Taula de continguts
91 les relacions: Al·legoria, Alemanya, Amèrica, Assíria, Astrologia, Àfrica, Àsia, Biblioteca Nacional de França, Caritat, Cartomància, Centaure (mitologia), Constel·lació dels Bessons, Corona, Cosmologia, Costumisme, El Boig, El Carro, El Diable, El Judici (tarot), El Mag, El Món (tarot), El Papa (tarot), El Penjat, El Sol (tarot), Elements clàssics, Encanteri, Endevinació, Esfinx, Esperança, Estats Pontificis, Europa, Europa Central, Fal·lus, Fe, Florència, Fortitud, Fortuna (mitologia), Gènova, Gos, Gran Ducat de Toscana, Grècia hel·lenística, Imperi Romà, Industrie und Glück, Italia, Italià, Janus (mitologia), Joc de cartes, Justícia, L'Emperador (Tarot), L'Emperadriu, ... Ampliar l'índex (41 més) »
Al·legoria
Al·legoria de la justícia en una obra de Lucas Cranach L'al·legoria és un recurs literari consistent en una metàfora continuada.
Veure Minchiate і Al·legoria
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Minchiate і Alemanya
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Minchiate і Amèrica
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Veure Minchiate і Assíria
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Veure Minchiate і Astrologia
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Minchiate і Àfrica
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Minchiate і Àsia
Biblioteca Nacional de França
La Biblioteca Nacional de França (en francès: Bibliothèque nationale de France) fundada el 1792, coneguda amb l'acrònim BnF i anomenada també Biblioteca Nacional de París, és una de les biblioteques més importants de França i del món.
Veure Minchiate і Biblioteca Nacional de França
Caritat
La Caritat, representada per Adolphe Bouguereau el 1878 Caritat del llatí caritas i en grec clàssic o antic: "agapé" és un dels tipus d'amor místic.
Veure Minchiate і Caritat
Cartomància
La cartomància és una tradició que pretén endevinar el futur llegint-lo a la baralla de cartes passada a l'atzar.
Veure Minchiate і Cartomància
Centaure (mitologia)
Un '''centaure''' i la deessa Atena, segons Sandro Botticelli En la mitologia grega, els centaures (en grec antic Κένταυρος Kentauros, plural Κένταυροι Kentauroi) eren unes criatures meitat home, meitat cavall.
Veure Minchiate і Centaure (mitologia)
Constel·lació dels Bessons
Els Bessons (Gemini) és una constel·lació zodiacal.
Veure Minchiate і Constel·lació dels Bessons
Corona
* Corona (ornament), cèrcol que se cenyeix al cap, fet de flors, fulles, metall, etc., usat sovint com a senyal de victòria (corona triomfal, corona de llorer, etc.), de distinció (corona acadèmica) o de noblesa (corona imperial, corona reial, corona comtal, etc.) Fins i tot com a senyal d'escarni (corona d'espines).
Veure Minchiate і Corona
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Veure Minchiate і Cosmologia
Costumisme
El costumisme és un tipus de novel·la romàntica de finals del i del segle.
Veure Minchiate і Costumisme
El Boig
El Boig del Tarot de Marsella El Foll, el Boig o el Bufó és una de les 78 cartes de la baralla del tarot.
Veure Minchiate і El Boig
El Carro
Arcà Major del Tarot de Marsella El Carro (VII) és el setè trumfo o Arcà Major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і El Carro
El Diable
''Le Diable'', quinzè arcà major del Tarot de Marsella. El Diable (XV) és el quinzè trumfo o Arcà major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і El Diable
El Judici (tarot)
El Judici, vintè arcà major del tarot. Representació del Tarot de Marsella El Judici (XX) és el vintè trumfo o Arcà Major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і El Judici (tarot)
El Mag
Arcà Major numerat del Tarot de Marsella El Mag (I), també conegut com El Prestidigitador, és el primer trumfo numerat o Arcà Major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і El Mag
El Món (tarot)
El Món, vint-i-unè arcà major del tarot. Representació del Tarot de Marsella. El Món (XXI) és el trumfo o arcà major número vint-i-u en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і El Món (tarot)
El Papa (tarot)
El Papa, cinquè arcà major del tarot. Representació del Tarot d'Oswald Wirth El Papa (V) és el cinquè trumfo o Arcà Major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і El Papa (tarot)
El Penjat
El Penjat, dotzè arcà major del tarot (Tarot de Marsella) El Penjat (XII) és el dotzè trumfo o Arcà major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і El Penjat
El Sol (tarot)
El Sol, dinouè arcà major del tarot. Representació del Tarot de Marsella El Sol (XVIIII) és el dinouè trumfo o Arcà Major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і El Sol (tarot)
Elements clàssics
L'al·legoria dels quatre elements, de Louis Finson (1611) Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire.
