Taula de continguts
31 les relacions: Astronomia, Bernard le Bovier de Fontenelle, Companyia de Jesús, Daniello Bartoli, Encyclopædia Britannica, Física, Fòsfor (substància fosforescent), Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Filosofia, Gabinet de curiositats, Galileo Galilei, Italià, Júpiter (planeta), Johannes Kepler, Lent, Magnetisme, Mart (planeta), Objectiu, Ocular, Parma, Paul Guldin, Pàdua, Piacenza, Pontifícia Universitat Gregoriana, Ranuccio II de Parma, Ravenna, Retòrica, Telescopi reflector, Telescopi refractor, Teologia, Zucchius (cràter).
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Niccolò Zucchi і Astronomia
Bernard le Bovier de Fontenelle
Bernard le Bovier de Fontenelle (conegut simplement com a Fontenelle) va ser un poeta, dramaturg i assagista francés dels segles XVII-XVIII.
Veure Niccolò Zucchi і Bernard le Bovier de Fontenelle
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure Niccolò Zucchi і Companyia de Jesús
Daniello Bartoli
Daniello Bartoli (Ferrara, 1608 — Roma, 1685) jesuïta, historiador i escriptor italià.
Veure Niccolò Zucchi і Daniello Bartoli
Encyclopædia Britannica
Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.
Veure Niccolò Zucchi і Encyclopædia Britannica
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Niccolò Zucchi і Física
Fòsfor (substància fosforescent)
Exemple de Fluorescència Monitor monocromàtic Fòsfors en un tub CRT de reixeta d'obertura Un fosfororòfor, de forma més general, és una substància que exhibeix el fenomen de luminescència.
Veure Niccolò Zucchi і Fòsfor (substància fosforescent)
Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Veure Niccolò Zucchi і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Niccolò Zucchi і Filosofia
Gabinet de curiositats
''Musei Wormiani Historia'' Un gabinet de curiositats o cambra de les meravelles (en anglès: cabinet of curiosities, en alemany: Kunstkabinett, Kunstkammer, Wunderkammer) era una col·lecció enciclopèdica d'objectes durant l'època del Renaixement a Europa.
Veure Niccolò Zucchi і Gabinet de curiositats
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Niccolò Zucchi і Galileo Galilei
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Niccolò Zucchi і Italià
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Niccolò Zucchi і Júpiter (planeta)
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Niccolò Zucchi і Johannes Kepler
Lent
Lent Una lent és un dispositiu, tradicionalment en vidre, destinat a fer convergir o divergir la llum; en altres paraules, és un sistema òptic, format per un medi o un objecte, que concentra o dispersa raigs de llum.
Veure Niccolò Zucchi і Lent
Magnetisme
Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).
Veure Niccolò Zucchi і Magnetisme
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Niccolò Zucchi і Mart (planeta)
Objectiu
Objectiu d'una càmera. 1:2,8/50 Macro - 1:4-5.6/70-300 - 1:4-5.6/10-20 Un objectiu és un conjunt de lents convergents i divergents que formen part de l'òptica d'una càmera tant fotogràfica com de vídeo.
Veure Niccolò Zucchi і Objectiu
Ocular
Diferents tipus de oculars. L'ocular és un conjunt de lents que forma part dels instruments òptics subjectius tals com els microscopis i els telescopis, es posen davant de l'ull de l'observador per augmentar la imatge que proporciona l'objectiu de l'instrument.
Veure Niccolò Zucchi і Ocular
Parma
Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.
Veure Niccolò Zucchi і Parma
Paul Guldin
Paul Guldin, nascut Habakkuk Guldin, (Mels, Suïssa, 12 de juny de 1577 - Graz, Àustria, 3 de novembre de 1643) fou un matemàtic i astrònom.
Veure Niccolò Zucchi і Paul Guldin
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Veure Niccolò Zucchi і Pàdua
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Veure Niccolò Zucchi і Piacenza
Pontifícia Universitat Gregoriana
La Pontifícia Universitat Gregoriana és una universitat pontifícia situada a Roma (Itàlia).
Veure Niccolò Zucchi і Pontifícia Universitat Gregoriana
Ranuccio II de Parma
''Il Tempo mostra il ritratto di Ranuccio II alle figure allegoriche di Parma, Piacenza e Castro'', obra de Frans Denys. Ranuccio II de Parma o Ranuccio II Farnese (Casalmaggiore, Venècia 1630 - Parma, Ducat de Parma 1694) fou el 6è Duc de Parma entre 1646 i 1694.
Veure Niccolò Zucchi і Ranuccio II de Parma
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Veure Niccolò Zucchi і Ravenna
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Veure Niccolò Zucchi і Retòrica
Telescopi reflector
Un telescopi reflector Ritchey de 24 polzades Un telescopi reflector és un tipus de telescopi l'objectiu del qual és un mirall còncau.
Veure Niccolò Zucchi і Telescopi reflector
Telescopi refractor
Telescopi de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena Un telescopi refractiu és un telescopi òptic que forma imatges d'objectes llunyans utilitzant un sistema de lents convergents en els quals la llum es refracta.
Veure Niccolò Zucchi і Telescopi refractor
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Niccolò Zucchi і Teologia
Zucchius (cràter)
LRO Conca de Schiller-Zucchius Zucchius és un prominent cràter d'impacte lunar situat prop del terminador sud-oest.
Veure Niccolò Zucchi і Zucchius (cràter)