Taula de continguts
30 les relacions: Alfred North Whitehead, Aristòtil, Axioma, Òrganon, Becker, Bertrand Russell, Clarence Irving Lewis, Conseqüència, Edat mitjana, Fórmula ben formada, Frege, Gottlob Frege, Idioma, Intuïcionisme, Lògica de primer ordre, Lògica deòntica, Lògica doxàstica, Lògica epistèmica, Lògica proposicional, Lògica temporal, Modus ponendo ponens, Quantificador (lògica), Regla d'inferència, Relació reflexiva, Relació simètrica, Relació transitiva, Russell, Saul Aaron Kripke, Sistema formal, Teorema.
- Lògica
- Lògica matemàtica
Alfred North Whitehead
va ser un matemàtic i filòsof anglès.
Veure Lògica modal і Alfred North Whitehead
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Lògica modal і Aristòtil
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Veure Lògica modal і Axioma
Òrganon
Òrganon (del grec Ὄργανον) és el nom amb què són coneguts els tractats de lògica d'Aristòtil.
Veure Lògica modal і Òrganon
Becker
* Toponímia.
Veure Lògica modal і Becker
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Veure Lògica modal і Bertrand Russell
Clarence Irving Lewis
, usualment esmentat com a C. I. Lewis, va ser un filòsof i catedràtic estatunidenc, fundador del pragmatisme conceptual.
Veure Lògica modal і Clarence Irving Lewis
Conseqüència
La conseqüència, fonamental a la lògica, és la relació que hi ha entre un conjunt de proposicions (premisses) i una altra proposició darrera (conclusió) quan aquesta "se segueix" de les primeres.
Veure Lògica modal і Conseqüència
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Lògica modal і Edat mitjana
Fórmula ben formada
teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A lògica matemàtica, una fórmula ben formada, també anomenada paraula, expressió o fórmula, i sovint abreujada fbf, és una cadena de caràcters generada segons una gramàtica formal a partir d'un alfabet donat.
Veure Lògica modal і Fórmula ben formada
Frege
* Frege (llenguatge de programació).
Veure Lògica modal і Frege
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques.
Veure Lògica modal і Gottlob Frege
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Veure Lògica modal і Idioma
Intuïcionisme
Lintuïcionisme és una escola de la lògica matemàtica que estableix que les matemàtiques tenen prioritat sobre la lògica; els objectes matemàtics són construïts i operats mentalment pel matemàtic i és impossible definir les propietats dels objectes matemàtics establint simplement un conjunt d'axiomes.
Veure Lògica modal і Intuïcionisme
Lògica de primer ordre
La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.
Veure Lògica modal і Lògica de primer ordre
Lògica deòntica
Giotto di Bondone (1267-1337), Capella Scrovegni a Padova, Itàlia La lògica deòntica és un tipus de lògica modal utilitzada per analitzar formalment les normes o les proposicions que tracten sobre les normes.
Veure Lògica modal і Lògica deòntica
Lògica doxàstica
La lògica doxàstica (del grec antic δόξα, doxa, "creença") és una lògica modal que s'ocupa del raonament sobre les creences.
Veure Lògica modal і Lògica doxàstica
Lògica epistèmica
La lògica epistèmica és un camp de la lògica modal que s'ocupa del raonament sobre el coneixement.
Veure Lògica modal і Lògica epistèmica
Lògica proposicional
La lògica proposicional és una branca de la lògica clàssica que estudia les proposicions o sentències lògiques, les seves possibles avaluacions de veritat i, en el cas ideal, el seu nivell absolut de veritat.
Veure Lògica modal і Lògica proposicional
Lògica temporal
La lògica temporal és un tipus de lògica modal usada per a descriure un sistema de regles i simbolismes per a la representació i el raonament sobre proposicions en les quals té presència el factor temps.
