Taula de continguts
112 les relacions: Alfons el Benigne, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Corona d'Aragó, Corts de Castelló (1367), Corts de Cullera-València (1364), Corts de Montsó (1289), Corts de Montsó (1362-1363), Corts de Montsó (1376), Corts de Montsó (1388-1389), Corts de Montsó (1435-1436), Corts de Montsó (1510), Corts de Montsó (1533), Corts de Montsó (1537), Corts de Montsó (1542), Corts de Montsó (1547), Corts de Montsó (1552-1553), Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564), Corts de Montsó-Binèfar, Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts de Morvedre (1365), Corts de Sant Mateu-València (1369-1370), Corts de Sogorb-Castelló-València, Corts de Traiguera-Les Coves-Sant Mateu, Corts de Traiguera-Sant Mateu, Corts de València (1261), Corts de València (1271), Corts de València (1281), Corts de València (1286), Corts de València (1292), Corts de València (1301-1302), Corts de València (1314), Corts de València (1325), Corts de València (1329-1330), Corts de València (1336-1337), Corts de València (1339), Corts de València (1340), Corts de València (1342), Corts de València (1349), Corts de València (1354), Corts de València (1357-1358), Corts de València (1360), Corts de València (1371), Corts de València (1415), Corts de València (1417-1418), Corts de València (1419), Corts de València (1437-1438), Corts de València (1443-1446), Corts de València (1604), ... Ampliar l'índex (62 més) »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Llista de corts generals valencianes і Alfons el Benigne
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Veure Llista de corts generals valencianes і Alfons el Franc
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Llista de corts generals valencianes і Alfons el Magnànim
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Llista de corts generals valencianes і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corona d'Aragó
Corts de Castelló (1367)
Les Corts de Castelló de 1367, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, presidides per l'infant Joan, duc de Girona, i celebrades entre el 5 de febrer, i la darrera data coneguda, el 21 de març.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Castelló (1367)
Corts de Cullera-València (1364)
Les Corts de Cullera-València de 1364, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 8 de juny de 1364 per a celebrar-se el 13 de juny a Cullera, amb l'objectiu de mantenir l'esforç contributiu valencià a la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Cullera-València (1364)
Corts de Montsó (1289)
Les Corts de Montsó de 1289, foren convocades per Alfons el Franc el 24 d'abril, per a celebrar-se a Montsó el 24 de juny, dia de Sant Joan, on es cridaren els nobles, eclesiàstics i prohoms de les viles reials d'Aragó i Catalunya; i foren posposades pels conflictes armats amb el Regne de Castella i el Regne de França.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Montsó (1289)
Corts de Montsó (1362-1363)
Les Corts de Montsó de 1362-1363, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Perpinyà estant, el 10 d'octubre de 1362, per a celebrar-se el 10 de novembre a Montsó, amb l'objectiu d'aconseguir ràpidament recursos per a fer front a la nova fase de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, després de la ruptura de la pau de Deza-Terrer.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Montsó (1362-1363)
Corts de Montsó (1376)
Les Corts de Montsó de 1376, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Barcelona estant, el 24 d'octubre de 1375, per a celebrar-se el 25 de novembre, però foren prorrogades o posposades fins al 27 de març de 1376, en què es van obrir en el castell de Montsó, amb l'assistència d'aragonesos, catalans, valencians, mallorquins i rossellonesos, i tancades el 12 de setembre del mateix any; amb l'objectiu d'aconseguir recursos per a la guerra contra el duc d'Anjou i per a la defensa de Sardenya.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Montsó (1376)
Corts de Montsó (1388-1389)
Les Corts de Montsó de 1388-1389, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Joan I, a Saragossa estant, el 7 de setembre de 1388, per a celebrar-se el 3 de novembre a Montsó, però foren posposades fins al 13 de novembre, quan el rei presenta la proposició on expressa la seva intenció de recaptar dels presents consell i ajuda.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Montsó (1388-1389)
Corts de Montsó (1435-1436)
Les Corts de Montsó de 1435-1436, corts generals de la corona d'Aragó, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca, el dia 15 d'octubre de 1435, a Saragossa estant, per a reunir-se a Montsó el 15 de novembre, però foren posposades fins al 25 de novembre.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Montsó (1435-1436)
Corts de Montsó (1510)
Les Corts de Montsó de 1510 són convocades per Ferran el Catòlic amb la finalitat de finançar les campanyes africanes i se celebraren entre maig i setembre de 1510.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Montsó (1510)
Corts de Montsó (1533)
Constitucions publicades l'any 1534 Les Corts de Montsó de 1533 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Dionís de Carcassona.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Montsó (1533)
Corts de Montsó (1537)
Les Corts de Montsó de 1537 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Joan Pasqual.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Montsó (1537)
Corts de Montsó (1542)
Les Corts de Montsó de 1542 foren convocades el 5 d'abril de 1542 i se celebraren entre el 23 de juny i el 6 d'octubre d'aquell any a la ciutat de Montsó.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Montsó (1542)
Corts de Montsó (1547)
