Taula de continguts
100 les relacions: Aistulf, Anastasi II (emperador), Anatòlia, Anna (esposa d'Artavasdos), Antiga Grècia, Armènia, Artavasdos, Úmar ibn Abd-al-Aziz, Basili Onomàgul, Batalla de Poitiers (732), Calàbria, Cambridge University Press, Capadòcia, Carles Martell, Cèsar (títol), Cíclades, Constantinoble, Corpus Fontium Historiae Byzantinae, Corpus Iuris Civilis, Dinastia isàurica, Ducat de Spoleto, Ducat i Principat de Benevent, Edema, Efes, Esteve II (papa), Estrateg, Eutiqui de Ravenna, Exarcat de Ravenna, Filípic, Foc grec, Galàcia, Germà I de Constantinoble, Gregori II (papa), Guerres arabo-romanes, Hixam ibn Abd-al-Màlik, Iconoclàstia, Il·líria, Illa de Rodes, Imperi Romà d'Orient, Irene de Khazària, Isàuria, Jerusalem, Joan Damascè, Jordi el Monjo, Jueus, Justinià II Rinotmet, Kayseri, Khàzars, Llista d'emperadors romans d'Orient, Longobards, ... Ampliar l'índex (50 més) »
Aistulf
Aistulf o Astolf († desembre del 756) fou duc de Friül el 744, fill del duc Pemmó, on va succeir al seu germà Ratquis al que també va succeir quan el seu germà fou deposat com a rei del longobards i d'Itàlia el 749.
Veure Lleó III l'Isàuric і Aistulf
Anastasi II (emperador)
Anastasi II (Artemios Anastasios) fou emperador romà d'Orient del 713 fins al cop d'estat del 715, escollit per aclamació popular.
Veure Lleó III l'Isàuric і Anastasi II (emperador)
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Lleó III l'Isàuric і Anatòlia
Anna (esposa d'Artavasdos)
Anna, que va florir entre el 720 i el 743, era filla de Lleó III, emperador romà d'Orient, i va ser emperadriu consort romana d'Orient de l'any 741 al 743.
Veure Lleó III l'Isàuric і Anna (esposa d'Artavasdos)
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Lleó III l'Isàuric і Antiga Grècia
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Lleó III l'Isàuric і Armènia
Artavasdos
Artavasdos (nom llatinitzat de l'armeni, Artavazd) fou emperador romà d'Orient, autoproclamat durant el regnat del seu cunyat Constantí V el juny del 741.
Veure Lleó III l'Isàuric і Artavasdos
Úmar ibn Abd-al-Aziz
Úmar ibn Abd-al-Aziz o Úmar II (c. 682-720) fou califa omeia marwànida de Damasc (717-720).
Veure Lleó III l'Isàuric і Úmar ibn Abd-al-Aziz
Basili Onomàgul
Basili Onomàgul (en grec antic Βασίλειος Ὀνομάγουλος) va ser un usurpador del tron imperial romà d'Orient en temps de Lleó III Isàuric.
Veure Lleó III l'Isàuric і Basili Onomàgul
Batalla de Poitiers (732)
La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.
Veure Lleó III l'Isàuric і Batalla de Poitiers (732)
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Lleó III l'Isàuric і Calàbria
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Lleó III l'Isàuric і Cambridge University Press
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Lleó III l'Isàuric і Capadòcia
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Veure Lleó III l'Isàuric і Carles Martell
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Veure Lleó III l'Isàuric і Cèsar (títol)
Cíclades
Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa 'circulars') són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.
Veure Lleó III l'Isàuric і Cíclades
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Lleó III l'Isàuric і Constantinoble
Corpus Fontium Historiae Byzantinae
El Corpus Fontium Historiae Byzantinae ('Corpus de Fonts de la Història Bizantina') o CFHB és un projecte internacional que aspira a compilar, editar i oferir una crítica de les fonts històriques relatives a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Lleó III l'Isàuric і Corpus Fontium Historiae Byzantinae
Corpus Iuris Civilis
El Corpus Iuris Civilis, Codex Iustinianus o Codi de Justinià és el nom de tres grans compilacions legals romanes d'Orient instituïdes per Justinià I El febrer del 528, poc després que Justinià I es convertís en emperador el 527, va decidir que el sistema legal i l'educació jurídica de l'imperi necessitava reparació i va nomenar una comissió de dotze persones per compilar les lleis imperials en un Corpus Iuris Civilis, presidida per Tribonià i amb paper important per Teòfil de Constantinoble mestre de lleis a Constantinoble.
