Accés més ràpid que el navegador!
171 les relacions: Adultesa, Agullat, Aladroc, Aleta (anatomia animal), Algarve, Amfípodes, Anglaterra, Anguil·liformes, Areng, Associació Internacional de Pesca Esportiva, Ésser humà, Bacallà, Barcelona, Boca, Bufeta natatòria, Calamars, Cap (anatomia), Cap-roig, Caràngids, Carl von Linné, Círvia, Cefalòpodes, Clavellada, Clima temperat, Congre dolç, Costa Brava, Crustacis, Dent, Dinamarca, Dofí mular, Dublín, Escata, Escórpora fosca, Escorpènids, Esparrall, Espàrids, Espècie, Esperança de vida, Estats Units d'Amèrica, Estocolm, Eufausiacis, Femella, Florida, Forn microones, Fort Lauderdale, França, Gadiformes, Generalitat de Catalunya, Grahamstown, Ictiologia, ..., Illes Balears, Institut Espanyol d'Oceanografia, Islàndia, Itàlia, Liverpool, Llúcera, Lluç de Sud-àfrica, Londres, Madrid, Mar, Mar Mediterrània, Mar Negra, Mauritània, Maxil·lar inferior, Merlà, Merlúccids, Merluccius paradoxus, Merluccius polli, Merluccius senegalensis, Milà, Moscou, Museu Americà d'Història Natural, Nantes, Noruega, Nova Delhi, Novembre, Oceà Atlàntic, Orada, Ordre, Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, Ottawa, Ovari, Oxford, Països Catalans, Pagell, Palangre, Palma, París, Peix carboner, Peix espasa, Peixos, Plataforma continental, Portugal, Pubertat, Raja brachyura, Rajada dolça, Rajada vestida, Rata (peix), Reykjavík, Roma, Sarg, Sorell blancal, Stuttgart, Suècia, Sud-àfrica, Taiwan, Teleostis, Ull, UNESCO, Variada, Vèrtebra, Verona, Vertebrats, Zoologia, 1810, 1827, 1828, 1832, 1838, 1841, 1854, 1862, 1873, 1877, 1910, 1927, 1929, 1930, 1934, 1953, 1954, 1955, 1956, 1957, 1958, 1959, 1963, 1966, 1967, 1968, 1973, 1974, 1975, 1976, 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, 1985, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2007. Ampliar l'índex (121 més) »
Adultesa
Home adult L'adultesa és el període de la vida de l'individu que segueix l'adolescència o pubertat.
Nou!!: Lluç europeu і Adultesa · Veure més »
Agullat
L'agullat, ferró, quelve, cassó o quissona (d'en terra) (Squalus acanthias) és una espècie de tauró esqualiforme de la família dels esquàlids, petit, de color cendrós, amb una forta pua a l'aleta dorsal.
Nou!!: Lluç europeu і Agullat · Veure més »
Aladroc
Laladroc o seitó (Engraulis encrasicolus) és una espècie de peix teleosti de la família dels engràulids que es consumeix sovint en conserva d'aigua i sal, i pren el nom d'anxova.
Nou!!: Lluç europeu і Aladroc · Veure més »
Aleta (anatomia animal)
aletes pectorals (per parells) Una aleta és qualsevol dels apèndixs membranosos mitjançant els quals es mouen dins l'aigua els peixos i altres animals aquàtics.
Nou!!: Lluç europeu і Aleta (anatomia animal) · Veure més »
Algarve
LAlgarve és una regió i antiga província més meridional de Portugal continental, amb capital a Faro.
Nou!!: Lluç europeu і Algarve · Veure més »
Amfípodes
Els amfípodes (Amphipoda, gr. "ambdós peus") són un ordre de crustacis peracàrides molt ampli, amb més de 10.000 espècies.
Nou!!: Lluç europeu і Amfípodes · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Lluç europeu і Anglaterra · Veure més »
Anguil·liformes
Els anguil·liformes (Anguilliformes) són un ordre de peixos del superordre Elopomorpha.
Nou!!: Lluç europeu і Anguil·liformes · Veure més »
Areng
L'areng (Clupea harengus) és una espècie de peix de la família dels clupeids i de l'ordre dels clupeïformes.
