Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Estils pompeians

Índex Estils pompeians

vil·la dels Misteris Els estils pompeians són els referits a la pintura de les parets de les cases de Pompeia del període comprès entre el final del i l'any 79 de la nostra era i, en general, són extensibles a tota la pintura mural romana d'aquella època.

45 les relacions: Alabastre (mineral), Antiga Roma, Arrebossat (construcció), August Mau, Àiax el Menor, Cassandra, Claudi, Criptopòrtic, De Architectura, Dioscurs, Domus Aurea, Encàustica, Estuc, Exedra, Granit, Guerra de Troia, Helena de Troia, Herculà, Llatí, Marbre, Menelau, Natura morta, Neró, Odisseu, Oplontis, Opus quadratum, Pínax, Pilastra, Pintura, Pintura al fresc, Pintura al tremp, Pompeia, Príam, Roma, Samnites, Triclini, Trompe-l'œil, Vil·la Popea, Vil·la romana, Vitruvi, 41, 5 de febrer, 54, 62, 79.

Alabastre (mineral)

Lalabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix), per bé que també existeix una varietat de calcita amb aquest nom.

Nou!!: Estils pompeians і Alabastre (mineral) · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Estils pompeians і Antiga Roma · Veure més »

Arrebossat (construcció)

Arrebossant una façana. Larrebossat, alluïda, eixalbada, lliscada, allisada, referida, adreçada o el reparament és el revestiment exterior de parets i murs fet a base d'argamassa que s'aplica, en una o més capes, a un parament irregular o que s'hagi esquerdejat.

Nou!!: Estils pompeians і Arrebossat (construcció) · Veure més »

August Mau

va ser un destacat historiador i arqueòleg alemany que va treballar amb l'Institut Arqueològic Alemany (Deutsches Archäologisches Institut) mentre estudiava i classificava les pintures romanes de Pompeia, destruïda per una erupció volcànica l'any 79 dC.

Nou!!: Estils pompeians і August Mau · Veure més »

Àiax el Menor

440), Museu del Louvre En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill d'Oileu, és un heroi grec rei de la Lòcrida que va participar en la Guerra de Troia capitanejant quaranta naus.

Nou!!: Estils pompeians і Àiax el Menor · Veure més »

Cassandra

Àiax i Cassandra En la mitologia grega, Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia.

Nou!!: Estils pompeians і Cassandra · Veure més »

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Nou!!: Estils pompeians і Claudi · Veure més »

Criptopòrtic

El '''criptopòrtic''' de Neró, al Palatí Un criptopòrtic (del llatí cryptoporticus, de crypta i porticus) és el passadís cobert de l'arquitectura de l'antiga Roma, molt sovint recobert amb volta i il·luminat per obertures al sostre.

Nou!!: Estils pompeians і Criptopòrtic · Veure més »

De Architectura

Vitruvi, còpia datada de 1390. De Architectura és un llibre cabdal de l'arquitectura romana, escrit per Marc Vitruvi Pol·lió vers l'any 20 aC, recollint la seva experiència professional al final de la seva vida.

Nou!!: Estils pompeians і De Architectura · Veure més »

Dioscurs

Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).

Nou!!: Estils pompeians і Dioscurs · Veure més »

Domus Aurea

estil pompeià La Domus Aurea (literalment, en llatí, 'casa d'Or') és un palau grandiós bastit per l'emperador Neró a Roma després del gran incendi de l'any 64, que ocupava, segons s'ha calculat, al voltant de 50 hectàrees entre els turons del Palatí i l'Esquilí.

Nou!!: Estils pompeians і Domus Aurea · Veure més »

Encàustica

-, Museu Arqueològic Regional de Palermo). Màscara teatral provinent també de Solunto. Verge amb el nen, Monestir de Santa Catalina, al Sinaí. període romà d'Egipte, c. 55-70, Museu Britànic. Lencàustica, que deriva del grec enkaustikos ('gravat a foc'), és una tècnica de pintura que es caracteritza per l'ús de la cera com a aglutinant dels pigments.

Nou!!: Estils pompeians і Encàustica · Veure més »

Estuc

jesuïtes, Viena, d'Andrea Pozzo L'estuc, és una pasta de gra fi composta per algeps, pols de marbre (a vegades) i cola, que s'endurix quan s'asseca i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcció com ara ciment, pedra, rajola, fang o atovó.

Nou!!: Estils pompeians і Estuc · Veure més »

Exedra

'''Exedra''' en una sala de l'Ermitage, a Sant Petersburg Una exedra (del grec εξέδρα, 'seient a l'exterior') és un espai semicircular, cobert per una semicúpula, que acostuma a sobresortir del mur d'un edifici, a la manera d'un absis, si bé també pot ser una obertura en una paret interna.

Nou!!: Estils pompeians і Exedra · Veure més »

Granit

Superfície granulosa del granit. Granit del riu Merced al Parc Nacional del Yosemite Paret de granit. Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. Els granits es troben al lloc 3a (sienogranits) i 3b (monzogranits). El granit (que deriva del llatí granum.

Nou!!: Estils pompeians і Granit · Veure més »

Guerra de Troia

La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Estils pompeians і Guerra de Troia · Veure més »

Helena de Troia

''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.

