional Mathematica.
Veure Problema d'Apol·loni і MathWorld
Mètode del cercle de Hardy-Littlewood
En matemàtiques, el mètode del cercle de Hardy–Littlewood és una de les tècniques més utilitzades en teoria de nombres analítica.
Veure Problema d'Apol·loni і Mètode del cercle de Hardy-Littlewood
Mecànica celeste
La mecànica celeste és una branca de l'astronomia i la mecànica clàssica que té per objecte l'estudi dels moviments dels astres en virtut dels efectes gravitatoris que exerceixen sobre ells altres cossos celestes.
Veure Problema d'Apol·loni і Mecànica celeste
Mediatriu
200px La mediatriu d'un segment és la recta perpendicular que passa pel seu punt mitjà (Significat 1).
Veure Problema d'Apol·loni і Mediatriu
Menecme
Menecme (Μέναιχμος, aprox. 380–320 AC) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Veure Problema d'Apol·loni і Menecme
N-esfera
La '' hiperesfera''' a l'espai euclidià de dimensió 2, és lel 2-esfera. En matemàtiques, una n-esfera (o hiperesfera quan n > 3) és la generalització de l'«esfera» a un espai euclidià de dimensió arbitrària.
Veure Problema d'Apol·loni і N-esfera
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Veure Problema d'Apol·loni і Nature
Nicolaus Fuss
Nicolaus Fuss, també conegut com a Nikolai Ivanovitx Fus (1755-1826), fou un matemàtic suís que va ser secretari de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg.
Veure Problema d'Apol·loni і Nicolaus Fuss
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Veure Problema d'Apol·loni і Nombre complex
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Veure Problema d'Apol·loni і Nombre real
Orientació
L'orientació és l'acció de situar, de vegades en l'horitzó un rumb geogràfic, principalment l'orient (d'ací el seu nom) el nord o també en el cas d'usar un rellotge per a orientar-se en l'hemisferi nord, el sud, i amb açò relacionar la rosa dels vents en un lloc en particular.
Veure Problema d'Apol·loni і Orientació
Papos d'Alexandria
Papos d'Alexandria o Pap d'Alexandria (Pappus, Πάππος) fou el darrer gran geòmetra de la Grècia clàssica.
Veure Problema d'Apol·loni і Papos d'Alexandria
Paral·lelisme (geometria)
Les rectes ''a'' i ''b'' són paral·leles. En geometria, el paral·lelisme és una relació que s'estableix entre rectes o plans.
Veure Problema d'Apol·loni і Paral·lelisme (geometria)
Paràbola
320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.
Veure Problema d'Apol·loni і Paràbola
Participi
El participi és una forma no personal del verb que té un caràcter molt proper a l'adjectiu.
Veure Problema d'Apol·loni і Participi
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.
Veure Problema d'Apol·loni і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Veure Problema d'Apol·loni і Pierre de Fermat
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Problema d'Apol·loni і Primera Guerra Mundial
Producte escalar
En les matemàtiques, un producte escalar —també conegut com a producte interior o punt— és una operació algebraica entre dos vectors que resulta en un escalar.
Veure Problema d'Apol·loni і Producte escalar
Projecció azimutal estereogràfica
Esquema il·lustratiu d'una projecció azimutal estereogràfica. La projecció azimutal estereogràfica és una projecció cartogràfica azimutal que manté els angles respecte al centre, però no les distàncies ni les àrees relatives.
Veure Problema d'Apol·loni і Projecció azimutal estereogràfica
Propietat distributiva
En matemàtiques, es diu que un operador \circ té la propietat distributiva sobre un operador \star, o que \circ és distributiu respecte de \star en un conjunt E si per a tots x, y, z de E, es tenen les propietats següents.
Veure Problema d'Apol·loni і Propietat distributiva
Punt (geometria)
miniatura En geometria euclidiana clàssica, un punt és un concepte primitiu que modela la ubicació exacta en l'espai, i no té longitud, amplada, o grossor.
Veure Problema d'Apol·loni і Punt (geometria)
Quàdrica
En matemàtiques, una quàdrica o superfície quàdrica és una hipersuperfície definida en un espai vectorial n-dimensional, pels punts que anul·len un polinomi quadràtic.
Veure Problema d'Apol·loni і Quàdrica
Radi (geometria)
Imatge d'un cercle amb la seva circumferència, el seu radi i el seu diàmetre En geometria clàssica, el radi d'un cercle o esfera és qualsevol segment lineal que va del centre a la circumferència.
Veure Problema d'Apol·loni і Radi (geometria)
Recta
intersecció amb l'eix ''y'' (creuen l'eix ''y'' en el mateix lloc). segment de recta. Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts, infinitament llarg i infinitament prim, que no té curvatura.
Veure Problema d'Apol·loni і Recta
Reflexió (matemàtiques)
translació. rotació entorn del punt d'intersecció dels dos eixos. En matemàtiques, una reflexió és una funció que transforma un objecte en la seva imatge especular.
Veure Problema d'Apol·loni і Reflexió (matemàtiques)
Regiomontanus
Johannes Müller Regiomontanus (6 de juny a Königsberg in Bayern (Franconia), 1436 - 6 de juliol a Roma, 1476 va ser un prolífic astrònom i matemàtic alemany. El seu nom real és Johannes Müller von Königsberg, i el seu sobrenom, Regiomontanus, prové de la traducció llatina del nom de la ciutat alemanya on va néixer: Königsberg (Montanus real o Montanus Regia).
Veure Problema d'Apol·loni і Regiomontanus
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Veure Problema d'Apol·loni і René Descartes
Robert Franklin Muirhead
va ser un matemàtic escocès.
Veure Problema d'Apol·loni і Robert Franklin Muirhead
Robert Simson
Robert Simson va ser un matemàtic escocès del, professor a la Universitat de Glasgow.
Veure Problema d'Apol·loni і Robert Simson
Rotació (matemàtiques)
Una rotació en dues dimensions al voltant d'un punt ''O'' En geometria i àlgebra lineal, una rotació és una transformació en el pla o en l'espai que descriu el moviment d'un sòlid rígid al voltant d'un eix.
Veure Problema d'Apol·loni і Rotació (matemàtiques)
Simetria
''L'home de Vitruvi'', de Leonardo da Vinci (''ca''. 1487), és una representació freqüent de la simetria del cos humà, i per extensió del món natural. El concepte de simetria (del grec συμμετρεῖν, mesurar conjuntament) és un terme molt usat en les diferents branques de les ciències.
Veure Problema d'Apol·loni і Simetria
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell.
Veure Problema d'Apol·loni і Sistema de coordenades cartesianes
Sistema de navegació per satèl·lit
Sistema de navegació per satèl·lit amb carta nàutica electrònica d'un vaixell petrolier. Un sistema de navegació per satèl·lit (o la sigla GNSS de l'anglès Global Navigation Satellite System) és una tecnologia basada en satèl·lits que proveeix d'informació de posicionament geoespacial a una escala global.
Veure Problema d'Apol·loni і Sistema de navegació per satèl·lit
Sistema de posicionament global
Satèl·lit NAVSTAR GPS El Sistema de posicionament global, conegut com a GPS (originàriament NAVSTAR Global Positioning System o NAVSTAR GPS), és un sistema de navegació per satèl·lit que permet saber amb molta precisió la mateixa situació geogràfica i l'hora de referència amb gran exactitud en gairebé qualsevol lloc de la Terra o en una Òrbita de la Terra.
Veure Problema d'Apol·loni і Sistema de posicionament global
Sophus Lie
Marius Sophus Lie (Nordfjordeid, 17 de desembre de 1842 – Christiania (actual Oslo), 18 de febrer de 1899) va ser un matemàtic noruec.
