Obrir a Google MapsTaula de continguts
82 les relacions: Alcubierre, Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Anarcosindicalisme, Aragó, Argent (heràldica), Arquitectura barroca, Arquitectura del Renaixement, Autopista del Nord-est, Bandera, Barbués, Bujaraloz, Castellà, Cens de població, Chunta Aragonesista, Cinco Olivas, Claustre, Columna Durruti, Comanda, Comarques de l'Aragó, Conquesta feudal hispànica, Cuculla, Demografia, Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, Ebre, Ferran el Catòlic, Ferrocarril, Fogatge de 1495, Gelsa, Grau Celsius, Guerra Civil espanyola, Guerra del Francès, Guerres Carlines, Jaume el Conqueridor, Jota aragonesa, La Almolda, Molí, Monegres, Monegrillo, Morella, Mudèjar, Municipi d'Espanya, N-2, Nau (arquitectura), Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Temple, Orde militar, Osera de Ebro, Partit Aragonès, Partit Popular d'Aragó, ... Ampliar l'índex (32 més) »
Alcubierre
Alcubierre és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres.
Veure Pina de Ebro і Alcubierre
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Veure Pina de Ebro і Alfons el Bataller
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.
Veure Pina de Ebro і Alfons el Cast
Anarcosindicalisme
Lanarcosindicalisme és un corrent de l'anarquisme que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en el sindicalisme revolucionari.
Veure Pina de Ebro і Anarcosindicalisme
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Pina de Ebro і Aragó
Argent (heràldica)
Representacions de l'argent Largent és un esmalt argentat usat en heràldica.
Veure Pina de Ebro і Argent (heràldica)
Arquitectura barroca
L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.
Veure Pina de Ebro і Arquitectura barroca
Arquitectura del Renaixement
Interior de la cúpula de la Catedral de ''Santa Maria dei Fiori''. L' Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al període artístic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, i. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic previ: el gòtic.
Veure Pina de Ebro і Arquitectura del Renaixement
Autopista del Nord-est
LAutopista del Nord-Est o AP-2 és una autopista, antigament de peatge, que s'estén entre Alfajarín (província de Saragossa) i el Vendrell (província de Tarragona) i que constitueix la prolongació de l'A-2.
Veure Pina de Ebro і Autopista del Nord-est
Bandera
Banderes a l'edifici de l'ONU a Ginebra, Suïssa Una bandera és un tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
Veure Pina de Ebro і Bandera
Barbués
Barbués és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres.
Veure Pina de Ebro і Barbués
Bujaraloz
Bujaraloz és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca dels Monegres.
Veure Pina de Ebro і Bujaraloz
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Pina de Ebro і Castellà
Cens de població
Un censador visita una família que viu en una caravana, Països Baixos, 1925 El cens de població és un conjunt d'operacions que reuneixen, elaboren i publiquen dades demogràfiques, econòmiques i socials corresponents a tots els habitants d'un país o territori, referits a un moment determinat o a certs períodes donats.
Veure Pina de Ebro і Cens de població
Chunta Aragonesista
Chunta Aragonesista (CHA) és un partit polític nacionalista d'esquerres aragonès.
Veure Pina de Ebro і Chunta Aragonesista
Cinco Olivas
Cinco Olivas és un municipi de la Ribera Baixa de l'Ebre, província de Saragossa, Aragó.
Veure Pina de Ebro і Cinco Olivas
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Veure Pina de Ebro і Claustre
Columna Durruti
La Columna Durruti va ser una milícia confederal d'ideologia anarquista que va lluitar durant la Guerra civil espanyola.
Veure Pina de Ebro і Columna Durruti
Comanda
comanador abusant d'un indi. Còpia de l'italià Agostino Agli 1825-1826, per Lord Kingsborough. La comanadoria o comanda –encomienda en castellà– era una institució originada de l'edat mitjana, sent territoris, immobles, rendes o beneficis que pertanyien als ordes militars, al capdavant de les quals s'hi col·locava un comanador que era l'encarregat de rebre les rendes i distribuir-les.
Veure Pina de Ebro і Comanda
Comarques de l'Aragó
Aquestes són les comarques de l'Aragó amb les seves dades més rellevants.
Veure Pina de Ebro і Comarques de l'Aragó
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Veure Pina de Ebro і Conquesta feudal hispànica
Cuculla
Cuculles de la Catedral de Barcelona Una cuculla, cucurulla, cucurull o agulla és un element arquitectònic que se situa en la part superior d'una torre, campanar o església a manera de coronament.
Veure Pina de Ebro і Cuculla
Demografia
Àrea metropolitana de Tòquio cap a l'oest de la Torre de TòquioLa demografia (del grec demos, "poble") és l'estudi de les poblacions humanes, en especial de manera dinàmica; és a dir, que canvia en el temps i l'espai.
Veure Pina de Ebro і Demografia
Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar
El Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (en català, "Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar"), és una obra enciclopèdica dividida en 16 volums.
Veure Pina de Ebro і Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Veure Pina de Ebro і Ebre
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Pina de Ebro і Ferran el Catòlic
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Veure Pina de Ebro і Ferrocarril
Fogatge de 1495
El fogatge de 1495 va ser un cens (fogatge) realitzat l'any 1495 a la Corona d'Aragó ordenat pel rei Ferran el Catòlic per recaptar l'impost de les cises.
Veure Pina de Ebro і Fogatge de 1495
Gelsa
Gelsa és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca del Ribera Baixa de l'Ebre.