Nou!!: Lluç europeu і Areng · Veure més »
Associació Internacional de Pesca Esportiva
L'Associació Internacional de Pesca Esportiva, o IGFA, de l'anglès International Game Fish Association, és una associació conservacionista sense ànim de lucre, sostenguda pels seus més de 250.000 associats i empreses col·laboradores amb socis en més de 115 països.
Nou!!: Lluç europeu і Associació Internacional de Pesca Esportiva · Veure més »
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Nou!!: Lluç europeu і Ésser humà · Veure més »
Bacallà
El bacallà comú o de l'Atlàntic, (també bacallar, abadejo i juliana o merluça (en rossellonès i català antic), (Gadus morhua) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels gadiformes. Viu en mars fredes del nord. Generalment el bacallà és de talla menuda, encara que alguns exemplars poden assolir cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres. S'alimenta d'altres peixos més petits, com l'areng (Clupea harengus) o la sardina (Sardina pilchardus).
Nou!!: Lluç europeu і Bacallà · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Lluç europeu і Barcelona · Veure més »
Boca
La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment.
Nou!!: Lluç europeu і Boca · Veure més »
Bufeta natatòria
Bufeta natatòria d'un gardí (Scardinius erythrophthalmus). Posició interna de la bufeta natatòria en un ''alburnoides bipunctatus'': S: anterior; S': porció posterior de la bufeta aèria; œ: œsòfag; l: pas d'aire de la bufeta d'aire. La bufeta natatòria és un òrgan hidroestàtic propi de molts peixos i cetacis, situat entre l'esòfag i l'aorta dorsal, a sota de la columna vertebral; té forma de sac centrodorsal, que sovint és replegada, tot i que de vegades és bilobulada.
Nou!!: Lluç europeu і Bufeta natatòria · Veure més »
Calamars
El calamar o calamars és un mol·lusc marí que pertany a la classe Cephalopoda, subclasse Coleoidea, ordre Teuthida, amb dos subordres principals: Myopsina i Oegopsina (l'última inclou Architeuthis dux, el calamar gegant).
Nou!!: Lluç europeu і Calamars · Veure més »
Cap (anatomia)
Dibuix d'un cap humà El cap d'un animal és la part anterior del cos que conté la boca, el cervell i diversos òrgans sensorials (generalment òrgans de visió, oïda, olfacte i gust).
Nou!!: Lluç europeu і Cap (anatomia) · Veure més »
Cap-roig
El cap-roig, també anomenat comunament rascassa o escórpora, amb variants locals com escórpora de cap roig, escórpora dels bruts, escórpora groga, escorpa, gallineta, polla d'alguer, rascla, rasclot, polla de mar o escórpora barbuda (Scorpaena scrofa) és un peix de la família dels escorpènids present a la MediterràniaGalil, B.; Goren, M.; Mienis, H., 2011.
Nou!!: Lluç europeu і Cap-roig · Veure més »
Caràngids
La família dels caràngids (Carangidae) està constituïda per peixos pelàgics, osteïctis i de l'ordre dels perciformes.
Nou!!: Lluç europeu і Caràngids · Veure més »
Carl von Linné
Escultura de ''C. Linneo'', a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson».
Nou!!: Lluç europeu і Carl von Linné · Veure més »
Círvia
La círvia, cèrvia, cerviola o cirviola (Seriola dumerili) és un peix de l'ordre dels perciformes, de cos anàleg al dels escòmbrids i de color gris blavós amb parts laterals i inferiors grises argentades.
Nou!!: Lluç europeu і Círvia · Veure més »
Cefalòpodes
sèpies comunes (''Sepia officinalis'') en aigües poc profundes. ''Benthoctopus'' sp. al mont submarí Davidson a 2.422 m de profunditat.Reconstrucció de ''Cameroceras'', de l'Ordovicià. ''Nautilus'', un fòssil vivent. ammonites. Un calamar gegant; l'exemplar capturat el 1954 mesurava 9,2 m. Ous de calamar. Calamars assecant-se al sol. Ració de pop. Els cefalòpodes (Cephalopoda, gr kefale, 'cap', i pus, 'peu') són una classe de mol·luscs que es caracteritzen per presentar un cap diferenciat i un conjunt de braços o tentacles modificats a partir del peu del mol·lusc ancestral.
Nou!!: Lluç europeu і Cefalòpodes · Veure més »
Clavellada
Clavellada La clavellada, l'escrita, la bastina (per extensió errònia), la bastina clavejada, el clavell, la rajada, la rajada punxosa o la rajada vera (Raja clavata) és una espècie de peix de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes.
Nou!!: Lluç europeu і Clavellada · Veure més »
Clima temperat
Mapa de les àrees de clima temperat del món (en verd) Extensió de les dues zones temperades del món (en rosa) Àrees o regions de clima temperat del món segons la classificació climàtica de Köppen. El clima temperat és el tipus de clima intermedi entre el clima subtropical (al clima càlid) i el clima polar (clima fred).
Nou!!: Lluç europeu і Clima temperat · Veure més »
Congre dolç
El congre dolç, el congre de sucre o el pillet de platja (Gnathophis mystax) és una espècie de peix pertanyent a la família dels còngrids.
Nou!!: Lluç europeu і Congre dolç · Veure més »
Costa Brava
La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França, al municipi de Portbou; la seva longitud és de més de 200 km.
Nou!!: Lluç europeu і Costa Brava · Veure més »
Crustacis
Els crustacis (Crustacea) són un subembrancament d'artròpodes que compta amb gairebé 67.000 espècies, però falten per descriure'n fins a cinc o deu vegades aquest nombre.
Nou!!: Lluç europeu і Crustacis · Veure més »
Dent
La dent és una peça anatòmica dura incrustada en els ossos maxil·lars d'alguns animals gnatostomats.
Nou!!: Lluç europeu і Dent · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Lluç europeu і Dinamarca · Veure més »
Dofí mular
El dofí mular o la corçana (Tursiops truncatus) és, per la seva distribució costanera i el seu caràcter poc tímid en relació a l'ésser humà, un dels petits cetacis més coneguts pels pescadors.
Nou!!: Lluç europeu і Dofí mular · Veure més »
Dublín
Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.
Nou!!: Lluç europeu і Dublín · Veure més »
Escata
Escata. Les escates, o escames són petites plaques, imbricades o juxtaposades, que formen part de la pell d'animals vertebrats gnatostomats, per exemple certs peixos, rèptils i ocells.
Nou!!: Lluç europeu і Escata · Veure més »
Escórpora fosca
Scorpaena porcus L'escórpora fosca, cavet, escórpena, escórpera, escórpora de fang, escórpora de roquer, escórpora de terra, escórpora morena, escorpra, escorpa, escrita d'anells, polla, rascassa, rascla, rufí o ullot (Scorpaena porcus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels escorpènids.
Nou!!: Lluç europeu і Escórpora fosca · Veure més »
Escorpènids
Els escorpènids (Scorpaenidae) són una família de peixos osteïctis actinopterigis pertanyent a l'ordre dels escorpeniformes.
Nou!!: Lluç europeu і Escorpènids · Veure més »
Esparrall
L'esparrall, esparralló o pinta (Diplodus annularis) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.
Nou!!: Lluç europeu і Esparrall · Veure més »
Espàrids
''Acanthopagrus latus'' ''Chrysophrys auratus'' Variada (''Diplodus vulgaris'') ''Pagrus major'' Orada (''Sparus aurata'') ''Stenotomus chrysops'' Oblada (''Oblada melanura'') Mabre (''Lithognathus mormyrus'') Salpa (''Sarpa salpa'') Càntera (''Spondyliosoma cantharus'') ''Diplodus sargus'' Victòria (Austràlia).) ''Pagellus bogaraveo'' ''Pterogymnus laniarius'' Déntol (''Dentex dentex'') fotografiat a Portofino (Itàlia).) ''Acanthopagrus australis'' fotografiat a Nova Gal·les del Sud (Austràlia).) ''Acanthopagrus bifasciatus'' ''Archosargus probatocephalus'' Pagre (''Pagrus pagrus'') Els espàrids (Sparidae) són una de les famílies de peixos més ben representades a la mar Catalana.
Nou!!: Lluç europeu і Espàrids · Veure més »
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Nou!!: Lluç europeu і Espècie · Veure més »
Esperança de vida
L'esperança de vida correspon a la mitjana d'anys que encara resten per viure per a una persona que ha assolit una edat exacta, si en el temps que li resta de vida fos sotmesa a les condicions de mortalitat actuals (les probabilitats específiques de morir a cada edat).
Nou!!: Lluç europeu і Esperança de vida · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Lluç europeu і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estocolm
Estocolm (en suec Stockholm) és la capital del Regne de Suècia i la més gran de les capitals escandinaves.
Nou!!: Lluç europeu і Estocolm · Veure més »
Eufausiacis
Els eufausiacis (Euphausiacea) són un ordre de crustacis malacostracis del superordre dels eucàrides que inclou el krill.
Nou!!: Lluç europeu і Eufausiacis · Veure més »
Femella
En les espècies amb sexualitat diferenciada, les femelles(♀) són els individus que posseeixen el gàmeta de majors dimensions.
Nou!!: Lluç europeu і Femella · Veure més »
Florida
Florida o la Florida és l'estat més meridional dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Lluç europeu і Florida · Veure més »
Forn microones
Forn microones domèstic El forn microones és un forn elèctric, que transforma l'energia elèctrica en ones d'alta freqüència: les microones.
Nou!!: Lluç europeu і Forn microones · Veure més »
Fort Lauderdale
Fort Lauderdale és una ciutat ubicada al Comtat de Broward a Florida, Estats Units d'Amèrica, de 183.606 habitants segons el cens de l'1 de juliol del 2007, i amb una densitat de 1.967,91 habitants per km².
Nou!!: Lluç europeu і Fort Lauderdale · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Lluç europeu і França · Veure més »
Gadiformes
''Pollachius pollachius'' ''Melanogrammus aeglefinus'' ''Boreogadus saida'' ''Gaidropsarus ensis'' ''Bregmaceros atlanticus'' ''Gadella maraldi'' ''Coelorinchus matamua'' Els gadiformes (Gadiformes) són un ordre de peixos actinopterigis agrupats en 10 famílies, 80 gèneres i al voltant de 500 espècies, entre les quals es destaquen el bacallà i el lluç pel seu gran interès comercial.
Nou!!: Lluç europeu і Gadiformes · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Lluç europeu і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Grahamstown
Grahamstown és una ciutat a la província de Cap Oriental a Sud-àfrica i és la seu del municipi de Makana.
Nou!!: Lluç europeu і Grahamstown · Veure més »
Ictiologia
Peix en un mosaic romà d'Emerita Augusta La ictiologia és una branca de la zoologia dedicada a l'estudi dels peixos.
Nou!!: Lluç europeu і Ictiologia · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Lluç europeu і Illes Balears · Veure més »
Institut Espanyol d'Oceanografia
LInstitut Espanyol d'Oceanografia (Instituto Español de Oceanografía) (IEO) és un organisme públic de recerca (OPI, Organismo Público de Investigación) espanyol creat el 17 d'abril de 1914 i dedicat a la recerca de les ciències del mar, especialment en allò relacionat amb el coneixement científic dels oceans, la sostenibilitat dels recursos pesquers i el medi ambient marí.
Nou!!: Lluç europeu і Institut Espanyol d'Oceanografia · Veure més »
Islàndia
Islàndia (en islandès, Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.
Nou!!: Lluç europeu і Islàndia · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Lluç europeu і Itàlia · Veure més »
Liverpool
dàrsenes del port de Liverpool són un dels elements que han merescut el reconeixement de la UNESCO Liverpool és una ciutat situada al nord-oest d'Anglaterra, al comtat metropolità de Merseyside, sobre el costat nord de l'estuari del riu Mersey.
Nou!!: Lluç europeu і Liverpool · Veure més »
Llúcera
La maire, bacallaret, abadeget, lluça, llúcera, mare de lluç, tabanc o peix rei (Menorca) i figa mascle (Alguer) (Micromesistius poutassou) és una espècie de peix teleosti pertanyent a la família dels gàdids i a l'ordre dels gadiformes.
Nou!!: Lluç europeu і Llúcera · Veure més »
Lluç de Sud-àfrica
El lluç de Sud-àfrica (Merluccius capensis) és una espècie de peix pertanyent a la família dels merlúccids.
Nou!!: Lluç europeu і Lluç de Sud-àfrica · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Lluç europeu і Londres · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Lluç europeu і Madrid · Veure més »
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Nou!!: Lluç europeu і Mar · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Lluç europeu і Mar Mediterrània · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Lluç europeu і Mar Negra · Veure més »
Mauritània
miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.
Nou!!: Lluç europeu і Mauritània · Veure més »
Maxil·lar inferior
El maxil·lar inferior o mandíbula, i popularment la barra o les barres (de la boca), el queix o la maixella és un dels ossos de la cara, pla, imparell, central i simètric, en forma de ferradura.
Nou!!: Lluç europeu і Maxil·lar inferior · Veure més »
Merlà
El merlà (Merlangius merlangus) és una espècie de peix teleosti de la família dels gàdids, l'única del gènere Merlangius.
Nou!!: Lluç europeu і Merlà · Veure més »
Merlúccids
''Merluccius productus'' (il·lustració del 1906) Lluç europeu (''Merluccius merluccius'') ''Steindachneria argentea'' del golf de Mèxic ''Merluccius hubbsi'' ''Merluccius productus'' Merlúccids assecant-se a Corea Els merlúccids (Merlucciidae) constitueixen una família de peixos osteïctis i marins pertanyent a l'ordre dels gadiformes, la qual inclou els lluços.
Nou!!: Lluç europeu і Merlúccids · Veure més »
Merluccius paradoxus
Merluccius paradoxus és una espècie de peix pertanyent a la família dels merlúccids.
Nou!!: Lluç europeu і Merluccius paradoxus · Veure més »
Merluccius polli
Merluccius polli és una espècie de peix pertanyent a la família dels merlúccids.
Nou!!: Lluç europeu і Merluccius polli · Veure més »
Merluccius senegalensis
Merluccius senegalensis és una espècie de peix pertanyent a la família dels merlúccids.
Nou!!: Lluç europeu і Merluccius senegalensis · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Lluç europeu і Milà · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Lluç europeu і Moscou · Veure més »
Museu Americà d'Història Natural
El Museu Americà d'Història Natural (oficialment i en anglès, American Museum of Natural History) és un museu d'història natural situat en l'oest superior de Manhattan, Nova York, EUA, entre el carrer 79 i Central Park, cap a l'oest.
Nou!!: Lluç europeu і Museu Americà d'Història Natural · Veure més »
Nantes
Situació de Nantes Nantes (antigament, Naona o Naünt, en bretó Naoned i en gal·ló Naunnt) és un municipi francès, situat al departament de Loira Atlàntic i a la regió de País del Loira.
Nou!!: Lluç europeu і Nantes · Veure més »
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Nou!!: Lluç europeu і Noruega · Veure més »
Nova Delhi
Nova Delhi (en hindi नई दिल्ली, en anglès New Delhi) és la capital de l'Índia.
Nou!!: Lluç europeu і Nova Delhi · Veure més »
Novembre
El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Lluç europeu і Novembre · Veure més »
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Nou!!: Lluç europeu і Oceà Atlàntic · Veure més »
Orada
L'orada, l'aurada, la daurada, la doradeta o la moixarra (Sparus aurata) és una espècie de peix pertanyent a la família dels espàrids i l'única del seu gènere.
Nou!!: Lluç europeu і Orada · Veure més »
Ordre
En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.
Nou!!: Lluç europeu і Ordre · Veure més »
Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
lires amb un homenatge a la FAO L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, sigles de Food and Agriculture Organization) és una organització específica de l'ONU, creada el 16 d'octubre de 1945, a la ciutat de Quebec.
Nou!!: Lluç europeu і Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació · Veure més »
Ottawa
La ciutat d'Ottawa és la capital del Canadà i la quarta ciutat més gran del país.
Nou!!: Lluç europeu і Ottawa · Veure més »
Ovari
Lovari és una part interna dels organismes sexuals femenins tant en animals com en els vegetals.
Nou!!: Lluç europeu і Ovari · Veure més »
Oxford
La "Radcliffe Camera", una sala de lectura de la biblioteca Bodleian de la Universitat d'Oxford Oxford és una antiga ciutat universitària del Regne Unit situada al comtat d'Oxfordshire, a Anglaterra.
Nou!!: Lluç europeu і Oxford · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Lluç europeu і Països Catalans · Veure més »
Pagell
El pagell o pitxell (Pagellus erythrinus) és un peix de l'ordre dels perciformes.
Nou!!: Lluç europeu і Pagell · Veure més »
Palangre
Palangre a Llançà Un palangre és un tipus d'aparell de pesca artesanal utilitzat arreu de la costa Mediterranea i que bàsicament consisteix en una llença que es manté fondejada i que porta penjades altres llences més primes i curtes armades d'un ham cadascuna, de manera que cada peix es pesca "individualment" a cadascun d'aquests hams.
Nou!!: Lluç europeu і Palangre · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Lluç europeu і Palma · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Lluç europeu і París · Veure més »
Peix carboner
El peix carboner (Pollachius virens) és una espècie de peix teleosti marí de l'ordre dels gadiformes.
Nou!!: Lluç europeu і Peix carboner · Veure més »
Peix espasa
Esquelet de peix espasa. Peix espasa pescat a Essaouira (Marroc). Peix espasa a la brasa adobat amb llimona i llorer. El peix espasa (i peix d'espasa) o emperador (Xiphias gladius) i esparró (rossellonès) és un peix teleosti de l'ordre dels perciformes i de la família dels xífids, amb el maxil·lar prolongat en forma d'espasa, fort i ràpid i de costums pelàgics.
Nou!!: Lluç europeu і Peix espasa · Veure més »
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Nou!!: Lluç europeu і Peixos · Veure més »
Plataforma continental
Plataforma continental al voltant dels continents, acolorida amb blau clar Esquema: placa continental entre la terra emergida i el límit amb el talús continental. La plataforma continental, també anomenada marge continental, és la zona marginal dels continents coberta per les aigües marines i que s’estén des de la línia de costa cap a l’interior de la mar fins a una profunditat aproximada de 200 m. Planícia continental, zona marítima a la vora del mar que, des de la llengua de l’aigua, descendeix amb suau pendís fins als 200 m aproximadament.
Nou!!: Lluç europeu і Plataforma continental · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Lluç europeu і Portugal · Veure més »
Pubertat
La pubertat és el procés de canvis físics corporals en el qual el cos d'un nen o una nena es converteix en adult, capaç de la reproducció sexual.
Nou!!: Lluç europeu і Pubertat · Veure més »
Raja brachyura
Raja brachyura és una espècie de peix de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes.
Nou!!: Lluç europeu і Raja brachyura · Veure més »
Rajada dolça
Rajada dolça enterrada a la sorra La rajada dolça (Raja montagui) és una espècie de peix de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes.
Nou!!: Lluç europeu і Rajada dolça · Veure més »
Rajada vestida
La rajada vestida, l'escrita vera, l'escrita vestida o el menjamoixines (Leucoraja naevus) és una espècie de peix de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes.
Nou!!: Lluç europeu і Rajada vestida · Veure més »
Rata (peix)
La rata, rata de mar (Uranoscopus scaber), rata de fons o saltabardissa és un peix de la família dels uranoscòpids.
Nou!!: Lluç europeu і Rata (peix) · Veure més »
Reykjavík
Reykjavík («Badia del fum» en islandès) és la capital i major ciutat d'Islàndia i és la capital d'estat més septentrional del món.
Nou!!: Lluç europeu і Reykjavík · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Lluç europeu і Roma · Veure més »
Sarg
Exemplar fotografiat a Portofino (Itàlia). Il·lustració del 1828 Detall del cap Sarg El sarg, el sard, la patena, la vidriada o verada (Diplodus sargus) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.
Nou!!: Lluç europeu і Sarg · Veure més »
Sorell blancal
El sorell blancal o sorell blanc (Trachurus mediterraneus) és un peix de la família dels caràngids.
Nou!!: Lluç europeu і Sorell blancal · Veure més »
Stuttgart
Stuttgart és la capital del Land alemany de Baden-Württemberg, a la porta de la Selva Negra.
Nou!!: Lluç europeu і Stuttgart · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Lluç europeu і Suècia · Veure més »
Sud-àfrica
La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.
Nou!!: Lluç europeu і Sud-àfrica · Veure més »
Taiwan
Taiwan (en xinès tradicional: 台灣, en xinès simplificat: 台湾), tradicionalment coneguda amb el nom portuguès de Formosa, és una illa davant la costa de la Xina, de la qual està separada per l'estret de Taiwan.
Nou!!: Lluç europeu і Taiwan · Veure més »
Teleostis
Els teleostis (Teleostei, gr. 'ossos complets') són una de les tres infraclasses de la classe dels actinopterigis, o peixos d'aletes radiades.
Nou!!: Lluç europeu і Teleostis · Veure més »
Ull
Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.
Nou!!: Lluç europeu і Ull · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Lluç europeu і UNESCO · Veure més »
Variada
Exemplars fotografiats a Portofino (Itàlia) La variada, verada o vidriada (Diplodus vulgaris) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes freqüent a les costes del mar Mediterrani.
Nou!!: Lluç europeu і Variada · Veure més »
Vèrtebra
Es denomina vèrtebra cada un dels ossos que conformen la columna vertebral.
Nou!!: Lluç europeu і Vèrtebra · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Lluç europeu і Verona · Veure més »
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Nou!!: Lluç europeu і Vertebrats · Veure més »
Zoologia
La zoologia és la branca de la biologia que tracta l'estudi científic dels animals.
Nou!!: Lluç europeu і Zoologia · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Lluç europeu і 1810 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Lluç europeu і 1827 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Lluç europeu і 1828 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Lluç europeu і 1832 · Veure més »
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Nou!!: Lluç europeu і 1838 · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Lluç europeu і 1841 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Lluç europeu і 1854 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: Lluç europeu і 1862 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Lluç europeu і 1873 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Lluç europeu і 1877 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Lluç europeu і 1910 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Lluç europeu і 1927 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Lluç europeu і 1929 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Lluç europeu і 1930 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Lluç europeu і 1934 · Veure més »
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Lluç europeu і 1953 · Veure més »
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Nou!!: Lluç europeu і 1954 · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Lluç europeu і 1955 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Lluç europeu і 1956 · Veure més »
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Nou!!: Lluç europeu і 1957 · Veure més »
1958
1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.
Nou!!: Lluç europeu і 1958 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Lluç europeu і 1959 · Veure més »
1963
Sense descripció.
Nou!!: Lluç europeu і 1963 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Lluç europeu і 1966 · Veure més »
1967
Sense descripció.
Nou!!: Lluç europeu і 1967 · Veure més »
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Lluç europeu і 1968 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Lluç europeu і 1973 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Lluç europeu і 1974 · Veure més »
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Nou!!: Lluç europeu і 1975 · Veure més »
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Lluç europeu і 1976 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Lluç europeu і 1977 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Lluç europeu і 1978 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Lluç europeu і 1979 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Lluç europeu і 1981 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Lluç europeu і 1983 · Veure més »
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Nou!!: Lluç europeu і 1984 · Veure més »
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Lluç europeu і 1985 · Veure més »
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Nou!!: Lluç europeu і 1986 · Veure més »
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Lluç europeu і 1987 · Veure més »
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Lluç europeu і 1988 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Lluç europeu і 1989 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Lluç europeu і 1990 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Lluç europeu і 1991 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Lluç europeu і 1992 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Lluç europeu і 1993 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Lluç europeu і 1994 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Lluç europeu і 1995 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Lluç europeu і 1996 · Veure més »
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Lluç europeu і 1997 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Lluç europeu і 1998 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Lluç europeu і 1999 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Lluç europeu і 2001 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Lluç europeu і 2002 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Lluç europeu і 2003 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Lluç europeu і 2004 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Lluç europeu і 2005 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Lluç europeu і 2007 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Gadus merluccius, Hidronus marlucius, Merluccius argentatus, Merluccius esculentus, Merluccius merluccius, Merluccius smiridus, Merluccius vulgaris, Merlucius ambiguus, Merlucius lanatus, Merlucius sinuatus, Onus riali, Trachinoides maroccanus, Trachinoides moroccanus.