Les Corts de Montsó de 1547 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat en Jaume Caçador.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Montsó (1547)
Corts de Montsó (1552-1553)
Constitucions de les Corts de 1552-1553 Les Corts de Montsó de 1552-1553, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Carles V, a Innsbruck estant, el 30 de març de 1552, per a celebrar-se el 30 de juny, però foren prorrogades o posposades fins al 5 de juliol, en què es van obrir en la vila de Montsó sota la presidència del príncep Felip, amb l'assistència d'aragonesos, catalans i valencians, i tancades el 27 de desembre de 1553; amb l'objectiu d'aconseguir recursos per a continuar la política imperial i per a defensar-se dels atacs de França i dels corsaris turcs.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Montsó (1552-1553)
Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564)
Constitucions de 1564 Les Corts de Montsó-Barcelona de 1564 van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Montsó-Barcelona (1563-1564)
Corts de Montsó-Binèfar
Les Corts de Montsó-Binèfar van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó i foren Corts Generals de la Corona d'Aragó que implicava la reunió de les Corts forals valencianes, les Corts del Regne d'Aragó i les Corts de Catalunya.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Montsó-Binèfar
Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga
Les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Alzira estant, el 2 de juliol de 1382, per a celebrar-se el 30 de setembre a Montsó o a Gandesa, segons la voluntat reial.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga
Corts de Morvedre (1365)
Les Corts de Morvedre de 1365, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, i celebrades al mes d'agost de 1365, mentre assetjava Morvedre, un dels darrers episodis de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, en terres valencianes.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Morvedre (1365)
Corts de Sant Mateu-València (1369-1370)
Les corts de Sant Mateu-València de 1369-1370, corts generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 28 d'abril de 1369, per iniciar-se el 7 de maig a Sant Mateu, després es traslladaren a València, on van prosseguir, i retornaren a Sant Mateu, on van cloure el 20 de febrer de 1370,Montesa 1863: p.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Sant Mateu-València (1369-1370)
Corts de Sogorb-Castelló-València
Les Corts de Sogorb-Castelló-València de 1401-1407, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Martí l'Humà, des d'Altura, el 18 de juliol de 1401, per a celebrar-se a Sogorb el 14 d'agost del mateix any; dia en què es reuneixen les corts.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Sogorb-Castelló-València
Corts de Traiguera-Les Coves-Sant Mateu
Les Corts de Traiguera-Les Coves-Sant Mateu de 1421, Corts Generals del regne de València, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general del regne, el dia 18 de març de 1421, a Tortosa estant, per a reunir-se a Traiguera el 15 d'abril.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Traiguera-Les Coves-Sant Mateu
Corts de Traiguera-Sant Mateu
Les Corts de Traiguera-Sant Mateu de 1429, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 11 d'octubre de 1429, a Peníscola estant, per a reunir-se a Traiguera el 3 de novembre.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Traiguera-Sant Mateu
Corts de València (1261)
Les Corts de València de 1261, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume el Conqueridor, i tot i no estar plenament estructurades, poden ésser considerades les primeres Corts forals valencianes, si bé es va produir una assemblea anterior, en 1239, que alguns tractadistes l'han considerada la primera de les corts valencianes.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1261)
Corts de València (1271)
Les Corts de València de 1271, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume el Conqueridor a petició dels nobles, eclesiàstics i ciutadans del regne per tal de realitzar correccions, esmenes i canvis en els Furs.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1271)
Corts de València (1281)
Les Corts de València de 1281, Corts Generals del regne de València, foren convocades el mes de maig per Pere el Gran, a petició dels tres estaments, per a resoldre els assumptes que afectaven al regne de València.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1281)
Corts de València (1286)
Les Corts de València de 1286, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Franc, a petició de l'estament ciutadà, primerament, per al 6 de juny, endarrerides després a l'1 de novembre, i finalment avançades al 15 de setembre, quan es van celebrar.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1286)
Corts de València (1292)
Les Corts de València de 1292, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II per al dia 7 de gener, i celebrades entre el 8 i el 20 de gener.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1292)
Corts de València (1301-1302)
Les Corts de València de 1301-1302, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II, des de Terol, el dia 18 de novembre de 1301, a petició dels tres estaments, per al dia 30 de novembre, però no començaren fins al 4 de desembre.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1301-1302)
Corts de València (1314)
Les Corts de València de 1314, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II el 5 de novembre de 1313, per a celebrar-se el 15 de gener de 1314.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1314)
Corts de València (1325)
Les Corts de València de 1325, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II d'Aragó.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1325)