Veure Problema d'Apol·loni і Sophus Lie
Springer Science+Business Media
Springer Science+Business Media o Springer és una editorial global que publica llibres, llibres electrònics i publicacions científiques avaluades per experts (''peer review''), en l'àmbit de la ciència, la tecnologia i la medicina (STM: science, technical & medical, en anglès).
Veure Problema d'Apol·loni і Springer Science+Business Media
Tangent
La tangent (del llatí tangens "que toca") és una recta que toca una corba en un punt, tot i que sense tallar-la (si, contràriament, ho fes, aleshores seria una secant).
Veure Problema d'Apol·loni і Tangent
Teorema de Casey
En matemàtiques, el teorema de Casey, també conegut com el teorema de Ptolemeu generalitzat, és un teorema de geometria euclidiana que porta el nom del matemàtic irlandès John Casey.
Veure Problema d'Apol·loni і Teorema de Casey
Teorema de Descartes
En geometria, el teorema de Descartes estableix que si quatre circumferències són mútuament tangents, els radis de les circumferències compleixen una determinada equació quadràtica.
Veure Problema d'Apol·loni і Teorema de Descartes
Teorema de la bisectriu
miniatura Pel vèrtex B del triangle \triangle ABC tirem una recta paral·lela a la bisectriu b, que talla la recta que conté el costat AC en el punt X. Tenim dues rectes, CX i CB tallades per dues rectes paral·leles AM i XB.
Veure Problema d'Apol·loni і Teorema de la bisectriu
Teorema de Ptolemeu
En geometria euclidiana, el teorema de Ptolemeu és una relació entre els quatre costats i dues diagonals d'un quadrilàter cíclic (un quadrilàter els vèrtexs del qual es troben en un cercle comú).
Veure Problema d'Apol·loni і Teorema de Ptolemeu
Teorema del cosinus
Fig. 1 - Un triangle. En trigonometria, el teorema del cosinus és una identitat, referida a un triangle qualsevol, que relaciona les longituds dels seus costats amb el cosinus d'un dels seus angles.
Veure Problema d'Apol·loni і Teorema del cosinus
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Veure Problema d'Apol·loni і Teoria de nombres
Transformació geomètrica
Una transformació geomètrica és qualsevol bijecció d'un conjunt que tingui alguna estructura geomètrica cap a si mateix o cap a un altre conjunt d'aquest tipus.
Veure Problema d'Apol·loni і Transformació geomètrica
Translació (geometria)
En geometria, una translació és un moviment de l'espai que consisteix a traslladar els seus punts paral·lelament a una direcció donada, en una magnitud constant. .
Veure Problema d'Apol·loni і Translació (geometria)
Triangle de Sierpiński
Triangle de Sierpiński El triangle de Sierpiński és un objecte fractal, que va ser introduït per primera vegada en 1915 pel matemàtic polonès Waclaw Sierpiński.
Veure Problema d'Apol·loni і Triangle de Sierpiński
Trilateració
Principi de trilateració amb tres estacions: en dibuixar un cercle al voltant de la ubicació de cada estació amb un radi igual a la distància del senyal rebut, la regió superposada dels tres cercles conté la ubicació del senyal. La trilateració és l'ús de distàncies (o "intervals") per determinar les coordenades de posició desconegudes d'un punt d'interès, sovint al voltant de la Terra (geoposicionament).
Veure Problema d'Apol·loni і Trilateració
Trisecció de l'angle
Alguns angles. Regles. Els regles mostrats estan marcats — un regle ideal està sense marcar. compàs. El problema de trisecar l'angle és un problema clàssic de construcció amb regle i compàs dels antics matemàtics grecs.
Veure Problema d'Apol·loni і Trisecció de l'angle
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Veure Problema d'Apol·loni і Velocitat
Velocitat del so
F18 de l'armada dels Estats Units trencant la barrera del so La velocitat del so és la velocitat de propagació de les ones de pressió longitudinals que constitueixen el so.
Veure Problema d'Apol·loni і Velocitat del so
Washington DC
Washington DC (en anglèsː Washington D.C.), formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Problema d'Apol·loni і Washington DC