Veure Pina de Ebro і Gelsa
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Veure Pina de Ebro і Grau Celsius
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Pina de Ebro і Guerra Civil espanyola
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Pina de Ebro і Guerra del Francès
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Veure Pina de Ebro і Guerres Carlines
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Pina de Ebro і Jaume el Conqueridor
Jota aragonesa
XIX Pedro Nadal i Auré, "el Royo del Rabal", en un retrat de 1881 de Carlos Larraz i Micheto. La jota aragonesa és una manifestació del folklore a Aragó d'un gènere musical, la jota, present en la major part de la geografia espanyola. El gènere, tal com es coneix en l'actualitat, es conforma a la fi del o principis del.
Veure Pina de Ebro і Jota aragonesa
La Almolda
La Almolda (L'Almolda en aragonès) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca dels Monegres.
Veure Pina de Ebro і La Almolda
Molí
Safareig i molí aiguader de vent del tipus «de ramell». Molí d'en Tenre, Muro, Mallorca. Darreria del s. XIX. Substituí una sínia. Un molí és una màquina emprada en la molta de grans, o d'altres materials sòlids, amb moles.
Veure Pina de Ebro і Molí
Monegres
Els Monegres (Monegros en castellà) és una de les comarques de l'Aragó.
Veure Pina de Ebro і Monegres
Monegrillo
Monegrillo és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca dels Monegres, en ple hàbit estepari.
Veure Pina de Ebro і Monegrillo
Morella
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Veure Pina de Ebro і Morella
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Veure Pina de Ebro і Mudèjar
Municipi d'Espanya
Mapa municipal d'Espanya. A Espanya, un municipi és, segons la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, l'entitat local bàsica de l'organització territorial de l'Estat.
Veure Pina de Ebro і Municipi d'Espanya
N-2
La (anteriorment), coneguda popularment com a Carretera de Madrid a França per Barcelona és una carretera radial que uneix Madrid i el pas fronterer de Els Límits (municipi de La Jonquera) passant per localitats com Alcalá de Henares, Guadalajara, Saragossa, Lleida, Barcelona i Girona.
Veure Pina de Ebro і N-2
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Pina de Ebro і Nau (arquitectura)
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Veure Pina de Ebro і Orde de Sant Joan de Jerusalem
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Veure Pina de Ebro і Orde del Temple
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Veure Pina de Ebro і Orde militar
Osera de Ebro
Osera de Ebro és un municipi de la província de Saragossa situat a la comarca de Saragossa.
Veure Pina de Ebro і Osera de Ebro
Partit Aragonès
El Partit Aragonès (PAR, en castellà Partido Aragonés) és un partit polític aragonès regionalista de centredreta, fundat el 27 de desembre de 1977.
Veure Pina de Ebro і Partit Aragonès
Partit Popular d'Aragó
El Partit Popular d'Aragó és la delegació aragonesa del Partit Popular i va ser fundat el 1989 amb el naixement del Partit Popular, hereu d'Aliança Popular.
Veure Pina de Ebro і Partit Popular d'Aragó
Pascual Madoz Ibáñez
Bust de Pascual Madoz, de Rafael Atché, al Cementiri de Montjuïc Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal.
Veure Pina de Ebro і Pascual Madoz Ibáñez
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Veure Pina de Ebro і Pesta Negra
Pi blanc
El pi blanc (Pinus halepensis) és una espècie de conífera de la família Pinaceae originari de la regió mediterrània, tant del nord com del sud.
Veure Pina de Ebro і Pi blanc
Província de Saragossa
La província de Saragossa està ubicada al nord d'Espanya i en el centre de la comunitat autònoma d'Aragó.
Veure Pina de Ebro і Província de Saragossa
PSOE d'Aragó
El PSOE d'Aragó és una de les setze federacions del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).
Veure Pina de Ebro і PSOE d'Aragó
Ramon Cabrera i Grinyó
Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Virginia Water, Surrey, Regne Unit, 24 de maig de 1877) fou el comandant en cap de les forces carlines a la zona del Maestrat durant la primera guerra carlina i de Catalunya durant la segona.
Veure Pina de Ebro і Ramon Cabrera i Grinyó
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Pina de Ebro і Regne d'Aragó
Ribera Baixa de l'Ebre
La Ribera Baixa de l'Ebre és una de les comarques de l'Aragó, situada a la província de Saragossa.
Veure Pina de Ebro і Ribera Baixa de l'Ebre
Sança de Castella i de Polònia
Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).
Veure Pina de Ebro і Sança de Castella i de Polònia
Savina turífera
La savina turífera o trabina (Juniperus thurifera) és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies.
Veure Pina de Ebro і Savina turífera
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Veure Pina de Ebro і Segle XIX
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Veure Pina de Ebro і Segle XX
Sinople
Representacions del sinople El sinople (del sinople i aquest nom de l'antiga ciutat de Sinope) és el color verd en heràldica.
Veure Pina de Ebro і Sinople
Torres
* Toponímia.
Veure Pina de Ebro і Torres
Unió de Centre Democràtic
Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.
Veure Pina de Ebro і Unió de Centre Democràtic
1127
El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Pina de Ebro і 1127
1184
Països Catalans.
Veure Pina de Ebro і 1184
1259
El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Pina de Ebro і 1259
1348
s.
Veure Pina de Ebro і 1348
1492
;Països Catalans.
Veure Pina de Ebro і 1492
1530
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Pina de Ebro і 1530
16 d'agost
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure Pina de Ebro і 16 d'agost
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Pina de Ebro і 17 de gener
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Pina de Ebro і 1851
1857
;Països Catalans.
Veure Pina de Ebro і 1857
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Pina de Ebro і 2004
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Veure Pina de Ebro і 2014
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Pina de Ebro і 24 de juny
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Pina de Ebro і 29 de setembre
3 de febrer
El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Pina de Ebro і 3 de febrer
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Pina de Ebro і 30 de novembre
9 de maig
El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.
Veure Pina de Ebro і 9 de maig
També conegut com Pinero.