Veure Minchiate і Elements clàssics
Encanteri
Un encanteri és un ritu màgic que pretén alterar la realitat.
Veure Minchiate і Encanteri
Endevinació
Endevinador a Camerun Lendevinació (del llatí divinare 'preveure', 'ser inspirat per déu', en relació amb divinus, 'diví') és el procés pel qual s'arriba al coneixement de coses ocultes, procés considerat com una part de la màgia i que en moltes societats està íntimament lligat a la religió.
Veure Minchiate і Endevinació
Esfinx
La Gran Esfinx de Gizeh. Lesfinx és una figura de la mitologia grega i egípcia.
Veure Minchiate і Esfinx
Esperança
Jacques Du Brœucq Lesperança és un estat d'ànim optimista basat en l'expectativa de resultats favorables relacionats a esdeveniments o circumstàncies de la pròpia vida o del món en el seu conjunt.
Veure Minchiate і Esperança
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Minchiate і Estats Pontificis
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Minchiate і Europa
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Veure Minchiate і Europa Central
Fal·lus
Herma, c. 520 aC (Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). El fal·lus (del llatí phallus i aquest del grec φαλλός) és un penis (sobretot erecte), un objecte en forma de penis, o una imatge que imita un penis.
Veure Minchiate і Fal·lus
Fe
''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.
Veure Minchiate і Fe
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Minchiate і Florència
Fortitud
Ilustració de 1747 que reprodueix el relleu de la virtut cardinal de la Fortitud a la tomba del papa Clement II a la Catedral de Bamberg (Alemanya) La fortitud, fortalesa, força d'ànima o esma és una virtut que assegura la fermesa en les dificultats i la constància en la cerca del bé, arribant, fins i tot, a la capacitat d'acceptar l'eventual sacrifici de la pròpia vida por una causa justa.
Veure Minchiate і Fortitud
Fortuna (mitologia)
Fortuna era una deessa de la mitologia romana que personificava la sort, el destí i l'atzar, per això sovint se la representava cega, igual que el símbol de la justícia actual, però sense les balances.
Veure Minchiate і Fortuna (mitologia)
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure Minchiate і Gènova
Gos
El gos, ca o quisso (Canis lupus familiaris) és un mamífer carnívor de la família dels cànids.
Veure Minchiate і Gos
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Veure Minchiate і Gran Ducat de Toscana
Grècia hel·lenística
La Grècia hel·lenística és el període hel·lenístic de la història de la Grècia peninsular, i que comença amb la mort d'Alexandre Magne el 323 aC i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a Roma el 146 aC.
Veure Minchiate і Grècia hel·lenística
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Minchiate і Imperi Romà
Industrie und Glück
Trumfos d'''Industrie und Glück'' Industrie und Glück (en alemany, "Indústria i Sort") és un tipus de cartes de model francès usades per a jugar al tarot.
Veure Minchiate і Industrie und Glück
Italia
Italia és una comunitat no incorporada al Comtat de Nassau (Florida, EUA), localitzada prop del centre del comtat.
Veure Minchiate і Italia
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Minchiate і Italià
Janus (mitologia)
Janus (llatí: Iānus -ī) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.
Veure Minchiate і Janus (mitologia)
Joc de cartes
Joc de cinc jugadors. Un joc de cartes és qualsevol tipus de joc que es juga amb cartes o naips, que són uns cartronets rectangulars, amb els vèrtexs arrodonits, tots iguals, amb dues cares, una d'elles és exactament igual en totes les cartes, de tal manera que quan es veuen per aquest costat són indistingibles per tal que els jugadors puguin amagar als companys de joc les cartes que tenen, en l'altra hi ha unes figures dibuixades.
