Taula de continguts
64 les relacions: Alemany, Alemanya, Arthur Schopenhauer, Assaig (literatura), Étienne Bonnot de Condillac, Banc (empresa), Berlín, Comerç, Cuirasser, Dante Alighieri, Deïcidi, Dresden, Eduard von Hartmann, El món com a voluntat i representació, Espiritualitat, Estat Popular de Hessen, Filosofia, Francesco Petrarca, Frankfurter Allgemeine Zeitung, Friedrich Schelling, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Giacomo Leopardi, Giovanni Boccaccio, Guillem I de Prússia, Halberstadt, Heraclit, Hohenstaufen, Immanuel Kant, Italià, Itàlia, Jacques Offenbach, Johann Gottlieb Fichte, La Repubblica, Manuscrit, Memòries, Messies, Moral, Nàpols, Novel·la, Offenbach am Main, Parsifal, Patiment, Poesia, Pseudònim, Ser, Servei militar, Socialdemocràcia, Suïcidi, Temps, ... Ampliar l'índex (14 més) »
- Socialistes alemanys
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Philipp Mainländer і Alemany
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Philipp Mainländer і Alemanya
Arthur Schopenhauer
fou un filòsof alemany.
Veure Philipp Mainländer і Arthur Schopenhauer
Assaig (literatura)
L'assaig es la forma idona per a la reflexió, la deliberació personal, el debat amb un mateix.
Veure Philipp Mainländer і Assaig (literatura)
Étienne Bonnot de Condillac
Étienne Bonnot de Condillac (Grenoble, 30 de setembre de 1715 — Beaugency, Loiret, 3 d'agost de 1780) va ser un filòsof francès fundador del sensualisme, segons el qual les activitats espirituals de les persones estan determinades per sensacions, tot i que no es poden reduir a això.
Veure Philipp Mainländer і Étienne Bonnot de Condillac
Banc (empresa)
Seu del Banc Mundial a Washington D. C. Un banc o una banca és una entitat financera de crèdit que utilitza els fons dipositats per empreses i particulars per tal de prestar-los a altres empreses i particulars, a canvi d'un percentatge de benefici.
Veure Philipp Mainländer і Banc (empresa)
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Veure Philipp Mainländer і Berlín
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Veure Philipp Mainländer і Comerç
Cuirasser
Casc i cuirassa de '''cuirasser''' francès (1854), ambdós d'estil ben representatiu Els cuirassers eren soldats de cavalleria equipats amb cuirassa (d'on el nom), armes de foc i armes blanques.
Veure Philipp Mainländer і Cuirasser
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Veure Philipp Mainländer і Dante Alighieri
Deïcidi
''Tod Christi'', representació anònima de vora el 1500 de la crucifixió de Jesús a l'Abadia de Neuberg, a l'estat austríac d'Estíria. El deïcidi és l'assassinat d'un déu.
Veure Philipp Mainländer і Deïcidi
Dresden
Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.
Veure Philipp Mainländer і Dresden
Eduard von Hartmann
Eduard von Hartmann. Karl Robert Eduard von Hartmann (23 de febrer de 1843 – 5 de juny de 1906), va ser un filòsof alemany.
Veure Philipp Mainländer і Eduard von Hartmann
El món com a voluntat i representació
El món com a voluntat i representació (Die Welt Als Wille und Vorstellung, en l'original alemany) és el títol de l'obra cabdal del filòsof alemany Arthur Schopenhauer.
Veure Philipp Mainländer і El món com a voluntat i representació
Espiritualitat
Tradicionalment l'espiritualitat s'ha definit com un procés de transformació personal d'acord amb els ideals religiosos.
Veure Philipp Mainländer і Espiritualitat
Estat Popular de Hessen
L'Estat Popular de Hessen el 1930 LEstat Popular de Hessen (en alemany: Volksstaat Hessen) fou un estat de la República de Weimar (Alemanya), que existí de 1918 fins a 1945.
Veure Philipp Mainländer і Estat Popular de Hessen
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Philipp Mainländer і Filosofia
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Veure Philipp Mainländer і Francesco Petrarca
Frankfurter Allgemeine Zeitung
El Frankfurter Allgemeine Zeitung o FAZ és un dels grans diaris alemanys.