Veure Lleó III l'Isàuric і Corpus Iuris Civilis
Dinastia isàurica
La dinastia isàurica va regnar a Constantinoble i a l'Imperi Romà d'Orient de l'any 717 al 802.
Veure Lleó III l'Isàuric і Dinastia isàurica
Ducat de Spoleto
Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.
Veure Lleó III l'Isàuric і Ducat de Spoleto
Ducat i Principat de Benevent
El Ducat de Benevent fou el territori longobard situat més al sud a la Itàlia medieval. Se centrava a la ciutat de Benevent. Fou a la pràctica un territori independent del Regne dels Llombards, excepte en els regnats de Grimoald fins a Liutprand.
Veure Lleó III l'Isàuric і Ducat i Principat de Benevent
Edema
Un edema és un signe clínic consistent en l'acumulació de líquid en l'espai tissular intercel·lular o intersticial.
Veure Lleó III l'Isàuric і Edema
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Veure Lleó III l'Isàuric і Efes
Esteve II (papa)
Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.
Veure Lleó III l'Isàuric і Esteve II (papa)
Estrateg
Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.
Veure Lleó III l'Isàuric і Estrateg
Eutiqui de Ravenna
Eutiqui (en llatí Eutychius) fou el darrer exarca de Ravenna del 727 fins a la seva mort el 752.
Veure Lleó III l'Isàuric і Eutiqui de Ravenna
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Lleó III l'Isàuric і Exarcat de Ravenna
Filípic
Filípic (Philippicos o Philepicos) fou emperador romà d'Orient del desembre del 711 al juny del 713.
Veure Lleó III l'Isàuric і Filípic
Foc grec
El foc grec era una arma naval usada per l'Imperi Romà d'Orient, una mescla inflamable inventada per Cal·línic d'Heliòpolis, un refugiat sirià originari d'Heliòpolis de Síria vers el 673.
Veure Lleó III l'Isàuric і Foc grec
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Veure Lleó III l'Isàuric і Galàcia
Germà I de Constantinoble
Germà I de Constantinoble (Constantinoble, c. 634 - 11 de maig de 740) va ser patriarca de Constantinoble.
Veure Lleó III l'Isàuric і Germà I de Constantinoble
Gregori II (papa)
Gregori II (Roma, ? - 11 de febrer de 731) va ser papa entre el 715 i el 731.
Veure Lleó III l'Isàuric і Gregori II (papa)
Guerres arabo-romanes
Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Lleó III l'Isàuric і Guerres arabo-romanes
Hixam ibn Abd-al-Màlik
Hixam ibn Abd-al-Màlik o, tot simplement, Hixam (691-6 de febrer del 743) fou califa omeia marwànida de Damasc (724-743).
Veure Lleó III l'Isàuric і Hixam ibn Abd-al-Màlik
Iconoclàstia
Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.
Veure Lleó III l'Isàuric і Iconoclàstia
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Veure Lleó III l'Isàuric і Il·líria
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Veure Lleó III l'Isàuric і Illa de Rodes
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Lleó III l'Isàuric і Imperi Romà d'Orient
Irene de Khazària
Irene de Khazària, nascuda amb el nom de Tzitzak (en turc Çiçek), que va morir cap al 750, va ser una princesa khàzar, filla del kagan Bihar.
Veure Lleó III l'Isàuric і Irene de Khazària
Isàuria
Isàuria (en grec antic Ισαυρία) era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília.
Veure Lleó III l'Isàuric і Isàuria
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Lleó III l'Isàuric і Jerusalem
Joan Damascè
Joan de Damasc o Joan Damascè (Ioannes Damascenus) va ser un monjo, sacerdot i apologeta cristià.
Veure Lleó III l'Isàuric і Joan Damascè
Jordi el Monjo
Jordi el Monjo (Georgius Monachus) fou un monjo i escriptor grec del qual es conserven diverses obres sota el seu nom.
Veure Lleó III l'Isàuric і Jordi el Monjo
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Lleó III l'Isàuric і Jueus
Justinià II Rinotmet
Justinià II de sobrenom Rinotmet (Rhinotmetus, 'El del nas tallat') fou emperador romà d'Orient del 685 al 695 i del 704 al 711.
Veure Lleó III l'Isàuric і Justinià II Rinotmet
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Veure Lleó III l'Isàuric і Kayseri
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Veure Lleó III l'Isàuric і Khàzars
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Lleó III l'Isàuric і Llista d'emperadors romans d'Orient
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Lleó III l'Isàuric і Longobards
Luitprand
Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.
Veure Lleó III l'Isàuric і Luitprand
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Veure Lleó III l'Isàuric і Mar Adriàtica
Maraix
Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.
Veure Lleó III l'Isàuric і Maraix
Maria (esposa de Lleó III)
Maria, en grec antic Μαρία, (morta després del 718) va ser una emperadriu romana d'Orient esposa de l'emperador romà d'Orient Lleó III Isàuric.
Veure Lleó III l'Isàuric і Maria (esposa de Lleó III)
Montanisme
El montanisme fou un corrent cristià predicat per Montà a Frígia l'any 155.
Veure Lleó III l'Isàuric і Montanisme
Mutilació política a l'Imperi Romà d'Orient
Constantí III. A Heraclones li tallaren el nas després de destronar-lo. La mutilació política a l'Imperi Romà d'Orient tingué un paper important en la vida política de l'imperi.
Veure Lleó III l'Isàuric і Mutilació política a l'Imperi Romà d'Orient
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Lleó III l'Isàuric і Nàpols
Nicèfor I de Constantinoble
Nicèfor I de Constantinoble (en Nicephorus, en Νικηφόρος) va ser un eclesiàstic romà d'Orient, patriarca de Constantinoble i historiador.
Veure Lleó III l'Isàuric і Nicèfor I de Constantinoble
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Veure Lleó III l'Isàuric і Nicea
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Veure Lleó III l'Isàuric і Nicomèdia
Niksar
Niksar és un poble de Turquia i districte de la província de Tokat a la riba dreta del riu Kelkit.
Veure Lleó III l'Isàuric і Niksar
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Veure Lleó III l'Isàuric і Omeies
Online Computer Library Center
LOnline Computer Library Center, Inc. (OCLC o «Centre de Bibliografia per Ordinador en Línia») és una organització sense ànim de lucre per a desenvolupar serveis de biblioteca informatitzats i de recerca dedicada al propòsit de promoure l'accés a la informació i la reducció de les despeses de la gestió de la informació».
Veure Lleó III l'Isàuric і Online Computer Library Center
Opsici
Opsici (grec medieval: Ὀψίκιον, Opsíkion) o el tema d'Opsici (θέμα Ὀψικίου, Thema Opsikiu) va ser un tema o divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient situat al nord-oest de la península d'Anatòlia.
Veure Lleó III l'Isàuric і Opsici
Papa Gregori III
Gregori III (? - Roma, 28 de novembre de 741) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 18 de març de 731 i la seva mort, el 741.
Veure Lleó III l'Isàuric і Papa Gregori III
Papa Zacaries
Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752).
Veure Lleó III l'Isàuric і Papa Zacaries
Pau de Ravenna
Pau (en llatí Paulus) fou exarca de Ravenna del 726 al 727.
Veure Lleó III l'Isàuric і Pau de Ravenna
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Veure Lleó III l'Isàuric і Pavia
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Veure Lleó III l'Isàuric і Peloponès
Rímini
Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.
Veure Lleó III l'Isàuric і Rímini
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Veure Lleó III l'Isàuric і Regió de Frígia
Regió del Pont
La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.
Veure Lleó III l'Isàuric і Regió del Pont
Santorí
Santorí (de l'italià Santorini, en grec Σαντορίνη), antigament coneguda com a Tera (en grec, i oficialment, Θήρα, pronúncia moderna: Thira; pronúncia antiga: Thēra), és una illa grega de l'arxipèlag de les Cíclades.
Veure Lleó III l'Isàuric і Santorí
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Lleó III l'Isàuric і Sardenya
Sergi
Sergi és un nom propi masculí d'origen llatí que significa "guardià" o "protector".
