Monestir de Sant Feliu de Guíxols

El monestir de Sant Feliu de Guíxols, està situat en la població de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà.

Taula de continguts

42 les relacions: Abadia de la Grassa, Abat, Absis, Arc cec, Arc de ferradura, Art gòtic, Art romànic, Baix Empordà, Berengar de Narbona, Carmen Cervera, Carreu, Català, Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, Desamortitzacions espanyoles, Ermessenda de Carcassona, Fris, Frontis, Gener, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Lotari I de França, Mallorca, Merlet, Ministeri de Cultura i Esport d'Espanya, Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, Nau (arquitectura), Orde de Sant Benet, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Porta Ferrada, Ramon Berenguer III, Ramon Borrell I, Riquilda de Tolosa, Sant Feliu de Guíxols, Sant Pere de Galligants, Sunyer I de Barcelona, Transsepte, Valladolid, Volta de canó, Volta de creueria, 1117, 1835, 2008.
Monestirs de l'orde de Sant Benet de Catalunya

Abadia de la Grassa

L'abadia de la Grassa (Santa Maria d'Orbieu, o de la Grassa) és una antiga abadia benedictina de l'estat francès, situada al poble de la Grassa (en francès, Lagrasse), a la comarca del Termenès del departament de l'Aude, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, dintre del districte de Carcassona.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Abadia de la Grassa

Abat

Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Abat

Absis

Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Absis

Arc cec

Arcs cecs a l'absis de Santa Maria de Cóll Larc cec és un arc aplicat sobre un mur amb finalitats ornamentals És un element arquitectònic molt usat en l'arquitectura romànica, tants als murs laterals com als absis i absidioles que rematen les naus.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Arc cec

Arc de ferradura

Esquema d'un arc de ferradura Larc de ferradura o arc ultrapassat és el que té una obertura que ultrapassa la mitja circumferència amb el centre situat per sobre de la línia d'arrencada.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Arc de ferradura

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Art gòtic

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Art romànic

Baix Empordà

El Baix Empordà és una de les dues comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Baix Empordà

Berengar de Narbona

Berengar o Berenguer de Narbona († 7 d'abril de 1162) fou arquebisbe de Narbona (20 de juliol de 1156 - 7 d'abril de 1162) fill del vescomte Eimeric I de Narbona (1105-1134) i de Mafalda de Pulla (fill de Robert Guiscard, duc de la Pulla) i germà uterí de Ramon Berenguer III de Barcelona.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Berengar de Narbona

Carmen Cervera

María del Carmen Rosario Soledad Cervera y Fernández de la Guerra, baronessa vídua de Thyssen-Bornemisza (Sitges, 23 d'abril de 1943), és una filantropa catalana que havia estat model i actriu.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Carmen Cervera

Carreu

Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Carreu

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Català

Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza

Ampliació del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, que alberga una part de la Col·lecció Carmen Thyssen. La Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza és una col·lecció privada d'art, majorment pintura europea, formada per Carmen Cervera, vídua del baró Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Desamortitzacions espanyoles

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Ermessenda de Carcassona

Fris

En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Fris

Frontis

Frontis és la part davantera d'un moble.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Frontis

Gener

Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Gener

Inventari del Patrimoni Cultural Català

L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Inventari del Patrimoni Cultural Català

Lotari I de França

Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Lotari I de França

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Mallorca

Merlet

Un merlet que mostra la seva funció. Merlets i terrassa de la Porta de Quart de València. Merlets del santuari de Sant Salvador, a l'Almudaina d'Artà (Mallorca). Merlets del Castell de Sant Jordi de Lisboa (Portugal). Merlets del palau de la Khumbalgarh (Rajasthan). Palau dels Normands (Palerm, Itàlia).

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Merlet

Ministeri de Cultura i Esport d'Espanya

El Ministeri de Cultura és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Ministeri de Cultura i Esport d'Espanya

Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols

El Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols és una institució museística de caràcter local que té l’Antic Hospital Municipal com a seu principal, juntament amb dues altres seus: la primera planta del Monestir de Sant Feliu de Guíxols i la caseta del Salvament Marítim.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols

Nau (arquitectura)

miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Nau (arquitectura)

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Orde de Sant Benet

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Pere el Cerimoniós

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Pere el Gran

Porta Ferrada

La Porta Ferrada constitueix l'element més emblemàtic del conjunt monàstic de Sant Feliu de Guíxols edificat que ha arribat fins als nostres temps.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Porta Ferrada

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Ramon Berenguer III

Ramon Borrell I

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Ramon Borrell I

Riquilda de Tolosa

Riquilda de Tolosa (905-955) fou infanta de Tolosa i comtessa consort de Barcelona (925-954).

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Riquilda de Tolosa

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Sant Feliu de Guíxols

Sant Pere de Galligants

Sant Pere de Galligants és una antiga abadia benedictina situada a la ciutat de Girona.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Sant Pere de Galligants

Sunyer I de Barcelona

Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Sunyer I de Barcelona

Transsepte

Transsepte El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Transsepte

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Valladolid

Volta de canó

Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Volta de canó

Volta de creueria

Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і Volta de creueria

1117

;Països Catalans.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і 1117

1835

;Països Catalans.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і 1835

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Veure Monestir de Sant Feliu de Guíxols і 2008

Vegeu també

Monestirs de l'orde de Sant Benet de Catalunya

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat