Taula de continguts
21 les relacions: Abstracció (filosofia), Aristòtil, Axioma, Context, Demostració, Equació de Schrödinger, Física, Filosofia, Fonamentació, Lògica, Lògica doxàstica, Matemàtiques, Metafísica (Aristòtil), Ontologia, Paradigma, Postulat, Principi d'identitat, Principi de no contradicció, Problemes de Hilbert, Proposició (lògica), Quàntum.
- Abstracció
Abstracció (filosofia)
L'abstracció (del llatí abstrahere, separar) és, en filosofia, una operació mental destinada a aïllar conceptualment una característica, essencial o accidental, del conjunt dels elements percebuts pels sentits, i reflexionar mentalment sobre aquesta, ignorant mentalment la resta d'elements.
Veure Primer principi і Abstracció (filosofia)
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Primer principi і Aristòtil
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Veure Primer principi і Axioma
Context
El context són les circumstàncies i condicions que envolten un esdeveniment.
Veure Primer principi і Context
Demostració
Una demostració és un argument rigorós que parteix d'unes premisses que es consideren proposicions acceptades, i tot usant regles correctes d'inferència, arriba a una conclusió.
Veure Primer principi і Demostració
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Veure Primer principi і Equació de Schrödinger
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Primer principi і Física
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Primer principi і Filosofia
Fonamentació
Fonamentació El fonament, en enginyeria i arquitectura, és un element constructiu funcional constituït per dos components: L'element estructural o fonament pròpiament dit és qui té la funció de "rebre, donar resposta i transmetre al terreny o roca, els esforços que s'exerceixen sobre l'estructura resistent o en el mateix fonament; i el terreny o roca és el component que ha de suportar i donar resposta als esforços que els transmet el fonament durant tota la vida prevista de la construcció.
Veure Primer principi і Fonamentació
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Veure Primer principi і Lògica
Lògica doxàstica
La lògica doxàstica (del grec antic δόξα, doxa, "creença") és una lògica modal que s'ocupa del raonament sobre les creences.
Veure Primer principi і Lògica doxàstica
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Primer principi і Matemàtiques
Metafísica (Aristòtil)
Metafísica — τὰ μετὰ τὰ φυσικά — és un conjunt de tractats d'Aristòtil anomenats així pels estudiosos alexandrins perquè estaven situats després dels llibres dedicats a la física, potser a partir de l'ordenació d'Andrònic de Rodes.
Veure Primer principi і Metafísica (Aristòtil)
Ontologia
Lontologia és l'estudi de l'ésser o de l'existència.
Veure Primer principi і Ontologia
Paradigma
El terme paradigma significa «exemple» o «model».
Veure Primer principi і Paradigma
Postulat
Un postulat és una proposició fonamentada en una veritat que s'admet sense proves i que és necessària per a servir com a base per a deduccions ulteriors.
Veure Primer principi і Postulat
Principi d'identitat
El principi d'identitat és un principi clàssic de la lògica i la filosofia, segons el qual tota entitat és idèntica a si mateixa.
Veure Primer principi і Principi d'identitat
Principi de no contradicció
El principi de no contradicció, proposat i formalitzat per Aristòtil, o de vegades anomenat principi de contradicció, és un principi clàssic de la lògica i la filosofia, segons el qual una proposició i la seva negació no poden ser totes dues veritables al mateix temps i en el mateix sentit.
Veure Primer principi і Principi de no contradicció
Problemes de Hilbert
El matemàtic alemany David Hilbert. Els problemes de Hilbert són un conjunt de 23 problemes matemàtics, originalment sense resoldre, que el matemàtic alemany David Hilbert presentà al Segon Congrés Internacional de Matemàtics, celebrat a París l'agost de 1900.
Veure Primer principi і Problemes de Hilbert
Proposició (lògica)
Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.
Veure Primer principi і Proposició (lògica)
Quàntum
En física, el terme quàntum (en plural, quanta) s'utilitza per a referir-se a una unitat elemental i indivisible.
Veure Primer principi і Quàntum
Vegeu també
Abstracció
- Abstracció (filosofia)
- Abstracció (informàtica)
- Abstracció (matemàtiques)
- Capa d'abstracció del programari
- Concepte
- Forma lògica
- Informació
- Matemàtica pura
- Mem
- Nombre
- Pensament complex
- Primer principi
- Propietat (ontologia)
- Propietats intrínseques i extrínseques
- Punt de vista
- Quàlia
- Sublim
- Tasca de selecció de Wason
- Teoria
- Treball abstracte
També conegut com Primers principis.