Veure Lleó III l'Isàuric і Sergi
Setge de Constantinoble (717-718)
El segón setge de Constantinoble va enfrontar el Califat Omeia i l'Imperi Romà d'Orient durant dotze mesos, des del 15 d'agost de 717 fins al 15 d'agost de 718.
Veure Lleó III l'Isàuric і Setge de Constantinoble (717-718)
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Veure Lleó III l'Isàuric і Siracusa
Stanford University Press
La Stanford University Press és una editorial de la Universitat de Stanford.
Veure Lleó III l'Isàuric і Stanford University Press
Sulayman ibn Abd-al-Màlik
Sulayman ibn Abd-al-Màlik o, simplement, Sulayman (c. 674-717) fou califa omeia marwànida de Damasc (715-717).
Veure Lleó III l'Isàuric і Sulayman ibn Abd-al-Màlik
Teòfanes el Confessor
Teòfanes el Confessor o Teòfanes Homologetes o Teòfanes Isàuric (Constantinoble, cap a 760 –Samotràcia, 12 de març, 817 o 818) va ser un aristòcrata, cronista i monjo asceta de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Lleó III l'Isàuric і Teòfanes el Confessor
Tema (circumscripció administrativa)
Temes de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1025 Els temes eren les províncies de l'Imperi Romà d'Orient entre els segles i. Es caracteritzaven per tenir assentaments de pagesos-soldats.
Veure Lleó III l'Isàuric і Tema (circumscripció administrativa)
Tema dels Anatòlics
El tema dels Anatòlics (grec: θέμα Άνατολικῶν, Thema Anatolikon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat al centre d'Anatòlia.
Veure Lleó III l'Isàuric і Tema dels Anatòlics
Tema dels Armeníacs
El tema dels Armeníacs (grec: θέμα Ἀρμενιάκων, Thema Armienàkon) fou un tema de l'Imperi Romà d'Orient entre mitjans del i la seva conquesta pels seljúcides a finals del.
Veure Lleó III l'Isàuric і Tema dels Armeníacs
Tema dels Cibirreotes
El tema dels Cibirreotes (en grec: θέμα Κιβυρραιωτῶν; thema Kibyrrhaiōtōn), era un tema de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia la costa meridional de l'Àsia Menor entre principis del i finals del.
Veure Lleó III l'Isàuric і Tema dels Cibirreotes
Tema dels Tracesis
El tema dels Tracesis, en grec medieval θέμα Θρᾳκησίων Tema Trakesion, o més senzillament Θρᾳκήσιοι, Trakesioi, va ser un tema de l'Imperi Romà d'Orient situat a l'oest d'Anatòlia dins de l'actual Turquia.
Veure Lleó III l'Isàuric і Tema dels Tracesis
Teodosi III
Teodosi III (en grec:,Theodosios) fou un emperador romà d'Orient (715-717) i anteriorment cobrador de taxes.
Veure Lleó III l'Isàuric і Teodosi III
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Lleó III l'Isàuric і Tràcia
Tsunami
Esquema d'un tsunami Un tsunami (en japonès 津波, 'ona de port'; kunrei-shiki: tunami) és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, activitat volcànica, esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar.
Veure Lleó III l'Isàuric і Tsunami
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Lleó III l'Isàuric і Venècia
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Lleó III l'Isàuric і 15 d'agost
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Veure Lleó III l'Isàuric і 18 de juny
717
El 717 (DCCXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Lleó III l'Isàuric і 717
719
El 719 (DCCXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Lleó III l'Isàuric і 719
730
El 730 (DCCXXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Lleó III l'Isàuric і 730
734
El 734 (DCCXXXIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Lleó III l'Isàuric і 734
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Lleó III l'Isàuric і 737
739
El 739 (DCCXXXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Lleó III l'Isàuric і 739
740
El 740 (DCCXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Lleó III l'Isàuric і 740
741
El 741 (DCCXLI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Lleó III l'Isàuric і 741
752
El 752 (DCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Lleó III l'Isàuric і 752
També conegut com Lleó III (emperador), Lleó III Isàuric, Lleó III de Bizanci, Lleó l'Isàuric.