Veure Philipp Mainländer і Frankfurter Allgemeine Zeitung
Friedrich Schelling
Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling (Leonberg, Baden-Württemberg, 27 de gener de 1775 - Ragaz, 20 d'agost de 1854), va ser un filòsof alemany, un dels màxims exponents de l'idealisme i de la tendència romàntica alemanya.
Veure Philipp Mainländer і Friedrich Schelling
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.
Veure Philipp Mainländer і Friedrich Wilhelm Nietzsche
Georg Wilhelm Friedrich Hegel
va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.
Veure Philipp Mainländer і Georg Wilhelm Friedrich Hegel
Giacomo Leopardi
El comte Giacomo Leopardi, nascut Giacomo Taldegardo Francesco di Sales Saverio Pietro Leopardi (Recanati, 29 de juny del 1798–Nàpols, 14 de juny del 1837) va ser un poeta, filòsof, escriptor i filòleg italià.
Veure Philipp Mainländer і Giacomo Leopardi
Giovanni Boccaccio
Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.
Veure Philipp Mainländer і Giovanni Boccaccio
Guillem I de Prússia
Guillem I de Prússia Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888).
Veure Philipp Mainländer і Guillem I de Prússia
Halberstadt
Catedral Escut Situació Halberstadt és una vila d'Alemanya situada a l'estat de Saxònia-Anhalt i és la capital del districte de Harz.
Veure Philipp Mainländer і Halberstadt
Heraclit
Heraclit (o bé Heràclit; en Ἡράκλειτος, Herákleitos. Efes, 544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor.
Veure Philipp Mainländer і Heraclit
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Veure Philipp Mainländer і Hohenstaufen
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Veure Philipp Mainländer і Immanuel Kant
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Philipp Mainländer і Italià
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Philipp Mainländer і Itàlia
Jacques Offenbach
, nascut Jakob Eberst Offenbach, fou un compositor i violoncel·lista alemany nacionalitzat francès, va ser un dels creadors de gènere de l'opereta i un precursor de la moderna comèdia musical.
Veure Philipp Mainländer і Jacques Offenbach
Johann Gottlieb Fichte
Johann Gottlieb Fichte (AFI: ˈjoːhan ˈɡɔtliːp ˈfɪçtə) (Rammenau, 19 de maig de 1762 - Berlín, 27 de gener de 1814) fou un filòsof alemany de gran importància en la història del pensament occidental.
Veure Philipp Mainländer і Johann Gottlieb Fichte
La Repubblica
la Repubblica és un diari italià, amb seu a Roma, pertanyent al Gruppo editoriale L'Espresso.
Veure Philipp Mainländer і La Repubblica
Manuscrit
Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.
Veure Philipp Mainländer і Manuscrit
Memòries
Les memòries són un gènere literari que s'inclou dins de l'autobiografia, malgrat ser un tipus de literatura anterior.
Veure Philipp Mainländer і Memòries
Messies
En el judaisme, el messies (משיח, "l'ungit"; en hebreu estàndard) és un descendent del Rei David, que refarà la nació d'Israel i restaurarà el regne de David, tot portant la pau al món.
Veure Philipp Mainländer і Messies
Moral
''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.
Veure Philipp Mainländer і Moral
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Philipp Mainländer і Nàpols
Novel·la
La novel·la o romanç és un gènere literari narratiu, generalment en prosa i d'una extensió que pot ser considerable on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació, un narrador i un punt de vista.
Veure Philipp Mainländer і Novel·la
Offenbach am Main
Situació d'Offenbach a Alemanya. Offenbach és una ciutat d'Alemanya a l'estat de Hessen, a la riba sud del riu Main.
Veure Philipp Mainländer і Offenbach am Main
Parsifal
Parsifal és una òpera en tres actes composta per Richard Wagner.