Veure Minchiate і Joc de cartes
Justícia
Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.
Veure Minchiate і Justícia
L'Emperador (Tarot)
L’Emperador, quart arcà major del tarot. Representació del Tarot de Marsella L'Emperador (IIII) és el quart trumfo o Arcà Major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і L'Emperador (Tarot)
L'Emperadriu
L'Emperadriu, tercer arcà major del tarot (Tarot de Marsella) L'Emperadriu (III) és el tercer trumfo o Arcà major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і L'Emperadriu
L'Enamorat
L’Enamorat, sisè arcà major del tarot. Representació del Tarot de Marsella L'Enamorat (VI) és el sisè trumfo o arcà major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і L'Enamorat
L'Ermità
L'Ermità, novè arcà major del tarot. Representació del Tarot de Marsella. L'Ermità (VIIII) és el novè trumfo o Arcà major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і L'Ermità
L'Estrella
L’Estrella, dissetè arcà major del tarot. Representació del Tarot de Marsella L'Estrella (XVII) és el dissetè trumfo o Arcà Major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і L'Estrella
La Força (tarot)
La Força, onzè arcà major del tarot. Representació del Tarot de Marsella La Força (XI) l'onzè trumfo o Arcà major en les baralles de tarot (tot i que a la tradició iniciada pel tarot Rider-Waite és l'onzè) i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і La Força (tarot)
La Justícia (tarot)
La Justícia, vuitè arcà major del tarot (Tarot de Marsella). La Justicia (VIII) el vuitè trumfo o Arcà major en les baralles de tarot (tot i que a la tradició iniciada pel tarot Rider-Waite és l'onzè) i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і La Justícia (tarot)
La Lluna (tarot)
La Lluna, divuitè arcà major del tarot. Representació del Tarot de Marsella La Lluna (XVIII) és el divuitè trumfo o Arcà Major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і La Lluna (tarot)
La Mort
La Mort o l'Arcà sense nom, tretzè arcà major del Tarot de Marsella La Mort (XIII), l'Arcà XIII o l'Arcà sense nom és el tretzè trumfo o Arcà major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і La Mort
La Papessa
La Papessa, segon arcà major del tarot. Representació del Tarot de Marsella La Papessa (II) és el segon trumfo o Arcà Major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і La Papessa
La Roda de la Fortuna
La Roda de la Fortuna, desè arcà major del tarot. Representació del Tarot de Marsella La Roda de la Fortuna (X) és el desè trumfo o arcà major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і La Roda de la Fortuna
La Temprança (tarot)
La Temprança, el catorzè arcà major del tarot. Representació del Tarot de Marsella La Temprança (XIIII) és el catorzè trumfo o Arcà major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і La Temprança (tarot)
La Torre (tarot)
La Torre, el setzè arcà major del Tarot de Marsella La Torre (XVI) és el setzè trumfo o Arcà major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.
Veure Minchiate і La Torre (tarot)
Laverna
Laverna a la mitologia romana, va ser la deïtat protectora dels lladres i els impostors.
Veure Minchiate і Laverna
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Veure Minchiate і Ligúria
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Minchiate і Llatí
Llorenç el Magnífic
Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi) Llorenç el Magnífic, també conegut com a Lorenzo di Medici o Lorenzo il Magnifico en llengua italiana (Florència, República de Florència, 1 de gener de 1449 - Careggi, 8 d'abril del 1492) fou un estadista italià, banquer, governant de facto de la República de Florència i el mecenes més poderós i entusiasta de la cultura renaixentista a Itàlia, i va esdevenir Senyor de Florència entre 1469 i 1492.
Veure Minchiate і Llorenç el Magnífic
Luigi Pulci
Luigi Pulci (Florència, 15 d'agost de 1432 - Pàdua, 11 de novembre de 1484) fou un poeta famós principalment per l'obra Morgante, una història èpica d'un gegant convertit al cristianisme que segueix el cavaller Rotllà, escrita en un to heroic paròdic.
