Taula de continguts
38 les relacions: Abd-ar-Rahman III, Al-Àndalus, Al-Múqtadir, Alfons el Bataller, Arquebisbat de Granada, Art mossàrab, Úmar ibn Hafsun, Còrdova, Cristià, Dhimma, Dret romà, Emir, Ferran I de Lleó, Granada, Ibers, Imperi Romà d'Orient, Jizya, Jueus, Món islàmic, Moriscos, Mossàrab, Mudèjar, Muladí, Península Ibèrica, Ritu hispà, Sacre Imperi Romanogermànic, Santiago de Compostel·la, Saqaliba, Saragossa, Sefardites, Segle XVII, Sevilla, Toledo, Tortosa, Visir, Xaria, 1064, 961.
- Grups llatins
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Veure Mossàrabs і Abd-ar-Rahman III
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Mossàrabs і Al-Àndalus
Al-Múqtadir
Abu-l-Fadl Jàfar al-Múqtadir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Múqtadir (Bagdad, 13 de novembre de 895 - 31 d'octubre de 931), fou califa abbàssida de Bagdad (908 - 931).
Veure Mossàrabs і Al-Múqtadir
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Veure Mossàrabs і Alfons el Bataller
Arquebisbat de Granada
L'arquebisbat de Granada és una seu metropolitana de l'Església catòlica.
Veure Mossàrabs і Arquebisbat de Granada
Art mossàrab
Lart mossàrab neix a partir de la conquesta cristiana de territoris al nord de la península Ibèrica quan, a partir del, artistes mossàrabs procedents d'al-Àndalus s'hi desplaçaren.
Veure Mossàrabs і Art mossàrab
Úmar ibn Hafsun
Ruïnes de Bobastro Úmar ibn Hafs ibn Jàfar, més conegut pel malnom Ibn Hafsun o com a Úmar ibn Hafsun (mort el 918) va ser el cabdill d'una rebel·lió (880-918) contra l'emirat omeia de Córdova.
Veure Mossàrabs і Úmar ibn Hafsun
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Mossàrabs і Còrdova
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Mossàrabs і Cristià
Dhimma
La dhimma —de l'àrab ذمة, ḏimma, ‘proteccio’, ‘garantia’, ‘immunitat’, ‘seguretat’— és un pacte de protecció o una capitulació entre «Gent del Llibre» (ahl al-kitab) i musulmans pel qual els primers se sotmeten als segons, que passen a anomenar-se dhimmís.
Veure Mossàrabs і Dhimma
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Veure Mossàrabs і Dret romà
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Veure Mossàrabs і Emir
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Veure Mossàrabs і Ferran I de Lleó
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Veure Mossàrabs і Granada
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Veure Mossàrabs і Ibers
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Mossàrabs і Imperi Romà d'Orient
Jizya
La jizya fou l'impost personal que sota el domini de l'islam havien de pagar els ciutadans que no eren musulmans.
Veure Mossàrabs і Jizya
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Mossàrabs і Jueus
Món islàmic
Mapa mostrant, de més fosc a més clar, la densitat de població de musulmans al món l'any 2009 La noció de món islàmic es pot entendre de dues maneres: en un sentit cultural es refereix a la comunitat dels musulmans (lumma), és a dir els practicants de l'islam, que compta uns 1.600 milions de persones, el que representa aproximadament una cinquena part de la població mundial.
Veure Mossàrabs і Món islàmic
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Veure Mossàrabs і Moriscos
Mossàrab
El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.
Veure Mossàrabs і Mossàrab
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Veure Mossàrabs і Mudèjar
Muladí
Un muladí (de l'àrab, plural de) era, a l'Àndalus, un cristià que es va passar a la religió musulmana.
Veure Mossàrabs і Muladí
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Mossàrabs і Península Ibèrica
Ritu hispà
Pàgina miniada de la Bíblia de Lleó, a. 960. El ritu hispà, també anomenat mossàrab o visigòtic és una forma del ritu catòlic, diferent del ritu llatí, que es consolidà vers el a la península Ibèrica, sent practicada als territoris hispànics fins al.
Veure Mossàrabs і Ritu hispà
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Mossàrabs і Sacre Imperi Romanogermànic
Santiago de Compostel·la
Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.
Veure Mossàrabs і Santiago de Compostel·la
Saqaliba
El terme saqàliba (pl. de, ‘eslau’) és un terme genèric àrab amb què hom es referia, a l'edat mitjana i als països islàmics, als esclaus d'origen europeu, normalment palatins i, en alguns casos, eunucs.
Veure Mossàrabs і Saqaliba
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Mossàrabs і Saragossa
Sefardites
Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.
Veure Mossàrabs і Sefardites
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Veure Mossàrabs і Segle XVII
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Veure Mossàrabs і Sevilla
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Veure Mossàrabs і Toledo
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Veure Mossàrabs і Tortosa
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Veure Mossàrabs і Visir
Xaria
Manifestació favorable a la xaria a les Maldives el 2014. Manifestació opositora de la xaria als Estats Units el 2010. La xaria, xara o llei islàmica (de l'àrab, ‘camí ’, ‘camí a seguir’) és la llei canònica de l'islam que regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.
Veure Mossàrabs і Xaria
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Mossàrabs і 1064
961
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mossàrabs і 961
Vegeu també
Grups llatins
- Andalusos
- Aragonesos
- Aromanesos
- Catalans
- Espanyols
- Francesos
- Gallecs
- Istroromanesos
- Italians
- Llatins
- Meglenoromanesos
- Mossàrabs
- Occitans
- Portuguesos
- Romanesos
- Sards
- Valencians