Veure Philipp Mainländer і Parsifal
Patiment
Màscara tràgica a la façana del Royal Dramatic Theatre d'Estocolm, Suècia, amb una expressió que mostra patiment. El patiment, o dolor en un sentit ampli, pot ser una experiència de desagradable o aversió, possiblement associada amb la percepció de dany o amenaça de dany en un individu.
Veure Philipp Mainländer і Patiment
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Veure Philipp Mainländer і Poesia
Pseudònim
Banksy és el nom artístic d'un grafiter El pseudònim o nom artístic és un nom fals utilitzat per un artista per signar les obres sense ser reconegut.
Veure Philipp Mainländer і Pseudònim
Ser
El Ser és un riu de Catalunya neix a la Serra de Finestres prop de Santa Pau dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Veure Philipp Mainländer і Ser
Servei militar
Sense dades El servei militar (popularment també dit mili) és una prestació de serveis en un exèrcit o organització militar, tant com a resultat d'haver-ho triat com a feina (servei militar professional), d'haver-s'hi apuntat espontàniament (servei militar voluntari) o d'un reclutament forçós (servei militar obligatori).
Veure Philipp Mainländer і Servei militar
Socialdemocràcia
La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.
Veure Philipp Mainländer і Socialdemocràcia
Suïcidi
''El suïcidi'' d'Edouard Manet (oli, 1877) El suïcidi (del llatí suicidium, de sui caedere, 'matar-se un mateix') és l'acte de donar-se mort a un mateix de manera voluntària, criteri que, per tant, exclou els màrtirs, els combatents en una guerra o les víctimes d'un accident.
Veure Philipp Mainländer і Suïcidi
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Veure Philipp Mainländer і Temps
Theodor Lessing
Theodor Lessing (* 1872 Hannover - 1933 Marienbad) va ser un filòsof alemany d'origen jueu.
Veure Philipp Mainländer і Theodor Lessing
Vida
Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.
Veure Philipp Mainländer і Vida
Virginitat
A l'antiga Roma, les verges vestals romanien en el celibat sota pena de mort Virginitat és un terme emprat antigament com a sinònim de puresa i que actualment significa també nou, una cosa que encara no s'ha fet servir o una persona que encara no s'ha iniciat en quelcom.
Veure Philipp Mainländer і Virginitat
Voluntat (filosofia)
La voluntat és un concepte filosòfic que s'ha definit de formes molt diferents al llarg del temps.
Veure Philipp Mainländer і Voluntat (filosofia)
Wolfram von Eschenbach
Wolfram von Eschenbach (~1170 – ~1220) va ser un cavaller, poeta i trobador en alemany (Minnesänger).
Veure Philipp Mainländer і Wolfram von Eschenbach
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Philipp Mainländer і 1 d'abril
1856
;Països Catalans.
Veure Philipp Mainländer і 1856
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Philipp Mainländer і 1861
1869
;Països Catalans.
Veure Philipp Mainländer і 1869
1873
;Països Catalans.
Veure Philipp Mainländer і 1873
1874
;Països Catalans.
Veure Philipp Mainländer і 1874
1875
;Països Catalans.
Veure Philipp Mainländer і 1875
1876
;Països Catalans.
Veure Philipp Mainländer і 1876
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Philipp Mainländer і 5 d'octubre
Vegeu també
Socialistes alemanys
- Christa Winsloe
- Clara Zetkin
- Erich Mühsam
- Ernst Reuter
- Fritz Bauer
- Günter Grass
- Georg Fritze
- Hans Massaquoi
- Hans Reichenbach
- Heinrich Heine
- Heinz Dieterich Steffan
- Herbert Marcuse
- Hermann Cohen
- Johann Karl Rodbertus
- Johann Philipp Becker
- Karl Eugen Dühring
- Karl Marx
- Kurt Weill
- Laura Marx
- Leonard Nelson
- Luise Rinser
- Magnus Hirschfeld
- Milly Witkop
- Moses Hess
- Oswald Spengler
- Philipp Mainländer
- Raphael Friedeberg
- Richard Dehmel
- Robert Michels
- Rudolf Bahro
- Rudolf Carnap
- Sahra Wagenknecht
- Silvio Gesell
- Stefan Heym
- Theodor Adorno
- Werner Sombart