Obrir a Google MapsTaula de continguts
81 les relacions: Ad Flexum, Administració provincial romana, Ammià Marcel·lí, Aquincum, August, Àustria, Batalla de Nedao, Bois (poble celta), Bregentium, Breucs, Caça, Caríntia, Carniola (regió eslovena), Carns, Carnuntum, Catarisme, Cèsar (títol), Cíbales, Claudi Ptolemeu, Colònia romana, Constantí I el Gran, Croàcia, Dalmàcia, Danubi, Dàrdans (Il·líria), Dioclecià, Drava, Drina, Drus el Vell, Emona, Escordiscs, Eslovènia, Galèria Valèria, Galeri, Gots, Hadrià, Hercuniates, Hongria, Huns, Il·líria, Il·líria (província romana), Il·liris, Latòbics, Legió II Adiutrix Pia Fidelis, Longobards, Lugionum, Lussonium, Marc Aureli Olimpi Nemesià, Marc Aureli Probe, Martinci, ... Ampliar l'índex (31 més) »
Ad Flexum
Ad Flexum (en grec antic Φλέξον) va ser una ciutat de certa importància a Pannònia, al sud de Carnuntum.
Veure Pannònia і Ad Flexum
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Pannònia і Administració provincial romana
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Veure Pannònia і Ammià Marcel·lí
Aquincum
Aquincum (Acincuo, Aquincum) va ser una antiga fortalesa i colònia romana.
Veure Pannònia і Aquincum
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Pannònia і August
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Pannònia і Àustria
Batalla de Nedao
La Batalla de Nedao va tenir lloc a Panònia el 454.
Veure Pannònia і Batalla de Nedao
Bois (poble celta)
Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.
Veure Pannònia і Bois (poble celta)
Bregentium
Bregentium o Bregetium (en llatí Bregentium, Bregaetio, Brigitio, Bregentio, Bregetium, en grec antic Βρέγαιτιον) va ser una de les ciutats principals de la província romana de Pannònia a la Baixa Pannònia.
Veure Pannònia і Bregentium
Breucs
Els breucs (en llatí breuci, en grec antic Βρευκοῖ) eren un poble de la baixa Pannònia, segons diuen Estrabó i Claudi Ptolemeu.
Veure Pannònia і Breucs
Caça
faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.
Veure Pannònia і Caça
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Veure Pannònia і Caríntia
Carniola (regió eslovena)
La Carniola —Kranjska, Krain — és una regió d'Eslovènia al voltant de la capital eslovena Ljubljana.
Veure Pannònia і Carniola (regió eslovena)
Carns
Els carns (llatí Carni) eren una tribu celta alpina que vivia entre el Vèneto i la Nòrica i entre Rètia i Ístria.
Veure Pannònia і Carns
Carnuntum
Carnuntum (en grec antic Καρνοῦς) era una antiga i important ciutat celta del nord de Pannònia a la part sud del Danubi.
Veure Pannònia і Carnuntum
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Veure Pannònia і Catarisme
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Veure Pannònia і Cèsar (títol)
Cíbales
Cíbales (en llatí Cibalae, en grec antic Κιβάλαι) va ser una antiga ciutat romana de la Pannònia Inferior a la vora del riu Bacuntius, entre Ulpianum i Mursa.
Veure Pannònia і Cíbales
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Pannònia і Claudi Ptolemeu
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Veure Pannònia і Colònia romana
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Pannònia і Constantí I el Gran
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Veure Pannònia і Croàcia
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Veure Pannònia і Dalmàcia
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Pannònia і Danubi
Dàrdans (Il·líria)
Els dàrdans (Δάρδανοι, Δαρδάνιοι o Δαρδανεῖς) eren un poble del sud-oest de Mèsia i part de la Il·líria que donaren nom a la regió de la Dardània, corresponent si fa no fa amb l'actual Kosovo.
Veure Pannònia і Dàrdans (Il·líria)
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Pannònia і Dioclecià
Drava
El Drava o Drave (alemany: Drau, eslovè, croat i italià: Drava, hongarès: Dráva) és un riu del sud de l'Europa Central.
Veure Pannònia і Drava
Drina
El Drina és un riu dels Balcans que flueix per la frontera de Bòsnia i Hercegovina amb Sèrbia.