Veure Lògica modal і Lògica temporal
Modus ponendo ponens
En lògica, el modus ponendo ponens (en llatí, literalment manera que posa tot posant, en el sentit de manera que afirmant afirma), també anomenat modus ponens i generalment abreujat MPP o MP, és una regla d'inferència que té la següent forma: Per exemple, un raonament que segueix la forma del modus ponens podria ser: Una altra manera de presentar el modus ponens és: I encara una altra manera és a través de la notació del càlcul de següent: En l'axiomatització de la lògica proposicional proposada per Jan Łukasiewicz, el modus ponens és l'única regla d'inferència primitiva.
Veure Lògica modal і Modus ponendo ponens
Quantificador (lògica)
A lògica i teoria de conjunts, un quantificador s'utilitza per indicar quants elements d'un conjunt donat compleixen amb certa propietat.
Veure Lògica modal і Quantificador (lògica)
Regla d'inferència
En lògica, especialment en lògica matemàtica, una regla d'inferència és un esquema per a construir inferències vàlides.
Veure Lògica modal і Regla d'inferència
Relació reflexiva
En matemàtiques, una relació reflexiva és una relació binària sobre un conjunt per la qual cada un dels seus elements està relacionat amb si mateix.
Veure Lògica modal і Relació reflexiva
Relació simètrica
En matemàtiques, una relació binària R sobre un conjunt X és simètrica si es compleix que per a tot a i b de X si a està relacionat amb b llavors també b està relacionat amb a. En notació matemàtica s'escriu: Nota: Simetria no és exactament el contrari d'antisimetria (aRb i bRa implica b.
Veure Lògica modal і Relació simètrica
Relació transitiva
Exemple: Si ''a'' és més gran que ''b'' i ''b'' és més gran que ''c'', llavors ''a'' és més gran que ''c''. En matemàtiques, la transitivitat és una propietat que pot tenir una relació binària.
Veure Lògica modal і Relació transitiva
Russell
* Biografies.
Veure Lògica modal і Russell
Saul Aaron Kripke
va ser un filòsof i lògic estatunidenc, a banda de professor emèrit de la Universitat de Princeton.
Veure Lògica modal і Saul Aaron Kripke
Sistema formal
Un sistema formal o axiomàtic és un artifici matemàtic compost de símbols que s'uneixen entre si formant cadenes que, al seu torn, poden ser manipulades segons regles per produir altres cadenes.
Veure Lògica modal і Sistema formal
Teorema
editor.
Veure Lògica modal і Teorema
Vegeu també
Lògica
- Autoreferència
- Colorless green ideas sleep furiously
- Contraexemple
- Dicotomia
- El que la tortuga va dir a Aquil·les
- Extensió de significat
- Forma canònica (àlgebra de Boole)
- Inferència
- Lògica
- Lògica binària
- Lògica clàssica
- Lògica informal
- Lògica matemàtica
- Lògica modal
- Lògica tradicional
- Neutralitat
- Norma no escrita
- Paradoxa de Teseu
- Paralipsi
- Principi d'identitat
- Programació lògica
- Psicologia del pensament
- Quantificador (lògica)
- Raonament deductiu
- Raonament inductiu
- Rellevància
- Vaixesika
Lògica matemàtica
- Algorisme
- Axiomes de Peano
- Càlcul de superposició
- Comptar
- Contraposició lògica
- Definició inductiva
- Demostració (matemàtiques)
- Entscheidungsproblem
- Equivalència lògica
- Fórmula ben formada
- Fonaments de la matemàtica
- Funció característica (matemàtiques)
- Funció de veritat
- Gramàtica formal
- Igualtat (matemàtiques)
- Independència (lògica)
- Lògica de classes
- Lògica matemàtica
- Lògica modal
- Lògica quàntica
- Lògica tradicional
- Mètodes infinitesimals
- Nombre de Gödel
- Nombre surreal
- Paradoxa de Curry
- Proposició (lògica)
- Relació
- Semàntica formal
- Taula de símbols matemàtics
- Tautologia (lògica)
- Teorema d'incompletesa de Gödel
- Teoria de conjunts
- Teoria de la computabilitat
- Teoria de la demostració
- Teoria de models
- Univers (matemàtiques)
- Variable (matemàtiques)
- Veritat