Veure Minchiate і Luigi Pulci
Mapa
Mapa del món 1689 (Amsterdam) Un mapa (del llatí mappa), també conegut com a plànol, és una representació plana o en dues dimensions d'un espai de tres dimensions.
Veure Minchiate і Mapa
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Veure Minchiate і Mitologia romana
Momo
En la mitologia grega, Momo o Momos (en grec Μωμος Mômos, «burla», «culpa»; en llatí Momus) era la personificació del sarcasme, les burles i l'agudesa irònica.
Veure Minchiate і Momo
National Gallery of Art
La National Gallery of Art (NGA) és un museu d'art que es troba al National Mall de Washington DC, als Estats Units.
Veure Minchiate і National Gallery of Art
Notari
Un ofici notarial a Vigo. El notari és, als països de tradició jurídica continental, un professional del Dret que té a càrrec seu la redacció i l'autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d'instruments, així com donar fe de llur contingut.
Veure Minchiate і Notari
Numeració romana
La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.
Veure Minchiate і Numeració romana
Ocultisme
Locultisme és l'estudi del saber ocult, per als seus iniciats lautèntic coneixement i per als crítics una pseudociència o conjunt de pràctiques esotèriques sense base científica.
Veure Minchiate і Ocultisme
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Minchiate і París
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Minchiate і Pèrsia
Pip (comptadors)
Els Pips son elements petits, fàcilment comptables.
Veure Minchiate і Pip (comptadors)
Prudència
Metis; Luca Giordano. La prudència és una de les virtuts clàssiques i es considera com la capacitat de jutjar correctament la situació i no actuar prenent riscos innecessaris.
Veure Minchiate і Prudència
República de Lucca
La República de Lucca, antic Estat del centre d'Itàlia.
Veure Minchiate і República de Lucca
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Minchiate і Sicília
Tarot
Tarot de Visconti - Sforza El tarot és un joc de cartes, va ser inventat a Itàlia al.
Veure Minchiate і Tarot
Tarot Bolonyès
El Tarot Bolonyès, o Tarocco Bolognese, és una baralla de tarot trobada a Bolonya i usada per a jugar a tarocchini.
Veure Minchiate і Tarot Bolonyès
Tarot de Marsella
Cartes de 1751 El Tarot de Marsella és un dels referents en el disseny de cartes de tarot.
Veure Minchiate і Tarot de Marsella
Tarot Rider-Waite
Cartes del tarot Rider-Waite El Tarot Rider-Waite (publicat originàriament el 1910) és, avui dia, un dels jocs de Tarot més utilitzats del món.
Veure Minchiate і Tarot Rider-Waite
Tarot Sicilià
Cartes del tarocco Siciliano, editades per Modiano. El Tarot sicilià, o Tarocco siciliano, és una baralla de tarot pròpia de Sicília, emprada per a jugar al tarocchi sicilià.
Veure Minchiate і Tarot Sicilià
Tarot Visconti-Sforza
Cartes de la baralla Pierpont-Morgan Bergamo El Tarot Visconti-Sforza és un nom utilitzat, de manera col·lectiva, per a referir-se a diferents jocs incomplets d'aproximadament 15 baralles de mitjans del, actualment localitzats a diferents museus, biblioteques i col·leccions privades repartides per tot el món.
Veure Minchiate і Tarot Visconti-Sforza
Temprança
La temperança de Piero Pollaiuolo, 1470 La temprança en el seu ús modern es defineix com a moderació o autocontrol voluntari.
Veure Minchiate і Temprança
Tiara (barret)
Tiara és el nom donat comú d'una família de lligadures altes originades a l'Àsia occidental i després adoptades per l'Església Catòlica.
Veure Minchiate і Tiara (barret)
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Minchiate і Viena
Virtut
Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).
Veure Minchiate і Virtut
Virtuts cardinals
Les virtuts cardinals són aquelles virtuts considerades més importants per a la tradició del cristianisme, encarregades de guiar la bona conducta.
Veure Minchiate і Virtuts cardinals
Zodíac
El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.
Veure Minchiate і Zodíac

