Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Legió VII Claudia Pia Fidelis

Índex Legió VII Claudia Pia Fidelis

La Legió VII Claudia Pia Fidelis va ser una legió romana de les més primerenques de l'exèrcit romà imperial, formada per Gneu Pompeu Magne juntament amb la Legió VIII Augusta, la IX Hispana i la X Gemina.

Taula de continguts

  1. 43 les relacions: Any dels quatre emperadors, August, Batalla d'Alèsia, Batalla d'Ilerda, Batalla de Farsàlia, Batalla de Tapsos, Bretanya, Britànnia, Caracal·la, Càpua, Claudi, Cremona, Dalmàcia (província romana), Danubi, Didi Julià, Durrës, Gal·liè, Gals, Gàl·lia, Gneu Pompeu Magne, Imperi Part, Juli Cèsar, Legat (antiga Roma), Legió IX Hispana, Legió romana, Legió VIII Augusta, Legió X Gemina, Lutècia, Marc Furi Camil Escribonià, Marc Salvi Otó, Nervis, Normandia, Pòstum I, Publi Licini Cras Dives (llegat), Segona Guerra Civil romana, Senat Romà, Septimi Sever, Trajà, Vercingetòrix, Vespasià, Vitel·li, 58 aC, 69.

Any dels quatre emperadors

Vespasià LAny dels quatre emperadors és com es coneix un breu període de guerra civil de l'antiga Roma que succeí l'any.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Any dels quatre emperadors

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і August

Batalla d'Alèsia

La batalla d'Alèsia, coneguda també com al setge d'Alèsia, va ser un enfrontament militar esdevingut el mes de setembre de l'any 52 aC a la regió de la tribu gal·la dels Mandubis, i que va tenir com a escenari principal la seva capital, la fortalesa d'Alèsia.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Batalla d'Alèsia

Batalla d'Ilerda

Juli Cèsar La batalla d'Ilerda és un episodi de la Segona Guerra Civil Romana entre les tropes de Juli Cèsar i Gneu Pompeu que va tenir lloc el 49 aC a la ciutat romana d'Ilerda, actual Lleida.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Batalla d'Ilerda

Batalla de Farsàlia

La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Batalla de Farsàlia

Batalla de Tapsos

La Batalla de Tapsos va tenir lloc el 6 d'abril de l'any 46 aC a la rodalia de Tapsos, (modern Ras Dimasse, Tunísia).

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Batalla de Tapsos

Bretanya

La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Bretanya

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Britànnia

Caracal·la

Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Caracal·la

Càpua

Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Càpua

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Claudi

Cremona

Cremona (en llombard local, en italià) és una ciutat de Llombardia a Itàlia, capital de la província de Cremona, que té uns cent mil habitants.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Cremona

Dalmàcia (província romana)

IV La província romana de Dalmàcia (Dalmatia) fou una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Dalmàcia (província romana)

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Danubi

Didi Julià

Didi Julià (nascut potser el 133 o el 137 i mort l'any 193) va ser emperador durant dos mesos el 193.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Didi Julià

Durrës

Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Durrës

Gal·liè

Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Gal·liè

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Gals

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Gàl·lia

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Gneu Pompeu Magne

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Imperi Part

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Juli Cèsar

Legat (antiga Roma)

El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Legat (antiga Roma)

Legió IX Hispana

La Legió IX Hispana (Novena legió «hispana»), també Legió VIIII Hispana Macedonia Victrix, fou una legió romana creada a mitjans del, juntament amb la Legió VI Ferrata, la Legió VII Claudia i la Legió VIII Augusta per Gneu Pompeu Magne l'any 65 aC.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Legió IX Hispana

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Legió romana

Legió VIII Augusta

La Legió VIII Augusta va ser una legió romana fundada per Gneu Pompeu Magne juntament amb les legions VI Ferrata, VII Claudia Pia Fidelis i IX Hispana.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Legió VIII Augusta

Legió X Gemina

La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Legió X Gemina

Lutècia

Lutècia (llatí Lutetia o Lutetia Parisiorum, grec Λουκοτεκία) era una ciutat de la Gàl·lia al límit entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals parisis (parisii) a la regió del Sena.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Lutècia

Marc Furi Camil Escribonià

Marc Furi Camil Escribonià (en llatí Marcus Furius Camillus Escribonianus) va ser un magistrat romà del.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Marc Furi Camil Escribonià

Marc Salvi Otó

Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Marc Salvi Otó

Nervis

Els nervis (en llatí Nervii, en grec antic Νερούιοι o Νερβιοι) eren un poble celta de la Gàl·lia Belga que segons Ptolemeu tenien la capital a Bagacum (Bavay) i Cambrai era dins el seu territori.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Nervis

Normandia

Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Normandia

Pòstum I

Marc Cassià Latini Pòstum (Marcus Cassianius Latinius Postumus; ? - 267) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió menciona a la Història Augusta.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Pòstum I

Publi Licini Cras Dives (llegat)

Publi Licini Cras Dives (en llatí Publius Licinius Crassus Dives) va ser el fill petit del triumvir Dives I i de Tertúl·lia.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Publi Licini Cras Dives (llegat)

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Segona Guerra Civil romana

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Senat Romà

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Septimi Sever

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Trajà

Vercingetòrix

Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Vercingetòrix

Vespasià

Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Vespasià

Vitel·li

Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і Vitel·li

58 aC

El 58 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і 58 aC

69

; Països Catalans.

Veure Legió VII Claudia Pia Fidelis і 69

També conegut com Legió VII Claudia.