Veure Pannònia і Drina
Drus el Vell
Neró Claudi Drus, (Nero Claudius Drusus) conegut normalment com a Drus el Vell o Drus el Major (Drusus Major) va ser el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la i de Tiberi Claudi Neró.
Veure Pannònia і Drus el Vell
Emona
Emona (en llatí Emona o Haemona, en grec antic Μ̓́ωνα, Ἥμωνα) va ser una ciutat de Pannònia a la vora del riu Save.
Veure Pannònia і Emona
Escordiscs
Els escordiscs (en llatí Scordisci, en grec antic Σκορδίσκοι) van ser una poderosa tribu celta (o segons altres il·líria o molt barrejats amb els il·liris) que vivien a la part sud de la Baixa Pannònia entre els rius Savus, Dravus i Danubi.
Veure Pannònia і Escordiscs
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Veure Pannònia і Eslovènia
Galèria Valèria
Galèria Valèria (en llatí Galeria Valeria) va ser la filla de l'emperador Dioclecià i de Prisca.
Veure Pannònia і Galèria Valèria
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Veure Pannònia і Galeri
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Veure Pannònia і Gots
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure Pannònia і Hadrià
Hercuniates
El hercuniates o hercuniats (llatí: Hercuniatae o Hercuniates) foren una tribu o poble de Pannònia, que ocupaven el territori en el riu Danubi i el llac Pelso.
Veure Pannònia і Hercuniates
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Pannònia і Hongria
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Pannònia і Huns
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Veure Pannònia і Il·líria
Il·líria (província romana)
La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.
Veure Pannònia і Il·líria (província romana)
Il·liris
Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.
Veure Pannònia і Il·liris
Latòbics
Els latòbics (en llatí Latobici o Latovici, en grec antic Λατόβικοι) eren un poble celta del sud-oest de Pannònia, la regió del riu Savus (Sava), segons diu Plini el Vell a la Naturalis Historia.
Veure Pannònia і Latòbics
Legió II Adiutrix Pia Fidelis
La legió II Adiutrix Pia Fidelis va ser una legió romana reclutada per Vespasià l'any 70, a partir de la infanteria de marina estacionada a Ravenna.
Veure Pannònia і Legió II Adiutrix Pia Fidelis
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Pannònia і Longobards
Lugionum
Lugionum (en llatí Lugionum, en grec antic Λουγίωνον), va se una ciutat de la Pannònia Inferior, capital d'un districte, segons Claudi Ptolemeu.
Veure Pannònia і Lugionum
Lussonium
Lussonium (en llatí Lussonium, en grec antic Λουσσόνιον) també anomenada Lossunium va ser una ciutat de la baixa Pannònia a la part occidental del Danubi.
Veure Pannònia і Lussonium
Marc Aureli Olimpi Nemesià
Marc Aureli Olimpi Nemesià (en llatí Marcus Aurelius Olimpius Nemesianus) va ser un poeta romà.
Veure Pannònia і Marc Aureli Olimpi Nemesià
Marc Aureli Probe
Marc Aureli Probe (Marcus Aurelius Probus) fou emperador romà del 276 al 282.
Veure Pannònia і Marc Aureli Probe
Martinci
Martinci, en cirílic Мартинци, és un poble de Sèrbia, situat a la província autònoma de Voivodina.
Veure Pannònia і Martinci
Mazeis
Els mazeis (en llatí: Mazaei, en grec antic Μαζαῖοι, "Mazaioi") eren una tribu de Pannònia, que ocupaven la part sud del territori, a la frontera amb Dalmàcia, i per això Dió Cassi els anomena dàlmates.
Veure Pannònia і Mazeis
Murocincta
Murocincta va ser una vila imperial a Pannònia on residia Valentinià II amb la seva mare Justina quan va ser proclamat emperador, segons diu Ammià Marcel·lí.
Veure Pannònia і Murocincta
Mursa Major
Mursa o Mursia (Μοῦρσα, Μουρσία), també anomenada Mursa Major per distingir-la de Mursella (Mersella) o Mursa Minor, fou una colònia romana a la baixa Panònia (Aelia Mursa).
Veure Pannònia і Mursa Major
Nauportus
Nauportus (Ναύπορτον) va ser una antiga ciutat romana a la Pannònia Superior, situada a la via que anava d'Aquileia a Emona.