Corts de València (1329-1330)
Les Corts de València de 1329-1330, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Benigne, en Sogorb estant, el 15 de març de 1329, quan es dirigia a València, per al dia 1 d'abril.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1329-1330)
Corts de València (1336-1337)
Les Corts de València de 1336-1337, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 14 d'agost de 1336, poc després d'arribar a València, al 10 de setembre del mateix any.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1336-1337)
Corts de València (1339)
Les Corts de València de 1339, Corts Generals del regne de València, foren convocades el 30 de desembre de 1338 per Pere el Cerimoniós, per a l'1 de febrer de 1339, per a tractar sobre l'afer de l'homenatge exigit pel rei a Jaume III de Mallorca, i per a tractar la qüestió de les donacions territorial fetes per Alfons el Benigne a la reina Elionor i als seus fills.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1339)
Corts de València (1340)
Les Corts de València de 1340, Corts Generals del regne de València, foren convocades l'1 de maig de 1340 per Pere el Cerimoniós, per a reunir-se el 16 del mateix mes a la ciutat de València, per a obtenir un subsidi general del regne que li permetés participar en la guerra contra l'emir marínida de Fes, després de la desfeta cristiana de la badia d'Algesires, produïda a principis d'abril.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1340)
Corts de València (1342)
Les Corts de València de 1342, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 21 d'agost, des de Barcelona, per al 29 de setembre, per tal d'aconseguir un subsidi per a finançar la guerra contra Jaume III de Mallorca.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1342)
Corts de València (1349)
Les Corts de València de 1349, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós l'11 de desembre de 1348, sols entrar a València després d'haver-hi derrotar la Unió, per al dia 28 de desembre, amb l'objectiu de netejar la legislació foral de tota norma que tornés a possibilitar un conflicte semblant, al mateix temps que s'iniciava la repressió contra els principals líders unionistes.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1349)
Corts de València (1354)
Les Corts de València de 1354, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Sant Mateu estant, el 20 de febrer de 1354, per a celebrar-se a València el 19 de març, per tal de jurar el primogènit Joan com a successor al tron, en previsió que el rei pogués morir en la imminent campanya de Sardenya.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1354)
Corts de València (1357-1358)
Les Corts de València de 1357-1358, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 16 de desembre de 1357, a València estant, per al 30 de desembre, amb l'objectiu d'obtenir recursos per a finançar la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1357-1358)
Corts de València (1360)
Les Corts de València de 1360, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 24 d'abril de 1360 per a celebrar-se el 12 de maig, amb l'objectiu de renovar l'aportació valenciana aprovada en les Corts de 1357-1358 a la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1360)
Corts de València (1371)
Les Corts de València de 1371, Corts Generals del regne de València, foren convocades a València per Pere el Cerimoniós el 26 d'abril de 1371, van començar el 8 de maig, el 19 de maig el monarca fa el seu parlament inaugural en el palau bisbal, i van cloure el 24 o el 25 de setembre, amb l'objectiu d'aconseguir un donatiu per fer front a les despeses ocasionades amb l'enviament d'una expedició militar a Sardenya per a reprimir la rebel·lió del jutge d'Arborea.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1371)
Corts de València (1415)
Les Corts de València de 1415, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Ferran I, mentre celebrava corts a Barcelona, el 29 de març de 1413, per a iniciar-se a València el 15 d'abril.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1415)
Corts de València (1417-1418)
Les Corts de València de 1417-1418, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 2 d'abril de 1417 estant a Barraques, per a celebrar-se a València el 27 d'abril, però es van anar prorrogant.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1417-1418)
Corts de València (1419)
Les Corts de València de 1419, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 20 d'agost de 1419, a Orpesa estant, per a reunir-se a València el 28 d'agost, i foren finalitzades el 18 de setembre del mateix any.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1419)
Corts de València (1437-1438)
Les Corts de València de 1437-1438, corts generals del regne de València, foren convocades per l'infant Joan, rei de Navarra, com a lloctinent general del regne, el dia 15 de desembre de 1436, a Castellfabib estant, per a reunir-se a València el 15 de gener de 1437, però foren posposades fins al 20 de febrer, dia en què es van inaugurar a la catedral de València.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1437-1438)
Corts de València (1443-1446)
Les Corts de València de 1443-1446, corts generals del regne de València, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca, el dia 24 de febrer de 1443, a Traiguera estant, per a reunir-se a València el 15 de març, al palau reial.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1443-1446)
Corts de València (1604)
Convent de Sant Doménec de València, seu de les Corts Les Corts de València de 1604, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Felip III el 4 de desembre de 1603, per a iniciar-se a Dénia el 2 de gener de 1604.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València (1604)
