Obrir a Google MapsTaula de continguts
46 les relacions: Anell (joia), Braçalet, Campània, Carles III d'Espanya, Casa romana, Dècada del 1960, Dòric, Eco (mitologia), Erupció del Vesuvi del 79, Estàbia, Estils pompeians, Gens Licínia, Gneu Pompeu Magne, Guerra social, Herculà, Imperi Romà, Magrana, Maragda, Mosaic, Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, Narcís (mitologia), Neró, Or, Parnàs, Patrimoni de la Humanitat, Peristil, Pompeia, Popea Sabina, Portici, Província de Nàpols, Quars, República Romana, Samnites, Segell, Suburbi, Taula de Peutinger, Termes romanes, Torre Annunziata, Vi, Vil·la Popea, Vil·la romana, 1831, 1839, 1840, 1974, 1997.
Anell (joia)
Un exemple d'anell. Un anell és una joia en forma circular que es col·loca al voltant del dit.
Veure Oplontis і Anell (joia)
Braçalet
Exemple de braçalet El braçalet o polsera (antigament braçalera o bracerola) és una joia més o menys circular que es col·loca al canell, als braços o a la part final de les cames.
Veure Oplontis і Braçalet
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Veure Oplontis і Campània
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Veure Oplontis і Carles III d'Espanya
Casa romana
Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica idealitzada La casa romana, domus en llatí, va ser l'habitacle típic de l'antiga Roma, ben conegut gràcies a l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).
Veure Oplontis і Casa romana
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Veure Oplontis і Dècada del 1960
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Veure Oplontis і Dòric
Eco (mitologia)
Eco (Echo, Ἠχώ) és una nimfa dels boscos de la mitologia grega; és una orèada (una nimfa de la muntanya) de l'Helicó.
Veure Oplontis і Eco (mitologia)
Erupció del Vesuvi del 79
De les moltes erupcions del Vesuvi, un estratovolcà important del sud d'Itàlia, la més coneguda és la seva erupció l'any 79, que va ser una de les més mortals i conegudes de la història europea.
Veure Oplontis і Erupció del Vesuvi del 79
Estàbia
Estàbia i l'erupció del Vesuvi l'any 79.Estàbia o Estàbies (en llatí, Stabia o Stabiae; en grec, Στάβιαι) va ser una ciutat de la Campània, situada al peu de les muntanyes Lactarius a uns 6 km al sud de Pompeia i a un o dos km de la mar.
Veure Oplontis і Estàbia
Estils pompeians
vil·la dels Misteris Els estils pompeians són els referits a la pintura de les parets de les cases de Pompeia del període comprès entre el final del i l'any 79 de la nostra era i, en general, són extensibles a tota la pintura mural romana d'aquella època.
Veure Oplontis і Estils pompeians
Gens Licínia
La gens Licínia - Licinia gens - era una gens romana d'ascendència plebea, una de les que més va influir perquè els plebeus poguessin participar en el consolat.
Veure Oplontis і Gens Licínia
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Oplontis і Gneu Pompeu Magne
Guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
Veure Oplontis і Guerra social
Herculà
Herculà (en Herculaneum; Ercolano) va ser una ciutat de la Campània, situada vora la badia de Nàpols i al peu del Vesuvi, en un turó que s'eleva entre dos rius, tal com diu l'historiador romà Luci Corneli Sisenna.
Veure Oplontis і Herculà
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Oplontis і Imperi Romà
Magrana
La magrana (Punica granatum) és el fruit del magraner, una espècie de la família Lythraceae.
Veure Oplontis і Magrana
Maragda
Una maragda o esmaragda és un mineral, una varietat del beril, de color verd brillant degut al seu contingut de crom i de vegades de vanadi.
Veure Oplontis і Maragda
Mosaic
Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.
Veure Oplontis і Mosaic
Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Façana del '''Museu Arqueològic Nacional de Nàpols''' El Museu Arqueològic Nacional de Nàpols (en italià: Museo Archeologico Nazionale di Napoli, MANN) es considera un dels més importants del món, tant per la qualitat com per la quantitat d'obres que s'hi exposen, principalment les de l'època grecoromana.
Veure Oplontis і Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Narcís (mitologia)
Segons la mitologia grega, Narcís (en grec Νάρκισσος) va ser un fill de Cefís i de Liríope.
Veure Oplontis і Narcís (mitologia)
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Oplontis і Neró
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Oplontis і Or
Parnàs
Delfos El Parnàs (en Παρνασσός, Parnassós) és una serralada de Grècia de pedra calcària situada a la regió de la Fòcida, prop de Delfos, al nord del golf de Corint.
Veure Oplontis і Parnàs
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Veure Oplontis і Patrimoni de la Humanitat
Peristil
Casa dels Vetis de Pompeia, amb el ''peristylium'' o jardí central porticat El peristil (del llatí peristylum) és, en l'arquitectura clàssica, un tipus de columnata formada per una sèrie continuada de fileres de columnes a l'entorn d'un pati o edifici que marcava la separació del pòrtic, construcció en què els pilars no rodejaven l'espai sinó que estaven disposats en una o més línies paral·leles.
Veure Oplontis і Peristil
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Veure Oplontis і Pompeia
Popea Sabina
Bust de Popea Sabina (Museu del Louvre). Popea Sabina (?-65), (en llatí Poppaea Sabina), va ser l'amant i després esposa de Neró.
Veure Oplontis і Popea Sabina
Portici
Portici és un municipi de la Ciutat metropolitana de Nàpols a la Campània (Itàlia).
Veure Oplontis і Portici
Província de Nàpols
La Província de Nàpols és una antiga província de la regió de la Campània a Itàlia.
Veure Oplontis і Província de Nàpols
Quars
El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.
Veure Oplontis і Quars
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Oplontis і República Romana
Samnites
- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.
Veure Oplontis і Samnites
Segell
Segell de les illes Fèroe Un segell (anomenat també segell de correus o segell postal) és un comprovant del pagament previ dels enviaments efectuats per correu en forma d'etiqueta, generalment engomada, o directament imprès.
Veure Oplontis і Segell
Suburbi
Suburbi Suburbi és una paraula que prové del llatí suburbium.
Veure Oplontis і Suburbi
Taula de Peutinger
Conrad Peutinger La taula de Peutinger (o Tabula Peutingeriana) és un pergamí conservat a la Biblioteca imperial de Viena.
Veure Oplontis і Taula de Peutinger
Termes romanes
Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.
Veure Oplontis і Termes romanes
Torre Annunziata
Torre Annunziata és un municipi italià, situat a la regió de la Campània i a la Ciutat metropolitana de Nàpols.
Veure Oplontis і Torre Annunziata
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Veure Oplontis і Vi
Vil·la Popea
La Vil·la Popea (en llatí Villa Poppaea) és una vil·la romana situada al peu del Vesuvi, prop de Nàpols, al sud d'Itàlia, que data dels primers temps imperials.
Veure Oplontis і Vil·la Popea
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Veure Oplontis і Vil·la romana
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Oplontis і 1831
1839
;Països Catalans.
Veure Oplontis і 1839
1840
;Països Catalans.
Veure Oplontis і 1840
1974
;Països Catalans.
Veure Oplontis і 1974
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Oplontis і 1997