Veure Pannònia і Nauportus
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Veure Pannònia і Nòrica
Oseriats
Oseriats (en llatí Oseriates, en grec antic ᾿οσερίατες) eren un poble il·liri de Pannònia que vivia a la vora del riu Dravus (Drava).
Veure Pannònia і Oseriats
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Veure Pannònia і Ostrogots
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Veure Pannònia і Pannònia
Petòvio
Petòvio (en llatí Petovio o també Poetovio, en grec antic Ποτόβιον, o Παταύϊον) va ser una ciutat de Pannònia a la vora del Dravus, a la frontera amb la Nòrica.
Veure Pannònia і Petòvio
Raab
Raab és un petit municipi de l'Alta Àustria.
Veure Pannònia і Raab
Sabaria
Ruïnes de l'antiga Sabària. Sabaria (en llatí Sabaria, en grec antic Σαουαρία) va ser una important ciutat de la Pannònia Superior situada en una plana entre el riu Arrabo i Deserta Boiorum, a la via entre Carnuntum i Poetovium.
Veure Pannònia і Sabaria
Sandrizets
Els sandrizets o sandrizetes (en llatí sandrizetes) eren una tribu il·lírica de Pannònia a la riba del Dravus, segons diu Plini el Vell.
Veure Pannònia і Sandrizets
Sava
El Sava és un gran riu navegable afluent del Danubi que flueix per les actuals Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia.
Veure Pannònia і Sava
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Veure Pannònia і Sèrbia
Sírmium
IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.
Veure Pannònia і Sírmium
Síscia
Síscia, Segesta o Segèstica (Siscia, Segesta o Segestica, Σισκία, Σεγέστα, Σεγεστική) fou una ciutat important de l'Alta Pannònia a la riba sud del Savus en una illa formada per aquest riu i dos altres (el Colapis i el Odra) i un canal construït per Tiberi.
Veure Pannònia і Síscia
Serrapils
Els serrapils (en llatí serrapilli) eren un poble il·liri que vivia a la regió del riu Dravus a Pannònia, que només menciona Plini el Vell.
Veure Pannònia і Serrapils
Singidunum
Singidunum (en grec antic Σιγγί(ν)δουνον, o Σιγίνδουνον) va ser una ciutat celta a la Moesia Superior, allà on el Savus s'uneix al Danubi, a l'altre costat de la ciutat de Taurunum a Pannònia.
Veure Pannònia і Singidunum
Sopron
Sopron és una ciutat hongaresa.
Veure Pannònia і Sopron
Teutiburgium
Teutiburgium (en llatí Teutiburgium o Teutoburgium, en grec antic Τευτοβούργιον) va ser una ciutat de la Baixa Pannònia, prop de la confluència entre el Drava i el Danubi, a la via que anava de Mursa a Cornacum.
Veure Pannònia і Teutiburgium
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Veure Pannònia і Tiberi
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure Pannònia і Trajà
Valèria (província romana)
Valèria o Panònia Valèria (en llatí Valeria) va ser una província romana segregada de Pannònia de la que formava la part nord-est.
Veure Pannònia і Valèria (província romana)
Venetia
Venetia (Οὐενετία) va ser una província romana del nord d'Itàlia, a la vora de la mar Adriàtica que s'estenia des dels Alps (on limitava amb els eugans i els retis) fins a la mar a la boca del Padus (Po), i a l'est fins a lAthesis (Adige).
Veure Pannònia і Venetia
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Pannònia і Viena
Vindobona
Vindobona (en llatí Vindobona, en grec antic Οὐινδόβουνα) va ser una ciutat romana situada a la vora del Danubi, a l'alta Panònia, l'actual Viena.
Veure Pannònia і Vindobona
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Veure Pannònia і Vinya
Voivodina
Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.
Veure Pannònia і Voivodina
14
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).
Veure Pannònia і 14
378
El 378 (CCCLXXVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Pannònia і 378
454
El 454 (CDLIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Pannònia і 454
També conegut com Alta Pannònia, Baixa Pannònia, Il·líria Inferior, Il·líria Superior, Pannonia Prima, Pannonia Secunda, Pannonis, Pannònia (província romana), Pannònia Inferior, Pannònia Primera, Pannònia Ripense, Pannònia Savense, Pannònia Segona, Pannònia Superior, Pannònies, Panònia, Provincia de Pannònia, Savense, Sàvia, Saviense.