Nou!!: Estils pompeians і Helena de Troia · Veure més »

Herculà

Herculà (en Herculaneum; Ercolano) va ser una ciutat de la Campània, situada vora la badia de Nàpols i al peu del Vesuvi, en un turó que s'eleva entre dos rius, tal com diu l'historiador romà Luci Corneli Sisenna.

Nou!!: Estils pompeians і Herculà · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Estils pompeians і Llatí · Veure més »

Marbre

Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.

Nou!!: Estils pompeians і Marbre · Veure més »

Menelau

Menelau (en grec antic Μενέλαος), rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes.

Nou!!: Estils pompeians і Menelau · Veure més »

Natura morta

MNAC ''Natura morta'' de Pieter Claesz, 1627 La natura morta o naturalesa morta (també denominada amb el castellanisme bodegó) és un gènere pictòric que engloba les representacions d'objectes en un espai determinat, com animals de caça, fruita, flors, estris de cuina, de taula o de la llar, antiguitats, etc.

Nou!!: Estils pompeians і Natura morta · Veure més »

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.

Nou!!: Estils pompeians і Neró · Veure més »

Odisseu

En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.

Nou!!: Estils pompeians і Odisseu · Veure més »

Oplontis

Oplontis era una ciutat prop de Pompeia i Herculà que durant l'Imperi Romà va quedar colgada sota una capa de cendra volcànica d'uns 6 metres per l'erupció del Vesuvi de l'any 79.

Nou!!: Estils pompeians і Oplontis · Veure més »

Opus quadratum

(c) sistema romà arcaic (d) sistema romà en files de ortostats i diatònics. Lopus quadratum és un sistema constructiu de l'arquitectura romana, on s'establien carreus de pedra de la mateixa altura en filades paral·leles regulars, de vegades sense emprar morter.

Nou!!: Estils pompeians і Opus quadratum · Veure més »

Pínax

'''Pínax''' de Persèfone i Hades de Locri (''Museo Nazionale di Reggio di Calabria'') Dins de la cultura de l'antiga Grècia i la Magna Grècia, un pínax (πίναξ) (en plural pínakes - πίνακες), o «taula», és una tauleta votiva de fusta pintada, terracota, marbre o bronze, que es feia servir com a objecte votiu, dipositat en un santuari, o com a article commemoratiu, tot fixant-lo dins d'una cambra mortuòria.

Nou!!: Estils pompeians і Pínax · Veure més »

Pilastra

XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.

Nou!!: Estils pompeians і Pilastra · Veure més »

Pintura

Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.

Nou!!: Estils pompeians і Pintura · Veure més »

Pintura al fresc

Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).

Nou!!: Estils pompeians і Pintura al fresc · Veure més »

Pintura al tremp

XII, procedeix de la Seu d'Urgell, actualment en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La pintura al tremp, tremp o tremp d'ou és un tipus de pintura artística i tècniques associades utilitzades com a forma principal per a la pintura sobre taula i els manuscrits il·luminats en el món romà d'Orient i l'edat mitjana a Europa, fins que es reemplaçà per la pintura a l'oli.

Nou!!: Estils pompeians і Pintura al tremp · Veure més »

Pompeia

Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».

Nou!!: Estils pompeians і Pompeia · Veure més »

Príam

Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.

Nou!!: Estils pompeians і Príam · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Estils pompeians і Roma · Veure més »

Samnites

- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.

Nou!!: Estils pompeians і Samnites · Veure més »

Triclini

'''Triclini''' romà en un dibuix del segle XIX Recreació d'un triclini El triclini (del llatí triclinium, provinent del grec τρικλίνιον, triklínion, de τρι-, tri-, 'tres', i κλίνη, kline, mena de llit, butaca llarga, sofà o, més aviat, chaise longue) era l'estança d'una casa romana amb la funció de menjador.

Nou!!: Estils pompeians і Triclini · Veure més »

Trompe-l'œil

''Fugint de la crítica'' (1874) de Pere Borrell del Caso, oli sobre tela, Banco de España, Madrid. Un trompe-l'œil, que també es pot dir pintura d'artifici i s'ha dit també enganyalull (com a neologisme) en català, és una obra pictòrica que mitjançant els recursos del clarobscur, la perspectiva i l'escorç, produeix la il·lusió òptica que es compon tant dels objectes o figures reals com amb la mateixa creació artística.

Nou!!: Estils pompeians і Trompe-l'œil · Veure més »

Vil·la Popea

La Vil·la Popea (en llatí Villa Poppaea) és una vil·la romana situada al peu del Vesuvi, prop de Nàpols, al sud d'Itàlia, que data dels primers temps imperials.

Nou!!: Estils pompeians і Vil·la Popea · Veure més »

Vil·la romana

Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.

Nou!!: Estils pompeians і Vil·la romana · Veure més »

Vitruvi

Marc Vitruvi Pol·lió (en llatí, Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer i tractadista del segle I aC.

Nou!!: Estils pompeians і Vitruvi · Veure més »

41

Sense descripció.

Nou!!: Estils pompeians і 41 · Veure més »

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Estils pompeians і 5 de febrer · Veure més »

54

Sense descripció.

Nou!!: Estils pompeians і 54 · Veure més »

62

El 62 fou un any de l'edat antiga conegut com a 815 Ab urbe condita al calendari oficial romà de l'època.

Nou!!: Estils pompeians і 62 · Veure més »

79

Sense descripció.

Nou!!: Estils pompeians і 79 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Estil pompeià, Pintura pompeiana, Quart estil pompeià, Segon estil pompeià.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »