Accés més ràpid que el navegador!
30 les relacions: Alfred North Whitehead, Aristòtil, Axioma, Òrganon, Becker, Bertrand Russell, Clarence Irving Lewis, Conseqüència, Edat mitjana, Fórmula ben formada, Frege, Gottlob Frege, Idioma, Intuïcionisme, Lògica de primer ordre, Lògica deòntica, Lògica doxàstica, Lògica epistèmica, Lògica proposicional, Lògica temporal, Modus ponendo ponens, Quantificador (lògica), Regla d'inferència, Relació reflexiva, Relació simètrica, Relació transitiva, Russell, Saul Aaron Kripke, Sistema formal, Teorema.
Alfred North Whitehead
va ser un matemàtic i filòsof anglès.
Nou!!: Lògica modal і Alfred North Whitehead · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Lògica modal і Aristòtil · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Lògica modal і Axioma · Veure més »
Òrganon
Òrganon (del grec Ὄργανον) és el nom amb què són coneguts els tractats de lògica d'Aristòtil.
Nou!!: Lògica modal і Òrganon · Veure més »
Becker
* Toponímia.
Nou!!: Lògica modal і Becker · Veure més »
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Nou!!: Lògica modal і Bertrand Russell · Veure més »
Clarence Irving Lewis
, usualment esmentat com a C. I. Lewis, va ser un filòsof i catedràtic estatunidenc, fundador del pragmatisme conceptual.
Nou!!: Lògica modal і Clarence Irving Lewis · Veure més »
Conseqüència
La conseqüència, fonamental a la lògica, és la relació que hi ha entre un conjunt de proposicions (premisses) i una altra proposició darrera (conclusió) quan aquesta "se segueix" de les primeres.
Nou!!: Lògica modal і Conseqüència · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Lògica modal і Edat mitjana · Veure més »
Fórmula ben formada
teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A lògica matemàtica, una fórmula ben formada, també anomenada paraula, expressió o fórmula, i sovint abreujada fbf, és una cadena de caràcters generada segons una gramàtica formal a partir d'un alfabet donat.
Nou!!: Lògica modal і Fórmula ben formada · Veure més »
Frege
* Frege (llenguatge de programació).
Nou!!: Lògica modal і Frege · Veure més »
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
Nou!!: Lògica modal і Gottlob Frege · Veure més »
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Nou!!: Lògica modal і Idioma · Veure més »
Intuïcionisme
Lintuïcionisme és una escola de la lògica matemàtica que estableix que les matemàtiques tenen prioritat sobre la lògica; els objectes matemàtics són construïts i operats mentalment pel matemàtic i és impossible definir les propietats dels objectes matemàtics establint simplement un conjunt d'axiomes.
Nou!!: Lògica modal і Intuïcionisme · Veure més »
Lògica de primer ordre
La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.
Nou!!: Lògica modal і Lògica de primer ordre · Veure més »
Lògica deòntica
Giotto di Bondone (1267-1337), Capella Scrovegni a Padova, Itàlia La lògica deòntica és un tipus de lògica modal utilitzada per analitzar formalment les normes o les proposicions que tracten sobre les normes.
Nou!!: Lògica modal і Lògica deòntica · Veure més »
Lògica doxàstica
La lògica doxàstica (del grec antic δόξα, doxa, "creença") és una lògica modal que s'ocupa del raonament sobre les creences.
Nou!!: Lògica modal і Lògica doxàstica · Veure més »
Lògica epistèmica
La lògica epistèmica és un camp de la lògica modal que s'ocupa del raonament sobre el coneixement.
Nou!!: Lògica modal і Lògica epistèmica · Veure més »
Lògica proposicional
La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.
Nou!!: Lògica modal і Lògica proposicional · Veure més »
Lògica temporal
La lògica temporal és un tipus de lògica modal usada per a descriure un sistema de regles i simbolismes per a la representació i el raonament sobre proposicions en les quals té presència el factor temps.
Nou!!: Lògica modal і Lògica temporal · Veure més »
Modus ponendo ponens
En lògica, el modus ponendo ponens (en llatí, literalment manera que posa tot posant, en el sentit de manera que afirmant afirma), també anomenat modus ponens i generalment abreujat MPP o MP, és una regla d'inferència que té la següent forma: Per exemple, un raonament que segueix la forma del modus ponens podria ser: Una altra manera de presentar el modus ponens és: I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de següent: En l'axiomatització de la lògica proposicional proposada per Jan Łukasiewicz, el modus ponens és l'única regla d'inferència primitiva.
Nou!!: Lògica modal і Modus ponendo ponens · Veure més »
Quantificador (lògica)
A lògica i teoria de conjunts, un quantificador s'utilitza per indicar quants elements d'un conjunt donat compleixen amb certa propietat.
Nou!!: Lògica modal і Quantificador (lògica) · Veure més »
Regla d'inferència
En lògica, especialment en lògica matemàtica, una regla d'inferència és un esquema per a construir inferències vàlides.
Nou!!: Lògica modal і Regla d'inferència · Veure més »
Relació reflexiva
En matemàtiques, una relació reflexiva és una relació binària sobre un conjunt per la qual cada un dels seus elements està relacionat amb si mateix.
Nou!!: Lògica modal і Relació reflexiva · Veure més »
Relació simètrica
En matemàtiques, una relació binària R sobre un conjunt X és simètrica si es compleix que per a tot a i b de X si a està relacionat amb b llavors també b està relacionat amb a. En notació matemàtica s'escriu: Nota: Simetria no és exactament el contrari d'antisimetria (aRb i bRa implica b.
Nou!!: Lògica modal і Relació simètrica · Veure més »
Relació transitiva
Exemple: Si ''a'' és més gran que ''b'' i ''b'' és més gran que ''c'', llavors ''a'' és més gran que ''c''. En matemàtiques, la transitivitat és una propietat que pot tenir una relació binària.
Nou!!: Lògica modal і Relació transitiva · Veure més »
Russell
* Biografies.
Nou!!: Lògica modal і Russell · Veure més »
Saul Aaron Kripke
va ser un filòsof i lògic estatunidenc, a banda de professor emèrit de la Universitat de Princeton.
Nou!!: Lògica modal і Saul Aaron Kripke · Veure més »
Sistema formal
Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.
Nou!!: Lògica modal і Sistema formal · Veure més »
Teorema
editor.
Nou!!: Lògica modal і Teorema · Veure més »