Corts de València-Morvedre
Les Corts de València-Morvedre de 1428, corts generals del regne de València, foren convocades per Alfons V d'Aragó el dia 26 de gener de 1428, a Barraques estant, per a reunir-se a València el 20 de febrer.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de València-Morvedre
Corts de Vila-real-València (1373-1374)
Les Corts de Vila-real-València de 1373-1374, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós per a celebrar-se a Sant Mateu el 15 de juny de 1373, però foren endarrerides i canviades a Vila-real, on començaren el 26 de juliol; i presidides per l'infant Joan, finalitzaren a València el 6 de juliol de 1374.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts de Vila-real-València (1373-1374)
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Veure Llista de corts generals valencianes і Corts forals valencianes
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Llista de corts generals valencianes і Felip II de Castella
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Veure Llista de corts generals valencianes і Felip III de Castella
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Veure Llista de corts generals valencianes і Felip IV de Castella
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Llista de corts generals valencianes і Ferran d'Antequera
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Llista de corts generals valencianes і Ferran el Catòlic
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Veure Llista de corts generals valencianes і Fraga
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Llista de corts generals valencianes і Jaume el Conqueridor
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Llista de corts generals valencianes і Jaume el Just
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Veure Llista de corts generals valencianes і Joan el Caçador
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Llista de corts generals valencianes і Joan el Sense Fe
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Llista de corts generals valencianes і Martí l'Humà
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Veure Llista de corts generals valencianes і Montsó
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Llista de corts generals valencianes і Pere el Cerimoniós
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Llista de corts generals valencianes і Pere el Gran
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Llista de corts generals valencianes і Regne de València
1271
El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1271
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1302
1325
Països Catalans.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1325
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1330
1339
;Països Catalans.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1339
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1340
1349
;Països Catalans.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1349
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1354
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1362
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1369
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1373
1374
;Països Catalans.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1374
1376
El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1376
1389
;Països Catalans.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1389
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1401
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1407
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1415
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1417
1418
;Països Catalans.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1418
1419
;Països Catalans.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1419
1421
;Països Catalans.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1421
1428
Països Catalans.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1428
1429
Països Catalans Resta del món.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1429
1435
Països Catalans Resta del món.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1435
1436
Països Catalans Resta del món.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1436
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1437
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1438
1443
; Països Catalans.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1443
1446
;Països Catalans.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1446
1459
;Països Catalans.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1459
1465
; Països Catalans.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1465
1466
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1466
1470
Mapa d'Europa a l'any 1470.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1470
1479
; Països Catalans.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1479
1484
Països Catalans Resta del món.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1484
1489
Països Catalans Resta del món.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1489
1495
;Països Catalans.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1495
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Veure Llista de corts generals valencianes і 1510
1528
;Països Catalans.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1528
1542
;Països Catalans.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1542
1547
El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1547
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1585
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1626
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Llista de corts generals valencianes і 1645